El Balneario Guajardo, a la població d’Alhama de Aragón, avui és una ruïna. Era un balneari termal familiar que amb el pas del temps no es va poder mantenir. La decadència, cada dia més visible, no es va poder aturar a temps. Va arribar un dia en què no
Les tendències del cinema contemporani, si les articulem des de la vessant de la teoria de l’autor, troben les seves ramificacions en un quantiós nombre de figures essencials que pensen el món a través d’imatges químicament pures. No obstant això, la noció de tendència o moviment cinematogràfic, com antany
La ciutat de les dames, de Cristina de Pizan, és una meravella que heu de llegir, i ara us vaig desgranant el perquè. L’edició és d’una bellesa extraordinària, la bona feina l’ha feta la recent estrenada editorial Cal Carré, que pretén: «acostar els grans clàssics de la literatura universal al
La crítica literària té per objectiu emmarcar el valor d’una obra que presumiblement mereix ser reconeguda pel motiu que sigui. I aquesta, normalment, es dona a conèixer arran de la publicació d’un llibre, d’algun tipus de commemoració o, en el pitjor dels casos, a causa de l’òbit de l’autora o
Poques escenes m’han trasbalsat més que la del nen vampir acostant-se lentament a la finestra dels protagonistes de Las tres caras del miedo (I tre volti della paura, 1963). Quan em van proposar parlar de cinema de terror italià en aquest monogràfic, vaig pensar immediatament en Mario Bava i en
L’any 1910 Lou Andreas-Salomé (Sant Petersburg, 1861 – Göttingen, 1937) va publicar l’assaig L’erotisme, una fita en la bibliografia de la filòsofa que ha costat molt que aquí el públic hagi pogut llegir si no era en alemany, o en la traducció en castellà, força tardana, que l’any 2014 va
Un full en blanc. Això és el que fa que el cinema d’animació sigui un món tan apassionant: que partim d’un full en blanc. Podem crear el que vulguem, amb l’estètica que ens sembli més adient i seguint les normes que ens inventem nosaltres mateixos. La nostra realitat no deixa
Saber del cert, esbrinar les lleis que regeixen l’univers que ens embolcalla, més enllà de ser una qüestió pràctica, és també teòrica. A partir de l’escissió que va representar el desenvolupament de la consciència i el llenguatge, l’ésser humà necessita contextualitzar les seves experiències. Percebem els canvis, però també
«No podràs finalitzar [la teva filmografia] fins que no hagis fet una pel·lícula sobre aprendre a estimar», li engega Singe a Johannes —ambdós alter egos de la muller de Malmros i del mateix cineasta— en els darrers compassos de Sorg og glæd (Dolor i alegria, 2013). «No puc fer aquest
Hi ha una mena de poesia implosiva que defuig els finals epifànics o les grans sentències. Víctor Mañosa, l’home que mira perplex la realitat que l’envolta —títol del seu primer llibre, del 2008, que defineix amb precisió el seu estar poètic en el món—, aposta per una lírica pausada i
Pienso en la gloria, pero no en la gloria presente. Trabajo para la gloria, como los poetas que quieren la gloria eterna – Albert Serra Yo sé quién menstrúa en Las meninas de Velázquez y Picasso es incapaz de saberlo – Salvador Dalí Albert Serra (Banyoles, 1975)
Penso en la glòria, però no en la glòria en el present. Treballo per a la glòria, com els poetes que volen la glòria eterna – Albert Serra Jo sé qui menstrua a Las meninas de Velázquez i Picasso és incapaç de saber-ho – Salvador Dalí Albert
Han fugit les merles de març (Balbec, 2021) és el darrer llibre publicat pel poeta, filòsof i traductor Vicent Alonso (Godella, 1948). Una cinquantena de poemes que es llegeixen com una continuació de l’anterior entrega, Vinces (Jardins de Samarcanda, 2016), peça molt celebrada per la inqüestionable capacitat de descriure els
Fèlix Edo Tena va debutar en el camp de la narrativa amb El guardià de les trufes (Barcino, 2016), una novel·la sobre la vida dels masovers dels Ports i del Maestrat durant la postguerra. Es tracta d’una obra que destaca per l’atenció gairebé etnogràfica sobre els costums de la
Un farmacèutic terminal que no estima ni els fills. Un jutge dement que somnia a restaurar l’esclavisme. Un negre rabiüt que menteix compulsivament. I un jove orfe i asfixiat que ni sap que és homosexual. Cap dels quatre personatges té una conversa exigent amb si mateix i cap dels
«En general tenim un primer esborrany fluid, sense esquerdes en l’exposició, i llavors sento que no em resulta interessant. En aquest punt començo a tallar coses, perquè crec que és important tallar abans fins i tot d’entrar a la sala d’edició». Aquesta declaració de Claire Denis pot donar-nos una
Els autors que no tenen força física per fer l’obra que voldrien fer sempre ens deixen una gran quantitat de textos menors: diaris, cartes, esbossos. És el cas de Katherine Mansfield, que va morir als trenta-quatre anys de tuberculosi. Si agafeu Tots els contes (Proa, 2019) i els llegiu per l’ordre
Avui en dia, el director anglès Michael Winterbottom resta una mica oblidat, però no fa gaires anys les seves pel·lícules destacaven als festivals de cinema de Berlín, Canes o Sant Sebastià. Fins i tot va guanyar diversos premis, com ara l’Os d’Or per Road to Guantanamo o un BAFTA
Després de llegir El no-res perdura sempre, darrer llibre publicat de Josep Gerona Fumàs a El Gall Editor, el 2021, pel qual va rebre el Premi Pollença de Poesia 2020, la pregunta pel sentit es fa inevitable. De la mateixa manera com va ser ineludible després de la Xoà,
La sèrie televisiva danesa Riget, coneguda per la traducció anglesa The Kingdom a gairebé tot el món excepte al seu país d’origen, és un d’aquells fenòmens per als quals pràcticament ningú no donava ni cinc cèntims perquè algun dia tornés, encara que cal recordar que el seu desenllaç va
Durant els anys que em va tocar estudiar a la universitat, a finals dels noranta i principis dels dos mil, el que aleshores s’anomenava Nova Geografia feia temps que havia esdevingut un corrent minoritari i passat de moda. Sorgit a mitjans del segle XX, sobretot als Estats Units i
En la traducció de Laia Malo, LaBreu Edicions ha publicat El bosc de la nit, de Djuna Barnes (Nova York, 1892-1982), que inclou el prefaci que T. S. Eliot va escriure per a la primera edició i una introducció de Jeanette Winterson, escrita l’any 2007, que en el seu
No podem viure de la ciutat. No és possible viure sense sortir dels marges que ens separen del món rural, aquell espai que té relació amb la vida que es fa al camp i amb les feines pròpies de l’agricultura i la ramaderia. Alimentar-nos d’allò que creix a les
21 de juliol del 2019, són les 6 del matí. Bosc de creus, carretera amb revolts, un bar de poble i quatre clients que parlen i ens miren. Perdoneu, per pujar a Montserrat? L’expedició surt de Marganell amb l’objectiu de trobar el mar perdut de la Catalunya Central…
Amb l’arribada del bon temps, el carrer s’omplia de veïnes que treien les cadires de casa per seure a la fresca. Cada tarda l’avi i la seva colla s’ajuntaven al voltant d’una taula de càmping per jugar interminables partides de dòmino. Mentrestant, el senyor Antonio, veí del sisè, es cuidava
De nit la ciutat és llegida a base de fragments. En el disseny del paisatge nocturn d’una ciutat és important decidir quins fragments il·luminem i com s’enllacen per a la correcta llegibilitat de la ciutat nocturna. I també perquè es produeixi un desenvolupament òptim de la vida urbana amb
Les morts, les pauvres morts, ont de grandes douleurs. Charles Baudelaire Va ser la lectura de llibres d’història la que em va fer comprendre el fatídic error dels filòsofs del segle xx. Va ser el tracte amb els historiadors el que em va fer veure per què l’error
L’1 de gener d’aquest any se celebrava un funeral massiu per acomiadar Desmond Tutu, arquebisbe, pacifista i símbol de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica. Durant molt de temps, els funerals van ser de les poques ocasions que els sud-africans negres tenien per congregar-se, i fins i tot això
Durant la sessió de febrer de 2022 a la Cambra dels Comuns del parlament britànic, el primer ministre Boris Johnson va condemnar enèrgicament les paraules del còmic angloirlandès Jimmy Carr sobre l’Holocaust, expressades en el marc d’un programa d’humor de la cadena Netflix. La particularitat que fa significativa aquesta condemna
L’última pel·lícula del cineasta francès Leos Carax, el menys enfant dels enfants terribles, inaugurava la 74a edició del festival de Cannes. L’obra, Annette (2021), deixava a tothom amb la boca oberta: el director es plantava al certamen amb un musical ben rotund entre mans. S’ha de dir que, a
«Soc una flor crescuda en el desert, soc un any ple d’estacions seques.» Mirvarid Dilbazi El poble armeni sobreviu dins d’una ferida que no es tanca. La Segona Guerra de l’Alt Karabakh (2020) ha desfet la societat. Els focs del conflicte mai s’extingeixen. Des de l’altra banda del front, dopats
Son las nueve de la mañana en Viña del Mar. Chile. Viaje con destino al trabajo de campo. El recorrido en autobús se enfrentó a tres controles de ida y cuatro de regreso producto de las medidas de movilidad adoptadas por el Estado de Chile a causa del COVID-19.
«Els monstres existeixen, però no són perillosos, són molt pocs. El perill són els homes normals, els funcionaris disposats a creure i actuar sense fer preguntes.» Primo Levi La conflagració que va esclatar als Balcans als anys noranta del segle XX fou la conseqüència d’un conflicte prolongat que l’oasi
Gabriel Bagradian és un armeni afrancesat que torna a la terra d’origen. La seva dona Juliette és una parisenca burgesa i la parella té un fill, l’Stephan, un nen francès fins que la família es trasllada prop de la muntanya bíblica del Musa Dagh, a l’Armènia otomana que aviat serà
El director holandès Paul Verhoeven (1938) és conegut per haver filmat grans èxits de Hollywood com Robocop (1987), Total Recall (1990) i Basic Instinct (1992), però també té una interessantíssima carrera a Holanda, bastida tant abans d’instal·lar-se als Estats Units com quan va tornar a Europa, a principis dels 2000.
Gairebé em fa vergonya haver de recordar aquestes dades elementals, però estic obligat a fer-ho, ja que vivim en uns temps en què hom pren per realitats les ficcions jurídiques que sostenen els conceptes de «contracte de treball» i de «dret de propietat». La noció de «capital humà» ha
La fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) no va significar només la corroboració de la interminable capacitat d’autodestrucció de l’espècie humana per ella i cap a ella mateixa. I ja no tan sols pels, com a mínim, cinquanta milions de morts comptabilitzats com a conseqüència d’aquell monstruós conflicte
Què poden tenir en comú la història sensible i delicada d’una nena que aprèn a viure sense els pares durant un estiu iniciàtic i l’odissea ruda d’una noia solitària, marcada per una pròtesi que porta dins del cap i el seu amor literal pels cotxes, i que es fa passar
Les imatges i cròniques que en anys passats ens arribaven de la descomposició i guerra sense quarter a Síria contenien sovint una nota acolorida i discordant: la de milicians kurds que anaven cap al front amb un tembûr a l’espatlla, batallons femenins de peixmergues que marxaven tot cantant himnes
Durant la Segona Guerra Mundial, aproximadament sis milions de jueus europeus van ser assassinats. Tot i que abans que el conflicte bèl·lic conclogués les cancelleries de les forces aliades ja coneixen el que s’esdevenia als camps nazis, durant els anys posteriors a la fi del conflicte aquestes matances no
«Oh, l’àngel negre […] Arriba l’hora en què ell va veure les ombres en un sol de porpra» Georg Trakl «t’has tornat negra […] a fi que les teves lluminàries s’apaguin, que es cloguin els ulls en vetlla del querubins i que els àngels, sanglotants, sepulturers d’or […]
En el panorama del cinema francès actual, on predominen les comèdies més o menys familiars amb milions d’espectadors, les obres dels fills espirituals de la Nouvelle Vague i algun thriller escadusser —el polar que França va cultivar durant dècades amb excel·lència pràcticament ha desaparegut—, les pel·lícules de Quentin Dupieux
De la literatura sobre l’Holocaust, en català podem llegir Primo Levi (Trilogia d’Auschwitz, Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes més importants per la visió complexa que l’autor va ser capaç d’atorgar a uns fets luctuosos que no poden explicar-se a través d’una argumentació simplista basada en l’existència de
A «Civilitat», una de les seves millors glosses, Eugeni d’Ors descrivia un accident de trànsit i la seva pacífica resolució. Els conductors baixen del cotxe, s’ho miren, ho parlen, ho resolen i s’acomiaden educadament. Així és una mica com Austen resol també els seus problemes. Els resol, i ho
El 30 d’octubre de 2020 entrà en vigor a Catalunya una de les mesures més controvertides per frenar el contagi del coronavirus SARS-Cov-2, el confinament perimetral. La mesura, que restringia la mobilitat entre municipis —més endavant ho feu entre comarques—, ens obligà a restar en el propi municipi durant
En els marges de la ciutat hi ha les solucions a molts problemes urbans actuals. És a les perifèries, en els límits difusos entre allò urbà i allò rural, on es decidirà el futur de la ciutat i de la cultura cívica. Aquestes són les premisses amb què iniciem
