Lluny de qualsevol altre lloc de Fèlix Edo Tena: significats de vagabundejar pels marges

Temps de lectura: 5 minuts

Vicent Pallarès

 

Imatge de Berta Tiana.

Fèlix Edo Tena va debutar en el camp de la narrativa amb El guardià de les trufes (Barcino, 2016), una novel·la sobre la vida dels masovers dels Ports i del Maestrat durant la postguerra. Es tracta d’una obra que destaca per l’atenció gairebé etnogràfica sobre els costums de la vida masovera al llarg del cicle d’un d’any, alhora que per les poètiques descripcions del paisatge dur i impressionant on tenien lloc. Altrament, la novel·la deixa un regust fort i amarg per la contundència com mostra la violència que van patir aquells masovers per part dels guerrillers del maquis i de la guàrdia civil, sense defugir tampoc camp implicació política d’aquest conflicte. Lluny de qualsevol altre lloc (Onada, 2021), la segona novel·la de l’autor, en certa manera també tracta del món dels masovers, però en l’actualitat, quan els masos dels Ports i del Maestrat ja han estat gairebé tots abandonats. És, per tant, una novel·la que té un enfocament crepuscular sobre un món que està arribant al final dels seus dies. No debades, a la novel·la també es tracta el tema del despoblament de les zones rurals, en aquest cas dels pobles de les comarques esmentades, un fet que no costa gaire de relacionar amb el que ha passat amb els masos. Tanmateix, una part de l’obra està ambientada a la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Baixa), i això ens permet conèixer una altra realitat, en aquest cas la d’una ciutat petita del segle XXI que no ha pogut evitar els desafiaments de la globalització, com són el final de la indústria, la crisi de l’habitatge, la descomposició urbana o l’arribada d’immigrants d’arreu del món.

El punt que més ens interessa és el de la descomposició urbana. Tot i que la novel·la posseeix remarcats valors literaris, com és la prosa poètica que capta molt bé l’essència dels diferents ambients on s’ubica, volem destacar aquest aspecte d’índole extraestètica. De fet, la manera com Edo Tena el representa justifica la ressenya de la novel·la en aquesta col·lecció. Lluny de qualsevol altre lloc està articulada pels passejos d’un protagonista desencantat per una ciutat que està travessada per contrastos i contradiccions. Hi descobrim un centre urbà que s’ha anat despersonalitzant a mesura que ha desaparegut el comerç de proximitat, que portava generacions oferint els seus serveis i vertebrant la ciutat i que ha estat substituït per les mateixes franquícies multinacionals que trobem a tot arreu. Seguint aquest procés de transformació, la ciutat també ha crescut a través de grans promocions immobiliàries. En aquest cas, però, es tracta de barris de nova creació construïts d’esquena als tradicionals. De fet, són obres que s’oposen als antics, que pateixen una evident descomposició urbana manifestada en el deteriorament dels habitatges i de les infraestructures, on viuen gent de classe baixa i d’origen immigrant i que corren el risc de convertir-se en guetos. Quant a això, la novel·la, sempre a través dels ulls del protagonista, no evita que queden clars els significats polítics d’aquest urbanisme.

En aquest ordre de coses, Lluny de qualsevol altre lloc té una especial fixació pels marges de la ciutat, que és l’espai del conflicte entre el vell i el nou urbanisme un cop el centre històric ja ha estat derrotat i pacificat. La de Castelló és una perifèria amb un passat agrícola molt important, basat en l’horta i els tarongers. S’hi descriuen amb pèls i senyals molts rastres d’antigues alqueries abandonades, de sèquies embossades, de bancals erms i de camps de tarongers carregats de fruita que ja no es treballen ni es cullen perquè no surt a compte. Són restes d’un naufragi que no s’han sabut conservar, ni recordar ni integrar en la vida moderna. Són espais que, a més, en aquest context urbà, atrauen molta misèria i molta marginació, però que, al mateix temps, no es troben gaire lluny d’un luxós bloc de pisos o d’una gran superfície comercial. I, com no podia ser d’una altra manera, els descobrim just al costat d’aquelles promocions immobiliàries que no es van poder acabar a causa de la crisi del 2008 i que avui en dia també atrauen factors de degradació. Altrament, a Castelló també hi ha el Grau, un barri pescador, on els pescadors de tota la vida gairebé no poden continuar vivint del seu ofici perquè la mar està molt gastada i molt contaminada i perquè els preus de les despeses no surten a compte i poc poden fer contra la pesca industrial. Com es veu, estem davant de problemàtiques pròpies del sector primari, que normalment identifiquem com a típiques de les zones rurals, però que a la ciutat també existeixen; i no només en aquesta, perquè els descrits són problemes que trobem a l’horta de València o al delta del Llobregat.

Imatge de Berta Tiana.

Per l’altra banda, en la part de la novel·la dedicada a la zona rural, a banda de la realitat quasi extingida dels masos, coneixem el cas d’un poble com Vilafranca (els Ports), on l’autor destaca barbaritats d’especulació urbanística que es van realitzar en els anys del boom immobiliari d’inicis del segle XXI, una bogeria que va ser freqüent a les ciutats, però que també va arribar a un poble d’interior que ja aleshores s’estava despoblant i que ha deixat edificis a mig construir, urbanitzacions mig començades i no acabades o grues abandonades que s’estan rovellant a l’espera que algun promotor arruïnat les retire. Tot mentre els antics habitatges ja s’estaven abandonant. Quant a això, val la pena llegir un fragment de la suggestiva prosa de Fèlix Edo Tena: «Però el que més li havia cridat l’atenció, un cop més, havia estat el gran nombre de cases amb les portes i les finestres tancades. Algunes, vistes a través de balcons desnonats, en molt mal estat. Des del Maset fins a la plaça d’en Balasc, el nucli antic de Vilafranca era un eixam de cases buides, en uns carrers que es mostraven deserts. Per un moment, va tenir la sensació que s’hi perdia, i aleshores va comprendre que aquells carrers buits no pertanyien a l’espai sinó al temps. Allò no era una geografia urbana, sinó uns instants de la història que s’havien perdut per sempre».

Comptat i debatut, Lluny de qualsevol altre lloc està dividida en dues parts molt clares: una rural i l’altra urbana. Ara bé, no s’oposen una a l’altra, l’autor no pretén fer la típica contraposició camp-ciutat: el camp com una cosa positiva de vida idíl·lica i la ciutat com una cosa negativa plena de contaminació; o a la inversa, el camp com un lloc on es viu sense serveis bàsics i la ciutat amb un millor nivell de vida. Tot i que són dues parts diferents, hi trobem problemes similars. La intenció de Fèlix Edo Tena és establir un mirall entre aquestes dues realitats: la ruralitat abandonada i la convulsa urbanitat. La idea és que hi haja ressonàncies entre aquella alqueria de la marjal i aquell mas perdut enmig de les muntanyes, entre aquell pescador i aquell masover. De la mateixa manera, s’insinua que el fenomen del despoblament de les zones rurals té els seus ecos en els desordres d’unes ciutats que han crescut de manera caòtica. Ras i curt: ens agrade o no, hi ha una clara interdependència entre totes les coses.

Finalment, en Lluny de qualsevol altre lloc hi ha una clara aposta per dignificar els espais rurals, tant els de la ciutat com els dels pobles, que ja hem vist que presenten límits difusos. A partir d’aquí, el lector pot traure per ell mateix les conclusions que crega, però pensem que poden coincidir amb algunes de les idees plantejades en els articles que s’han pogut llegir en aquesta col·lecció. Sense anar més lluny, si l’actual crisi ambiental i energètica s’aprofundeix, no només caldrà repensar què fem amb els entorns rurals, sinó que caldrà aprendre a treballar-los de nou, cosa que ha de significar per força una redistribució racional i justa dels recursos, dels serveis i, sobretot, de la població. Hi haurà algú capaç d’incentivar amb polítiques reals i efectives (serveis, cultura, feina, etc.) la tornada als pobles?

 

Vicent Pallarès

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.