Arts

Una qüestió de perspectiva

En una entrevista recent, l’escriptor Marc Pastor, autor de La mala dona o L’any de la plaga, i un gran seguidor del gènere fantàstic, comentava el moment que viu el gènere als Estats Units, on «està arrasant, la fantasia envaeix el mainstream i està dalt les llistes, a la qual cosa […]

Literatura fantàstica en català: on som i cap a on anem?

S’ha dit sempre: el català és una llengua minoritària, el català és un idioma de segona divisió, el català no pot permetre’s el luxe de voler ser una llengua a l’alçada de les altres i que a sobre es pugui plantejar dedicar esforços a un gènere com el fantàstic, perquè […]

Nosferatu Perucho

  «El meravellós és una flor el perfum de la qual es dona molt rarament. De vegades aquesta flor està premsada entre els fulls esgrogueïts d’un llibre, en les notícies estranyes i en els fets desvetllats i llegits per primera vegada.» (Joan Perucho) Tot i no tractar-se d’un autor vàlid […]

Festivals de terror km 0

Catalunya és bressol de molts esdeveniments culturals, també vinculats al gènere fantàstic. Són ben conegudes cites multitudinàries com el Saló del Manga i el del Còmic de Barcelona, així com el Festival de Sitges, autodenominat Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Però més enllà d’aquests grans noms, i encara […]

La Fantasia a escena

  A finals del segle XIX, la nietzscheana proclama de la mort de Déu va fer que els humans, alhora que espectadors, es sentissin més orfes que mai. La llum de gas, i posteriorment elèctrica, no només va fer que s’il·luminessin els menjadors de les nostres llars, sinó també dels […]

David Lynch i els altres mons

L’univers del cineasta ens fa qüestionar si allò que percebem com a «normal» no és la veritable anomalia. La vida de Jeffrey Beaumont transcorre en una relativa normalitat fins que l’aparició d’una orella humana li obre la porta a un submón de pertorbadores causalitats. Laura Palmer és la perfecta pubilla […]

Ray Bradbury, un autor de ciència-ficció?

  La resposta més habitual que Ray Bradbury donava quan li preguntaven per què escrivia ciència-ficció era normalment aquesta: «Jo no escric ciència-ficció. Només he fet un llibre de ciència-ficció i és Fahrenheit 451, que està basat en la realitat.» Això, per a un lector no avesat al gènere, d’entrada, […]

Crida: Gènere Fantàstic

  Els darrers anys, el gènere fantàstic ha transcendit tots els límits imposats per l’alta cultura durant el segle XX i la seva irrupció en l’imaginari col·lectiu ha produït un doble efecte contradictori: d’una banda, s’ha convertit en un llenguatge permeable a les interpretacions d’un món que demana noves metàfores […]

A la recerca d’un país normal

  Fa més de cent anys que aquest país aspira a ser un país normal. Per un atzar bondadós, aquesta ciutat -la de La Colla, la de La Mirada- en alguns moments també ha aspirat, a ser una ciutat normal. I aclariré de seguida que per a un servidor, normal […]

Sitges 2019: bon cartell i poc fantàstic

La venda d’entrades ha estat similar als darrers anys i els convidats nombrosos (tot i que alguns rumors apuntaven que un contratemps financer d’última hora havia fet reduir substancialment la llista). Entre els presents hi havia Sam Neill, Asia Argento, Maribel Verdú, Russell Mulcahy, Javier Botet, Nikolaj Coster-Waldau, Aaron Paul, […]

Volem museus situats, locals i alhora internacionals

  Un museu situat és un espai cultural que es pensa a si mateix posicionat respecte al context històric, cultural i social des d’on treballa i projecta la seva activitat en cada present. És a dir, activament compromès a revisar i actualitzar, críticament, el seu relat museològic i museogràfic obrint […]

En els museus del futur hi sobrarien conservadors

  Què és un museu i per a què el volem? Sembla una pregunta retòrica, però no ho ha de ser. Vivim al segle XXI amb un seguit de conceptes que provenen del XVIII: art, crítica, creació, alta cultura, museu… La Il·lustració és un projecte cultural (en el sentit més […]

Qui recordarà què cent anys després?

L’Alice Barker va ser corista durant l’anomenat Harlem Renaissance. Una explosió intel.lectual, social i artística centrada a Harlem (Nova York) que va tenir lloc a la dècada dels anys vint i trenta i que va fomentar una nova identitat cultural negra. Conegut aleshores com el «New Negro Movement», va esdevenir […]

Els museus del segle XXI seran de tots o no seran

Aquests darrers anys, tant des de l’àmbit de la gestió cultural en general com des del món dels museus en particular, s’han generat moltes reflexions i propostes sobre com obrir-se als anomenats «nous públics», entenent com a tals aquelles persones o col·lectius que per un o altre motiu no se […]

L’acció diferida de l’art: Colla de Sabadell, Esteve Valls Baqué, Grup Gallot, Sala Tres, fàbrica de creació Estruch

La celebració del centenari de la Colla de Sabadell ha posat de nou damunt la taula la vella pregunta sobre el potencial polític de l’art, és a dir, la seva capacitat de produir conceptes i actituds crítiques; resistir i qüestionar. El repte llançat en aquest número 218 de la revista […]

El museu i les seves formes narratives. Notes al voltant d’una obra de Claudio Zulian

  El 19 de desembre del 2018 vaig participar en la inauguració d’una videoinstal·lació de l’artista i cineasta Claudio Zulian en el Museu d’Art de Sabadell. L’obra, titulada «Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica», formava part d’un projecte més ampli titulat «Vallès: fabricar passats, fabricar futurs», un conjunt de […]

Sortir dels búnquers contemporanis

  Si realment acordem que vivim un «estat d’excepció» (Giorgio Agamben, 2003) i no utilitzem aquest concepte només per a relats filosoficoretòrics allunyats de les reflexions socials o culturals, aleshores els resultats d’aquesta situació d’excepcionalitat fa temps que ja estan a la vista. La violència d’estat ha instrumentalitzat valors de […]

Imagina

  Des de fa vint-i-un anys se celebra a Granollers un torneig internacional d’handbol base impulsat amb l’objectiu de fomentar l’esportivitat, el respecte i el joc net entre els joves esportistes. Durant els quatre o cinc dies de juny que dura aquest esdeveniment, conegut com la Granollers Cup, la ciutat […]

Afectar i escoltar. Com es deixen travessar els museus pels reptes del segle XXI?

Des de l’explosió de les noves museologies, les museologies crítiques i les noves tendències de museus participatius, hi ha hagut tota una discussió sobre el paper del museu i la seva relació amb la societat del segle XXI. Una de les demandes actuals a tots els museus és que tinguin […]

Un nou codi (femení) per als museus

El Museo Ebraico de Ferrara (Itàlia) mostra, en un dels punts d’inici del recorregut museístic permanent, una làpida preciosa, amb una inscripció igualment preciosa i important, datada al segle I de l’era comuna. La làpida és en llatí, i està dedicada a la memòria d’una noia jueva, a qui s’anomena […]

Del museu social al museu zombi. Reflexions sobre el futur dels museus

  El museu s’ha instituït des del seu origen com a autoritat, una autoritat que durant els darrers segles s’ha anat exercint en diversos àmbits: en el polític, contribuint a la construcció dels estats-nació a través de l’establiment d’un imaginari col·lectiu i d’una identitat cultural nacional per legitimar-ne l’existència, l’ordre […]

Què articula la causa artística i el mercat de l’art?

  La producció de coneixement sostinguda per les tesis del capitalisme financer s’expandeix geomètricament, sent el mercat de l’art i la indústria farmacèutica paradigmes de la rendibilitat dels actius intangibles en aquestes tecnologies del saber. Curiosa coincidència, oportuna aquí, ja que l’experiència que genera les nostres preguntes posa en contacte […]

Necessàriament transversals. Apunts sobre les XX Jornades DEAC al voltant dels museus del futur

El món està en constant ebullició i canvi i els museus del futur no poden ser aliens a les transformacions i crisis que pateix la societat. Existeix un consens generalitzat entre les diferents professionals en pensar els museus com a institucions del passat que necessiten amb urgència una revisió per […]

Patrimoni memorial i oblit

  El text d’aquesta aportació bascula entre quatre nocions, principalment, com són les d’història, memòria col·lectiva, patrimoni i oblit. Manlleva de Barry Schwartz[1] el contrast i la tensió entre història i memòria col·lectiva: mentre que la història és una disciplina antiga, la memòria col·lectiva, com a especialitat acadèmica, és comparativament […]

Museus en transformació

El museu hauria de transformar-se al mateix ritme que ho fa el seu entorn social. El debat sobre com mantenir les tasques tradicionals dels museus i com sumar les noves, derivades de les transformacions col·lectives i tecnològiques, que a més, apareixen a molta més velocitat que les possibilitats d’entomar-les, genera […]

Reflexions sobre l’origen i el futur del «Museu Social»

  El post «Del museu social al museu zombi. Reflexions sobre el futur dels museus», publicat per Jordi Sans al Quadern de les idees, les arts i les lletres, em va fer qüestionar la percepció que sempre havia tingut que el «museu social» havia sigut una derivació del «museu temple». […]

Crida: Museus en transformació en un món que canvia

  El museu, des dels seus orígens, arrossega el llast de ser una estructura de poder, i per tant, un instrument polític amagat darrere les pantalles del relat històric i del gaudi estètic. Aquesta opacitat avui s’esfondra gràcies a un debat obert i participatiu on es qüestiona tant el concepte […]

Crida: La creativitat 100 anys després de La Colla de Sabadell

Ricard Mirabete: poesia d’alçada

La certesa del poeta L’empremta de la producció poètica depèn, en gran mesura, de la personalitat que la gesta: n’hi ha que, incontinents, necessiten vessar-la i publicar-la en grans quantitats, un riu cabalós que, si la brillantor acompanya, ens oferirà grans moments en forma de revolts i meandres on recrear-se. […]

Actualitat de la ciència-ficció catalana

Aquest any 2017 en farà vint de la celebració del Primer encontre de ciència-ficció en llengua catalana, el 19 i el 20 de setembre, a Vilanova i la Geltrú. Va ser el primer intent d’aplegar tota la gent que treballava en català al voltant de la ciència-ficció: escriptors i lectors, […]

Caos, ordre i dinosaures, o l’espectacle de la ciència

Remor de selva sobre el planeta, la caràtula de la Universal, sense la seva melodia habitual. La història que ens explicaran té una dimensió global. John Williams puntua amb una greu percussió de contrabaixos els breus crèdits en vermell sang, vida i mort, sobre negre. Subratlla, a més, amb un […]

La música, la ciència i els oients

Com ja he dit en altres ocasions, el llenguatge que parlen els científics no sempre coincideix amb el dels músics i, menys encara, amb el d’aquells a qui tan sols els agrada la música… I així cadascú es queda una mica a mig camí, si vol entendre alguns dels temes […]

En defensa del soroll

Bruit, Ruis, NOISE, SOROLL, rumore, ZARATA, BARULHO, GÜRÜLTÜ, en aquests idiomes europeus i en molts altres, les onomatopeies de «soroll» ens suggereixen molt sobre la seva codificació auditiva. Però què és realment el soroll? Com el percebem sensiblement? Com l’estudia la ciència acústica? Quin rol té en la comunicació i […]

Física i metafísica (ressenya d’Informatique céleste de Mark Alizart, 1/3)

Encara no és notori, però el 25 de gener de 2017 és una data que passarà a la historia de la filosofia. Aquell dia les Presses Universitaires de France van publicar un assaig nou, titulat Informatique céleste, dins la seva col·lecció «Perspectives Critiques». Informàtica celestial, com el podríem traduir provisionalment, […]

Zona Zero. Desposseir el zona_zero

  Tancar capítols forma part del procés natural de la vida. Obrim i tanquem etapes que van afegint experiències al camí que tracem. Començar un projecte pot ser igual de motivador que finalitzar-lo. Quan el comences no saps exactament on et portarà i quan el conclous no saps què vindrà […]

Formes de desaparició / Els límits i el progrés

Podríem dir que tothom creu en la idea de progrés com una forma constant d’avançar cap a un món millor. Progrés que podrà ser interromput, però mai trencat, com afirmava Kant. El progrés no té final, doncs, però aquesta idea d’evolució permanent és en certa manera il·lusòria, perquè avançar implica […]

Les matemàtiques, una activitat humana

Bernat Lladó i Ricard Efa

Assistent(e)s robòtiqu(e)s: Un punt de confluència entre tecnociència i humanitats

De la robòtica industrial a la robòtica assistencial Fa mig segle els primers robots industrials van instal·lar-se en cadenes de producció del sector automobilístic per realitzar tasques repetitives o perilloses, sovint engabiats per raons de seguretat i després de ser programats per personal expert. Actualment la necessitat de mà d’obra […]

A través del mirall: la literatura mira les científiques

La literatura no ha dedicat gaire atenció als personatges científics. Les seves vides es consideren probablement massa avorrides, sense interès per a un lector genèric que buscaria en un llibre aventura, històries d’amor o poesia. Això no obstant, les biografies de molts científics són igual d’apassionants que les de qualsevol […]

La pràctica de l’esperit científic: els robots i la creativitat infantil

Entrevistem Xavier De Gea i Mont Callarisa, impulsors i organitzadors dels Tallers Mini Innova que organitza la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, «una programació pensada per apropar els nens i nenes més petits a la robòtica i a les noves tecnologies d’una forma lúdica i creativa», com ens indica la […]

L’ensenyament de la ciència

La ciència té prestigi. Fins i tot aquells que voldrien menysprear-la i ignorar-la senten que no poden escapar del seu influx, admeten el seu poder i poques vegades s’atreveixen a rebatre-la fora del seu cercle de coreligionaris. L’ascens de la seva influència en les nostres vides ha esdevingut vertiginós. Va […]

Carta de l’editor Sébastien Bauer, nou director de Quadern

  Des de la seva aparició l’any 1978, Quadern s’ha organitzat internament de moltes maneres. Des d’una direcció solitària —exercida pel fundador— fins a diversos tipus de consells de redacció, amb director o sense, passant per una direcció bicèfala. Sempre, això sí, editada per l’entitat que avui anomenem Fundació Ars. […]

Editorial

  D’aquí a uns mesos, Quadern farà 40 anys. La Fundació Ars, amb l’impuls de Manuel Costa, ha portat aquesta revista des del 1998 i l’acompanya en totes les seves peripècies. Fa unes setmanes m’ha confiat la il·lusionant missió de dirigir una nova etapa de la revista, en la qual […]

Horts urbans

Feliu Madaula Canadell

Urbanisme participatiu i salut: recorreguts saludables pel Rodal de ponent a Sabadell

Marta Benages-Albert

Urbanoporosi i regeneració urbana

Manel Larrosa

Quan urbanoporosi truca a les portes de la teva ciutat

Bernat Lladó Mas

Entrevista a Joaquim Clusa

Ana Fernández Álvarez

La desfiguració del patrimoni arquitectònic local

Jaume Puig Castells

Les medalles antigues de Montserrat

Manuel Forasté