Arts

Ser compositor, avui

  Des del moment en què el músic-sacerdot que organitzava els cants per a la litúrgia pren consciència de la naturalesa del material que flueix entre les seves mans i de la seva capacitat creativa com a ésser humà, sorgeix la figura d’aquell que assumeix, per a si i per […]

Oro en las ciudades

  Nunca me he considerado artista. Decirme a mí misma que lo que hago es arte me queda grande. Luego recuerdo que muchos artistas se exprimen por dentro, se recomponen hacia fuera y unen sus trozos con oro… Y solo entonces llego a reconocerme. Podría decirse que cuando un artista crea […]

Les stories i la història: estratègies per superar l’obsolescència i l’ajornament

  Abans que el coronavirus canviés les nostres vides, els paradigmes creatius que imperaven eren la sobreproducció i l’obsolescència programada. Productes immediats i efímers, quants més millor. La story d’Instagram n’és el millor exemple: vídeos d’un màxim de 15 segons que desapareixen en 24 hores. Què aconsegueix Instagram? Que publiquem molt més […]

El Miracle

  Imaginem un escenari comú. On tots i totes partim del mateix punt i la nostra pell té un gruix semblant. No ens toquem literalment, el tacte ens arriba com un ressò que rebota sobre la superfície i distorsiona el missatge. Sembla que el diàleg s’allunya perquè el món s’ha […]

Pandèmia i creació

  Qui no ha fet mai una cosa del no-res, quelcom que abans no existia? Tots hem estat creadors en algun moment de la nostra vida, tan sols pel simple fet de dibuixar o de fer una fotografia. En termes generals podem dir que la creació sorgeix de la necessitat […]

Arte y sociedad

  «Surgen primero las formas y luego los objetos del mundo sensible.» (Platón)   «Todo conocimiento nace de la experiencia sensible, la que obtenemos a través de los sentidos, del contacto con la realidad. No podemos tener conocimiento del mundo si no tenemos contacto directo con él.» (Aristóteles)   Suspensión […]

Tenen futur els concerts de clàssica?

Si haguéssim preguntat a Johann Sebastian Bach com s’esperava que fossin escoltades les seves cantates tres-cents anys després, segurament s’hauria quedat atònit. Simplement, quan les estrenava, a ritme d’una per setmana, no preveia que tinguessin gaire més recorregut que les audicions que es poguessin anar fent de tant en tant, […]

Sense pietat, Köln

  En un dels seus assaigs va escriure que, quan va tornar a veure la seva ciutat després de la guerra, no va poder més que plorar[1]. 1945, sis anys de soldat ras, un dels 400.000 supervivents de Colònia, l’Alemanya ara «exnazi», 28 anys. El seu fill Christoph moriria a […]

Crida: Creació en temps incerts

Girona i la literatura ciment

  A la memòria de Cristina Cervià «Jo vaig sortir de Girona enduent-me’n Girona. A cent quilòmetres lluny jo la segueixo veient amb tota la seva venustat», va confessar Prudenci Bertrana el 1935 durant el seu discurs com a president del jurat dels Jocs Florals de la ciutat. Molts anys […]

La fórmula per a la competitivitat de Catalunya postCovid = S + I + C + 2T + X + G

  Aquests dies de pandèmia ens hem adonat, tant a nivell personal com professional i empresarial, més que mai, de la importància d’alguns elements dels quals tots ja en parlem: la sostenibilitat, la tecnologia, la innovació, la capacitat de resiliència, la flexibilitat i agilitat de noves respostes a l’entorn, però […]

Feminismo y creación musical actual

  Hay cantidad de artículos y webs que citan de manera pormenorizada el escandaloso porcentaje de hombres en la música frente a mujeres. Solo se libra, por los pelos y depende del caso, la diferencia entre intérpretes hombres y mujeres. Pero si atendemos a las gestoras, a las compositoras, a […]

De jardins aliens. Notes esparses

  Al poeta i amic Josep-Ramon Bach, ardit explorador del misteri Manllevo el títol d’aquest enfilall de notes del meravellós llibre d’Adolfo Bioy Casares, en el qual el conegut escriptor argentí aplegà un seguit de textos aliens com una mena de quadern de bitàcola, i que, considerats en el seu […]

Patrimoni musical català, herència i repte

  Agraït per la llibertat total que se m’ha concedit per a aquesta col·laboració, estimulat per la segona part del títol del monogràfic, «herències, reptes i confusions», i amb el benentès que cada vegada que s’interpreta la música en el present hi ha un acte creatiu i ben contemporani; ateses […]

Arnold Schönberg i la seva significació en la música actual

  Aquest article va ser publicat inicialment en castellà a la revista Riutort, el gener de 1958. Si el reproduïm avui, revisat i traduït, és perquè serveixi de testimoni de què, a mitjans del segle XX,  Schönberg no només era acceptat, sinó admirat en els ambients musicals oberts de Catalunya. […]

La creación actual y los conservatorios

  Cuando hablamos de la relación entre creación actual y conservatorios, se nos presenta, antes de empezar a esbozar cualquier tipo de idea al respecto, el problema de definir qué es la creación actual (los conservatorios son, a grandes rasgos, instituciones bastante homogéneas y poco propensas a los cambios a […]

De les pedres en fem pans

  Si de música catalana generalment ja se’n parla més que no en sona, encara més de la nova música. Però això no és cap raó per deixar de parlar-ne. Encara que bona part de la societat ni se n’adoni, en les nostres contrades no s’ha deixat mai d’escriure i […]

Sísif, Tàntal, Teseu i el mite de modernitzar l’Administració

  La revolució digital ens va prometre de tot. En l’àmbit d’Administració pública i ciutadania, les promeses tampoc no es van quedar curtes. Per una banda, una Administració moderna, que parlava entre si per facilitar-li la vida a la ciutadania, que tenia sistemes que a efectes pràctics funcionaven com un […]

Barcelona ven

  Quando i fili sono tanti che non ci si può più passare in mezzo, gli abitanti vanno via: le case vengono smontante; restano solo i fili e i sostegni dei fili. «La città e gli scambi», Italo Calvino   El lector del sorramoll és el títol que falta a les […]

Reus i la nosa Bartrina

«De tots els poetes romàntics que han existit, probablement en Bartrina és el més bèstia.» Josep Pla, Vida de Manolo   A començaments d’any, abans que el món —que també comprèn la vila orgullosa de Reus— s’esllavissés, vaig mantenir una conversa cordial amb el marmessor de les regnes culturals de la […]

El potencial de les tecnologies emergents per millorar l’atenció social

  La treballadora social de l’ajuntament que atén el cas de l’Adela, una mare soltera amb dos fills a càrrec, després de l’entrevista amb ella a l’oficina de Serveis Socials del districte, transcriu a l’ordinador les seves anotacions sobre el més important de la conversa enregistrada. Tot i escriure-ho amb […]

.CAT: Llengua, cultura i internet

    Internet és una autopista per viatjar pel món i formar-ne part. És la manera d’expandir el concepte, la llengua i la cultura catalana, i donar-les a conèixer globalment. El segle XXI ens ha portat l’expansió d’Internet i tot el que això suposa i suposarà. Fins i tot marca […]

La tecnologia ens canvia l’educació

  Les tecnologies digitals fa temps que han entrat als centres educatius. Aquest procés, que té ja un recorregut de quaranta anys, fins ara havia estat pausat i progressiu, però sobtadament ha esdevingut accelerat i intensiu durant els quatre mesos de confinament del curs 2019-2020, forçat per l’emergència sanitària de […]

Miss Coca-Cola o una altra novel·la de ciutat

  Al pròleg del volum El cicle de Bearn (2014), de Llorenç Villalonga, l’escriptor José Carlos Llop afirma que, fins a la doble aparició de l’autor de Mort de dama i de Mercè Rodoreda, «la novel·la catalana és escassa i [que] no deim cap barbaritat pour épater ningú si afirmam que […]

L’any que ve a Jerusalem

  L’escriptora novaiorquesa Janet Malcolm va descriure el «surrealisme que hi ha al cor del periodisme» com el moment en què algú s’obre en canal a un periodista desconegut, durant una entrevista rutinària, ja sigui per vanitat o esperant una improbable redempció. La gent explica les seves històries als periodistes […]

València i literatura, l’escenari esquerp i relliscós

Sovint atribuïm a les ciutats les propietats d’un organisme viu, d’algú amb existència pròpia que naix i s’expandeix, pateix avatars i moments de glòria més o menys efímera, talment com els humans. Assumim que l’agrupació d’habitatges i infraestructures habitat per un col·lectiu humà —el que és en realitat una ciutat— […]

Barcelona, literatura catalana i guerra

  En les últimes dècades hem estudiat la relació entre ciutat i literatura dins el paradigma de la geoliteratura. Aquest paradigma s’inscriu dins l’anomenat «gir espacial» de la postmodernitat. Si durant la modernitat la qüestió del temps va ser clau per entendre els decalatges i les sobreimposicions entre el món […]

La tecnologia al servei de la ciutadania

En l’era digital pròpia del segle XXI, l’àmbit públic de la comunicació és ara un espai compartit per tots els actors de la comunicació: governs, administracions, entitats, empreses, partits, intermediaris socials, mitjans de comunicació, ciutadania. I hi tenen lloc canvis de rols rellevants amb una nova capacitat d’influència. Per exemple, […]

Impacte social de la intel·ligència artificial: un possible escenari

  «La intel·ligència artificial conté un potencial dramàtic de creixement, tant per a l’economia com per als éssers humans.» Diversos estudis projecten un futur proper on la productivitat laboral s’incrementarà un 40% gràcies a l’impacte de la intel·ligència artificial en el món dels negocis. Posant-ho encara amb més perspectiva, la […]

L’extinció de Pequín

  Hi ha ciutats que es somien a si mateixes. Els que hi viuen les transiten del tot aliens al revers llegendari dels seus carrers. En gaudeixen l’efervescència quotidiana i en pateixen els fums i els vagons de metro atapeïts, sense parar atenció a aquest eco fantasmal, com si fos […]

Per què estimem les ciutats?

Hi ha certa sensualitat en el fet de conèixer una nova ciutat. Com davant d’un cos, tot comença amb la mirada. A través dels nostres ulls descobrim una ciutat que existeix al marge de nosaltres, però que fem nostra i única a través de la pròpia experiència. A vegades, molt […]

Novel·les sobre barcelona

De l’absència d’una novel·la o més aviat d’una novel·lística estable i consolidada sobre Barcelona s’han dit unes quantes coses. Una cosa que potser no s’ha dit, o com a mínim jo no he llegit, és que una novel·la sobre Barcelona, o més concretament una novel·la centrada en Barcelona, només pot […]

Crida: Literatura i ciutat

Crida: Societat digital i societat analògica, una aliança per un món millor?

La crítica i els mons de la música actual

Si parlar de música escrita avui és parlar dels marges, fer-ho de música actual al nostre país és situar-se al marge dels marges. I afegir-hi l’extravagant figura del crític i relacionar-la amb la música actual és anar a petar als marges dels marges de la marginalitat. Si amb prou feines […]

El paper de les editorials en la creació musical actual

  L’editorial de música és un engranatge comercial que acompanyarà l’evolució de l’obra del compositor en les diverses facetes des de publicar l’obra, promocionar-la, protegir la seva integritat artística, comercialitzar-la, difondre-la i defensar els seus drets davant possibles irregularitats; en definitiva, col·laborar amb el compositor i fins i tot arribar […]

Programacions musicals en la dictadura del mercat

  En els darrers anys s’ha parlat, potser massa insistentment i de forma gairebé tediosa, en el camp de les polítiques culturals, així com també de les estratègies que se’n deriven en àmbits com la gestió, la promoció i la difusió musicals, de qüestions i conceptes com ara la «creació […]

Crida: La música actual: herències, reptes i confusions

  Més enllà de la singularitat de la música com a llenguatge artístic i la seva pròpia condició, empesa a redefinir-se constantment, al debat sobre la creació musical actual esdevé en un context marcat pel pluralisme estètic i la crisi dels relats i les definicions després de les avantguardes. D’altra […]

Traduir els mons de Le Guin

Des de Quadern em pregunten: com és això de traduir Le Guin? Doncs és moltes coses; és apassionant, complicat, divertit, exigent, revelador… A vegades avanço ràpid, em menjo el text; d’altres, em passo un parell d’hores en una pàgina i em sembla que no tornaré a veure mai més un guió […]

Una qüestió de perspectiva

En una entrevista recent, l’escriptor Marc Pastor, autor de La mala dona o L’any de la plaga, i un gran seguidor del gènere fantàstic, comentava el moment que viu el gènere als Estats Units, on «està arrasant, la fantasia envaeix el mainstream i està dalt les llistes, a la qual cosa […]

Literatura fantàstica en català: on som i cap a on anem?

S’ha dit sempre: el català és una llengua minoritària, el català és un idioma de segona divisió, el català no pot permetre’s el luxe de voler ser una llengua a l’alçada de les altres i que a sobre es pugui plantejar dedicar esforços a un gènere com el fantàstic, perquè […]

Nosferatu Perucho

  «El meravellós és una flor el perfum de la qual es dona molt rarament. De vegades aquesta flor està premsada entre els fulls esgrogueïts d’un llibre, en les notícies estranyes i en els fets desvetllats i llegits per primera vegada.» (Joan Perucho) Tot i no tractar-se d’un autor vàlid […]

Festivals de terror km 0

Catalunya és bressol de molts esdeveniments culturals, també vinculats al gènere fantàstic. Són ben conegudes cites multitudinàries com el Saló del Manga i el del Còmic de Barcelona, així com el Festival de Sitges, autodenominat Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Però més enllà d’aquests grans noms, i encara […]

La Fantasia a escena

  A finals del segle XIX, la nietzscheana proclama de la mort de Déu va fer que els humans, alhora que espectadors, es sentissin més orfes que mai. La llum de gas, i posteriorment elèctrica, no només va fer que s’il·luminessin els menjadors de les nostres llars, sinó també dels […]

David Lynch i els altres mons

L’univers del cineasta ens fa qüestionar si allò que percebem com a «normal» no és la veritable anomalia. La vida de Jeffrey Beaumont transcorre en una relativa normalitat fins que l’aparició d’una orella humana li obre la porta a un submón de pertorbadores causalitats. Laura Palmer és la perfecta pubilla […]

Ray Bradbury, un autor de ciència-ficció?

  La resposta més habitual que Ray Bradbury donava quan li preguntaven per què escrivia ciència-ficció era normalment aquesta: «Jo no escric ciència-ficció. Només he fet un llibre de ciència-ficció i és Fahrenheit 451, que està basat en la realitat.» Això, per a un lector no avesat al gènere, d’entrada, […]

Crida: Gènere Fantàstic

  Els darrers anys, el gènere fantàstic ha transcendit tots els límits imposats per l’alta cultura durant el segle XX i la seva irrupció en l’imaginari col·lectiu ha produït un doble efecte contradictori: d’una banda, s’ha convertit en un llenguatge permeable a les interpretacions d’un món que demana noves metàfores […]

A la recerca d’un país normal

  Fa més de cent anys que aquest país aspira a ser un país normal. Per un atzar bondadós, aquesta ciutat -la de La Colla, la de La Mirada- en alguns moments també ha aspirat, a ser una ciutat normal. I aclariré de seguida que per a un servidor, normal […]

Sitges 2019: bon cartell i poc fantàstic

La venda d’entrades ha estat similar als darrers anys i els convidats nombrosos (tot i que alguns rumors apuntaven que un contratemps financer d’última hora havia fet reduir substancialment la llista). Entre els presents hi havia Sam Neill, Asia Argento, Maribel Verdú, Russell Mulcahy, Javier Botet, Nikolaj Coster-Waldau, Aaron Paul, […]

Volem museus situats, locals i alhora internacionals

  Un museu situat és un espai cultural que es pensa a si mateix posicionat respecte al context històric, cultural i social des d’on treballa i projecta la seva activitat en cada present. És a dir, activament compromès a revisar i actualitzar, críticament, el seu relat museològic i museogràfic obrint […]