La fórmula per a la competitivitat de Catalunya postCovid = S + I + C + 2T + X + G

Temps de lectura: 4 minuts

Jordi Marin Puigpelat

 

Imatge de Patxi Ocio i Casamartina.

Aquests dies de pandèmia ens hem adonat, tant a nivell personal com professional i empresarial, més que mai, de la importància d’alguns elements dels quals tots ja en parlem: la sostenibilitat, la tecnologia, la innovació, la capacitat de resiliència, la flexibilitat i agilitat de noves respostes a l’entorn, però també de la importància de la col·laboració i del treball en xarxa o de la governança de tot plegat. Segurament n’hi ha d’altres però crec que aquests estan en el cap de la majoria com a elements clau de la nova era en la qual estem immersos.

Si ens ho mirem des d’una perspectiva d’oportunitat i de repte per a la Catalunya post-Covid, comencem a veure, per tant, els principals ingredients de la fórmula d’èxit i de competitivitat en el nou entorn, aplicables tant a nivell de país com a nivell empresarial, professional i personal: S + I + C + 2T + X + G.

Passem a analitzar breument quins són aquests elements de la nostra fórmula:

Per un cantó, la sostenibilitat (S); des d’un context general com a estratègia de ciutats, regions, país i món, però també com a estratègia empresarial i personal, ens cal una aposta forta, o si no, tota la resta no hi serà. Hem de parlar d’eficiència energètica, o d’energies renovables, d’economia circular, de mobilitat sostenible, de la petjada de carboni, dels objectius ODS 2030, etc. En definitiva, hem de parlar d’un nou estil de vida, més sostenible, conscient de la nostra responsabilitat amb l’entorn. Hem de parlar d’empreses conscients i responsables. De governs compromesos amb el nostre medi ambient i amb el nostre entorn.

De manera transversal l’altre ingredient és la innovació (I). Innovació des de totes les vessants. La innovació ha de tenir efectes comercials o impactes de país clars. La innovació és actitud, cultura, mirada… No és solament mecànica o gestió. La innovació pot ser una millora incremental, però també pot ser disruptiva… Cal innovar en el dia a dia, però també cal estar atents a la disrupció dels mercats. I finalment, la innovació va també d’observar el nostre entorn, els canvis que es produeixen en el nostre ecosistema, en els nostres clients, en els nostres proveïdors, en la nostra gent, etc. La innovació ha de ser oberta. Per ser un país, una empresa, un professional o una persona innovadora ens cal propòsit, mirada, cultura, gestió, ecosistemes i aliances.

Un dels grans oblidats, el coneixement (C), el capital intel·lectual, la recerca… La generació, valorització, gestió i explotació del coneixement, un coneixement que genera valor per a la nostra societat no solament avui sinó en el futur. Avui més que mai la nostra economia és una economia del coneixement, és una economia d’intangibles, és una economia on la recerca s’ha demostrat cabdal. Cal per tant, en aquest context, gestionar aquests elements amb una visió i amb una voluntat de resultat i aportació de valor clara per a la nostra societat, per a les nostres empreses i per a les nostres organitzacions.

Per un altre cantó, la tecnologia (T), la digitalització, la transformació digital, la robotització, les smart cities…, de la mà de la IA, el IoT, el 5G, el Big Data, la BI, la computació quàntica… Ens cal una aposta decidida per aquestes tecnologies que avui són claus per a la competitivitat de tot el país i de tots els sectors de manera transversal; una aposta decidida per la transformació digital dels nostres governs, de totes les empreses, dels professionals i en general de les persones (no solament treballant la bretxa digital, sinó educant en allò que avui és clau per viure en el nostre entorn). Avui tot és digital, per tant hem de ser digitals.

Imatge de Patxi Ocio i Casamartina.

A continuació, l’emprenedoria (E). La capacitat d’emprendre, de crear empreses tan pròpia del nostre país, però també les startups, l’ecosistema emprenedor, els business angels, els fons d’inversions, la intraemprenedoria, les corporate ventures… Hem de tenir una estratègia consolidada tant a nivell de país com a nivell empresarial, d’innovació, de disrupció… El futur s’està creant ara mateix a moltes startups del món. I ho hem de fer amb estratègia, generant i gestionant un ecosistema, connectant amb les universitats, les corporacions, però també amb les pimes. Forma part del nostre ADN, i ens cal seguir apostant-hi i donant-li escala global.

Cal sumar igualment talent (T). Sempre en el nucli, les persones, el talent i les capacitats personals. Talent, en majúscules, amb competències i capacitats d’adaptació i resiliència, talent femení…, i sempre escoles, centres de formació, universitats i escoles de negoci, que garanteixen la qualitat i excel·lència del talent. Però també la capacitat no solament de desenvolupar talent, sinó d’atreure’l, creant les condicions necessàries perquè els millors es quedin i perquè els millors vinguin. Talent crida talent.

Igualment hem descobert que amb un entorn tan complex, canviant i accelerat no ens en sortirem sols, ens cal crear aliances, complicitats entre diferents actors, generar i gestionar xarxes (X), ecosistemes complexos que ens permetran abordar reptes de futur, la innovació, el coneixement, el desenvolupament de tecnologia, competir en el món…, però no solament com a país; les empreses avui no sobreviuran sense una estratègia de xarxa, d’ecosistema, d’aliança, externament, però internament la necessitat de crear entorns flexibles i adaptables amb capacitat de resposta solament es produirà amb el treball en xarxa.

I finalment, ens cal govern i governança (G). Això implica governs, si em permeteu, que governin, que liderin, que generin el marc adequat perquè tot l’anterior es produeixi, que s’inverteixin i s’apostin els recursos públics en allò que realment fa competitiu el país i genera oportunitats avui i demà per a la nostra gent. Un govern que gestioni eficientment i amb una direcció clara, que sàpiga generar entorns de complicitat. Un govern que generi la governança d’aquest sistema complex, amb flexibilitat, adaptabilitat i capacitat de resposta.

Molts d’aquests elements ja hi són i han estat presents, però necessitem ara més que mai una aposta forta per part de tots els actors, i una gestió que faci que els elements del còctel sumin, multipliquin i s’elevin a la màxima potencia, per construir realment una Catalunya de futur, competitiva i amb oportunitats per a tots.

 

Jordi Marin Puigpelat

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Jordi Marin Puigpelat

    Jordi Marin actualment Advisor en estrategica i transformació digital de diferents organitzacions (PLANETA, ORYON UNIVERSAL, …), Director General de l’ACEC-Patronal Consultores de Catalunya, membre diferents Consells d’Administració (ACTUA-Andorra, UPF) o Consells Assessors (BIT Habitat, HUAWEI-Europa-Digital Government, iSocial, …). A part docent en la UPF, ESADE, OBS o Zigurat….