Élise Müller/Hélène Smith. Mèdium, artista

Temps de lectura: 5 minuts

Teresa Costa-Gramunt

 

Fotografia de Teresa Costa-Gramunt

Vistes a distància, hi ha circumstàncies que agafen un sentit que acaba sent significatiu: ens va costar trobar la Biblioteca de Ginebra. Teníem una adreça, però el carrer en qüestió en realitat era un camí dins d’un parc. Abans de viatjar havíem mirat les exposicions que podíem visitar a la ciutat de Calví, del qual vam veure l’efígie en el monument als anomenats Reformistes en un mur dins del mateix parc que en aquella hora del matí apareixia vestit d’un verd lluminós. Finalment vam trobar l’esplèndida biblioteca ginebrina ben protegida per l’arbreda i vam poder veure l’exposició que ens havia dut tanta recerca: inaugurada el passat 26 de juny, es podrà veure fins al 25 de novembre de 2023: «Élise Müller/Hélène Smith. Médium, artiste». 

     L’exposició és un llibre obert que mostra la singular trajectòria que va de la mèdium suïssa Élise Müller a l’artista visionària Hélène Smith (1861-1929). En aquest camí hi va intervenir de manera rellevant Théodore Flournoy, un prestigiós professor de psicologia, col·lega de Sigmund Freud i mestre del també psicòleg Carl G. Jung. 

     El ginebrí Théodore Flournoy ha de situar-se en el marc d’una generació d’intel·lectuals que van veure com la psicologia s’allunyava de la filosofia per convertir-se en una ciència experimental. El treball de Flournoy no coincidia amb aquest model aleshores en boga. El materialisme imperant en el segle XIX havia anat donant lloc a una psicologia de laboratori que negava la possibilitat de fer una anàlisi veritablement introspectiva de l’ànima humana. A Théodore Flournoy li interessava explorar totes les característiques de la personalitat del pacient comptant també la seva visió i experiència del transcendent, visió i experiència que també va interessar a Carl G. Jung.

     Aquest interès de Théodore Flournoy va coincidir amb l’auge de l’espiritisme. L’any 1861 Allan Kardec, pare de l’espiritisme, va publicar El llibre dels mèdiums. La reacció dels col·legues va ser molt diferent a la de Flournoy, que ni menyspreava ni temia explorar el món de l’ocult, ans al contrari: va voler conèixer-lo tan a fons com fos possible per tal de poder respondre algunes preguntes essencials sobre la complexa psicologia humana.

     L’any 1895 Theódore Flournoy va guanyar-se la confiança d’un grup espiritista en el qual brillava la mèdium Élise Müller. La jove tenia visions i sentia veus. Gràcies a les investigacions de Flournoy sabem que de nena Élise havia experimentat esdeveniments que es poden considerar sobrenaturals o, si més no, rars, excepcionals: producte dels seus somnis, o avisos de perill imminent, Élise havia «creat» una mena d’àngel de la guarda que més tard pintaria; vam veure’n una imatge en l’exposició. 

     El doctor Flournoy va interpretar com un cas clar de subconscient útil les qualitats del subconscient de la jove que, avisant el conscient, li havia salvat la vida: havia estat a punt d’ofegar-se per la pudor espantosa d’un ram de flors a l’habitació mentre dormia i de sobte unes mans invisibles l’havien despertat a mitjanit i, com si levités, li havien alçat el cap perquè pogués cridar i demanar auxili a la mare. Amb aquest relat, la jove Élise Müller havia «presentat» al doctor Flournoy el seu guia: en Leopold. Així anomenaria aquesta figura protectora i un dels esperits que amb més freqüència apareixien en els seus trànsits.

     El professor Théodore Flournoy i Élise Müller, que en la seva nova etapa prendria el nom d’Hélène Smith, van col·laborar cinc anys. De les experiències d’aquest temps en què Flournoy no creia ni deixava de creure en els relats de la jove mèdium, en va néixer el llibre Des de l’Índia al planeta Mart, un text a mig camí entre la novel·la i el tractat de psicologia, que va ser acollit amb entusiasme tant pel món científic com per la premsa. En les seves pàgines s’hi va tractar per primera vegada la personalitat múltiple, sigui que fos considerada una malaltia o una peculiaritat no tan estranya en l’univers creatiu (recordem Fernando Pessoa i els seus heterònims). 

El llibre Des de l’Índia al planeta Mart s’il·lustra amb una imaginació sorprenent a través d’una sèrie de dibuixos i aquarel·les visionàries d’Hélène Smith que, de manera naïf, reflecteixen móns exòtics, irreals i marcians que són objecte de part de l’exposició que es pot veure a la Biblioteca de Ginebra. Aquests dibuixos van cridar poderosament l’atenció dels surrealistes fins al punt que André Breton, pare intel·lectual del moviment, va afirmar que Nadja, la protagonista de la seva obra principal, era equiparable a Hélène Smith.

Fotografia de Teresa Costa-Gramunt

La protagonista del llibre de Théodore Flournoy, Hélène Smith, no va compartir la satisfacció generada per la publicació: va considerar que en el llibre el doctor Flournoy havia tirat per terra la veracitat de les seves visions. La col·laboració entre el doctor i la mèdium artista es va acabar en aquest punt no sense litigis. El llibre ha estat reeditat i traduït des que es va publicar l’any 1899. L’any 1900 ja se’n va publicar la versió anglesa. En la reedició francesa de l’any 1983, Mireille Cifalí hi va afegir un postfaci que proposa una nova interpretació de l’obra d’Hélène Smith. L’any 2020 el Centre Pompidou va rebre en donació una obra d’Hélène Smith. L’any 2022 dues obres seves van ser exposades a la Biennal de Venècia.  

     Després del trencament amb el doctor Théodore Flournoy, Hélène Smith va continuar treballant gràcies a la protecció de Mary Jackson, una americana afeccionada a l’espiritisme. Amb aquesta llibertat adquirida, la mèdium artista va dedicar els seus últims anys a reflectir les seves visions a través de la pintura fins a la seva mort, l’any 1929. D’aquesta època són unes pintures més elaborades i molt personals de caire religiós i místic. En vam poder veure reproduccions que poden continuar sent admirades a través del catàleg editat per a l’ocasió. I és que l’any 1921, vuit anys abans de morir, Élise Müller / Hélène Smith ja havia llegat els seus documents i els seus treballs artístics a la ciutat de Ginebra, però un advocat amb pocs escrúpols, Aloys Chassot, va acaparar l’obra, que va reclamar per a la família, que la va dispersar sense miraments.

     Tardanament ha estat reconeguda l’obra artística d’Hélène Smith amb independència del seu anterior rol de mèdium, si bé, com potser diria el professor Flournoy, no es pot separar una cosa de l’altra. L’ànima és una s’expressi com s’expressi i des d’on s’expressi, ja sigui a través del conscient, del subconscient o del sobreconscient. A aquest àmbit del jo superior semblen apuntar imatges com la de l’artista acompanyada del seu àngel de la guarda, una obra de delicada factura pintada l’any 1912.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Teresa Costa-Gramunt

      Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió en diversos mitjans. Premiada en [...]