19 Notes COVID-19

Meritxell Martí

Imatge d’Imanol Buissan.

1. Debat. Més d’un cop i més de dos he sentit l’impuls de dir-hi la meva, d’expressar el desacord. Llavors em ve al cap el «conec algú que ha mort per culpa del virus» i callo. No tinc arguments per debatre amb una concreció tan rotunda.
2. Mascareta. Hi ha en joc la vida, la por a perdre-la. O potser la mort, la por a pensar-hi. Una forma d’escapolir-se d’aquesta por és, justament, afinar la creativitat. Deu ser, doncs, que la mort és darrere de tot acte creatiu, com un intent de dissipar-la, que aquesta por globalitzada no s’ha infiltrat a la meva amígdala. Visc la meva no-por rere la mascareta social, encomanant-la amb la mirada.
3. Confinament. La vida és relació. A la gent que escrivim, se’ns associa amb la solitud. I sí, se’n necessiten, d’espais i temps a part, però ara que hem vist el que és estar-se dies i dies i dies a la cova, s’ha fet clara la diferència entre viure i sobreviure.
4. Eneagrama pandèmic. Segons una classificació de la personalitat basada en nou eneatips s’associa la creativitat amb els 4 i els 5. Els 4 són els artistes i els 5, els frikis del coneixement. Tots dos eneatips són altament sensibles i busquen el silenci per crear i investigar. La pandèmia seria el momentum dels artistes i els científics. Però no. En confinament costa trobar la guspira de l’eureka. El que en normalitat és recer, en pandèmia esdevé gàbia.
5. Holobiont. Llegeixo que la ciència canvia el terme d’individu pel d’holobiont. Som una associació de virus i bacteris, un hoste que integra gens aliens que amb sort i un bon sistema immunitari acaben sent propis. Igual que la gent que escriu o que dibuixa o que fotografia o que balla o que actua. Hostes de vides i de virus. Ens tanquem per evitar que l’holobiont col·lapsi amb l’arribada d’un nou microorganisme que ha fet trontollar les bases de la vida social a nivell planetari. Tanmateix, el lema segueix sent adaptar-se o morir. Com ho farem, per ser dels que s’adapten?
6. Hibernació. Crear és estar oberts als ecosistemes i les seves relacions simbiòtiques. Hibernem per tornar a brotar. Tanmateix, si l’allarguem, la hibernació, si la forcem, la llavor es pot marcir, el text no progressa, el guaret excessiu l’ha ofegat. Com estan de marcides, les nostres idees? Hem creat més o menys durant el tancament perimetral?
7. Salubrisme. Un nou terme que agermana salut i autoritarisme. Que tutela i renya, que vigila i censura. No ha nascut amb el SARS-CoV-2, sinó que hi ha trobat el leitmotiv perfecte. Tutela versus autogestió, cal autoritat natural per frenar l’expropiació de la salut.
8. Mamífers vs.sàpiens. I parlant d’autoritat, per què hi ha «autoritats sanitàries» i no pas «autoritats culturals»? Hem fet un full back a l’estat de mamífer, perquè no s’ha donat veu als qui ens poden recordar que no hem arribat on som en l’escala evolutiva a força de fer només «activitats essencials».
9. Una setmana més. Esperant el veredicte del Procicat. Una setmana més, quinze dies, de restricció de llibertat. Per alguns, la glòria: amb la feina garantida, treballant en sabatilles i menjant cigrons amb bledes acabats de fer. I llegir.
10. Llibreries. Termes pandèmiques, les llibreries han estat l’spa de la ment. Cansats de pantalla, hem recuperat el plaer lent de la lectura en paper. Acabem de viure un Sant Jordi pandèmic, un any després d’aquell 23 d’abril tancats a casa perplexos, fornejant pans de pessic. Enguany hem acudit a presentacions i signatures «amb totes les mesures de seguretat», frisosos de contacte, d’olor de rosa i paper imprès.
11. Tauleta de nit. M’esforço a deixar fora de la cambra l’excés d’actualitat. La pila de llibres pendents baixa lentament. Ara un Lapinot, ara un de neurociència, ara la biografia de Groucho Marx… A la meva dieta flexívora, darrerament hi tenen un lloc privilegiat els microcontes de la Maria Cirera*.
    

    Imatge d’Imanol Buissan.

12. Crear és recrear la vida com te la imagines en un moment donat. Posar nous mons sobre el tauler, empenyent allò que es resisteix a deixar lloc. L’embranzida del que neix tensiona l’immobilisme de l’antic. Parlo del procés creatiu i també del procés social. De la pandèmia, de la política. Del clima del planeta. I del clima al planeta.
13. Respirar, a boca oberta. Transcendir aquesta sobredosi de pantalles i de teles estampades i tornar a la vida prànica, a perdre la por a les partícules.
14. Certificat autoresponsable. Les restriccions s’allarguen i el debat continua. No cal retallar les llibertats per garantir la seguretat, cal una educació i una política que generin persones autores de vides informades capaces de prendre riscos raonables. Cal una dosi alta de confiança per escriure’s el propi guió.
15. Sembla un thriller protagonitzat per Michael Douglas, però són uns comissaris europeus intentant llegir contractes farmacèutics tapats en negre. Sembla un judici medieval prohibint la lectura d’un text profà, però són alguns metges responent a preguntes informades amb un: «no llegeixis tant».
16. Xarxes. Potser sí que em convé llegir menys. Menys estadístiques oficials, menys manipulacions emocionals i menys conspiranoies. La xarxa s’ha tornat hostil des que en controlen els algoritmes. Ja no és aquell ciberespai ple de visions del món del temps dels blogs, època daurada de la revolució digital. Els blogs són menys adrenalínics, menys addictius que Twitter, Instagram o TikTok. Volem ser ionquis o estar sobris?
17. Estat d’alarma. Les restriccions arriben al seu límit. Noto l’esgotament de la gent en un discurs incoherent: «M’he saltat el confinament… és que això ja dura massa… la gent s’hauria de vacunar… no ho veig clar, jo m’esperaré… això encara va per llarg… jo, però, no em penso quedar a casa».
18. Generació CV19. I els joves, infants i adolescents… Qui els pregunta com estan? Van trigar a comprendre que no es podia tancar escoles i instituts. Però els espais tribals s’han reduït al mínim. Poques veus se’n fan ressò. Potser és hora d’oferir-los les eines per poder recrear el que estan vivint, per ajudar-los a sortir de l’ofec a què els ha sotmès la nostra por.
19. Compromís. Com a autora de literatura infantil, recullo el clam emmascarat i ofegat del temps expropiat dels que em venen darrere. Per vosaltres! Seguim creant.
20. Mantra. Acabo amb una frase de Teresa Forcades: «no és tant omplir la vida d’anys, sinó els anys de vida». L’amplio: podríem omplir la vida d’anys plens de vida si perdéssim una mica la por. Superarem aquesta crisi des de la consciència creativa, reforçant el teixit connectiu on cadascú és unitat i part, com les neurones del sistema nerviós, com els ocells d’un estol que fa dibuixos a l’aire. Respirem profundament, ja queda poc.

* Puces i altres picors (Maria Cirera, Témenos, 2017)

Meritxell Martí