Arts

La vingança de uma mulher (Rita Azevedo Gomes, 2012)

Rita Azevedo Gomes i el tableau vivant

  Una història pren lloc quan algú vol quelcom i un altre no vol que ho obtingui. Raúl Ruiz, Poétique du cinéma   La història del cinema, almenys quan aquest s’ha fet apte per pensar-se com a art, no té el seu sentit ple si se la separa de la […]

Charlotte Wells, absències i memòries

  Charlotte Wells (Edimburg, 1987) és una directora escocesa que va captar l’atenció de la crítica internacional en 2022 amb Aftersun, el seu debut en el terreny del llargmetratge. Abans ja havia realitzat tres curts on apuntava temàtiques, conceptes i propostes visuals que  desenvolupa a la seva pel·lícula. En aquest […]

Kathryn Bigelow, la mirada intensa

  El diumenge 7 de març de 2010 Kathryn Bigelow es va convertir en la primera dona de la història a guanyar l’Oscar a la millor direcció. Ho va fer amb la pel·lícula En terra hostil (The Hurt Locker, 2008), el seu vuitè llargmetratge en una carrera més que consolidada. […]

KELLY REICHARDT, LA NATURA SECRETA DE LES COSES PETITES

  A l’inici de Wendy and Lucy (2008), veiem un conjunt de rodamons que passen la nit a la intempèrie al voltant del foc. Els rostres, bruts i demacrats; les mirades, algunes perdudes, d’altres guillades. N’hi ha que conten històries, per a qualsevol que els vulga escoltar o per a […]

Diàspora d’una machona

  Tot comença una tarda de plugim hivernal. A les 17 hores havia quedat al davant del Centre d’Art Santa Mònica amb un parells d’amics per veure la comparsa queer Invocacions Insurrectes #1, desenvolupada a les rambles i immediacions del centre d’art, amb la intenció de reflexionar sobre altres corporalitats […]

Erosionant murs, la poesia surt de la presó

  Que la institució literària, entesa com l’estructura social on tot allò relacionat amb la literatura s’organitza a través de relacions de poder i dinàmiques d’atribució de valor, és una institució burgesa —i en la mateixa mesura patriarcal i etnocèntrica— és un fet inqüestionable. Que a hores d’ara aquesta asseveració […]

LA CASA DE LA MARE

  Un díptic signat per Chantal Akerman       A Chantal Anne Akerman el cinema va arribar-li com una revelació, amb tres descàrregues emocionals successives. La primera fou l’any 1965 en veure de manera casual Pierrot le fou de Jean-Luc Godard. Anys després, va tenir ocasió de contar-li-ho al […]

La pantalla, l’autèntica revolució del segle XX (II)

  L’abducció publicitària «Si vols ser feliç, beu una Coca-Cola», «Destapa la felicitat», «L’espurna de la vida»…, són lemes que promouen la pèrdua de resistència. Veiem una nau rodona de color vermell. No podem evitar prendre el soma carbonatat, fosc i dolç. Quan tornem al món, som felices, guapes, sanes […]

Agnès Varda: espigoladora, narradora i retratista

  «La paraula és també màgia, la paraula és cinema […], la paraula és imatge», afirmava Manoel d’Oliveira. El cinema no neix només per «aquest desig del moviment»1 davant l’objectivitat i immobilitat d’una fotografia; per això el realitzador portuguès animava a abandonar aquesta idea insuficient que el cinema sol era […]

La pantalla, l’autèntica revolució del segle XX (I)

  Introducció. La pantalla en les arts  Pan-talla, és a dir, un «tall del tot», possiblement com a composició del prefix grec παν-, pan-, que significa ‘tot’ i -talla, de taleare, ‘tallar’. Existeixen altres versions com el «suport del tot» (-thallo). Si recorrem a l’indoeuropeu, pan- (teixit) estaria associat al […]

Tsvetàieva o quan el crit té nom de dama

  Víctima de tota mena de vicissituds per l’època convulsa que li tocà viure, de ben jove, Tsvetàieva, d’esperit indòmit, va ser conscient que la seva vida —la seva poesia— no seria un camí de roses.   La poeta berguedana Laia Malo (21è Premi de Traducció Vidal Alcover) ens obsequia […]

Maya Deren, despertant el somni

  El primer contacte que vaig tenir amb la figura de Maya Deren i les seves peces fílmiques va ser durant l’últim any de la carrera, a una assignatura optativa que funcionava una mica com un calaix de sastre. Amb les llums de l’aula abaixades, es va projectar Meshes of […]

De qui és l’autoria en les arts visuals? Breu reflexió al voltant de la intel·ligència artificial

  A l’hora de preguntar-nos per la vigència dels drets d’autor en l’àmbit de la creació artística actual, és important emmarcar la qüestió reprenent diversos debats que es van desenvolupar al llarg del segle XX i que es prolonguen a dia d’avui de manera decidida. L’actualització de diverses nocions vinculades […]

Per evitar que la teoria no ens aixafi els ulls

  «Si es cierto que, como se dijo en los años 80 del siglo XX, la emoción ha sido sustituida por el análisis, solo queda tratar de entender cómo negociar ese análisis para que la teoría no aplaste a los ojos.» Estrella de Diego   La història de l’art també […]

El resultat residual com a germen de l’art performatiu

  L’arte povera neix, en part, de la importància que els artistes atorguen a la incertesa i a la transitorietat del moment com a aspectes creatius. Un fet que els porta a treballar amb materials «pobres» per simbolitzar l’austeritat del gest artístic. Objectes com vegetals, teranyines, gomes d’esborrar, diaris, fragments […]

I AIXÒ, PER A QUÈ SERVEIX?

  Atès que últimament aquesta mena de preguntes solen ser recurrents, sobretot quan s’aborden matèries com l’art o la filosofia, per posar dos exemples, penso que pot ser pertinent plantejar-se quina importància té per als polítics la cultura i, esclar, també per als ciutadans. Si consideren que la cultura serveix […]

Artivisme: una forma de desaprendre 

  Artivisme: una forma de desaprendre dels carrers i places a les aules i sales de museu, un viatge d’anada i tornada per continuar ballant. (*Nota a la lectora: no t’espantis si no entens massa, llegeix l’article intentant descobrir què vull resoldre, i m’ho fas saber. Per mi, en la […]

Gata sobre una teulada de zinc

  En la magnífica traducció de Joan Sellent, l’editorial Adesiara acaba de publicar una obra clàssica del segle XX: Gata sobre una teulada de zinc calenta, de l’escriptor i dramaturg Tennessee Williams (Columbus, Mississipí, 1910 – Nova York, 1983). Crec que cal fer atenció als títols encara que d’entrada alguns […]

Artistes de Sabadell, com hem de solucionar l’escalfament global?

  Si aneu a qualsevol museu, veureu que els objectes antics no són els que veieu, són els que generen la il·luminació de l’estança. Milions d’anys de fotosíntesi, milions d’anys d’algues enterrades sota tones de terra. Ara emergeixen de nou i il·luminen. En un món que mor per culpa de […]

Guanyar espais per a la cultura

  En els darrers anys, part del sector cultural i creatiu ha adoptat rols aliens al de productor d’imatges o objectes, amb artistes que actuen com a comunicadors, facilitadors o mediadors de la cultura i que, fent ús d’un repertori ampliat, defineixen la producció artística en funció d’objectius situats a […]

Moure’s diferent. A partir de Laura Lima i Zamira Pasceri

  Dues manifestacions artístiques de naturalesa aparentment molt diferent, presentades aquest estiu a Barcelona, semblen transitar unes vies d’audàcia que les emparenten, plantejant preocupacions complementàries en un exercici de lliure i bella singularitat. Laura Lima amb el seu «Balé Literal» al MACBA i Zamira Pasceri amb el seu «Water Music […]

Élise Müller/Hélène Smith. Mèdium, artista

  Vistes a distància, hi ha circumstàncies que agafen un sentit que acaba sent significatiu: ens va costar trobar la Biblioteca de Ginebra. Teníem una adreça, però el carrer en qüestió en realitat era un camí dins d’un parc. Abans de viatjar havíem mirat les exposicions que podíem visitar a […]

Crida: les arts visuals en la cruïlla

  Cruïlla de crisi de civilització, de supervivència de la humanitat, després dels trenta anys (1980-2010) amb domini incontestable del paradigma neoliberal. El daltabaix financer de 2007-2008 va tancar un cicle i va obrir-ne un altre on —en els famosos termes de Gramsci— el vell no acaba de morir i […]

Un gentleman de Sabadell

Se’m demana que parli de Joan Cuscó i Aymamí, de com el veia, del record que en tinc, i de quin és per a mi el seu llegat. I ho faig amb molt de gust, perquè en Cuscó era una d’aquelles persones que et trobes en el camí de la […]

Joan Cusco Aymamí: l’aventura de fundar Quadern

  Tinc ben present una de les frases més assenyades d’en Joan Cuscó quan el vaig entrevistar amb motiu dels primers vint anys de la fundació de Quadern. «Fer camí, mai no desfer-lo. Anar sempre endavant, ja sabem que els camins no sempre són dreturers, moltes vegades ens cal un […]

Joan Cuscó i el Quadern en paper

  A la primavera de l’any 1978, Joan Cuscó i Joan Maurí Espadaler em van presentar la portada del número u de Quadern, dissenyada per Maurí. Vaig anar seguint la revista —i col·laborant-hi puntualment de forma discreta— fins a l’any 1982, que m’hi incorporo en cos i ànima… Els col·laboradors […]

Una reflexió més en record d’en Joan Cuscó i Aymamí

  Devia ser un capvespre gris de l’hivern del 86. Vaig pujar l’escala estreta del piset del carrer Sant Antoni, número 5, perquè havia quedat allà amb el senyor Joan Cuscó. M’havia proposat de ser vicepresident de la Fundació Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, que ell […]

Joan Cuscó, dinamitzador cultural

Jordi Roca i Tubau   «L’home no és, sinó que es fa», Jean-Paul Sartre El senyor Joan Cuscó i Aymamí fou un sabadellenc dotat amb dues vides ben definides: la d’industrial tèxtil i la d’escriptor; una vegada consolidada la primera, passà bona part de la responsabilitat empresarial als seus fills, […]

Joan Cuscó: activista cultural de cor arlequinat

Vaig conèixer en Joan Cuscó Aymamí a la dècada dels setanta, quan jo m’acabava d’incorporar al Banc de Sabadell, on ell venia com a client de la seva empresa tèxtil. En aquell moment era per a mi «el senyor Cuscó», i em semblava extremadament educat i «senyor», sempre amb un […]

El senyor Cuscó somreia

  El senyor Cuscó somreia, em mirava i somreia cada vegada que me’l trobava. No sé si la memòria em munta escenes irreals, però el recordo caminant amb una carpeta sota el braç o amb un bade, on segurament duia els escrits que traginava per confegir el seu Quadern. Que […]

El Cuscó i els meus 31 anys a Quadern

  Érem a meitats de 1979 quan el Joan Cuscó es va posar en contacte amb el Jordi Graset i amb mi —que, en aquells moments, dirigíem Cineclub Sabadell— per demanar-nos que escrivíssim sobre cinema a la seva revista. Al número 8, el de maig-juny d’aquell any, va aparèixer una […]

Joan Cuscó i Aymamí

  Joan Cuscó i Aymamí Fundador de Quadern Sabadellenc exemplar (1922-2019)   Aquest any 2023, el sabadellenc Joan Cuscó i Aymamí hauria complert cent un anys. Sempre deia que volia arribar als cent, perquè a partir d’aquesta xifra gairebé no es mor ningú. Ho deia en clau humorística, naturalment, però […]

Tremola’ns de Xevi Pujol i Molist. Entre el glaç i la cendra

  «Vola ni massa a prop de l’aigua ni massa a prop del sol», Dèdal aconsellà al seu fill Ícar, «només així podràs escapar del laberint». Però tremolava el desig a les ales d’Ícar, tremolava en el cos vulnerable i en l’alè que sortia dels seus llavis. En el delit […]

Apichatpong Weerasethakul – Fantasmes del passat

  Introducció – Entendre Apichatpong Weerasethakul Parlar sobre Apichatpong Weerasethakul des d’un punt de vista  occidental comporta el risc de caure en simplificacions i biaixos, atès que l’autor prové de Tailàndia, país on pràcticament tota la població és filla de la disciplina budista. El budisme es defineix com una doctrina […]

Llaminadura agredolça. “Elogi de l’error”, d’IMAD ABU SÀLEH

  Sovint, la informació de què disposem a Occident dels països de l’Orient Mitjà i Llunyà és escassa, parcial i mediatitzada per tota mena de lectures interessades. També passa amb la seva literatura, i és per això que, en aquest sentit, val la pena destacar la tasca de l’editorial Karwán, […]

Àsia i el cinema mut. L’Àsia colonial i el cinema de la dimensió desconeguda

  En una col·lecció que vol estudiar quin és l’estat del cinema contemporani als països asiàtics i comprovar quins retrats de les societats en fan els cineastes, val la pena parar atenció en com el cinema s’hi va introduir i quin impacte va tenir en els respectius processos de modernització. […]

Balneari Paradís

  El Balneario Guajardo, a la població d’Alhama de Aragón, avui és una ruïna. Era un balneari termal familiar que amb el pas del temps no es va poder mantenir. La decadència, cada dia més visible, no es va poder aturar a temps. Va arribar un dia en què no […]

Editorial: Cinema asiàtic contemporani: altres mons encara possibles (?)

Els versos ens faran lliures

Pedro costa – Siluetes d’un present en suspensió

  Les tendències del cinema contemporani, si les articulem des de la vessant de la teoria de l’autor, troben les seves ramificacions en un quantiós nombre de figures essencials que pensen el món a través d’imatges químicament pures. No obstant això, la noció de tendència o moviment cinematogràfic, com antany […]

El primer NO és NO de la història

La ciutat de les dames, de Cristina de Pizan, és una meravella que heu de llegir, i ara us vaig desgranant el perquè. L’edició és d’una bellesa extraordinària, la bona feina l’ha feta la recent estrenada editorial Cal Carré, que pretén: «acostar els grans clàssics de la literatura universal al […]

L’EDAT D’OR, un llibre sense data de caducitat

La crítica literària té per objectiu emmarcar el valor d’una obra que presumiblement mereix ser reconeguda pel motiu que sigui. I aquesta, normalment, es dona a conèixer arran de la publicació d’un llibre, d’algun tipus de commemoració o, en el pitjor dels casos, a causa de l’òbit de l’autora o […]

Mario Bava, el pare del terror italià

Poques escenes m’han trasbalsat més que la del nen vampir acostant-se lentament a la finestra dels protagonistes de Las tres caras del miedo (I tre volti della paura, 1963). Quan em van proposar parlar de cinema de terror italià en aquest monogràfic, vaig pensar immediatament en Mario Bava i en […]

Lou Andreas-Salomé i l’erotisme

L’any 1910 Lou Andreas-Salomé (Sant Petersburg, 1861 – Göttingen, 1937) va publicar l’assaig L’erotisme, una fita en la bibliografia de la filòsofa que ha costat molt que aquí el públic hagi pogut llegir si no era en alemany, o en la traducció en castellà, força tardana, que l’any 2014 va […]

Sylvain Chomet i Tomm Moore: reivindicant el 2D en un món tridimensional

Un full en blanc. Això és el que fa que el cinema d’animació sigui un món tan apassionant: que partim d’un full en blanc. Podem crear el que vulguem, amb l’estètica que ens sembli més adient i seguint les normes que ens inventem nosaltres mateixos. La nostra realitat no deixa […]

Aritmètica llum, d’Enric Umbert-Rexach

  Saber del cert, esbrinar les lleis que regeixen l’univers que ens embolcalla, més enllà de ser una qüestió pràctica, és també teòrica. A partir de l’escissió que va representar el desenvolupament de la consciència i el llenguatge, l’ésser humà necessita contextualitzar les seves experiències. Percebem els canvis, però també […]

Autofiktion: encarar la pròpia veritat en el cinema de Nils Malmros

  «No podràs finalitzar [la teva filmografia] fins que no hagis fet una pel·lícula sobre aprendre a estimar», li engega Singe a Johannes —ambdós alter egos de la muller de Malmros i del mateix cineasta— en els darrers compassos de Sorg og glæd (Dolor i alegria, 2013). «No puc fer aquest […]

ull nu. Víctor Mañosa

Hi ha una mena de poesia implosiva que defuig els finals epifànics o les grans sentències. Víctor Mañosa, l’home que mira perplex la realitat que l’envolta —títol del seu primer llibre, del 2008, que defineix amb precisió el seu estar poètic en el món—, aposta per una lírica pausada i […]

Albert Serra: idealismo y fanatismo

  Pienso en la gloria, pero no en la gloria presente. Trabajo para la gloria, como los poetas que quieren la gloria eterna – Albert Serra   Yo sé quién menstrúa en Las meninas de Velázquez y Picasso es incapaz de saberlo – Salvador Dalí   Albert Serra (Banyoles, 1975) […]

Albert Serra: idealisme i fanatisme

  Penso en la glòria, però no en la glòria en el present. Treballo per a la glòria, com els poetes que volen la glòria eterna – Albert Serra   Jo sé qui menstrua a Las meninas de Velázquez i Picasso és incapaç de saber-ho – Salvador Dalí   Albert […]