Erosionant murs, la poesia surt de la presó

Temps de lectura: 3 minuts

Pere Perelló i Nomdedéu

 

Imatge d’Imanol Buisan

Que la institució literària, entesa com l’estructura social on tot allò relacionat amb la literatura s’organitza a través de relacions de poder i dinàmiques d’atribució de valor, és una institució burgesa —i en la mateixa mesura patriarcal i etnocèntrica— és un fet inqüestionable. Que a hores d’ara aquesta asseveració pugui resultar molesta o anacrònica és un fet preocupant. 

Als Països Catalans, la transició cap al totalitarisme del capital sota la pell de xot de la democràcia liberal i l’estat espanyol de les autonomies, unida a l’eclosió del paradigma de la postmodernitat, va propiciar el bandejament històric de la literatura «compromesa», el realisme social i militant que, amb un tot de contradiccions —no mancant-hi les de classe—, durant el convuls segle XX va tractar d’instrumentalitzar l’art de la paraula per a l’emancipació de les classes oprimides i el combat al capitalisme. 

Per això, avui en dia, quan el subjecte líric onanista, emmirallat en el propi melic i genitalitat, és l’eix preponderant de les emulsions poètiques, i quan ser identificat com a poeta —en tant que segell de «marca» personal— és més apressant que fer poemes, la publicació per part de Pol·len Edicions d’Erosionant murs: 99 poemes des de la presó de Ponent, escrit pel raper Pablo Hasél en aquesta presó on romandrà durant una llarga temporada pel «delicte» d’haver cantat sobre el cap de l’estat i el terrorisme quotidià del capital, és un fet que cal reivindicar. 

Els poemes de Hasél ens comuniquen una experiència que —esperem-ho— pocs dels potencials lectors no arribarem a viure de primera mà; és l’experiència d’una violència inhumana, la de la presó; inhumana no només per l’eventualitat de la injustícia del cas particular, ans per les condicions que li són inherents. D’aquesta inhumanitat ens parla Hasél —com abans ho feren Joseba Sarrionandia, Patricia Heras i altres— i ho fa no només des de la seva pròpia vivència, sinó també des de l’empatia amb la vivència i convivència d’altres presos que no per «comuns» deixen de ser, com ell, polítics.

Especialment rellevants són els poemes on la paraula de Hasél esdevé el focus que permet tornar a fer visible la humanitat d’aquells a qui el sistema pretén deshumanitzar, les classes excedents del necrocapitalisme. Ens conta les històries dels bandejats, la «cadena perpètua» d’aquells a qui un sistema criminal no deixa altra opció que la criminalitat per a complir els somnis que el mateix sistema els ha inoculat: com la del romanès que va cometre un furt «perquè volia portar la seva xicota a París per demanar-li matrimoni». Hi desfilen també les històries de migrants com «Moha», ionquis, guillats, suïcides, malalts terminals i altres «interns» víctimes d’aquest «negoci de planificada tortura». 

Imatge d’Imanol Buisan

Aquests versos erosionen els murs de la presó perquè al seu través Pablo Hasél aconsegueix alenar una mica de la llibertat que li ha estat arrabassada; perquè esdevenen artefacte polític que ens obre els ulls davant l’absurd i la injustícia inherent a aquest sistema terrorista, abonant el terreny per a una futura demolició; i perquè, a més, fent-ho d’aquesta manera, poèticament, també treu la poesia de passeig lluny de la presó burgesa de l’ociositat narcisista. 

Que Pablo Hasél és un poeta ja ho sabíem, car la vinculació del rap amb la poesia és un altre fet inqüestionable: on hi ha un treball conscient amb el llenguatge per a bastir un artefacte artístic hi ha poesia. Els criteris de qualitat són criteris de valor instituïts des del substrat ideològic de la institució responsable, en aquest cas la literària. És obvi que els poemes de Hasél difícilment seran ressenyats pels crítics orgànics o esmentats als mitjans que pontifiquen cànons i prestigi. Permeteu-me, doncs, que em situï al marge —no sé ben bé encara de què— i us comparteixi la meva convicció que Erosionant murs és un dels aplecs de poemes més interessants i necessaris del darrers temps als Països Catalans. 

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Pere Perelló i Nomdedéu

      Pere Perelló i Nomdedéu (Palma, 1974) treballa com a comunicador social. En poesia ha publicat Requiescat in Pace (amb Carles Rebassa, 1998, Ed. Capaltard), La Llei (2004,Ed. Moll), Els (in)continents eufòrics (amb Jaume C. Pons Alorda i Emili Sànchez-Rubio, 2007, Ed. Jújube), Hypnes (2009, Ed. El Tall), Poltre(s) (2010, Ed. [...]