La ciència té prestigi. Fins i tot aquells que voldrien menysprear-la i ignorar-la senten que no poden escapar del seu influx, admeten el seu poder i poques vegades s’atreveixen a rebatre-la fora del seu cercle de coreligionaris. L’ascens de la seva influència en les nostres vides ha esdevingut vertiginós. Va
Des de la seva aparició l’any 1978, Quadern s’ha organitzat internament de moltes maneres. Des d’una direcció solitària —exercida pel fundador— fins a diversos tipus de consells de redacció, amb director o sense, passant per una direcció bicèfala. Sempre, això sí, editada per l’entitat que avui anomenem Fundació Ars.
D’aquí a uns mesos, Quadern farà 40 anys. La Fundació Ars, amb l’impuls de Manuel Costa, ha portat aquesta revista des del 1998 i l’acompanya en totes les seves peripècies. Fa unes setmanes m’ha confiat la il·lusionant missió de dirigir una nova etapa de la revista, en la qual
Marta Benages-Albert
