Arts

Les Belles Arts

Joan David

David Graells i Montull

David Graells i Montull

Pere Elias

Pere Elias

Semblança de Manuel Duque

Joan Cuscó i Aymami

Josep Plans, remarcable pintor

Josep Plans, remarcable pintor

Lluís Molins de Mur

Lluís Molins de Mur

Maria Rosa Nin

Maria Rosa Nin

Pere Elíes i Sindreu

Pere Elíes i Sindreu

Grup Gallot

Grup Gallot

Fidel Trias i Pagès

Mn. Geis

Manuel Duque i Dominguez

Manuel Duque i Dominguez

Semblança de Maria Teresa Bedos Garcia-Ciaño

Joan Cusco i Aymami

Ricard Marlet

Ricard Marlet

Entorn de l’obra d’Antoni Estruch “Els Segadors”

  Joan David

Antoni Vila i Arrufat

Antoni Vila i Arrufat

Joan Figueras i Soler

  Joan Figueras i Soler

Josep Plans i Solà

Josep Plans i Solà

La revista Quadern i els pintors

La revista Quadern va sortir per primera vegada a l’abril de 1978, fundada per Joan Cuscó i Aymamí. Estem doncs davant del 40è aniversari d’una iniciativa que buscava reflectir a les seves pàgines una visió general de l’ambient artístic i cultural de la ciutat. Hi ha hagut bones èpoques, temps […]

Editorial

Com l’any passat, dediquem l’última sortida de 2017 de Quadern a repassar alguns dels textos publicats en la nostra revista, que està a punt de complir els quaranta anys. En aquest número doble, ho fem reproduint alguns articles sobre els autors d’origen sabadellenc que han destacat més dins les arts […]

Hi ha algun motiu racional per no voler ser déus, és a dir, transhumans?

  Suposo que no desitges estar malalt, haver de patir per resoldre qualsevol imprevist ni, finalment, morir havent patit el deteriorament global i inexorable del teu cos i dels seus sentits. Per aquest motiu prens medicines, et vacunes, prens mesures d’higiene, estudies o mesures tant com t’és possible la dieta […]

D’esperança a superstició

  La tecnologia ha estat durant segles una gran esperança. Ara s’està convertint en una superstició. Posem-ne un exemple. L’anomenada «intel·ligència artificial» és intel·ligència com una flor artificial és una flor. Una flor de plàstic pot semblar una flor de debò des de lluny —quan t’hi acostes, però, veus que […]

Transhumanismos

  Los humanos aceptamos alterar nuestro cuerpo. Si tenemos un accidente, podemos reparar nuestro tullido esqueleto con placas, tornillos y prótesis; si falla el corazón, empleamos un marcapasos; si estamos enfermos, consumimos fármacos que cambian nuestra química. Somos humanos que se reparan y, en consecuencia, somos humanos aumentados artificialmente. La […]

El repte de transformar l’ésser humà

La natural aspiració de l’ésser humà a «millorar» mitjançant la utilització de la ciència i la tecnologia, però també amb l’educació i la cultura, sembla que no és suficient per alguns. De fet, ja des del naixement de la genètica, hi ha hagut postures eugenistes, que volen «seleccionar» els individus […]

Transhumanisme vs. Humanisme avançat. Iniciativa 2045 o Agenda 2030?

Singularitat tecnològica i millorament humà La Iniciativa 2045 (1)(també anomenada Projecte Avatar) impulsada pel multimilionari rus Dmitry Itskov proposa l’evolució espiritual i corporal com una nova estratègia de desenvolupament global per a aquest segle XXI. La realització amb èxit d’aquesta estratègia requereix, segons els postulats de la ideologia transhumanista, una […]

Humans: una espècie en fuga?

Les paraules transhumanisme i posthumanisme, avui sovint emprades, són prou genèriques perquè es puguin «carregar» amb el pes semàntic que hom els vulgui atribuir. Si el que es pretén dir és que l’espècie humana s’allunyarà de la seva condició d’espècie animal i membre de la biosfera, la meva reacció és de […]

Una corda estesa sobre l’abisme

  «El transhumanisme posa en qüestió l’estatut ètic i ontològic d’un ésser humà subjecte a ésser modificat genèticament i tecnològicament fins a límits insospitats»(1). Hi ha dues maneres d’entendre aquesta definició: o bé considerem que ens parla del futur de la humanitat (demà, l’ésser humà serà tecnològicament modificat fins al […]

H+ en clau feminista: ¿Transformar per deconstruir o deconstruir per transformar?

  Hi ha qui concep el transhumanisme com una fantasia de ciència-ficció; molts consideren que és una profanació del cos i la naturalesa humana; sovint se sosté que és la continuació lògica d’un liberalisme que ja no diferencia entre el tenir i el ser; mentre que alguns defensen aferrissadament que […]

Sobre la millora i el suport mutu com a “killjoy”

  Nick Bostrom, filòsof suec establert a la Universitat d’Oxford, és una de les figures més reconegudes en el debat contemporani sobre els anomenats transhumanismes. De fet, conjuntament amb David Pearce, va fundar Humanity +, World Transhumanist Association. L’associació es presenta com a organització sense finalitats de lucre que advoca […]

La distracció d’una intel·ligència artificial sobrehumana

Bones preguntes fan bona recerca. Aprendre comença amb fer-se preguntes, i una pregunta de recerca, la manera en què la formulem, fixa la nostra atenció, destaca uns aspectes i n’amaga uns altres. Una de les expectatives sobre la qual es basa el moviment transhumanista és que en un futur no […]

Homo Sapiens Rodensis o el Transhumanisme

Cada dia faig el mateix: de casa a la universitat, de la universitat a casa. Estudiar enginyeria no dona gaire marge per fer una altra ruta en un temps lliure no existent. Un matí qualsevol em disposava a anar a classe, amb quatre hores de son lleuger i el coixí […]

Crida

En un món en què els grans relats havien perdut vigència, un nou moviment torna a interpel·lar-nos per dur a terme una profunda reflexió. Utopia messiànica per a alguns i distòpia escatològica per a uns altres, el transhumanisme posa en qüestió l’estatut ètic i ontològic d’un ésser humà subjecte a […]

1978-2018. Escriure en català

  L’any 1884, poc després de la publicació de L’escanyapobres, una de les seves millors novel·les, Narcís Oller rebia una carta de Benito Pérez Galdós qui, a banda d’aplaudir les virtuts de l’autor de Valls, li recomanava abandonar el català com a llengua literària: “Es tontísimo que usted escriba en […]

Sobre el bilingüisme individual, la diglòssia catalana i el futur de les llengües

Els meus primers records d’infant no són lingüístics, sinó musicals. Em veig assegut al terra de la galeria, sentint la meva mare al piano tocant Papillons, de Schumann, o el Concert per a piano, de Grieg. Els meus pares i la meva àvia parlen català entre ells i amb mi, […]

Normalització lingüística i control social: una història de la llengua materna i la seva gramàtica

Per què hem d’anar a l’escola per aprendre a llegir, escriure i parlar el nostre propi idioma? Per què tots els estats d’Europa (i juntament amb ells, tots els pobles europeus que aspiren a formar un estat) tendeixen al monolingüisme? Per què es considera que un idioma sense una gramàtica […]

Formes de desaparició / La mort de les llengües

L’Amadeo García García viu al cor de l’Amazones, al Perú. És l’última persona en el món que parla el taushiro. La seva tribu va ser perseguida durant segles a la selva. Sense armes ni medicines, es van anar morint. Quan ell es mori, aquesta llengua desapareixerà. Només al Perú, han […]

Els quatre nivells de comunicació científica i el català

Tot és comunicació Quan vaig començar a treballar a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, ara fa poc més d’una dècada, ens van enviar a tots els novells a un curs d’aprenentatge. Malgrat que la majoria érem investigadors ben preparats, gent de ciència amb ganes de posar en marxa […]

La història oculta dels ateneus

El 2 de gener de 1902 sortia publicat el primer número de la revista satírica Cu-cut. Com bé saben, aquesta publicació es va fer famosa uns anys després per ser víctima d’uns incidents (la crema de la seva redacció que compartia amb La Veu de Catalunya) arran d’una vinyeta satírica […]

Llegir escrivint

Fa uns mesos, la meva estimada Maria de Vallibana m’escrivia per demanar-me un article per celebrar els quaranta anys del Quadern de les idees, les arts i les lletres. El tema de l’article era el del títol del número: «Llegir i escriure en català, 1978-2018». Davant d’un tema tan amplíssim, […]

Per què no escrius en espanyol, podent fer-ho? (o “L’abraçada de la boa constrictor” )

Miraré de respondre a la pregunta, com si em plantegessin una qüestió normal. I començaré dient que no crec aquella famosa frase que deia que “la pàtria de l’escriptor és la seva llengua”. No, jo no tinc aquesta pàtria. La meva pàtria és la literatura, tot allò que m’arriba a […]

Fer un bon article

Pla té un Calendario sin fechas de 1965, titulat Para hacer un buen artículo, on explica la tragèdia del columnista. Un bon article —hi diu— no s’improvisa. Un bon article és el resultat d’un procés lent de maceració d’una intuïció. Si el procés es fa correctament, la intuïció surt formulada […]

Literatura catalana al Midwest dels Estats Units

Sí, a Chicago, als Estats Units, literatura en català: en versió original i traduïda a l’anglès, les dues! Ho devorem tot: Marina Espasa, Vicent Andrés Estellés, Gemma Gorga, Maria Mercè Marçal, Quim Monzó, Jesús Moncada, Francesc Parcerisas, Josep Pla, Pere Quart, Llucia Ramis, Carme Riera, Mercè Rodoreda, Marta Rojals, Toni […]

Escriure i llegir en català, tan fàcil i tan agosarat

Deia Montserrat Roig que «escriure en català és un afirmació de supervivència i no solament literària». És sorprenent que ara que s’ha desenterrat el manifest Koiné arran que la flamant consellera de Cultura, la doctora Laura Borràs, n’és una de les signants, haguem de seguir justificant per què fem servir […]

La lengua literaria que nos damos

No es extraño que aún hoy alguien se descuelgue con aquello de ¿el artista [léase ahora «poeta»] nace o se hace? No me atrevo a decir que sea esta una pregunta falta de sentido pero, sin duda, las respuestas sí suelen carecer de él. A veces las preguntas en el […]

Dues llengües, un sol món

Si consultem qualsevol enciclopèdia literària, hi trobarem noms canònics i algunes dades incontestables: l’escriptor txec Franz Kafka, el filòsof romanès Emil Cioran, el dramaturg irlandès Samuel Beckett. Tots tres són figures cabdals de la literatura i del món de la cultura del segle XX i la seva influència a l’actualitat […]

La memòria de la llengua

Todo sería más fácil si mamá no fuera mamá. Així començava la meva darrera novel·la, la qual havia decidit escriure en català, malgrat la primera frase, que al meu cap, de feia dies, ressonava en castellà. El primer entrebanc que vaig trobar amb aquell començament era el mamá, que volia […]

Editorial

Venim d’una època en la qual el lector i l’escriptor vivien separats per una barrera editorial, i la volem obrir. Com podríem arribar a pensar junts? Pensar no és opinar. Les opinions ja tenen prou espais on expressar-se: els fòrums, comentaris als diaris, grups de whatsapp (i un llarg etcètera), […]

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (1a part: Viure a la intempèrie)

De l’or al silici En el segle de la liquiditat i les xarxes socials, un lustre pot esdevenir una quantitat de temps astronòmica. Els canvis se succeeixen a velocitats impensables, i el que fa una estona era nou, o una notícia d’actualitat, o la pitjor de les calamitats, sempre és […]

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci)

Risc d’implosió No és una qüestió de noms o d’obres. Tampoc de manca de qualitat. Potser sí d’un excés d’autocomplaença. Però, sobretot, la necessitat d’un context més idoni. En l’article anterior parlàvem d’una situació de soledat del gènere. Aquesta vegada parlarem del que provoca aquest soledat, del buit i del […]

Montserrat Rodés. La paraula veritable​

Si hi ha un tret característic en la personalitat de Montserrat Rodés, és el de la discreció. Després d’una estona de conversa, s’encomana i genera un ambient procliu a l’afabilitat i el diàleg. Intervé amb prudència alhora que et mira, fent-te lloc, i et convida. Reservada, però no inaccessible, és […]

Acció de gràcies. La iniciativa dels júniors poètics

ACCIÓ DE GRÀCIES1 Quan vaig sentir, pre-pubescent, que eren sagrats els erms i els boscos, la gent semblava molt profana. Per tant, en començar a fer versos, ben aviat vaig seure als peus de Hardy, de Thomas i de Frost. L’Amor va alterar tot això: Algú, almenys, va esdevenir important: […]