Diari confitat

Temps de lectura: 3 minuts

CARLES BELDA

 

Imatge d’Imanol Buissan.

Diada de Santa Llúcia. Diumenge 13

El petit de casa mira el Mic. Que ben fet! Fons negre, cura amb gairebé tot… Ell content i jo també. Encara arrossego la galipàndria, però tot i així, a la feina d’ahir, un concert-ball (no ballable) a Cal Figarot de Vilafranca del Penedès, hi vaig anar en bicicleta.

Ara mateix he posat en remull, amb aigua i vinagre, un enciam que vaig comprar al Ricard Ros, un admirable músic-organitzador-tècnic de so-pagès de Sant Boi de Llobregat, que havia tirat endavant un recital del «Romanç de les històries naturals» de Joan Perucho, on puc versar la fantàstica novel·la fantàstica.

Ara escolto l’exquisit «Romanç de Santa Llúcia» d’en Segarra cantat per l’Emili Vendrell (pare). El compartiré al FB.

 

Dilluns 14

Estic ben desvetllat. La galipàndria, el sarau del Joanet al llit… No puc dormir. A la matinada m’he llevat. Ja ha acabat el cobrefoc. Aprofitaré per fer un parell de factures i enllestir alguna paperassa per a la gravació d’avui.

La feina de Sentmenat serà feixuga, intensa. Pioc, somnolent, amb tanta pressió, ja veurem com ho gestiono. Encara sort que ahir el Joan Garriga va fer molt bona feina i va resoldre la millor mescla possible amb el material que tenim. Una cançó de Carnestoltes quan tot just engega el cicle nadalenc… Feina, ves! I empenta. La producció del Viladiu també ajudarà a fer-ho tot més planer.

Em conec, ho conec. Quan hi serem l’energia vindrà de no sé ben bé on i ho farem rutllar.

Apa-li, enviaré les veus al Cor Jove de Sentmenat per embolicar-ho tot com cal.

 

Dimarts 15

Espero un alumne, al local. Fa tard. Al matí he pogut fer encàrrecs. Ara fa una estona que toco, repasso peces així tal com raja, sense gaire ordre.

Els buits inesperats són una gran ocasió per perdre’s pels hàbits menys habituals.

Ara, espero, farem la classe i en acabat, de pare exemplar fins demà al matí.

  1. He cobrat la gravació per a l’Auditori. Un bon ingrés per entomar la reforma de les persianes de casa.

 

Dimecres 16

Diana a les 8 h. Una nit distreta entre insomnis i danses de la canalla. Engegada de màquines: la Marina ha dut el Joanet a la llar d’infants i jo he anat a la Fournier per enllestir la cançó de Carnestoltes amb el Garriga i el Toti. Hi hem empeltat la Coral de Sentmenat. Hi ha hagut debat de com fer-ho. Ens ha dut a un lloc diferent, al meu parer, interessant.

He aprofitat l’avinentesa per fer una classe allà mateix. Després, dinar a ca la mare, ara una classe més i cap a casa, que vindrà el de les persianes. Necessiten una actualització.

El taller de glosa que tenia a Badalona amb el Rafalito, l’han suspès. Menys calés i més temps.

 

Imatge d’Imanol Buissan.

Dijous 17

Matinal mixta.

Nano, trucada-reunió amb el Joan per reconduir la crisi d’anit sobre les tornades de la cançó de Carnestoltes i fugida en bicicleta.

He fet el tomb al Rodal. Per acumular hores de rodar per al proper repte i provar el canvi i els pinyons nous.

Ara, dinar sol, recollir el Joanet de la llar d’infants i un parell de classes.

 

Divendres 18

Ara mateix, endreço l’agenda, les feines i els calés.

He fet força bé el viatge fins a Zugarramurdi. Descarrego la darrera versió de la cançó de Carnestoltes que ens ha enviat el Toti. Viam si el Joan ha pogut fer-ne pujar les tornades, i així tothom content!

Han caigut la col·laboració amb la Coloma al Tradicionàrius (és cert que hi seré massa, si no) i el concert intercalat al Quinto de Vilafranca del Penedès, per la dificultat d’encabir-ho amb el panorama de la pandèmia.

Quines ganes tenia de veure la canalla gran! Ara, però, enyoro la llar sabadellenca. Bé, m’hi posaré de cara: feina, ordre, àpats i bicicleta.

 

Dissabte 19

I el setè dia, descansà.

CARLES BELDA

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Carles Belda

    Aquest bard de polígon es va formar al clàssic amb el mestratge d’en Josep Maria Pladevall i na Isabel Izard. Fins els 18 va estudiar piano i teoria. Als vint un sotrac, l’aparició d’un acordió diatònic al mercat de vell dels diumenges, el va esgarriar i  des d’aleshores ha tombat pels [...]