Fotografia de Joana Casas Poves.
Internet és una autopista per viatjar pel món i formar-ne part. És la manera d’expandir el concepte, la llengua i la cultura catalana, i donar-les a conèixer globalment.
El segle XXI ens ha portat l’expansió d’Internet i tot el que això suposa i suposarà. Fins i tot marca l’inici d’una nova era: «la Segona Edat Contemporània», terme encunyat per Antoni Brey. Se’ns apareixen, i són d’aplicació, conceptes que de primer poden semblar sinònims. Però realment en són, de sinònims?
A tall d’exemple: totalitat versus universalitat.
TOTALITAT: entesa com la inevitabilitat que s’acabarà imposant un únic pensament, una sola llengua i cultura i una tecnologia dominant. Conceptes que ens porten a veure-ho tot plegat com una AMENAÇA.
UNIVERSALITAT: possibilitat de poder abastar-ho tot i, per altra banda, que tothom et pugui tenir al seu abast. La bidireccionalitat màxima. S’acaba la difusió punt-multipunt, i arriben les comunicacions N-N. En essència, el 2.0. Sens dubte, una OPORTUNITAT per als menys poderosos o més allunyats.
Amb Internet, les distàncies i els temps es redueixen. La Xarxa no és un pla bidimensional que creix infinitament. Agafa una tercera dimensió i es fa rodona. Tot i tothom (teoria dels 6 graus) és accessible. Sens dubte, hi ha una oportunitat per a la humanitat: l’accés a la Xarxa iguala les persones. Tenim una eina per aconseguir un món més just, igualitari i solidari. I amb aquest nou segle, amb aquesta nova època, volent aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta, arrenca la història de la puntCAT.
Els territoris de parla catalana han estat marcats històricament per grans derrotes. Tanmateix, aquest fet, així com una manera de ser basada en el seny, la persistència i l’associacionisme, ens han permès accentuar el millor de cadascú de nosaltres. I el domini .CAT és una història d’assoliments, malgrat que al començament semblés una empresa inviable. Aconseguir l’aprovació de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) era força complicat: no existia cap altre domini de cultura i llengua, i les institucions públiques que hi donaven suport no tenien representació a l’ONU. Eren condicionants que debilitaven el projecte. La realitat, però, va ser que la il·lusió, la feina i la perseverança de milers de persones i centenars d’entitats van fer possible aquest projecte comú.
Un bon resum del què ens el fa Josep Gifreu (extret del llibre Nació.cat, de Saül Gordillo, 2006): «Més enllà de les restriccions constitucionals. Més lluny de les servituds dels partits amics. Sovint contra la pressió asfixiant de l’Estat. Es diguin comissions per la dignitat, accions per les federacions catalanes, mobilitzacions per la unitat de la llengua o pel català a Europa, etc. L’èxit de l’Associació puntCAT, promotora des de l’any 2001 del reconeixement del .CAT, amb el suport de més de noranta entitats i de prop de 70.000 persones dels Països Catalans, és el far que assenyala el camí que s’ha de seguir.»
Tal com assenyala en Ramon Tremosa en el pròleg del llibre indicat, l’obtenció del .CAT va suposar la superació d’alguns dels vicis seculars dels catalans:
- Estem acostumats a referir-nos a la causa catalana en termes regionals i de segona fila. El .CAT és una història d’ambició internacional al més alt nivell.
- La manera col·lectiva i cooperativa de fer fronta les condicions adverses, lluitar i obtenir el domini .CAT va superar el nostrat individualisme, que en el camp econòmic queda palès en la clàssica petita empresa familiar.
- El treball i obtenció del .CAT va ser possible gràcies a un treball discret, silenciós i eficient, allunyat de frivolitats i incontinències noticiables que no porten enlloc més que a donar pistes als contraris a la causa.
- El .CAT és un exemple d’astúcia perdiguera en el sentit de saber quines són les febleses de l’adversari per tal d’aprofitar les escletxes que deixen obertes i per les quals poder-se esmunyir i aconseguir els objectius desitjats.
Fotografia de Joana Casas Poves.
El .CAT personalitza la llengua i cultura de tots els països de parla catalana, una manera de fer i de ser, un territori amb una cultura pròpia i amb tradicions molt arrelades. Tal com va dir el doctor Salvador Alegret l’any 2016, la cultura catalana serà digital o no serà. El .CAT és el símbol que representa la llengua catalana i que permet obrir les fronteres d’aquesta comunitat a Internet. L’oportunitat que ens dona Internet és una autopista per viatjar pel món i formar-ne part. És la manera d’expandir el concepte .CAT i donar-nos a conèixer globalment.
Transcorreguts més de 15 anys de la seva aprovació, i després de molts reptes superats, el .CAT ha esdevingut una referència a casa nostra. De fet, a hores d’ara, va més enllà d’un simple domini. Diuen que el Barça és més que un club. El mateix passa amb el .CAT: és molt més que un domini i que una simple denominació a Internet. Sens dubte, és un actiu més del nostre inventari d’identitat, com ho són la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua o les quatre barres. La globalització no elimina les singularitats, si aquestes s’hi adapten i aprofiten la potència de la Xarxa. Som locals però som globals. Som .CAT!
Carles Salvadó Usach
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Carles Salvadó i UsachÉs enginyer de telecomunicacions i president del patronat de la Fundació privada puntCAT.
