21 de juliol del 2019, són les 6 del matí.
Bosc de creus, carretera amb revolts, un bar de poble i quatre clients que parlen i ens miren.
Perdoneu, per pujar a Montserrat?
L’expedició surt de Marganell amb l’objectiu de trobar el mar perdut de la Catalunya Central…
Aquestes són les primeres paraules del diari d’aventures d’un projecte artístic en moviment que es desplaça per l’eix del temps amb la finalitat de trobar els rastres del mar que fa milers d’anys cobria la Catalunya Central. Un diari, pròpiament al marge. Es tracta d’una expedició científica però que des de la seva concepció s’interpel·la amb l’estímul provocador de la mirada artística per il·lustrar uns paisatges que conviuen amb nosaltres d’una manera molt desdibuixada, enterrats per un tarannà quotidià col·lectiu que mira però no observa. El fil conductor de la proposta és l’exploració lúdica d’un mar desaparegut a partir de la vinculació de les seves particularitats geològiques d’origen i la petjada transformadora de la nostra espècie, que ha anat generant un llegat paisatgístic que considerem necessari revisitar i confrontar-lo críticament a través del caminar.
El mapa —o el nostre relat— que busca un mar i hi troba paisatges és fruit d’expedicions successives pel territori. Van començar al juliol del 2019 i les vam mostrar públicament a la tardor del 2021 al museu Casino de Manresa en motiu del premi de la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central. Cal destacar que buscant el mar ens hem anat trobant un territori replè de significats: hem trepitjat fòssils, hem suat sal, hem trobat camins que ja no es fan servir, hem creuat rius i polígons industrials, hem penetrat coves que ara són museus, hem intentat saber alguna cosa més de les qualitats de les pedres del mar i hem trobat tot tipus d’interlocutors que ens han explicat històries increïbles del mar i més enllà. El resum de tot plegat és que, en última instància, el que ha emanat del caminar fa ressonar profundament la complexitat dels llocs.
De buscar un mar i trobar un paisatge neix de la voluntat d’unificar la pràctica artística amb el coneixement geogràfic per crear un relat de territori que abordi el paisatge des d’una mirada plural, integrant algunes de les moltes capes que el constitueixen més enllà de la dicotomia objectiu-subjectiu. Persegueix la creació d’una nova cartografia de paisatge, un mapa expandit fruit de la nostra experiència conjunta i de la doble mirada condicionada per les nostres pròpies trajectòries, l’art i la ciència. Un mapa propi però comú que esdevé mètode de rèplica per expandir-se en la mesura que es va transitant el territori.
De fet, l’expedició per trobar el «mar perdut» de la Catalunya Central és l’ham i excusa per teixir un relat conjunt sobre els nostres paisatges i plantejar-nos obertament preguntes del tipus: com elaborem un mapa i què explica? Com es pot narrar el paisatge? Com s’explora un territori? Quin rastre trobem de l’antic mar avui dia? Per què Montserrat té la forma que té? Quina relació té la sal del mar i les mines existents en l’eix Sallent-Súria-Cardona? Què ens explica el territori arrasat pels incendis? Com es fan i es desfan els paisatges? Quines correspondències hi ha entre la fauna arqueològica de les Coves del Toll i el poblat ibèric del Cogulló? La muntanya nova del runam salí es corona com la més alta del Pla de Bages? On van i què visiten els que suposadament fan geoturisme?
…
Des de temps immemorials, per conèixer i representar el territori s’ha emprat el mapa. I el mapa és la representació sintètica de conèixer i trepitjar el territori. El coneixement geogràfic ha combinat tradicionalment el saber de diferents disciplines amb la pràctica de l’exploració i el treball de camp. Al mateix temps, el concepte de paisatge ens ajuda cada cop més a definir els principis de les societats contemporànies. El paisatge, entès com una construcció de la pròpia societat, i amb una enorme càrrega cultural i simbòlica, s’ha convertit en un element central del desenvolupament de qualsevol territori. El concepte de paisatge no remet només al seu paper cabdal en l’àmbit de l’ordenació territorial, sinó també en el del patrimoni, la cultura, l’economia o les identitats territorials. Avui, tots els paisatges són culturals, en tant que són el resultat d’una actuació humana mil·lenària.
Tanmateix, l’enorme mutabilitat dels paisatges contemporanis comporta l’emergència constant de noves formes de paisatge que anuncien l’essència geològica del territori i també transformacions futures que seran més significatives que les actuals, i que cal llegir, entendre, compartir i representar. És el potencial del marge: el paisatge és el rostre d’un territori. I, com tot rostre, es transforma i, al seu torn, està ple d’empremtes del seu passat. Com es pot copsar tot això en un mapa? Des de fa unes dècades en l’àmbit de la creació artística contemporània s’observa un gir espacial, un interès per aprofundir i reflexionar sobre l’entorn més enllà del land art i amb una voluntat d’interpel·lar l’agència i la responsabilitat col·lectiva vers conceptes tan polièdrics com pot ser el paisatge. A més, també s’hi interrelacionen les nocions al voltant de la sostenibilitat i la resiliència, conceptes que considerem estructurals per dialogar amb les dinàmiques territorials. En aquest context, escollim la senzillesa del dibuix i la mirada geogràfica com a objectius a desenvolupar a partir de l’experiència mundana del caminar entesa com l’exercici inspirador del tradicional treball de camp.
En aquesta mateixa línia aflora la voluntat d’enriquir la narració amb la confluència del saber científic i la pràctica artística entrellaçada per la creativitat que proporciona jugar amb uns mètodes sovint encotillats de forma distinta per a cada disciplina. D’alguna manera portem a terme una indisciplina constructiva —també marginal— per aproximar-vos a la pluralitat de realitats que emanen de la constitució dels paisatges que ens envolten. Tant l’art com la ciència han de tenir la capacitat de remoure consciències i ser eines de transformació social. De buscar un mar i trobar un paisatge és una manera d’estar immersivament i sensorialment en allò pròxim alhora que molt lluny en l’escala del temps. També és i ha estat un diàleg permanent tret d’escala entre els continguts de la proposta i les vinculacions específiques atenent la importància del lloc en el context de la Catalunya Central i amb la voluntat que el territori es desplegui en totes les seves facetes, com si es tractés d’un llibre obert al relat artístic de base cartogràfica, per entrar literalment al mapa, i que recorri caminant els quilòmetres cartografiats a partir d’un simple joc d’escales il·lusori de representació artística que busca un mar suposadament desaparegut.
Tal com ja s’ha esmentat, el mapa-relat supera la mera representació cartogràfica i es transforma en un mapa expandit, transcendint el codi científic per concebre’s com a peça artística que es replanteja la pròpia essència d’allò que anomenem paisatge, fet que implica la inclusió de les captacions momentànies dels paisatges trepitjats a partir d’il·lustracions que interpel·len el territori i relats corals de les experiències del lloc i del moment que s’han anat recopilant en la recerca del mar perdut. De les línies dels trams recorreguts neixen tot tipus de càpsules rizomàtiques, algunes de documentals, d’altres de lúdiques, algunes de subversives, d’altres on impera la sorpresa. Marges, al cap i a la fi, que deriven més cap al valor simbòlic del vaivé del mar que de la realitat geogràfica trepitjada. Marges, però, que ens inviten a la translació real i inventada i que ens apropen a les encavallades de l’eix de l’espai i el temps.
Imatges de Rosa Cerarols i Clara Nubiola.
Rosa Cerarols i Clara Nubiola
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Clara NubiolaClara Nubiola centra el seu interès en el territori. Des de la pràctica artística desenvolupa projectes des dels quals pot abordar l’entorn que habitem amb una mirada crítica i subjectiva. L’urbà, el rural, el limítrof, les perifèries, l’urbanisme… Des del 2011 desenvolupa projectes, instal·lacions, accions i formacions diverses en diferents [...]
-
Rosa CerarolsÉs professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2008 i postgraduada en Antropologia visual per la Universitat de Barcelona el 2006. Forma part del grup de recerca de la UPF en Geohumanitats i és IP del projecte [...]
