Crida: Testimonis de l’horror

Temps de lectura: < 1 minut

 

Soviet prisoners of war arrive in Dęblin, Wikimedia Commons.

Vist ja amb una perspectiva suficient, el segle XX quedarà com un temps terrible on es van cometre algunes de les majors atrocitats de la història: l’horror colonial al Congo belga, el genocidi armeni a mans de l’Estat turc, els deliris totalitaris del nazisme, els gulags de la «religió» soviètica, les massacres de la revolució xinesa, les guerres en el context de la Guerra Freda o les neteges ètniques de finals de segle al cor d’Europa i d’Àfrica. Entre els nombrosíssims forats negres que hi trobem, però, n’hi ha un que és el més fosc de tots. Ens referim a la Xoà, el genocidi jueu programat estatalment pel govern alemany en el marc de la Segona Guerra Mundial. Com va escriure el supervivent Primo Levi, la Xoà és excepcional perquè en cap altre lloc o temps mai no van ser extingides tantes vides humanes en tan poc temps, ni en una combinació tan lúcida d’enginy tecnològic, fanatisme i crueltat.

El que caracteritza la gran literatura testimonial sobre la Xoà i altres moments criminals del segle XX són les dificultats per a descriure la terrible i dolorosa experiència. De fet, certes incoherències, la confusió i un cert grau d’informalitat en els relats confirmen la veracitat dels subjectes traumatitzats. En aquest mateix ordre de coses, els historiadors s’han trobat amb el repte enorme d’explicar com van poder passar aquests fets, en unes condicions, a més, molt difícils a causa de les interferències ideològiques. Mentrestant, els artistes tampoc no han pogut resultar-ne aliens. Al capdavall, van passar tantes coses i tan terribles que la realitat era molt més vívida que la ficció que havia de tractar de representar-la, sigui en una novel·la, en una obra de teatre, en un poema o en una peça musical.

Per tot plegat, busquem articles que siguin capaços de deixar constància d’uns fets terribles a través de veus que ens connectin amb testimonis, amb recerques historiogràfiques o amb obres artístiques que se n’hagin ocupat. Al capdavall, pensem que per a clarificar una situació tan complexa necessitem una recapitulació filosòfica que tingui en compte la hibridació de gèneres i de disciplines.

Al mateix temps, en la crida proposem un marc que abraci el segle i els màxims punts geogràfics possibles, tot i ser conscients que una visió total no es podrà donar mai en un espai d’aquestes característiques. Tanmateix, pensem que val la pena l’esforç per a adonar-nos que el mal no va tindre una sola cara, sinó moltes.

Coordina Fèlix Edo Tena.

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.