Charlotte Wells (Edimburg, 1987) és una directora escocesa que va captar l’atenció de la crítica internacional en 2022 amb Aftersun, el seu debut en el terreny del llargmetratge. Abans ja havia realitzat tres curts on apuntava temàtiques, conceptes i propostes visuals que desenvolupa a la seva pel·lícula. En aquest
El diumenge 7 de març de 2010 Kathryn Bigelow es va convertir en la primera dona de la història a guanyar l’Oscar a la millor direcció. Ho va fer amb la pel·lícula En terra hostil (The Hurt Locker, 2008), el seu vuitè llargmetratge en una carrera més que consolidada.
A l’inici de Wendy and Lucy (2008), veiem un conjunt de rodamons que passen la nit a la intempèrie al voltant del foc. Els rostres, bruts i demacrats; les mirades, algunes perdudes, d’altres guillades. N’hi ha que conten històries, per a qualsevol que els vulga escoltar o per a
Tot comença una tarda de plugim hivernal. A les 17 hores havia quedat al davant del Centre d’Art Santa Mònica amb un parells d’amics per veure la comparsa queer Invocacions Insurrectes #1, desenvolupada a les rambles i immediacions del centre d’art, amb la intenció de reflexionar sobre altres corporalitats
Que la institució literària, entesa com l’estructura social on tot allò relacionat amb la literatura s’organitza a través de relacions de poder i dinàmiques d’atribució de valor, és una institució burgesa —i en la mateixa mesura patriarcal i etnocèntrica— és un fet inqüestionable. Que a hores d’ara aquesta asseveració
A Chantal Anne Akerman el cinema va arribar-li com una revelació, amb tres descàrregues emocionals successives. La primera fou l’any 1965 en veure de manera casual Pierrot le fou de Jean-Luc Godard. Anys després, va tenir ocasió de contar-li-ho al mateix Godard en una llarga entrevista
L’abducció publicitària «Si vols ser feliç, beu una Coca-Cola», «Destapa la felicitat», «L’espurna de la vida»…, són lemes que promouen la pèrdua de resistència. Veiem una nau rodona de color vermell. No podem evitar prendre el soma carbonatat, fosc i dolç. Quan tornem al món, som felices, guapes, sanes
«La paraula és també màgia, la paraula és cinema […], la paraula és imatge», afirmava Manoel d’Oliveira. El cinema no neix només per «aquest desig del moviment»1 davant l’objectivitat i immobilitat d’una fotografia; per això el realitzador portuguès animava a abandonar aquesta idea insuficient que el cinema sol era
Introducció. La pantalla en les arts Pan-talla, és a dir, un «tall del tot», possiblement com a composició del prefix grec παν-, pan-, que significa ‘tot’ i -talla, de taleare, ‘tallar’. Existeixen altres versions com el «suport del tot» (-thallo). Si recorrem a l’indoeuropeu, pan- (teixit) estaria associat al
Víctima de tota mena de vicissituds per l’època convulsa que li tocà viure, de ben jove, Tsvetàieva, d’esperit indòmit, va ser conscient que la seva vida —la seva poesia— no seria un camí de roses. La poeta berguedana Laia Malo (21è Premi de Traducció Vidal Alcover) ens obsequia
Segons Pascal-Alex Vincent1, l’imperatiu que encapçala aquest article el pronuncià Fumio Niwa, novel·lista i guionista japonès, com a conseqüència de la polseguera que havia aixecat el desig de Tanaka de dirigir un dels seus relats: la novel·la seriada Carta d’amor (恋文, 1953). L’anunci de la fins aleshores estrella de l’actuació
A 18 Brumari, Karl Marx va descriure com una crisi social inconclusa podia dur a l’esgotament de les classes socials en pugna. En aquest context, l’Estat pot alçar-se sobre la societat, enfortint-se i actuant com a àrbitre de la lluita de classes. Aquest fenomen, conegut com a bonapartisme, defineix
El primer contacte que vaig tenir amb la figura de Maya Deren i les seves peces fílmiques va ser durant l’últim any de la carrera, a una assignatura optativa que funcionava una mica com un calaix de sastre. Amb les llums de l’aula abaixades, es va projectar Meshes of
A principios de septiembre de 2023, la casualidad hizo coincidir el estreno en los cines italianos de la película Io capitano (Yo capitán) de Matteo Garrone con un fuerte aumento del número de inmigrantes que desembarcan en el sur de Italia procedentes de las costas africanas, principalmente de Túnez.
H. D. o Hilda Doolittle és una de les poetes occidentals més fascinants del segle XX. No només per la sofisticació formal i intel·lectual de la seva obra, sinó també per una biografia travessada per la singularitat. D’alguna manera, com Anaïs Nin o Marina Tsvetàieva, el seu estil d’escriptura
ELS INICIS DE LA SEVA CARRERA Ida Lupino és coneguda per destacar com l’única dona cineasta que va treballar a Hollywood durant la dècada dels cinquanta i la primera dona a realitzar una pel·lícula de cinema negre. Però abans de coronar-se com una de les directores més influents d’aquella
La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) afiança la llibertat de pensament i de religió (article 18), la llibertat d’opinió i d’expressió (article 19) i la llibertat de reunió i associació pacífiques (article 20). La Unió Europea incorpora aquest ideari a través del Conveni per a la Protecció dels Drets
El primer en què penso quan tinc a les mans l’últim llibre traduït al castellà del filòsof Jacques Rancière és en el títol d’un dels seus llibres anteriors: Le destin des images, publicat l’any 2003. I això perquè l’editorial que l’ha publicat ha decidit que les imatges que acompanyen
A l’hora de preguntar-nos per la vigència dels drets d’autor en l’àmbit de la creació artística actual, és important emmarcar la qüestió reprenent diversos debats que es van desenvolupar al llarg del segle XX i que es prolonguen a dia d’avui de manera decidida. L’actualització de diverses nocions vinculades
Pocs cineastes hi ha hagut a la historia del cinema més controvertits i que hagin suscitat més debats que Leni Riefenstahl, sens dubte una de les directores més importants del seu temps tot i la brevetat de la seva carrera. Als anys 30 Riefenstahl va filmar dos documentals extraordinaris
El 3 de novembre d’aquest any moria Angela Marinescu, una de les poetes romaneses amb una veu més particular de quantes ha donat l’abundant tradició poètica del país dels Carpats. En català disposem d’una antologia del 2022 a Godall Edicions, Em menjo els versos. Un recull que aplega
L’escola pública1és una victòria de les classes treballadores per accedir a l’espai d’aprenentatge, coneixement i pensament crític sobre el món, que ha de garantir la transmissió i redistribució de les herències culturals a les noves generacions (Frigerio, 2005, com es va citar a Bertolin, 2022). Això és el que
«Si es cierto que, como se dijo en los años 80 del siglo XX, la emoción ha sido sustituida por el análisis, solo queda tratar de entender cómo negociar ese análisis para que la teoría no aplaste a los ojos.» Estrella de Diego La història de l’art també
El año 2018 Nani Moretti estrenó una película documental titulada Santiago Italia1. El film cuenta cómo la embajada de Italia en Santiago de Chile fue refugio para muchas personas perseguidas por la dictadura militar. Estos se organizaban para lanzarse, literalmente, dentro de los muros de la embajada y así
En motiu del quatricentenari de la mort de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, s’ha editat Poesia completa. Volum I, sonets i dècimes. Ho ha fet l’Editorial Barcino, que tantes alegries ens dona amb la reedició dels clàssics catalans. De l’edició n’ha tingut cura Albert Rossich, catedràtic emèrit
A les darreres dècades s’ha fet una justa revisió històrica sobre el paper creatiu de les dones al cinema, rere les càmeres, en apartats creatius, tècnics i de negoci. Les proves demostren que la concentració més gran és a l’època del cinema mut, sobretot als anys 10. La sorpresa
A finals del passat mes de juny, es van trobar les restes del submarí d’OceanGate que es va enfonsar de camí cap a les restes del Titanic, un fet que va comportar la pèrdua de cinc passatgers a causa de la implosió provocada per la pressió de l’oceà. Però
L’arte povera neix, en part, de la importància que els artistes atorguen a la incertesa i a la transitorietat del moment com a aspectes creatius. Un fet que els porta a treballar amb materials «pobres» per simbolitzar l’austeritat del gest artístic. Objectes com vegetals, teranyines, gomes d’esborrar, diaris, fragments
…1 El 2022 Olivier Assayas va estrenar a HBO la sèrie Irma Vep, remake del seu film homònim de 1996 que, com aquest, homenatja la protagonista del mateix nom encarnada per Musidora en el popular serial francès Les vampires (1915-1916), de Louis Feuillade. En el primer episodi, René Vidal (Vincent
En la traducció de Clara Formosa Plans, dins la col·lecció Petits Plaers de Viena, s’acaba de publicar La senyoreta Else, d’Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931). Arthur Schnitzler, un dels escriptors i dramaturgs austríacs més rellevants del tombant del segle passat per la complexitat d’una literatura que explora les fondàries dels
Ens pot sorprendre descobrir que les polítiques ecologistes no sempre han estat inherentment progressistes. Ans al contrari, tal com expliquen Janet Biehl i Peter Staudenmaier en el seu llibre Ecofascism revisited: Lessons from the German experience, la defensa del medi ambient i la natura va tenir un paper important
Atès que últimament aquesta mena de preguntes solen ser recurrents, sobretot quan s’aborden matèries com l’art o la filosofia, per posar dos exemples, penso que pot ser pertinent plantejar-se quina importància té per als polítics la cultura i, esclar, també per als ciutadans. Si consideren que la cultura serveix
Durant la crisi econòmica de 2008, amb l’augment de l’atur, la població endeutada i els desnonaments disparats, un mantra va començar a córrer pels mitjans de comunicació i la societat: «hem viscut per sobre de les nostres possibilitats». Aquesta frase, repetida per economistes, polítics i empresaris, incloïa la primera
Sembla ben oportuna, en aquests moments històrics, encara que semblin de pa sucat amb oli per la vergonya que ens fan passar, la relectura d’una de les bones novel·les de Miguel de Unamuno: Abel Sánchez. A Espanya, de tant en tant perquè mai no s’ha fet net, els problemes
Artivisme: una forma de desaprendre dels carrers i places a les aules i sales de museu, un viatge d’anada i tornada per continuar ballant. (*Nota a la lectora: no t’espantis si no entens massa, llegeix l’article intentant descobrir què vull resoldre, i m’ho fas saber. Per mi, en la
Durant la dècada de 1960, la consciència política d’algunes intel·lectuals, sota l’impuls de la Segona Onada Feminista, va cridar l’atenció sobre l’absència d’escriptores, de pintores i de compositores en els respectius cànons artístics. El xoc amb la cultura patriarcal s’havia produït, i el que resultava urgent tot seguit era
Hong Sang-soo és potser el director coreà més desconegut a casa nostra, tot i que, d’un temps ençà, la seva obra ha rebut el reconeixement internacional primer amb el festival de Sitges i després a les sales de cinema. És important donar-vos-el a conèixer, ja que és per
Sucesivas crisis económicas y desbarajustes globales han generado una atmósfera de incerteza, de precariedad y cierto miedo al porvenir. El temor se asocia generalmente a cuestiones materiales: pérdida de trabajo, pérdida de capacidad adquisitiva y de estatus, pérdida de casa. Sin embargo, el debate político gira predominantemente en torno
En la magnífica traducció de Joan Sellent, l’editorial Adesiara acaba de publicar una obra clàssica del segle XX: Gata sobre una teulada de zinc calenta, de l’escriptor i dramaturg Tennessee Williams (Columbus, Mississipí, 1910 – Nova York, 1983). Crec que cal fer atenció als títols encara que d’entrada alguns
Si aneu a qualsevol museu, veureu que els objectes antics no són els que veieu, són els que generen la il·luminació de l’estança. Milions d’anys de fotosíntesi, milions d’anys d’algues enterrades sota tones de terra. Ara emergeixen de nou i il·luminen. En un món que mor per culpa de
(Universitat Oberta de Catalunya / Universidad Nacional de Educación a Distancia) 1. Escric això a escassos metres del refugi 307, al barri del Poble Sec, a Barcelona. Un dels nombrosos refugis antiaeris que es construïren a Catalunya durant la Guerra Civil. No queden tants indrets així: ni aquí ni
En els darrers anys, part del sector cultural i creatiu ha adoptat rols aliens al de productor d’imatges o objectes, amb artistes que actuen com a comunicadors, facilitadors o mediadors de la cultura i que, fent ús d’un repertori ampliat, defineixen la producció artística en funció d’objectius situats a
Dues manifestacions artístiques de naturalesa aparentment molt diferent, presentades aquest estiu a Barcelona, semblen transitar unes vies d’audàcia que les emparenten, plantejant preocupacions complementàries en un exercici de lliure i bella singularitat. Laura Lima amb el seu «Balé Literal» al MACBA i Zamira Pasceri amb el seu «Water Music
Vistes a distància, hi ha circumstàncies que agafen un sentit que acaba sent significatiu: ens va costar trobar la Biblioteca de Ginebra. Teníem una adreça, però el carrer en qüestió en realitat era un camí dins d’un parc. Abans de viatjar havíem mirat les exposicions que podíem visitar a
Crònica del proper cinema d’aquest segle XXI Després de l’èxit de la seva primera pel·lícula com a director, Shadows, el 1958, l’actor John Cassavetes, com a nou cineasta emergent, va veure complert el seu projecte de poder experimentar amb els seus actors, en la seva idea d’aconseguir poder
A Alemanya, fins fa uns anys, era impensable que les forces polítiques negociessin amb AfD (Alternativa per Alemanya), moviment d’extrema dreta amb un fort missatge contra l’Islam i la migració. Ara és possible i en alguns llocs del país representen el 20% de l’electorat1. Des de Dresden l’any 20192,
Cruïlla de crisi de civilització, de supervivència de la humanitat, després dels trenta anys (1980-2010) amb domini incontestable del paradigma neoliberal. El daltabaix financer de 2007-2008 va tancar un cicle i va obrir-ne un altre on —en els famosos termes de Gramsci— el vell no acaba de morir i
Amb un pragmatisme inspirador —no exempt de reflexió— ens endinsa en un món on conviuen la quotidianitat més palpable i l’excepcionalitat més magnànima, i ho fa amb filosofia, però també amb sornegueria. La paradoxa és, des dels segles dels segles, una companya difícil —impossible— d’erradicar de les nostres vides.
Als aficionats del cinema d’animació els fa molta gràcia descobrir en Toy Story 3 la joguina de Totoro, l’emblemàtica criatura creada per Hayao Miyazaki. De fet, a l’estudi d’animació Pixar existeix una especial admiració pel cineasta japonès, no debades ha treballat en l’estrena i en el doblatge dels
Aquest any 2023 es compleixen 80 anys de la mort d’Etty Hillesum al camp d’extermini d’Auschwitz. Jo no en sabia res, de la jueva Etty Hillesum, nascuda a Middelburg, Països Baixos, el 1914, fins que me’n va parlar amb devoció Adrià Chavarria. Nascut el 1972 a Tortosa, Adrià Chavarria
