Els multimilionaris i l’extrema dreta: una associació cap al planeta enfonsat

Temps de lectura: 5 minuts

Briana Bombana

 

A finals del passat mes de juny, es van trobar les restes del submarí d’OceanGate que es va enfonsar de camí cap a les restes del Titanic, un fet que va comportar la pèrdua de cinc passatgers a causa de la implosió provocada per la pressió de l’oceà. Però qui era aquesta gent i per què pensaven que estaria bé baixar a prop de 4.000 m de profunditat amb un vehicle «atípic, experimental, de fabricació pròpia i sense certificació internacional»1? Multimilionaris2 que havien pagat 230.000 euros cadascun per a una submersió d’aproximament 8 hores. Per altra banda, la Guarda Costanera estatunidenca va liderar una extensa i costosa operació de rescat, finançada amb fons de tots els contribuents d’aquest país. 

Almenys per alguns multimilionaris, sembla que el planeta i, més endavant, l‘univers són com un terreny de joc que pot ser controlat amb el comandament a la mà, i en cert sentit, així és. Una extensa documentació demostra com el domini de diferents cossos i àrees produeix una gran part de les riqueses. Més enllà de la lluita de classes, podem parlar de la colonització i la colonialitat que explora i s’apropia dels recursos d’altres territoris sense amoïnar-se pels impactes a la vida i el benestar dels seus habitants originals (Galeano, 1970), l’esclavitud que redueix els esclavitzats a una força «inhumana» i gratuïta de treball3, el control dels drets de reproducció de les dones per mantenir la població i la seva submissió a jornades laborables no pagades (Federici, 2010) i la subjecció de la natura a un simple recurs i mercaderia (Eckersley, 1992). 

Hi ha, per tant, una relació intrínseca entre la producció i acumulació de riqueses i la política. A partir del segle XIX, la producció de milionaris a causa de l’expansió de les economies a escala continental va afavorir aquesta associació mitjançant processos de corrupció, permís de monopolis i una baixa o nul·la taxa de tributs4. En l’economia globalitzada actual, això s’ha intensificat i difós. S’estima que hi ha aproximadament 15 vegades més multimilionaris avui que als anys 1980. Tot i així, és una realitat que roman restringida a poques persones, ja que els multimilionaris actuals representen només el 0,0001% de la població mundial.

A diversos països del Nord o Sud Global, es pot dir que la relació d’alguns multimilionaris amb la política s’ha transformat en una associació i suport als partits d’extrema dreta, fins i tot construint personalitats que habiten ambdós mons, com Donald Trump. Cal destacar que Elon Musk, la persona considerada la més rica del planeta el 2023, s’ha vist immers en diverses polèmiques, com la seva connexió amb el cop d’estat a Bolívia el 2019, país amb les reserves més grans de liti —el material fonamental per als cotxes elèctrics de Tesla5 —, i l’obertura a trolls d’extrema dreta de la xarxa X en detriment de perfils d’esquerres6. També, el 2021, Wikileaks desvelava com grans fortunes i alts executius espanyols van finançar el naixement de Vox a partir del grup ultracatòlic Hazte Oír7.

Això pot ser explicat, almenys parcialment, com una reacció a una major democratització de la política i el seu debat, que està posant de manifest i, en alguns cops, endreçant moltes de les inconsistències que fonamenten el procés d’acumulació de capital. Una qüestió central en aquesta interfície és el fet que, en la majoria dels països, tot i que l’acumulació de riquesa està més relacionada amb el capital que amb el treball, l’enfocament de la recaptació d’impostos —que podria transferir la riquesa a la població— recau pròpiament en el treball. El cas de Brasil és molt il·lustratiu. Moltes vegades assenyalat com el país amb la major concentració de riquesa8, dintre d’altres raons d’aquest fet (com una herència de practiques colonials i esclavistes), destaca la desigualtat tributària. En última instància, mentre gairebé el 50% de la càrrega total d’impostos està relacionada amb béns i serveis utilitzats per tota la població, menys del 5% incideix sobre el patrimoni9. Aquest any, el nou govern del Partit dels Treballadors (PT) ha treballat en una reforma tributària més democràtica. Possiblement anticipant aquestes dinàmiques, el 2022, els principals donants de la campanya per a la reelecció de Bolsonaro, a l’oposició del PT, van ser grans empresaris o propietaris de les esglésies evangèliques10. 

Bolsonaro amb Luciano Hang, el propietari de les botigues Havan i el 10è home més ric del Brasil, el qual va donar al voltant de 200.000 euros a la campanya de l’expresident. Amb els governs anteriors del PT, Hang va estar sota judici per evasió fiscal.

A escala global, alhora que observem una major sensibilització i ampliació dels drets d’individus i grups subordinats, molts dels quals es troben en territoris perifèrics, també observem una manera d’evitar la realitat per part dels multimilionaris amb l’ajuda de l’extrema dreta, que els afavoreix amb la flexibilització de lleis, normes i controls. Latour (2020) avança en aquesta discussió argumentant que les elits globals han optat per aïllar-se del món després de reconèixer que el planeta no pot satisfer l’ideal de progrés i desenvolupament, posant en evidència la construcció de búnquers per afrontar el col·lapse11. Emblemàticament, recordem George Bush a la Río 92: «Our way of life is not negotiable!». La «intrusió de Gaia» (Stengers, 2015) en la qual el «planeta viu» respon en contra dels seus habitants, com a les catàstrofes climàtiques, arribarà per a tothom, però els superrics ja hauran mobilitzat la seva gran capacitat de resposta per protegir-se.

Tot i que hi ha excepcions, dintre els multimilionaris, destaca una cosa que tenen en comú: la seva separació del món en general12. És a dir, mentre cerquen constantment més viatges exòtics, inversions en noves empreses i altres formes d’exploració, les seves fortunes depenen del control dels recursos i mitjans subministrats per aquest món. Això els porta a alinear-se amb partits polítics que els donin suport en les seves pràctiques d’acumulació de riquesa. Tot i que l’extrema dreta, en el fons, beneficia només uns pocs en la part superior de la piràmide econòmica, ofereix els impulsos i sensacions subjectives de la gent, com la por o el desig pel model de vida publicitat, solucions ràpides, clares i conegudes. El neurocientífic Sidarta Ribeiro, en estudiar la química cerebral, alerta que estem atrapats en un cercle viciós de busca de dopamina, no exclusiu dels rics, com la recerca de més diners i més possessions materials. Ara bé, la veritable vitalitat rau a activar la serotonina mitjançant les connexions amb altres persones, espècies i, sobretot, un mateix. 

Qui explicarà als multimilionaris i als seguidors de l’extrema dreta que la serotonina que busquen es trobarà amb el restabliment de llaços amb el món i els altres humans i no humans? Mentre això no es fa, restem tothom a la ruta cap al planeta enfonsat. 


  1.  https://www.rac1.cat/versio/20230620/110319/expert-oceanograf-submari-desaparegut-atipic-experimental-certificacio-internacional.html 

  2. https://www.theguardian.com/world/2023/jul/19/oceangate-stockton-rush-karl-stanley-mousetrap-billionaires 

  3. https://www.bbc.com/portuguese/internacional-53385247 

  4. T2.E2 – Billionaires (2019). A: Explicable (sèrie Netflix).  

  5. https://www.intercept.com.br/2020/08/13/elon-musk-bolivia-evo-morales-litio/ 

  6. https://www.intercept.com.br/2022/12/08/elon-musk-da-ouvidos-a-extrema-direita-e-silencia-vozes-de-esquerda-no-twitter/ 

  7. https://www.publico.es/politica/exclusiva-wikileaks-grandes-fortunas-altos-ejecutivos-espanoles-financiaron-nacimiento-vox-partir-grupo-ultracatolico-hazte-oir.html 

  8. https://edisciplinas.usp.br/pluginfile.php/5549233/mod_resource/content/1/Folha%20Super-ricos%20%282019%29.pdf 

  9. https://agenciabrasil.ebc.com.br/economia/noticia/2023-06/reforma-tributaria-foco-no-consumo-limita-reducao-de-desigualdades 

  10. https://www.terra.com.br/nos/grendene-ype-e-havan-veja-as-empresas-dos-principais-doadores-da-campanha-de-bolsonaro,de01ff861938af97ca9bda735000f6996cqtglsz.html 

  11. https://www.newyorker.com/magazine/2017/01/30/doomsday-prep-for-the-super-rich 

  12. https://www.brasildefato.com.br/2022/04/24/se-quisermos-durar-temos-que-mudar-neurocientista-lanca-livro-sobre-futuro-no-planeta 

Bibliografia

Galeano, Eduardo (1979). As veias abertas da América Latina. São Paulo: Paz e Terra, 1a edição brasilera.

Federici, Silvia (2010). Calibán y la bruja: mujeres, cuerpo y acumulación originaria. Tinta Limón Ediciones. ISBN: 978-987-3687-07-5

Eckersley, Robyn (1992). Environmentalism and Political Theory: Toward an Ecocentric Approach. London: Routledge. ISBN 9781857280203

Houdart, Sophie (2015). Humanos e Não Humanos na Antropologia. Traducció de Petry, D. ILHA, v. 17, n. 2, p. 13-29. https://doi.org/10.5007/2175-8034.2015v17n2p13

Latour, Bruno (2020). Onde aterrar? Como se orientar politicamente no Antropoceno. Rio de Janeiro: Bazar do Tempo. 

Stengers, Isabelle (2015). No tempo das catástrofes. São Paulo: Cosac Naify.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Briana Bombana

      Briana Bombana és doctora en Geografía per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Especialment interessada pels canvis socioecològics contemporanis, la seva recerca ha evolucionat per avaluar com la ciencia pot informar a la política amb énfasis a la gestió de les zones litorals i marines. Més recentment, la consideració de [...]