“Melody” d’Imanol Buisan
En la traducció de Clara Formosa Plans, dins la col·lecció Petits Plaers de Viena, s’acaba de publicar La senyoreta Else, d’Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931).
Arthur Schnitzler, un dels escriptors i dramaturgs austríacs més rellevants del tombant del segle passat per la complexitat d’una literatura que explora les fondàries dels moviments de l’ànima, va estudiar medicina, es va especialitzar en neurologia i va exercir de psiquiatra, ciència que fins gairebé ahir mateix no ha descobert fins a quin punt té importància la veu interior (la veu de la consciència) en el nostre comportament.
En la seva qualitat d’escriptor i dramaturg, el neuròleg Arthur Schnitzler va explorar la veu interior a través de la protagonista d’aquesta novel·la curta que va ser molt ben rebuda al començament, però que va crear polèmica pel seu terrible desenllaç. La base de coneixements científics de la psique humana aporten un gruix psicològic excepcional a un relat que amb poc més de cent pàgines concentra la tragèdia vital de la jove Else, un argument que deixa sense alè els lectors que participen activament en la lectura d’aquest escruixidor monòleg interior amb intervals d’una alegria inconscient, fins i tot repuntejada de coqueteria, ben normal en una noia jove de bona aparença.
L’argument del relat de La senyoreta Else és aparentment senzill: una noia passa amb juvenil despreocupació uns dies de vacances amb una tia i el seu cosí a San Martino di Castrozza, un lloc de muntanya on hi ha el bo i millor de la societat vienesa, fins que aquests dies es veuen alterats quan la jove rep una carta de la família. El drama és a punt d’esdevenir-se per un afer econòmic d’una tal envergadura que pot dur el pare a la presó. A petició de la mare, còmplice d’un pare que negligeix de mala manera la seva responsabilitat envers la família, Else es veu empesa a demanar amb les seves millors arts diners a un conegut que aquells dies es troba a San Martino di Castrozza. L’home s’hi avé, però amb una condició…
En aquest punt de la narració els lectors poden entreveure de quina naturalesa pot ser la condició que posa el tal senyor Von Dorsday, però la novel·la d’Arthur Schnitzler va molt més enllà del previsible. Prenent com a fil conductor del relat la veu interior del personatge principal, és la mateixa Else qui en el seu monòleg va endavant i endarrere del seu pensament i dels seus sentiments, exposa amb tot luxe de detalls el seu patiment, narra les diverses fases de l’angoixa, de l’estrès, en diríem ara, del que suposa complir el tracte que fa amb Von Dorsday. Així exalta els dubtes i dolor anímic, però també el punt de goig que l’aclapara a l’hora de fer-se’n a la idea o de fugir-ne de manera radical. En aquest corrent de conversa interior, apareix, com la fosca de la nit, el fantasma de la mort en la ment de la jove per causa de l’oprobi que intueix que li caurà al damunt i que plana a cada pàgina com plana el desig de viure lliure, sense la terrible cotilla que li suposa la família que l’utilitza amb un gran egoisme, sense cap mirament pel seu benestar i autoestima.
“Madrid” d’Imanol Buisan
Per convèncer-se del que ha de dur a terme: una vilesa que la degrada, o per escapar-se’n, la imaginació d’Else sobreïx i es passeja per tots els estadis de l’ànim: des de la consciència plena dels seus actes a la fabulació somniosa de veure’s ja morta, plorada i admirada, com és el desig profund de la seva ànima d’acord amb el gran sacrifici que està disposada a fer per salvar el pare del seu mal pas.
En el relat d’Arthur Schnitzler, tan modern en la seva concepció literària, a la jove Else se li demana el mateix sacrifici que el rei Agamèmnon, en el curs de la guerra de Troia, va demanar a la seva filla Ifigènia per aplacar els déus que havien aturat les naus al port i només el sacrifici de la jove podia desencallar la força del vent necessari per salpar.
El tema de la jove, de la verge sacrificada amb més o menys grau de consentiment, és el tema clàssic que inspira la tragèdia que protagonitza La senyoreta Else ben entrat ja el segle passat: la novel·la d’Arthur Schnitzler va ser publicada l’any 1924.
Com a anècdota complementària al punyent discurs de la novel·la, recordem que l’any 1849 va ser descobert a les ruïnes d’Empúries un mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia, una història mítica basada sens dubte en fets reals, però que de manera inconscient està impresa en l’imaginari col·lectiu dels sacrificis demanats, sovint exigits, a les dones. És per aquest motiu que Else, la protagonista d’aquesta novel·la d’Arthur Schnitzler, es debat entre obeir el mandat familiar i el seu propi desig d’emancipació, de noia del seu segle, amb el perill cert de trencar-se psíquicament per dins.
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Teresa Costa-GramuntEscriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió en diversos mitjans. Premiada en [...]
