La protesta en els sistemes democràtics. Una mirada des de l’activisme climàtic

Temps de lectura: 6 minuts

Neus Crous Costa

 La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) afiança la llibertat de pensament i de religió (article 18), la llibertat d’opinió i d’expressió (article 19) i la llibertat de reunió i associació pacífiques (article 20). La Unió Europea incorpora aquest ideari a través del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (1950). Aquest ordenament marc es desenvolupa a través d’altres documents, com el Conveni d’Aarhus (1998). Els estats membres han anat creant textos amb esperits molt similars, que han estat gradualment retallats en els darrers anys.

Els textos legals no acaben de concretar una definició de protesta, si bé clarament està relacionada amb la llibertat d’associació i d’expressió. Quant als formats, se sol parlar de manifestacions i de qualsevol forma pacífica. Altres perspectives inclouen també la desobediència civil i els aldarulls.

En qualsevol cas, la protesta és un dels mitjans a través dels quals la societat civil pot expressar la seva opinió sobre el funcionament de l’Estat, posant en marxa els canvis. Seguint el pensament d’autors com Arendt, Weil, Foucault, Gandhi i d’altres, el coratge polític (passar de la  desaprovació a l’acció exterior) és, precisament, el que converteix els individus en ciutadans. 

El desembre de 2020 el partit European Greens (Verds Europeus) reconeixia que el dret a la protesta havia estat vulnerat pels governs d’arreu del món utilitzant la força. En trobem alguns exemples dins la mateixa Unió Europea: Lesbos i Quios, Polònia, Bulgària o Finlàndia.

En aquest context de creixent crisi ecosocial i inacció per part dels governs, el 2018 apareix Extinction Rebellion (Extinció o Rebel·lió, XR) a Londres. El moviment es va estendre ràpidament pel món a través de grups de funcionament descentralitzat. XR serveix també de paraigua per a diversos moviments que comparteixen les seves demandes i formes d’actuar, però que sostenen temes concrets. 

Per exemple, és el cas de Futuro Vegetal i Scientist Rebellion (Rebel·lió Científica, RC). Aquesta última agrupa membres de la comunitat acadèmica que se senten cridats a actuar en un acte de responsabilitat davant de dècades de publicacions acadèmiques estèrils. A més, la comunitat científica té prestigi suficient davant la societat civil per tal que les seves demandes no siguin desestimades abans de ser escoltades.

La primera acció de RC amb ampli ressò internacional van ser les protestes a la COP26 de Glasgow el novembre de 20217. A la primavera de 2022, motivada per la filtració d’un informe sense censurar de l’IPCC8, es va organitzar una mobilització global, amb més de 1.000 participants en més de 25 països. 

Sens dubte, l’acció més destacada va ser la del grup espanyol, que durant dies va ser la icona identificativa a escala mundial. El 6 d’abril un grup de científics i científiques va dur l’alarma a les portes del Congrés dels Diputats, a Madrid, i va llançar suc de remolatxa a les parets. Malgrat ser una acció de desobediència civil explícitament no violenta, en els primers minuts es va generar una gran tensió en el grup de forces de l’ordre.

A mitjans de juny, la Brigada d’Informació va arrestar 14 activistes relacionats amb aquesta acció per danys al patrimoni i per un delicte contra altes institucions de l’Estat. A la primavera de 2023 els acusats van ser cridats a declarar de nou, just un any després, data en què es va repetir l’acció a les escales del Congrés i es va iniciar una campanya de suport internacional amb el hashtag #JuicioALaCiencia11.

Al setembre, la Fiscalia de l’Estat va passar a considerar XR i Futuro Vegetal com a grups terroristes. Significativament, els articles periodístics en defensa del moviment citaven que el terme terrorisme no té una definició consensuada en el marc del dret internacional, de manera que cada país pot utilitzar-lo arbitràriament.

Pocs dies després, XR va preparar una resposta a la Fiscalia: la seva inclusió al llistat de grups terroristes no s’atenia a la descripció que figura al Codi Penal. El 12 de setembre la premsa recollia les declaracions de la Fiscalia desmentint que XR o Futuro Vegetal haguessin estat considerats grups terroristes. Altres mitjans recullen que ambdós moviments sí que havien figurat a la llista, però que la Fiscalia havia decidit esmenar-la.

D’altres països europeus viuen situacions similars. A Anglaterra grups com Just Stop Oil (Simplement Parem el Petroli) estan essent desproporcionadament reprimits. Les imatges dels activistes essent detinguts a casa seva es difonen a través de les seves xarxes socials. A Alemanya, el maig d’aquest any la policia va inspeccionar 15 habitatges arreu del país mentre investigava el moviment Letzte Generation (Última Generació) i un jutge va dictaminar que era il·legal donar-los suport econòmic. El mes d’octubre membres de RC van protagonitzar una protesta a Baviera, per la qual ara estan pendents d’un judici de marcat caire polític: multa de 9.600 € per persona o 320 dies de presó. 

D’altra banda, és precisament la violència de la repressió la que està ajudant a cohesionar els diversos moviments, tradicionalment aïllats, de tal manera que estan aconseguint un major impacte.

En els darrers anys, França ha viscut un període de protestes ciutadanes contínues. El juliol de 2021 va haver-hi protestes per les mesures anticovid i a l’octubre, manifestacions per demanar l’augment del salari mínim i millorar les prestacions socials, que es van repetir el 2022. El 2023 les protestes han continuat.

El gener de 2021 es funda el col·lectiu Les Soulèvements de la Terre (Les Sublevacions de la Terra) a Notre-Dame-des-Landes. Es reconeixen com els habitants del territori en lluita, en representació de tota la societat civil. Utilitzant la desobediència civil, el sabotatge, l’acció directa i la manifestació, s’oposen als projectes agroindustrials, l’artificialització del sòl, el greenwashing i les «megaconques». 

En els seus dos primers anys de vida, van organitzar al voltant de vint accions: protestes contra la concessió de terres agrícoles a l’Îlle-de-France i ocupacions a plantes industrials (Gennevilliers i Lió), entre d’altres. A l’octubre de 2022 va tenir lloc la primera gran acció contra la megaconca de Sainte-Soline. Milers de persones van participar en aquesta manifestació i el col·lectiu va seguir la lluita durant mesos, fins als enfrontaments amb la policia de març de 2023.

Una de les grans fites aconseguides a Sainte-Soline va ser la convergència de diferents moviments ecologistes amb històries, estratègies i interessos propis, mai aconseguida fins ara: representants de partits polítics i ecologistes, ONGs, sindicats d’agricultors, associacions locals, moviments de desobediència civil i activistes autònoms.

A partir d’aquí, el ministre de l’Interior va acusar el col·lectiu d’ecoterrorisme i es van iniciar els tràmits per il·legalitzar-lo. Finalment, el 21 de juny el Consell de Ministres va ordenar la dissolució de Les Soulèvements de la Terre, al·legant l’ús i l’apologia de la violència. 

Això obria la porta a diverses consideracions legals. Una de les més interessants és com es pot efectivament desmantellar un moviment que a efectes administratius és informal. Des d’aquesta perspectiva, el govern va decidir considerar-lo un grup «de fet». La legislació actual permet, a més, dissoldre un grup o associació pels delictes imputats als seus membres. Totes aquestes consideracions van ser contestades per Les Soulèvements de la Terre. El mes d’agost el Consell d’Estat en suspenia la dissolució al·legant dubtes sobre els càrrecs de violència que se li imputen.

En el moment d’escriure aquestes línies, la policia està impedint l’avanç d’una manifestació a les portes del Congrés dels Diputats de Madrid, on s’està celebrant la cerimònia d’investidura de Feijoó com a president. L’objectiu de la manifestació (autoritzada) és reivindicar la defensa del medi ambient en el debat polític. Paral·lelament, les autoritats permeten una concentració a les portes del Congrés que demana la dimissió del president en funcions. Una manifestant declara que aquesta diferència es deu a la por de les autoritats a les protestes contràries a la política del Partit Popular.

Precisament la por sembla estar darrere de la repressió dels moviments climàtics i socials. Davant d’una situació d’extrema incertesa en la qual tots els informes científics exigeixen canvis radicals en l’esfera politicoeconòmica global, els governs estan adoptant actuacions basades a ignorar (almenys aparentment) aquests documents; construir narratives i accions per mantenir una imatge de control que només poden viure a curt termini; i posar en marxa sistemes de control social basats en l’instigament del temor que, entre d’altres, condueixen a descohesionar la societat.

Els confinaments iniciats el 2020 van demostrar el valor de tenir una xarxa de persones al nostre entorn. Fent memòria, els grups d’ajuda veïnal, però també molts artistes i terapeutes a través de les xarxes, van donar una primera resposta més ràpida que les autoritats. Possiblement, només podia ocórrer d’aquesta manera. El ciutadà dels textos d’Arendt i Focault és precisament el que fa el primer pas al qual la resta de la societat s’atreveix a unir-se. No només això: des del punt de vista de la psicologia l’organisme humà està dissenyat per estar connectat amb els altres, fins al punt que aquesta és precisament la nostra estratègia de supervivència.

M”agradaria incloure un agraïment a Agnès Delange Amat per revisar l’esborrany inicial del text.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Neus Crous Costa

      La Neus Crous-Costa és turismòloga de formació (actualment doctoranda a la Universitat de Girona). Ha estat consultora i en gestió cultural en diversos museus. S’interessa per l’educació no formal, el creixement personal i la cooperació. Ha participat en voluntariats socials a diferents ciutats. Actualment forma part de Rebel·lió o Extinció, [...]