Educació, extrema dreta i neoliberalisme: a on queda l’educació que dona corda per viure?


Temps de lectura: 4 minuts

Júlia Ramos Barrufet

 

L’escola pública1és una victòria de les classes treballadores per accedir a l’espai d’aprenentatge, coneixement i pensament crític sobre el món, que ha de garantir la transmissió i redistribució de les herències culturals a les noves generacions (Frigerio, 2005, com es va citar a Bertolin, 2022). Això és el que està en joc, una educació pública que ja porta molts anys al servei del neoliberalisme i avui ja està, en l’àmbit governamental a sis comunitats autònomes (CCAA), en mans de l’extrema dreta, en un escenari perillosament proper als vaticinis que Hannah Arendt ens deixava escrits el 1945: «És propi de la història de la naturalesa humana que tot acte executat una vegada i inscrit en als anals de la humanitat segueixi sent una possibilitat» (Arendt, p. 412).

L’Educació és clarament una prioritat per als governs de la dreta i l’extrema dreta, tal com mostra el programa electoral de vox2, que ja analitzava la companya Alba Giménez al seu article «Aixafem el feixisme: imaginaris republicans reloaded», publicat en aquest mateix número de la revista. A les passades eleccions municipals i autonòmiques el pp va pactar govern amb vox a les Balears, la Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura, Castella i Lleó i Aragó. Els seus acords de govern recullen el pla educatiu que pretenen implementar durant quatre anys. Ara ja no es tracta d’un retòric programa electoral, ara ja són pactes de govern implementant-se amb l’extrema dreta com a actor educatiu, si bé no exempts de malentesos. 

Per entendre el nou escenari, en aquest article s’han analitzat les mesures que recullen aquests pactes. Al llarg de la revisió ens preguntarem quines són les possibles conseqüències d’aquestes mesures, què s’amaga darrere d’eufemismes com llibertat, neutralitat o eficàcia, i si les propostes educatives de pp i vox encaixen amb una estratègia global i articulada de l’extrema dreta europea (Laval, Sorondo, p. 8).

El primer punt en comú dels acords és la lliure elecció de centre, present a totes les CCAA menys Extremadura. A les Balears i Aragó van més enllà, blindant l’escola concertada: «La concertada no patirà cap discriminació respecte als centres públics» (Acord de govern de pp i vox a les Balears, 2023, p. 8); «Implementació progressiva del Batxillerat concertat» (Acord de govern de pp i vox a l’Aragó, 2023, p. 8).

El segon, present a tots els pactes, és l’escola sense biaixos polítics: «una educació lliure d’adoctrinament» (Acord de govern de pp i vox a Castella i Lleó, 2023, p. 4), «neutralitat ideològica» (Acord de govern de pp i vox a Múrcia, 2023, p. 3). I hi afegeixen la «llibertat per escollir l’educació per part de les famílies» (Acord de govern de pp i vox a Extremadura, 2023, p. 2) i el «pin parental», una eina que preveu que les famílies puguin impedir la participació de les seves criances a tallers inclosos al projecte educatiu del centre.

Seguidament, a les Balears, Aragó, la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, defineixen un model educatiu basat en el mèrit, l’eficàcia, l’esforç i la capacitat, i amb objectius d’excel·lència. També a les Balears i a la Comunitat Valenciana es dona via lliure a l’elecció de llengua: «Garantirem la lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues oficials» (Acord de govern de pp i vox Extremadura, 2023, p. 4). Finalment, els pactes de les Balears i Aragó es comprometen a la recuperació del respecte cap a la figura del docent. 

Laval i Sorondo, al seu article «Educació, neoliberalisme i ultradreta: noves preguntes per a la investigació educativa», posen en evidencia tres aspectes de l’agenda educativa de l’ultradreta a Europa. Tot seguit els repassem, analitzant el seu encaix amb els sis pactes de govern espanyols:

Atacs generalitzats a docents, amb acusacions de fomentar valors en contra dels tradicionals, de difondre «propaganda homosexual» o d’anar en contra dels fonaments de la nació. Als pactes, això es porta més enllà amb la campanya del «pin parental», una ofensiva contra l’educació sexual, emmascarada en la «lliure elecció de l’educació de les famílies». Apel·lant a una educació lliure i neutra políticament, es nega que l’ampliació social de drets sexuals i reproductius arribi a les més petites i joves.

Un model educatiu competitiu que busca el mèrit individual i l’eficiència mercantil. Els pactes de govern, a més, inclouen una clara aposta per l’escola concertada, que, de la mà d’una distribució de l’alumnat basada en la lliure elecció de centre de les famílies, fa encara més crònica la segregació escolar als territoris i així les condicions desiguals d’accés a l’educació. 

I un clam al respecte a les figures d’autoritat del docent o les famílies i a la recuperació de símbols nacionals (Laval, Sorondo, p. 8). En el cas espanyol, proposen recuperar símbols com la bandera, l’himne o la figura del rei. Aquesta política educativa obvia el simbolisme que la bandera i el rei tenen a la memòria de la societat espanyola i la població migrant. I els seus vincles amb la ignominiosa història d’extermini i saqueig colonial i la brutal repressió de la guerra i la dictadura.

L’anàlisi mostra, per tant, que els pactes de govern estan profundament alineats amb les orientacions neoliberals i ultraconservadores europees. On llibertat d’elecció de centre significa consolidació de les escoles segregades; neutralitat, la negació de l’accés a continguts que defensen el dret a un educació sexual; i eficàcia, segmentació del coneixement al servei del mercat. L’extrema dreta ja és un actor educatiu i cal revelar els significats ocults dels seus eufemismes.


  1. Aquest paradigma sobre l’educació està emmarcat i té sentit en el context europeu i des de la sensibilitat d’una persona blanca europea. En cap cas es pretén universalitzar l’experiència aquí descrita. En altres territoris, per a altres cultures o identitats aquesta mateixa escola pot haver representat una eina de repressió i imposició colonial o altres experiències. 

  2. A l’article es farà un ús polític de les majúscules i d’alguns altres aspectes del llenguatge. No són errors ortogràfics, es tracta d’un gest de continuïtat i honra amb el que ja han fet moltes altres autores. 

Bibliografia

Acord de pacte de govern de pp i vox a Extremadura. (16 de setembre de 2023). https://www.docdroid.net/gvpnQ9R/230630-acuerdo-pp-vox-extremadura-pdf

Acord de pacte de govern de pp i vox a l’Aragó (16 de setembre de 2023). https://es.scribd.com/document/663007073/Acuerdo-de-Gobierno-PP-Vox-en-Aragon

Acord de pacte de govern de pp i vox a Castella i Lleó (16 de setembre de 2023). https://www.ppcyl.es/wp-content/uploads/2022/03/Programa-XI-Legislatura.-10-de-marzo-de-2022-1.pdf

Acord de pacte de govern de pp i vox a Múrcia (16 de setembre de 2023). https://static.eldiario.es/eldiario/public/content/file/original/2023/0905/11/acuerdo-pp-vox-murcia-pdf.pdf

Acord de pacte de govern de pp i vox a la Comunitat Valenciana (16 de setembre de 2023). https://static.apuntmedia.es/apunt/public/content/file/original/2023/0615/10/acuerdo-conjunto-pp-vox-1-pdf.pdf

Arendt, H. (1992). Eichmann en Jerusalén: un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Editorial Lumen.

Bertolin, P. (2022). Igual que s’aprèn matemàtiques, s’aprèn a gestionar les emocions. Estudi etnogràfic d’un programa d’educació emocional a una escola de Nou Barris. (Tesi doctoral inèdita) Barcelona: Universitat de Barcelona.

Fernández Líria, C., García Fernández, O., i Galindo Fernández, E. (2013). Escuela o barbarie: entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. Madrid: Editorial Akal.

Giménez, A. (2023). Aixafem el feixisme: imaginaris republicans reloaded. Quadern de les idees, les arts i les lletres. 232. https://www.quaderndelesidees.press/?s=aixafem+el+feixisme

Laval, C., i Sorondo, J. (2023). Educación, neoliberalismo y ultraderecha: nuevas preguntas para la investigación educativa. Revista Educación, Política y Sociedad, 8(2), 11-23. https://doi.org/10.15366/reps2023.8.2.001 

RTVE.es. La Cucafera (1977). Personatges. Marta Mata – Montserrat Roig. https://www.youtube.com/watch?v=5gWATFo60IU&t=1849s

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

  • Júlia Ramos Barrufet

    Júlia Ramos Barrufet és sociòloga i actriu, s’involucra en el teixit del seu territori com a educadora, militant i impulsora d’iniciatives comunitàries artístiques i agroecològiques des del transfeminisme i el pensament decolonial.