Marina Ramoneda

Samira Makhmalbaf: entre la política i la poesia

  Samira Makhmalbaf és una de les més importants representants del cinema iranià contemporani. Realitzadora i guionista, filla de Mohsen Makhmalbaf, un dels més importants i populars directors de l’Iran, així com també escriptor, i de la cineasta Marzieh Meshkini. És també germana de la cineasta Hana Makhmalbaf. Samira, rebel,

La millor traducció al català d'»Eugeni Oneguin» d’Alexandr Puixkin, per Arnau Barios

  La bellesa d’aquest llibre rau en un niu de coses. Anem a pams. Comencem per l’autor. Aleksandr Puixkin és un dels grans referents de la literatura russa de la primera meitat del XIX, junt amb Gógol. Admirat i seguit per Tolstoi, Dostoievski, Nabokov, i fins avui. És considerat també

Àlbums Papers de Versàlia

  Des de l’antiguitat, l’alternança de contraris en la natura ens ha dut a demanar-nos si la unitat que apreciem en l’ordre de les seves lleis està prenyada de conflicte. Dinàmica interna que s’alimenta, a cada ocasió, de la lluita entre els dos pols d’una mateixa força, dins un sistema

Bong Joon-Ho, cinema i lluita de classes a Corea del Sud

  És divertit per a mi enterrar els meus comentaris polítics i socials aquí i allà en una pel·lícula. Bong Joon-ho Bong Joon-ho es reivindica com a optimista i alhora assevera que «la realitat és trista». Com diu l’escriptora sud-coreana Yang Gui-ja, «la tristesa també dona força», i potser per

Josep Maria Ripoll, o com desprendre’s d’un mateix

  Segons Aristòtil, el sentit del ser es dona en les idees de present perquè el ser és concebut com una presència lligada a l’ara i, en conseqüència, a la permanència. El present és l’única cosa del temps que realment és, però el present no és una part del temps,

Hirokazu Koreeda: tofu, dorayaki y soba

  Ante los reproches que Yasujiro Ozu recibía sobre el hecho de que, según cierta crítica, hacía siempre la misma película, el director respondía con inequívoca sorna: «Yo no soy más que un pequeño productor de tofu. Si se pide a un pequeño productor de tofu que prepare un plato

Silvia Mistral, narradora de l’èxode del 1939

  ¿Qui coneix Silvia Mistral (1914-2004), pseudònim d’una escriptora que arran de la Guerra Civil va estar sis mesos refugiada a França i després va viure exiliada a Mèxic, on va morir? Jo he arribat al seu coneixement per una passera bastant comuna en la trajectòria intel·lectual de les dones:

Hou Hsiao-Hsien: elegía de la memoria

  El vínculo vital de Hou Hsiao-Hsien (Guangdong, 1947) con Taiwán comienza pronto: con apenas un año su familia escapa de la guerra civil china para enraizarse en Fengshan, en el sur de Taiwán. Esto definiría el cine del director, que, desde un inicio, construirá puentes con la ciudad y

Cambodja segons Rithy Panh

  La concessió l’any 2013 del guardó Un Certain Regard del Festival de Canes a L’image manquante de Rithy Panh fou una d’aquelles ocasions en què les lògiques sovint espúries del certàmens cinematogràfics es posen al servei de l’únic propòsit que els justifica: ajudar obres excepcionals a obtindre una projecció

Jia Zhangke: l’espai que emmagatzema la memòria

  El sociòleg francès Maurice Halbwachs va escriure el 1925 Les cadres sociaux de la mémoire, on entre altres reflexions va afirmar que «no existeix memòria col·lectiva que no es desenvolupi dins d’un marc espacial concret». Gairebé vuit dècades més tard, José Luis Guerín va escometre una de les millors

Escrits sobre la guerra, de Simone Weil

L’any 1997 Edicions Bromera va publicar un llibre singular, valent, de lectura trasbalsadora: Escrits sobre la guerra, de Simone Weil (1909-1943). En aquell moment la filòsofa era encara força desconeguda en el nostre paisatge cultural. Amb el temps, però, i gràcies a publicacions com Escrits sobre la guerra, la seva

Despertant d’un malson: el cinema xinès després de la revolució cultural

  Des de fa dècades, la Xina ha estat un país imprescindible de seguir dins del panorama cinematogràfic contemporani. Amb molta freqüència ens arriben nous títols i autors provinents d’aquest país que criden l’atenció de la crítica a festivals internacionals i que en alguns casos inclús aconsegueixen estrenar-se en determinades

TAKESHI KITANO, ENTRE EL SILENCI I LA FÚRIA

  Al Japó, Takeshi Kitano és molt popular per ser l’humorista Beat Takeshi, un dels integrants del duet còmic Two Beat. Així mateix, ha estat el responsable d’exitosos xous televisius com Fuun! Takeshi jou 1 i ha participat com a actor en sèries de televisió i en pel·lícules famoses, com és el

La Fundació: la «trilogia» més ambiciosa

  Isaac Asimov va escriure el primer conte de la saga quan tenia 18 anys i l’últim llibre es va publicar just l’any després de la seva mort, amb 73 anys. Detallar tota la seva trajectòria literària al llarg dels anys és endinsar-se en un món de més de 500

Eduard Sanahuja diu que és de l’humus d’on neixen les paraules

  Sovinteja la idea que els llibres de poemes, per reeixir, han de mantenir una temàtica homogènia, gairebé com si es tractés d’una novel·la. Hi ha, per contra, qui prefereix la diversitat de motius mantenint, això sí, un estil identificable i singular que amari tot els versos. Un dels poetes

Baralles, rialles i lliçons de vida: el cinema de Liu Chia-liang

  El 24 de juny d’enguany es compleixen deu anys de la mort d’un dels més grans exponents de les arts marcials al cinema: Liu Chia-liang. Nascut a Guangdong el 22 d’agost de 1951, la seva història es barreja, al més pur estil xinès, amb una de les llegendes de