Cinema

Agnès Varda: espigoladora, narradora i retratista

  «La paraula és també màgia, la paraula és cinema […], la paraula és imatge», afirmava Manoel d’Oliveira. El cinema no neix només per «aquest desig del moviment»1 davant l’objectivitat i immobilitat d’una fotografia; per això el realitzador portuguès animava a abandonar aquesta idea insuficient que el cinema sol era […]

Deixeu filmar a Tanaka! Contra les veus silenciades de la història

Segons Pascal-Alex Vincent1, l’imperatiu que encapçala aquest article el pronuncià Fumio Niwa, novel·lista i guionista japonès, com a conseqüència de la polseguera que havia aixecat el desig de Tanaka de dirigir un dels seus relats: la novel·la seriada Carta d’amor (恋文, 1953). L’anunci de la fins aleshores estrella de l’actuació […]

Maya Deren, despertant el somni

  El primer contacte que vaig tenir amb la figura de Maya Deren i les seves peces fílmiques va ser durant l’últim any de la carrera, a una assignatura optativa que funcionava una mica com un calaix de sastre. Amb les llums de l’aula abaixades, es va projectar Meshes of […]

Sortint de l’oblit: Ida Lupino

  ELS INICIS DE LA SEVA CARRERA Ida Lupino és coneguda per destacar com l’única dona cineasta que va treballar a Hollywood durant la dècada dels cinquanta i la primera dona a realitzar una pel·lícula de cinema negre. Però abans de coronar-se com una de les directores més influents d’aquella […]

Leni Riefenstahl, la cineasta del Tercer Reich

  Pocs cineastes hi ha hagut a la historia del cinema més controvertits i que hagin suscitat més debats que Leni Riefenstahl, sens dubte una de les directores més importants del seu temps tot i la brevetat de la seva carrera. Als anys 30 Riefenstahl va filmar dos documentals extraordinaris […]

El cinema mut, l’edat d’or de les directores

  A les darreres dècades s’ha fet una justa revisió històrica sobre el paper creatiu de les dones al cinema, rere les càmeres, en apartats creatius, tècnics i de negoci. Les proves demostren que la concentració més gran és a l’època del cinema mut, sobretot als anys 10. La sorpresa […]

Quan les reines del serial dominaven el cinema

…1 El 2022 Olivier Assayas va estrenar a HBO la sèrie Irma Vep, remake del seu film homònim de 1996 que, com aquest, homenatja la protagonista del mateix nom encarnada per Musidora en el popular serial francès Les vampires (1915-1916), de Louis Feuillade. En el primer episodi, René Vidal (Vincent […]

EDITORIAL. Dones cineastes: l’altra cara del mirall

  Durant la dècada de 1960, la consciència política d’algunes intel·lectuals, sota l’impuls de la Segona Onada Feminista, va cridar l’atenció sobre l’absència d’escriptores, de pintores i de compositores en els respectius cànons artístics. El xoc amb la cultura patriarcal s’havia produït, i el que resultava urgent tot seguit era […]

Hong Sang-soo. El coreà tranquil

    Hong Sang-soo és potser el director coreà més desconegut a casa nostra, tot i que, d’un temps ençà, la seva obra ha rebut el reconeixement internacional primer amb el festival de Sitges i després a les sales de cinema. És important donar-vos-el a conèixer, ja que és per […]

Sitges del meu record

  El 2023 el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya —el Festival de Sitges de tota la vida, pels menys pomposos— arriba a la 56a edició. Els més veterans recordaran un festival modest, gairebé amateur, que es va guanyar el cor dels aficionats al cinema de gènere pel caliu […]

Sitges recupera el múscul

  L’edició 2022 del festival de Sitges ha certificat que els efectes de la pandèmia no han deixat seqüeles i el múscul del certamen segueix en plena forma. Rècord d’entrades, de projeccions, la zombie walk a rebentar… I la selecció, malgrat que sempre és millorable, reunia el més destacable del […]

Si Cassavetes aixequés el cap

  Crònica del proper cinema d’aquest segle XXI   Després de l’èxit de la seva primera pel·lícula com a director, Shadows, el 1958, l’actor John Cassavetes, com a nou cineasta emergent, va veure complert el seu projecte de poder experimentar amb els seus actors, en la seva idea d’aconseguir poder […]

Hayao Miyazaki, en el dibuix del vent hi és tot

    Als aficionats del cinema d’animació els fa molta gràcia descobrir en Toy Story 3 la joguina de Totoro, l’emblemàtica criatura creada per Hayao Miyazaki. De fet, a l’estudi d’animació Pixar existeix una especial admiració pel cineasta japonès, no debades ha treballat en l’estrena i en el doblatge dels […]

Samira Makhmalbaf: entre la política i la poesia

  Samira Makhmalbaf és una de les més importants representants del cinema iranià contemporani. Realitzadora i guionista, filla de Mohsen Makhmalbaf, un dels més importants i populars directors de l’Iran, així com també escriptor, i de la cineasta Marzieh Meshkini. És també germana de la cineasta Hana Makhmalbaf. Samira, rebel, […]

Bong Joon-Ho, cinema i lluita de classes a Corea del Sud

  És divertit per a mi enterrar els meus comentaris polítics i socials aquí i allà en una pel·lícula. Bong Joon-ho Bong Joon-ho es reivindica com a optimista i alhora assevera que «la realitat és trista». Com diu l’escriptora sud-coreana Yang Gui-ja, «la tristesa també dona força», i potser per […]

Hirokazu Koreeda: tofu, dorayaki y soba

  Ante los reproches que Yasujiro Ozu recibía sobre el hecho de que, según cierta crítica, hacía siempre la misma película, el director respondía con inequívoca sorna: «Yo no soy más que un pequeño productor de tofu. Si se pide a un pequeño productor de tofu que prepare un plato […]

Hou Hsiao-Hsien: elegía de la memoria

  El vínculo vital de Hou Hsiao-Hsien (Guangdong, 1947) con Taiwán comienza pronto: con apenas un año su familia escapa de la guerra civil china para enraizarse en Fengshan, en el sur de Taiwán. Esto definiría el cine del director, que, desde un inicio, construirá puentes con la ciudad y […]

Cambodja segons Rithy Panh

  La concessió l’any 2013 del guardó Un Certain Regard del Festival de Canes a L’image manquante de Rithy Panh fou una d’aquelles ocasions en què les lògiques sovint espúries del certàmens cinematogràfics es posen al servei de l’únic propòsit que els justifica: ajudar obres excepcionals a obtindre una projecció […]

Jia Zhangke: l’espai que emmagatzema la memòria

  El sociòleg francès Maurice Halbwachs va escriure el 1925 Les cadres sociaux de la mémoire, on entre altres reflexions va afirmar que «no existeix memòria col·lectiva que no es desenvolupi dins d’un marc espacial concret». Gairebé vuit dècades més tard, José Luis Guerín va escometre una de les millors […]

Despertant d’un malson: el cinema xinès després de la revolució cultural

  Des de fa dècades, la Xina ha estat un país imprescindible de seguir dins del panorama cinematogràfic contemporani. Amb molta freqüència ens arriben nous títols i autors provinents d’aquest país que criden l’atenció de la crítica a festivals internacionals i que en alguns casos inclús aconsegueixen estrenar-se en determinades […]

TAKESHI KITANO, ENTRE EL SILENCI I LA FÚRIA

  Al Japó, Takeshi Kitano és molt popular per ser l’humorista Beat Takeshi, un dels integrants del duet còmic Two Beat. Així mateix, ha estat el responsable d’exitosos xous televisius com Fuun! Takeshi jou 1 i ha participat com a actor en sèries de televisió i en pel·lícules famoses, com és el […]

La Fundació: la «trilogia» més ambiciosa

  Isaac Asimov va escriure el primer conte de la saga quan tenia 18 anys i l’últim llibre es va publicar just l’any després de la seva mort, amb 73 anys. Detallar tota la seva trajectòria literària al llarg dels anys és endinsar-se en un món de més de 500 […]

Baralles, rialles i lliçons de vida: el cinema de Liu Chia-liang

  El 24 de juny d’enguany es compleixen deu anys de la mort d’un dels més grans exponents de les arts marcials al cinema: Liu Chia-liang. Nascut a Guangdong el 22 d’agost de 1951, la seva història es barreja, al més pur estil xinès, amb una de les llegendes de […]

Sitges 2021: Retorn a la normalitat?