La 58a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha confirmat una tendència que ja fa anys que s’intuïa: Sitges viu el millor moment de la seva història pel que fa a repercussió mediàtica i assistència de públic. Aconseguir entrada per a determinades sessions s’ha convertit en una
Aproximar-se a la Xina, Hong Kong i el Japó exigeix un reconeixement de la continuïtat històrica i les disjuntives contemporànies que defineixen aquestes regions. La Xina continental, amb la seva extensió geogràfica i més de mil quatre-cents milions d’habitants, és un territori on els models polítics i organitzatius han variat
L’any 2003 dues pel·lícules van donar la volta al món i van cridar l’atenció sobre el fet que alguna cosa s’estava coent en la cinematografia de Corea del Sud: Oldboy de Park Chan-wook i Memories of Murder de Bong Joon-ho. Totes dues van captivar milions d’espectadors arreu del planeta, van
Aquest any 2025, la casa de xampany Piper-Heidsieck ha volgut retre homenatge a l’actriu que, a la dècada dels cinquanta, va afirmar: «Cada nit dormo amb una gota de Chanel Nº5 i em llevo amb una copa de Piper-Heidsieck». Amb aquesta frase icònica, Marilyn Monroe ja donava indicis del que
El Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, és a dir, el Festival de Sitges de tota la vida, ha arribat a la 57a edició com un tren a punt de descarrilar. Es troba en el punt més àlgid pel que fa a l’èxit de públic però les limitacions d’espai que
Veu la llum el diari inèdit del viatge a Nova York que, el 1964, va fer el que acabaria sent cineasta de culte amb els films Un, dos tres… al escondite inglés i, sobretot, Arrebato. Es tracta d’un document del qual aflora un Iván Zulueta allunyat del mite del director
Però què vol dir desaparèixer? Com pot deixar de ser Una cosa que és Com si mai no hagués estat? Ana Blandiana El tema de la desaparició, en literatura o en cinema, porta sovint al dels fantasmes, possible símbol de la resistència dels vius a deixar esvair el record
Un llibre reivindica la figura i transcendència de Néstor Almendros, director de fotografia i cineasta barceloní que va conquerir el cinema europeu i americà, guanyant premis, reconeixement i prestigi a tot arreu menys a casa seva Va ser el primer barceloní que va guanyar un Oscar i directors com
La filmografia —i, per extensió, la història— d’Edward Yang s’edifica (i només pot entendre’s) per mitjà del col·lapse de cultures, de les friccions i els préstecs lingüístics, socials, i artístics entre Orient i Occident. La forma en què el cineasta retratà l’urbs de Taipei, despietada i seduïda exclusivament pel benefici
El Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, és a dir el Festival de Sitges de tota la vida, ha arribat a la 56a edició amb una salut de ferro. L’èxit de públic és aclaparador i la selecció reuneix el milloret del cinema de gènere dels festivals de tot el món,
Los acontecimientos de una vida podrán reducirse a una rauda simetría: caer, llorar, caer. […] Prácticamente en cuanto se inventó el cine lanzaron un cohete al ojo de la Luna para provocar sus lágrimas. El libro de las lágrimas Heather Christlei1 1. Oblidar el nom d’una filla… i despertar A
El Pampero Cine va nàixer l’any 2002 de l’associació de quatre joves cineastes argentins que pretenien crear un cinema diferent, experimental, al marge de la indústria i de les fonts habituals de finançament. Amb aquestes premisses i uns mitjans escassos, han aconseguit rodar més d’una vintena de pel·lícules, algunes de
Nascuda a Sacramento l’any 1983, Greta Gerwig destaca per l’evolució de la seva carrera, en què ha exercit de productora i intèrpret, però també de guionista i directora. Amb 19 anys es trasllada a Nova York per estudiar filosofia i anglès al Barnard College, amb la intenció de convertir-se en
Una història pren lloc quan algú vol quelcom i un altre no vol que ho obtingui. Raúl Ruiz, Poétique du cinéma La història del cinema, almenys quan aquest s’ha fet apte per pensar-se com a art, no té el seu sentit ple si se la separa de la
Charlotte Wells (Edimburg, 1987) és una directora escocesa que va captar l’atenció de la crítica internacional en 2022 amb Aftersun, el seu debut en el terreny del llargmetratge. Abans ja havia realitzat tres curts on apuntava temàtiques, conceptes i propostes visuals que desenvolupa a la seva pel·lícula. En aquest
El diumenge 7 de març de 2010 Kathryn Bigelow es va convertir en la primera dona de la història a guanyar l’Oscar a la millor direcció. Ho va fer amb la pel·lícula En terra hostil (The Hurt Locker, 2008), el seu vuitè llargmetratge en una carrera més que consolidada.
A l’inici de Wendy and Lucy (2008), veiem un conjunt de rodamons que passen la nit a la intempèrie al voltant del foc. Els rostres, bruts i demacrats; les mirades, algunes perdudes, d’altres guillades. N’hi ha que conten històries, per a qualsevol que els vulga escoltar o per a
A Chantal Anne Akerman el cinema va arribar-li com una revelació, amb tres descàrregues emocionals successives. La primera fou l’any 1965 en veure de manera casual Pierrot le fou de Jean-Luc Godard. Anys després, va tenir ocasió de contar-li-ho al mateix Godard en una llarga entrevista
«La paraula és també màgia, la paraula és cinema […], la paraula és imatge», afirmava Manoel d’Oliveira. El cinema no neix només per «aquest desig del moviment»1 davant l’objectivitat i immobilitat d’una fotografia; per això el realitzador portuguès animava a abandonar aquesta idea insuficient que el cinema sol era
Segons Pascal-Alex Vincent1, l’imperatiu que encapçala aquest article el pronuncià Fumio Niwa, novel·lista i guionista japonès, com a conseqüència de la polseguera que havia aixecat el desig de Tanaka de dirigir un dels seus relats: la novel·la seriada Carta d’amor (恋文, 1953). L’anunci de la fins aleshores estrella de l’actuació
El primer contacte que vaig tenir amb la figura de Maya Deren i les seves peces fílmiques va ser durant l’últim any de la carrera, a una assignatura optativa que funcionava una mica com un calaix de sastre. Amb les llums de l’aula abaixades, es va projectar Meshes of
ELS INICIS DE LA SEVA CARRERA Ida Lupino és coneguda per destacar com l’única dona cineasta que va treballar a Hollywood durant la dècada dels cinquanta i la primera dona a realitzar una pel·lícula de cinema negre. Però abans de coronar-se com una de les directores més influents d’aquella
Pocs cineastes hi ha hagut a la historia del cinema més controvertits i que hagin suscitat més debats que Leni Riefenstahl, sens dubte una de les directores més importants del seu temps tot i la brevetat de la seva carrera. Als anys 30 Riefenstahl va filmar dos documentals extraordinaris
A les darreres dècades s’ha fet una justa revisió històrica sobre el paper creatiu de les dones al cinema, rere les càmeres, en apartats creatius, tècnics i de negoci. Les proves demostren que la concentració més gran és a l’època del cinema mut, sobretot als anys 10. La sorpresa
…1 El 2022 Olivier Assayas va estrenar a HBO la sèrie Irma Vep, remake del seu film homònim de 1996 que, com aquest, homenatja la protagonista del mateix nom encarnada per Musidora en el popular serial francès Les vampires (1915-1916), de Louis Feuillade. En el primer episodi, René Vidal (Vincent
Durant la dècada de 1960, la consciència política d’algunes intel·lectuals, sota l’impuls de la Segona Onada Feminista, va cridar l’atenció sobre l’absència d’escriptores, de pintores i de compositores en els respectius cànons artístics. El xoc amb la cultura patriarcal s’havia produït, i el que resultava urgent tot seguit era
Hong Sang-soo és potser el director coreà més desconegut a casa nostra, tot i que, d’un temps ençà, la seva obra ha rebut el reconeixement internacional primer amb el festival de Sitges i després a les sales de cinema. És important donar-vos-el a conèixer, ja que és per
El 2023 el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya —el Festival de Sitges de tota la vida, pels menys pomposos— arriba a la 56a edició. Els més veterans recordaran un festival modest, gairebé amateur, que es va guanyar el cor dels aficionats al cinema de gènere pel caliu
L’edició 2022 del festival de Sitges ha certificat que els efectes de la pandèmia no han deixat seqüeles i el múscul del certamen segueix en plena forma. Rècord d’entrades, de projeccions, la zombie walk a rebentar… I la selecció, malgrat que sempre és millorable, reunia el més destacable del
Crònica del proper cinema d’aquest segle XXI Després de l’èxit de la seva primera pel·lícula com a director, Shadows, el 1958, l’actor John Cassavetes, com a nou cineasta emergent, va veure complert el seu projecte de poder experimentar amb els seus actors, en la seva idea d’aconseguir poder
Als aficionats del cinema d’animació els fa molta gràcia descobrir en Toy Story 3 la joguina de Totoro, l’emblemàtica criatura creada per Hayao Miyazaki. De fet, a l’estudi d’animació Pixar existeix una especial admiració pel cineasta japonès, no debades ha treballat en l’estrena i en el doblatge dels
Samira Makhmalbaf és una de les més importants representants del cinema iranià contemporani. Realitzadora i guionista, filla de Mohsen Makhmalbaf, un dels més importants i populars directors de l’Iran, així com també escriptor, i de la cineasta Marzieh Meshkini. És també germana de la cineasta Hana Makhmalbaf. Samira, rebel,
És divertit per a mi enterrar els meus comentaris polítics i socials aquí i allà en una pel·lícula. Bong Joon-ho Bong Joon-ho es reivindica com a optimista i alhora assevera que «la realitat és trista». Com diu l’escriptora sud-coreana Yang Gui-ja, «la tristesa també dona força», i potser per
Ante los reproches que Yasujiro Ozu recibía sobre el hecho de que, según cierta crítica, hacía siempre la misma película, el director respondía con inequívoca sorna: «Yo no soy más que un pequeño productor de tofu. Si se pide a un pequeño productor de tofu que prepare un plato
El vínculo vital de Hou Hsiao-Hsien (Guangdong, 1947) con Taiwán comienza pronto: con apenas un año su familia escapa de la guerra civil china para enraizarse en Fengshan, en el sur de Taiwán. Esto definiría el cine del director, que, desde un inicio, construirá puentes con la ciudad y
La concessió l’any 2013 del guardó Un Certain Regard del Festival de Canes a L’image manquante de Rithy Panh fou una d’aquelles ocasions en què les lògiques sovint espúries del certàmens cinematogràfics es posen al servei de l’únic propòsit que els justifica: ajudar obres excepcionals a obtindre una projecció
El sociòleg francès Maurice Halbwachs va escriure el 1925 Les cadres sociaux de la mémoire, on entre altres reflexions va afirmar que «no existeix memòria col·lectiva que no es desenvolupi dins d’un marc espacial concret». Gairebé vuit dècades més tard, José Luis Guerín va escometre una de les millors
Des de fa dècades, la Xina ha estat un país imprescindible de seguir dins del panorama cinematogràfic contemporani. Amb molta freqüència ens arriben nous títols i autors provinents d’aquest país que criden l’atenció de la crítica a festivals internacionals i que en alguns casos inclús aconsegueixen estrenar-se en determinades
Al Japó, Takeshi Kitano és molt popular per ser l’humorista Beat Takeshi, un dels integrants del duet còmic Two Beat. Així mateix, ha estat el responsable d’exitosos xous televisius com Fuun! Takeshi jou 1 i ha participat com a actor en sèries de televisió i en pel·lícules famoses, com és el
Isaac Asimov va escriure el primer conte de la saga quan tenia 18 anys i l’últim llibre es va publicar just l’any després de la seva mort, amb 73 anys. Detallar tota la seva trajectòria literària al llarg dels anys és endinsar-se en un món de més de 500
El 24 de juny d’enguany es compleixen deu anys de la mort d’un dels més grans exponents de les arts marcials al cinema: Liu Chia-liang. Nascut a Guangdong el 22 d’agost de 1951, la seva història es barreja, al més pur estil xinès, amb una de les llegendes de
