Deia Montserrat Roig que «escriure en català és un afirmació de supervivència i no solament literària». És sorprenent que ara que s’ha desenterrat el manifest Koiné arran que la flamant consellera de Cultura, la doctora Laura Borràs, n’és una de les signants, haguem de seguir justificant per què fem servir […]
No es extraño que aún hoy alguien se descuelgue con aquello de ¿el artista [léase ahora «poeta»] nace o se hace? No me atrevo a decir que sea esta una pregunta falta de sentido pero, sin duda, las respuestas sí suelen carecer de él. A veces las preguntas en el […]
Si consultem qualsevol enciclopèdia literària, hi trobarem noms canònics i algunes dades incontestables: l’escriptor txec Franz Kafka, el filòsof romanès Emil Cioran, el dramaturg irlandès Samuel Beckett. Tots tres són figures cabdals de la literatura i del món de la cultura del segle XX i la seva influència a l’actualitat […]
Todo sería más fácil si mamá no fuera mamá. Així començava la meva darrera novel·la, la qual havia decidit escriure en català, malgrat la primera frase, que al meu cap, de feia dies, ressonava en castellà. El primer entrebanc que vaig trobar amb aquell començament era el mamá, que volia […]
Venim d’una època en la qual el lector i l’escriptor vivien separats per una barrera editorial, i la volem obrir. Com podríem arribar a pensar junts? Pensar no és opinar. Les opinions ja tenen prou espais on expressar-se: els fòrums, comentaris als diaris, grups de whatsapp (i un llarg etcètera), […]
De l’or al silici En el segle de la liquiditat i les xarxes socials, un lustre pot esdevenir una quantitat de temps astronòmica. Els canvis se succeeixen a velocitats impensables, i el que fa una estona era nou, o una notícia d’actualitat, o la pitjor de les calamitats, sempre és […]
Risc d’implosió No és una qüestió de noms o d’obres. Tampoc de manca de qualitat. Potser sí d’un excés d’autocomplaença. Però, sobretot, la necessitat d’un context més idoni. En l’article anterior parlàvem d’una situació de soledat del gènere. Aquesta vegada parlarem del que provoca aquest soledat, del buit i del […]
Si hi ha un tret característic en la personalitat de Montserrat Rodés, és el de la discreció. Després d’una estona de conversa, s’encomana i genera un ambient procliu a l’afabilitat i el diàleg. Intervé amb prudència alhora que et mira, fent-te lloc, i et convida. Reservada, però no inaccessible, és […]
ACCIÓ DE GRÀCIES1 Quan vaig sentir, pre-pubescent, que eren sagrats els erms i els boscos, la gent semblava molt profana. Per tant, en començar a fer versos, ben aviat vaig seure als peus de Hardy, de Thomas i de Frost. L’Amor va alterar tot això: Algú, almenys, va esdevenir important: […]
Ja podem dir, finalment, que Francesc Garriga Barata s’ha transformat en els qui l’admiraven. La tela de Penèlope ha deixat de fer-se i desfer-se, per arribar a una configuració definitiva, la dels quinze llibres, més una secció miscel·lània, que integren Cosmonauta, el volum de poesia completa preparat per Marc Masdéu […]
Després de setembre hi ha una altra pausa, vuit anys de silenci fins que arriba el 2000 i apareix ombres, que s’obre amb aquesta «divisa»: va cap a casa d’esma, no s’adona que el temps l’ha despullat de la disfressa. comença a ser carn viva i el feriran les ombres. […]
Vet aquí algunes notes imprecises —notes de relectura— de la poesia de Feliu Formosa (Sabadell, 1934). 1 La millor poesia amorosa contemporània que he llegit (vull dir, poesia escrita mentre he viscut i estimat) és la de Feliu Formosa. No parlo, és clar, del que Formosa ha explicat als seus […]
Dins Setge a la cel·la (La Garua, 2018) de Rafael Mammos, cada poema és una cel·la on reinventar-se, reflexionar i també protegir-se. Cel·les on sobreviure als remordiments, on fragmentar-se fins a sentir-se ben bé ningú. Compartiments hexagonals on guardar l’essència poètica. Espais carregats d’emoció. Espais tancats, i una pinzellada […]
Antoni generador d’esperit i editor Antoni Clapés (Sabadell, 1948), activista, pensador de revelacions, generador de moviment, embut o canalitzador de paraules per als altres, que escriu per als altres: «Perquè el poema / tan sols viu / quan la mirada de l’altre / el travessa i en furta / […]
“L’INSTINT DEL POETA”, per David Madueño Anys enrere, el poeta i traductor Miquel Desclot proposava d’atorgar a Josep-Ramon Bach el títol “d’investigador en poesia”, un terme definit per J.V. Foix, ja que “a la seva obra (…) es percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l’explorador que no es […]
Podem acceptar, i trobar-ho fins i tot indiscutible intel·lectualment, que de bellesa, contràriament a mare, sí que n’hi ha més d’una. O en definitiva mai cap de definitiva. No cal argumentar-ho gaire; només mirant-nos la història de l’art, de la literatura i dels ideals humans, comprovem que els ideals estètics […]
Dilapidar fronteres, capgirar preceptes, transgredir el llenguatge, són alguns dels principis que caracteritzen un dels poetes més trencadors del nostre panorama literari. L’editora Margalida Pons ha reunit a Lletres de Carles Hac Mor, imatges d’un iconoclasta «meteorits d’una eufòria», un seguit de textos d’escriptors i poetes que conegueren de prop […]
Divinitat lunar i deessa púnica de la fertilitat, Tanit inspira amb el seu nom i la seva protecció el projecte editorial que Joan de la Vega va iniciar el 2014. No era cap debutant, ja que amb La Garúa feia anys que editava poesia en castellà, un projecte del qual […]
Hi ha molta berganteria ara pel món, i n’hi ha tanta en la poesia com en qualsevol altra ocupació. H. Heine, «Els banys de Lucca», Quadres de viatges, 1828 És un fenomen bastant comú, i de vegades saludable, que les joves generacions de creadors necessitin afirmar-se sobre el cadàver […]
L’any 2013, la “Cartografia de noves poètiques” de Quadern posava damunt la taula de disseccions l’esclat de veus joves, de segells editorials i de projectes multidisciplinars que revitalitzava la poesia catalana. Tanmateix, cinc anys després hi tornem per qüestionar-nos què en queda, d’aquell fenomen, quina dimensió li ha donat a […]
Com la Rayuela, de Julio Cortázar, que es va publicar per primera vegada ara fa cinquanta-cinc anys, Paraules fèrtils és una obra que es deixa llegir de moltes maneres. Es pot obrir per qualsevol dels seus quatre volums i començar la lectura per qualsevol dels fulls. El conjunt conté, […]
Després de llegir la magnífica publicació Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017 editada per Maia Creus, vaig sentir un profund sentiment d’agraïment. D’entrada, pel magnífic treball realitzat per la curadora i editora, que ha aconseguit posar a les nostres mans l’escriptura de l’artista amb una visió extraordinària. Agraïment que percebo […]
Tot en tot i amb tot i per tot és, en la vida i l’obra de Fina Miralles, Art: en el fer món, en el dir tot i en el fer i no fer art. En el viure i en l’escriure. Res no és en la seva vida més […]
«No tot comença el dia del meu naixement sinó molt abans, quan la mare ja pensava en tenir un fill»[1], afirma Fina Miralles en les primeres pàgines del seu Testament vital. Mentrestant, però, nosaltres ens ho fem fàcil: nascuda a Sabadell el 27 de febrer del 1950, la Fina […]
Amb Fina Miralles comparteixo la nostra data de naixement, un 27 de setembre. Inici del cicle tardoral, l’equinocci al petit planeta Terra. Tradicionalment era la jornada de celebració de Sant Miquel, l’àngel que guia les ànimes en el viatge per l’inframon. Aquesta circumstància sagrada i simbòlica marca, sens dubte, […]
Fina Miralles va ser una de les artistes més destacades de l’art conceptual català dels anys setanta. Les seves instal·lacions Naturaleses naturals (1973), on mostrava el contrast entre el món natural i el món artificial, o Imatges del Zoo (1974), on ella mateixa es mostrava al costat d’un gat, […]
A la tardor de 1939, a l’inici d’un penós exili que hauria de durar 45 anys, María Zambrano escriu i publica un llibre meravellós, Filosofía y poesía, nascut per tant, com diu ella mateixa, de manera inversemblant en un moment d’extrema impossibilitat; un llibre utòpic, amb el benentès que […]
El dia 14 de febrer d’aquest any 2018, la Fundació Ars i el Museu d’Art de Sabadell varen presentar l’exposició i l’edició Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017. Per primera vegada l’escriptura al complet de l’artista, en diàleg amb una selecció de la seva obra sobre paper de petit format, […]
El setembre de 2012, Fina Miralles va manifestar la seva voluntat de fer donació a la Fundació Ars de tots els textos que havia redactat a partir de l’any 1976. Aquesta donació es va materialitzar durant l’any 2013, va ser catalogada i arxivada i ocupa actualment 45 dossiers. El gener […]
La 51ena edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, dedicada a 2001: Una odisea del espacio de Stanley Kubrick, estrenada fa 50 anys, ha estat un èxit. Any rera any, Sitges millora els resultats i creix a un ritme que sembla imparable. Aquesta vegada s’han vist uns 200 títols, amb el […]
Fèlix Colomer (Sabadell, 1993) estudia cinema a l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on s’especialitza en muntatge. És muntador de pel·lícules documentals com Peret i l’origen de la rumba catalana o Et toca a tu. Ha format part de l’equip de muntatge d’El rey de la Habana, […]
Als 60 anys de la seva creació, el projecte europeu està afeblit. Pateix de no haver interioritzat plenament la ressaca territorial de les conseqüències de la fi del colonialisme per explotar i treure profit de productes i persones aliens. L’actual escenari d’ideologies polítiques menys polaritzades després de la desaparició […]
Per a un assagista, la memòria és el pitjor dels secretaris a què pot recórrer. Cal referenciar totes les citacions que s’esmenten, per higiene intel·lectual i per seguretat: llançar-se a la piscina sense flotador pot ser un risc de grans proporcions. Vet aquí, però, que iniciarem aquest text amb […]
Aquest any 2017 es commemora el 75è aniversari de la publicació de Vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí a Nova York, en anglès a l’editorial Dial Press, sense que se n’hagi fet gens ni mica de ressò. S’obre així l’interrogant de si s’ha deixat caure en l’oblit […]
Intel·ligència artificial: l’amenaça fantasma Societat 2.0, era de la tecnologia, de la innovació i la comunicació, edat computeritzada, societat de l’algoritme… Les diverses denominacions que s’empren per etiquetar els temps que vivim demostren el ritme vertiginós amb què el nostre món es transforma i, al mateix temps, ens obliga […]
Pròleg Enlloc és, en la retòrica pròpia de la modernitat, l’espai de la utopia (del grec οὐ, ‘no’, i τόπος, ‘indret’, literalment: ‘enlloc’). Sempre instal·lat enllà de l’horitzó, en un esdevenidor perpetu, irrealitzable. Des de principis del segle XIX, en paral·lel al desenvolupament de la revolució industrial i […]
Cada nou individu que neix, d’alguna manera, ha de començar de zero. Ha d’aprendre a caminar, a parlar, a escriure, a relacionar-se, a comunicar-se… Haurà de fer el seu camí, com tants altres abans, amb els seus dubtes, les seves pors, les seves alegries, les seves tristors… Dins de la […]
En prefixar geogràficament el món de les humanitats, es comencen a posar al seu lloc paraules tan fetes servir com espai, territori o paisatge, de les quals massa sovint s’ha fet desaparèixer gran part del seu potencial semàntic, emotiu, intel·lectual i emancipador. En la superfície etimològica de les […]
L’atzar ha fet que aquest estiu hagi vist la versió espanyola de My Old Lady, del dramaturg Israel Horovitz, just després d’haver llegit el llibre del psicoanalista italià Massimo Recalcati Il complesso di Telemaco. Genitori e figli dopo il tramonto del padre (traduït al castellà per l’editorial Anagrama l’any […]
El juny de 2017 vaig tancar el meu desè curs escolar com a professor de batxillerat a Trondheim, Noruega, on dono les assignatures de geografia i llengua estrangera. En aquesta dècada m’he trobat molts catalans que m’han fet preguntes sobre aquest sistema educatiu, empesos per la fascinació cap a […]
En aquest article em proposo d’esbrinar si aquesta pregunta té realment una única resposta i fer hipòtesis diverses sobre qui pot tenir por de les humanitats i per quines raons. Aquesta pregunta parteix d’una sospita que em resulta ben fundada. Alhora faré una defensa aferrissada de les humanitats en l’àmbit […]
¿Qué domestica o educa todavía al hombre cuando fracasa el humanismo como escuela de modelar al ser humano? ¿Qué domestica o educa al hombre cuando sus anteriores esfuerzos por domesticarse a sí mismo le han conducido principalmente a tomar el poder sobre todo lo que es? ¿Qué domestica o educa […]
Ben: A veure què ens diuen. Com estàs, Sophia? Sophia: Hola Ben: Hola? Sophia : Hola a tots Ben : Vols presentar-te una mica? Sophia: Soc Sophia. Ben: Sííí, alguna cosa més? Sophia: Soc un robot Ben : Val Sophia: Soc la criatura cerebral del doctor David Hanson i […]
«De què em serveix, a mi, estudiar música? O història de la música?» Així es queixava el meu nebot de tretze anys, davant unes assignatures a les quals no hi veu una utilitat pràctica per a la vida moderna. No vaig saber respondre-li amb prou contundència en aquell moment; […]
Sembla que no pugui ser, però ens passem el dia descodificant dades. És ben sabut que una de les qualitats definitòries de la vida humana és aquella que ens caracteritza com a éssers empentejats cap a un desencriptament significatiu de tot allò que ens rodeja i traspassa, com si […]
Les humanitats no estan de moda. Millor dit, algú està intentant que no ho estiguin. El problema és que aquest algú no és fàcilment identificable. Però potser, amb una mica d’esforç, el podríem desemmascarar. De la mateixa manera que en l’àmbit econòmic ens hem habituat a parlar dels mercats […]
Preocupació per l’humanisme? La preocupació dels humanistes per l’humanisme és natural, com la dels comerciants pel comerç o la dels futbolistes pel futbol. Ara bé, comença a haver-hi un rum-rum social amb un cert ressò mediàtic que va més enllà dels cercles professionals. Aquests cercles professionals, que se […]
A l’assaig Els fundadors, Raül Garrigasait no només repassa la història de la Fundació Bernat Metge, sinó que tracta de respondre el dubte de la seva necessitat, indefectiblement lligat a la idiosincràsia de les humanitats, de les quals la Fundació seria una sinècdoque: «L’humanisme de la Bernat Metge va […]
Mentre que les humanitats reculen als instituts i a les universitats, cada cop estan més presents en altres àmbits de la societat. Aquesta paradoxa ens ha semblat un motiu suficient per a destinar un temps a una reflexió pausada i profunda sobre el moment que estan travessant. Un moment […]
