Arts

Sabadell i la poesia (II) / No a la Vall d’Auden

En un dels seus poemes curts, W.H. Auden afirma que l’esperança d’un poeta és “ser com el formatge d’una vall, local, però estimat en altres llocs”. En contra, però, del fat implícit en la metàfora d’Auden, a Sabadell els poetes gaudeixen de l’estimació d’un públic que acudeix a les seves […]

De l’or al silici: la nova poesia catalana

Si Joan Triadú va referir-se al segle XX com el segle d’or de la literatura catalana, l’inici d’aquest nou centenni permet afirmar sense maximalismes que la poesia, ara mateix, és el roc que sosté les nostres lletres. Un roc que es presenta, de manera cristal·lina, a través d’un seguit de […]

Sabadell i la poesia (I) / 1987

Crec recordar el primer cop que em van obligar a escriure un poema. Va ser en alguna de les aules de l’antic col·legi Maristes situat al carrer de Latorre (avui dia, el perímetre del pati on jugàvem a futbol l’ocupa un bloc de pisos). Però no recordo les circumstàncies concretes […]

Cartografia de noves poètiques

Postmodernitat: temps líquid i realitat fragmentada, relativisme moral, oscil·lació entre l’individualisme més egòlatra i el sentimentalisme més adotzenat, simplificació dels coneixements en píndoles de missatges publicitaris. Dit així, matusserament, seria el que ja fa anys que els estudiosos dels cicles socials ens diuen que caracteritza els temps que ens ha […]

Misteri sense misteri

Pròleg /  Quan passegem ens mirem els edificis. Ens fixem en els que ens agraden i en els que no, els que cauen a trossos i els que ja no hi són. De vegades descobrim construccions fascinants: una casa del barri amb la façana coberta de tessel·les, una fàbrica ara […]

Per a què serveix, políticament, un artista?

L’any 2008, la plataforma Cultura de Base, un grup constituït per treballadors i creadors de les arts visuals, es trasllada a Manresa per protestar en el marc del Premis Nacionals de Cultura pel canvi d’orientació al Centre d’Art Santa Mònica i es produeix un debat, al davant mateix del teatre […]

Barcelona i l’art d’acció

Aquest curs 2012-2013 destacades institucions artístiques de Barcelona han presentat programacions relacionades amb l’art d’acció. Entre d’altres, la Fundació Miró, amb la mostra Explosió! El llegat de Jackson Pollock, una mirada a l’impacte de l’action painting sobre l’art d’acció; la Fundació Tàpies, amb la presentació del projecte Re-act. Feminism #2– […]

Editorial

  Durant un any, des del mes d’abril del 2012, he exercit la tasca de director d’aquesta publicació en la seva novíssima etapa i he intentat, juntament amb els companys del consell de redacció, donar forma a les idees contingudes en el manifest Quadern, un espai de trobada, que publicàvem […]

Un projecte escènic a l’Estruch: ‘Sobre la Colometa’, de la companyia El Vapor

  En Jordi Alsina, l’ànima del projecte, havia vist, i llegit de nou, l’adaptació de Joan Oller i Carles Guillén de La plaça del Diamant. En aquest text la magistral obra de postguerra de Mercè Rodoreda es transforma en una peça de cambra a tres veus on no es veuen […]

Les llibreries es reinventen

  Els últims projectes busquen la complicitat dels lectors amb temàtiques singulars i ofereixen espais per compartir. Iniciar qualsevol projecte és complicat, però posar en marxa una llibreria encara més. El descens del nombre de lectors, la irrupció dels llibres electrònics i la crisi econòmica que sembla que encara arrosseguem […]

Vinyetes estripades

  Formo part d’una generació de contrastos, nascuda en l’impasse d’un període històric al qual li quedaven pocs anys —l’Europa de la postguerra, el món dels blocs enfrontats— i un altre que tot just despuntava —la globalització neoliberal i ultratecnificada. Nascuts en plena Transició política, els de la meva generació hem […]

Steampunk: el futurisme vuitcentista

  Si les tribus urbanes sempre han estat associades a la música i la joventut, i s’han allunyat clarament de qualsevol cultura que no fos popular i urbana, la gènesi del moviment steampunk és ben diferent: l’estètica i la idiosincràsia d’aquest moviment cada cop més puixant es troba en la […]

L’art contemporani en el mirall de les sèries

  Que l’art és també contextual en som conscients, com a mínim, des de Duchamp. Arthur C. Danto, a After the End of Art: Contemporary Art and the Pale of History, parla del trànsit als anys 70 entre el modern art, que segons ell no necessita la filosofia, i el […]

Serielizados: “Les imatges de les sèries comencen a formar part de la nostra iconografia”

  Les sèries de televisió han esdevingut en els últims anys un espai per desenvolupar projectes ambiciosos que han trencat amb l’estil i les normes de dècades anteriors. HBO va ser una de les primeres cadenes a descobrir el potencial d’un producte televisiu realitzat amb grans mitjans i amb els […]

D’Efak: «Sempre enyoraré els anys que he viscut a Can Puigjaner»

  Fins al 2015 l’estada del cantautor manacorí a Sabadell era la història no contada, aquí i també arreu. Va ser al 2010 amb motiu de l’aniversari dels 15 anys de la mort de Guillem d’Efak que Joan Martorell va musicar i donar a conèixer un poema fins aleshores inèdit […]

Formes de desaparició / L’aparent banalitat

    Quan l’Alice Munro (Ontario, 1931) va començar a escriure, va ser titllada de «mestressa de casa que troba temps per escriure relats». Aquesta mestressa de casa es convertiria uns seixanta anys més tard en Premi Nobel de Literatura (2013). I ho faria com a mestra del conte contemporani […]

Zona Zero. Abismos

    Edició dissímil de la novel·la Abismos, un títol que correspon a la traducció castellana de l’original Tàntal, de Miquel Llor. L’escriptor català (1894-1966) relata en aquest llibre la tortuosa vacil·lació del protagonista, en el qual el sentiment d’incomprensió i d’aïllament prevalen fins al punt de portar-lo més enllà […]

Guillem d’Efak: un poeta de cafè amb llet

  «De mi sempre han dit que som de cafè amb llet. Sí, sí. Ma mare, que era negra, hi va posar el cafè. I mon pare hi va posar la llet.» Així era, així es definia i així parlava Guillem Fullana Hada d’Efak. Entre la boutade i la transcendència […]

Back to 1962 – La identitat grupal com a lloc de la política a la música pop

  Em demanen un article sobre la dimensió política de la música pop. De què caldria parlar, doncs? De Bob Dylan? De Country Joe and The Fish? MC5? The Clash? Public Enemy? Pussy Riot? Des d’aquesta perspectiva, altres ja ho han fet. Hi ha qui ha escrit, fins i tot, […]

Museus, fàbriques o universitats com a espais de conflicte (i de possible amistat)

  A la presentació del projecte en residència a NauEstruch, vaig començar amb una entrevista gravada en vídeo de l’artista alemanya Hito Steyerl. La resposta de l’artista al voltant de la pregunta «És el museu una fàbrica?» em semblava que podia il·lustrar força bé les intencions del projecte que volia […]

1 hora i 20 minuts amb Estanis Comella parlant de processos interns i fugides als marges

  Minut 1 Amb les fotos, per exemple, és molt senzill. Sempre faig fotos a llocs que m’interessen o així, que moltes vegades són llocs que es repeteixen, que m’atrauen per alguna cosa. Solen ser llocs apartats, perifèrics, on no passa ningú i puc estar sol. Les penso com a […]

Marcel Duchamp i les paradoxes del pop art

  El pop art fa un elogi de la vida moderna i les seves andròmines, tot cercant la bellesa en el món industrialitzat i consumista. Andy Warhol, una de les seves figures més rellevants i provocadores, en una visita a Florència, ja famós i mediàtic, va declarar que el que […]

Sóc un artista pop, jo?

  Reanimo volums d’enciclopèdies amb la fulla del bisturí entre els dits; estripant fulls amb la màxima higiene, sense cap explosió carmí, ni ombres de dolor ni, encara menys, crits. Donant vida, en aquest acte destructiu, a Gòl·lums inanimats, sense la necessitat de crear cap personatge. I són ells, embrions […]

‘Pop art’ versus ‘pop art’ o allò que el ‘pop art’ va fer possible…

  L’exposició «The World Goes Pop» a la Tate Gallery de Londres sembla continuar la tendència revisionista que en les últimes dècades ha portat alguns museus a produir relectures dels grans moviments oficials de l’art contemporani, amb objectius i ambicions diversos. L’exemple pioner va ser «Global Conceptualism: Points of Origin […]

Editorial

Teníem destinat el número 203 de Quadern que tanca l’any 2015 a una reflexió panoràmica entorn del pop, un fenomen estètic de dimensions polítiques que, indiscutiblement, ha determinat l’imaginari col·lectiu de les darreres dècades del segle XX i que es projecta encara fins avui. La pregunta que Quadern planteja és […]

El viatge literari — El sentit i la forma

  Hem preguntat a l’escriptor Jaume Benavente què significa per a ell el viatge, aquesta deslocalització física i psíquica que apareix en la majoria de les seves novel·les i dietaris que ha publicat. La seva resposta són una sèrie de reflexions al voltant del viatge, la literatura i la recerca […]

Local Hero

  Narrativa del retorn L’Odissea d’Homer, la segona gran epopeia de la Grècia clàssica, es tanca amb el tan anhelat retorn d’Ulisses a Ítaca i les darreres vicissituds per recuperar l’estatus de la seva vida anterior a la partença cap a la guerra de Troia. La tradició crítica literària contemporània, […]

«Som potser els idiotes del poble global?»

  «La dictadura perfecta seria una dictadura amb aparença de democràcia, una presó sense murs, on els presoners no pensessin a escapar-se. Un sistema d’esclavitud en el qual gràcies al consum i a l’oci, els esclaus s’estimarien la seva pròpia servitud.» Aldous Huxley, Un món feliç No fa gaire temps, […]

Article 100% local

  Encara recordo aquells dies calorosos d’estiu quan anava amb el meu avi a l’hort a veure si hi havia maduixes per menjar. Unes maduixes que cultivàvem nosaltres per a nosaltres. Ara és gairebé impossible saber d’on vénen els productes que consumim, qui els ha fabricat, on i amb quines […]

Floating Lab Collective

  L’espai públic com a espai d’intervenció Tres col·lectius ens expliquen els seus projectes y com han aconseguit fer de l’espai públic un lloc d’intervenció artística a través de propostes imbricades en la comunitat, creant nous dispositius i relacions comunitàries. El col·lectiu A77 ha desenvolupat We Can Xalant, un projecte […]

Contrafilé/Bijari

  L’espai públic com a espai d’intervenció Tres col·lectius ens expliquen els seus projectes y com han aconseguit fer de l’espai públic un lloc d’intervenció artística a través de propostes imbricades en la comunitat, creant nous dispositius i relacions comunitàries. El col·lectiu A77 ha desenvolupat We Can Xalant, un projecte […]

a77

L’espai públic com a espai d’intervenció Tres col·lectius ens expliquen els seus projectes y com han aconseguit fer de l’espai públic un lloc d’intervenció artística a través de propostes imbricades en la comunitat, creant nous dispositius i relacions comunitàries. El col·lectiu A77 ha desenvolupat We Can Xalant, un projecte de […]

Volíem servir de cuina, preparar un foc d’on saltessin espurnes

  Moll Fregit és el nom del meu projecte final de carrera. Es tracta d’un esdeveniment dispers que volia portar a terme al meu poble, Mollet del Vallès, i amb el qual pretenia arribar al teixit social i cultural local a través d’un conjunt de pràctiques artístiques que actuessin en […]

Formes de desaparició / Fora de perill

  Ens ho mirem perplexos asseguts còmodament a l’altra banda de la pantalla, aquella que es converteix en una frontera invisible que ens separa o ens allunya d’allò que ens incomoda, ens fa mal, ens supera. Potser apartarem la mirada quan ens sentim al·ludits, quan no desitgem trobar-nos en la […]

Zona Zero

  N Pep Vidal Estiguis on estiguis, és possible que ara mateix la fletxa de les pàgines següents estigui senyalant exactament on és el nord, com si d’una brúixola de paper es tractés.  Pep Vidal, Rubí, 1980. Viu i treballa a Barcelona. Llicenciat en matemàtiques a la UAB (2008). Especial […]

27 S

  Sovint, en recitals de poesia, els autors abans de llegir les seves obres, expliquen una mica la vivència que les ha motivat, o bé llegeixen una cita que les ha inspirat. En poesia visual, no es fa tant, però potser aquí s’ hi escauria. En poesia visual, la norma, […]

L’illa de Firdrac

«Per ella, la que ha sigut la meva mare i per a tots aquells que guarden intacte el seu somrís» Ara ja fa molt temps que els conreus i els camins s’han quedat sense cançons, ja no es canta pels carrers, places i tabernes. Sense el cant no hi ha […]

Fina Miralles – Dir el món en femení

  Enmig de les nostres converses, sovint he sentit la Fina Miralles repetir la mateixa expressió, sempre amb la mirada radiant, la ment fascinada, el cos vibrant: «els humans podem comprendre que allò més gran inclou allò més petit; però ¿com comprendre que allò immensament gran forma part, està inclòs, […]

Werens, pioner de l’street art local

  Dins del cicle anomenat «Singulars Propis, artistes sabadellencs contemporanis» que el Museu d’Art de Sabadell du a terme en els darrers anys, s’ha presentat a la Festa Major d’enguany l’oportunitat de conèixer un mica més Werens, pioner de l’street art local.  La conversa té lloc el 30/08/2015 a Impaktes […]

Alfons Borrell, Els treballs i els dies – Notes per a una exposició

  «Cada quadre representa un moment en què s’ha pogut, en què s’ha tingut la força.» Bram Van Velde «Tan aviat com les fulles en la punta de les branques es mostren de la mida de la petjada que deixa la gralla, aleshores el mar és abordable.» Hesíode, Els treballs i els […]

Cap rastre d’Hospital 106, 4t 1a?

  Hospital 106, 4t 1a és un projecte que al llarg de deu anys (1995-2005) va dirigir la mirada, des de la pràctica artística, cap a les transformacions urbanístiques i socials esdevingudes al barri del Raval de Barcelona a conseqüència de l’aplicació del Pla Especial de Reforma Interior (PERI). El […]

Pràctiques artístiques, acció social, imaginació política

  El Laboratori Social Metropolità (LSM) és un projecte artístic resident a l’Estruch de Sabadell que estableix un nexe entre la comunitat i el centre i els seus usuaris, que esdevé un node per repensar la ciutat a partir de l’experimentació amb les connexions entre art, activisme, pensament contemporani i […]

Editorial

  La globalització engendra molts processos. Els uns, per oposar-hi reflexió i resistència amb propostes ultralocals, emen la recerca de nous continguts universals. Altres, acceptant-la com a signe inevitable del nostre temps, propugnen que la cultura en un món global permet, més que mai, la producció de localitat de les […]

Singulars i plurals

  Els grans editors del segle XX responien a una imatge romàntica del negoci: tenaços, autosuficients, judiciosos… A Catalunya n’hem tingut alguns exemples en la pell de Joan Sales o Jaume Vallcorba, per exemple. I si bé les noves editorials sorgeixen com a fruit d’una conjuminació de diverses voluntats, encara […]

Qui té por de l’autor?

  Amb una barreja de raonament, humor i atreviment, però sense perdre el respecte i la seva visió de bon lector, Josep Sala analitza la difícil feina d’editor i arriba a una sèrie de conclusions que volen reflectir l’estat del panorama literari català. El darrer parell d’anys ha confirmat l’explosió […]

Una constel·lació editorial

  La crisi econòmica que encara estem vivint va fer saltar pels aires un sector que, pel que fa al català, ja vivia prou angúnies i incerteses. La conseqüència ha estat un panorama fragmentat en una plèiade de petits segells editorials. El “Big bang” de l’edició en català A les […]

Terrícola. El relat d’una aventura editorial

  Volíem conèixer de primera mà què significa tirar endavant en el context actual una editorial de petites dimensions de negoci, però que aposta pel risc i l’originalitat. Joan Duran i Esteve Plantada, els dos poetes que hi ha darrera d’Editorial Terrícola, ens ho expliquen en l’article següent. Malgrat que […]

BccN. Crea, copia i comparteix cinema

  Andreu Meixide és realitzador audiovisual, programador cultural, arquitecte i professor del Màster de Producció Transmèdia de la UAB. També és un dels organitzadors del BccN, el primer festival de cinema del món amb llicència exclusiva en Creative Commons (CC) que el maig de 2015 va arribar a la seva sisena […]

Les llicències lliures no només són una estratègia, hi ha una vessant política que passa per entendre què és la música popular

  Daniel Granados és cofundador de Producciones Doradas, un segell discogràfic que publica els seus continguts per descàrrega lliure i gratuïta sota llicències creatives commons (CC), és director del International Music Observatory (IMO), que es dedica a la investigació del sector musical en diferents contextos, i forma part de l’eix […]

Domestica: Arqueologia de la música electrònica a l’era digital

  Domestica Records és un segell discogràfic sabadallenc dedicat a l’edició en vinil de discs primerencs de l’escena electrònica i experimental. El seu creador, Jordi Serrano, ens explica les seves particularitats i les claus de la supervivència, en un context aparentment tan hostil com l’actual, per a un projecte d’aquestes […]