Edició dissímil de la novel·la Abismos, un títol que correspon a la traducció castellana de l’original Tàntal, de Miquel Llor. L’escriptor català (1894-1966) relata en aquest llibre la tortuosa vacil·lació del protagonista, en el qual el sentiment d’incomprensió i d’aïllament prevalen fins al punt de portar-lo més enllà del llindar de la raó, posant en evidència una disfunció entre la percepció del món que l’envolta i els esforços per amarrar un estat mental a la deriva. Un abisme entre incomprensions incrementa una incomprensió que no deixa de fer augmentar l’abisme. Davant d’aquest allunyament, una veu ferma, constant, va sargint de paraules la distància. Davant les posicions més enfrontades, formula una pacient permuta de fils que pretenen restituir la unió del diàleg. Sembla que aquesta veu composa un manual de política pràctica, una política entesa com un art: l’art de dialogar i arribar a acords, fins i tot en aquelles posicions més antagonistes que recauen en el precipici de la inintel·ligibilitat.
Si l’escriptura és un codi d’acords en l’enllaç de les paraules, si és la continuïtat dels significats estructurats en construccions lingüístiques teixint la complexitat de les idees, hem de considerar la pluralitat des d’altres àmbits. L’escriptura plural del present és la suma diversa de posicions que s’enfronten i es complementen. Aquesta s’adequa més als espais en blanc de mediació, als buits entre paraules que conformen l’escolta, a aquells espais no vistos ni considerats a priori; advertits, però, només quan se’n fa evident la seva manca. L’advertència és doncs no desatendre aquests espais en les seves distàncies oportunes, ja que manlleva les consideracions que fan possible el diàleg entre iguals. La diferència en les idees i en les paraules que les expressen demana un espai que es pot considerar fèrtil i propici, desvetllador de l’encontre i preservador del respecte. Ens demana, en definitiva, l’atenció i la vigilància de la distància activa entre les ribes de la discordança, per fer de la confiança en l’intercanvi lliure un espai sempre disposat a fer costura de paraules.
Un projecte de Mar Arza
www.mararza.com
Gemma Cascón i Llorenç Ugas Dubreuil
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Gemma Cascón
Gemma Cascón és fotògrafa, interessada en la documentació de territori. Editora del mitjà de difusió cultural Week&Sabadell. Autora de la secció Formes de desaparició i co-coordinadora de la secció zona_zero d’aquesta revista.
-
Llorenç Ugas Dubreuil
Es forma a l’Escola Illa de Sabadell i l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, on s’especialitza en Fotografía d’autor, Entorn, imatge i creació, Tècniques de positivat antic i Conservació de col·leccions fotogràfiques. El cos central dels seus projectes s’articula al voltant de l’estudi de la ciutat i el paisatge. Compagina [...]