Arts

I tot això, qui ho paga?

He d’agrair als amics de les H. Associació per a les Arts Contemporànies que m’hagin convidat a escriure sobre la QUAM, però a l’hora de la veritat tinc els meus dubtes sobre què en puc dir, d’uns tallers d’arts visuals en què hi vaig participar al seu començament. La memòria […]

1988-1996: L’escola invisible

L’any 1978 neix la Quinzena d’Art de Montesquiu per iniciativa de Josep Maria Balmes Parramon, pintor informalista i fill de la vila. Exiliat a Xile durant la dictadura franquista, exiliat de Xile durant la dictadura de Pinochet, Balmes va ser director de la Escuela de Bellas Artes i Degà de […]

De la llavor local a la consolidació nacional

En la història de les arts visuals d’un país, els artistes, els centres d’art i els comissaris apareixen a la primera pàgina, però la història no està completa si no es posen de relleu, també, projectes vinculats a la formació, el debat i el territori. Crec que la QUAM n’és […]

QUAM x 36

  Al llarg de les seves trenta-sis edicions la forma de la QUAM ha anat canviant. Ha canviat sempre en funció de les variacions en la realitat i en les necessitats a les quals ha hagut de respondre; ha estat la manera de conservar-ne la naturalesa i que seguís fidel […]

Editorial

  El grup de treball que impulsa Quadern imaginem la revista com una plataforma multiús tot esperant contactar amb lectors que en vulguin ser usuaris. Entenem la revista com una forma de servei. En aquest número que tanca l’any 2014, encetem una nova línia de treball focalitzada en la recerca d’arxiu […]

Carles Camps Mundó, el mal és la paraula

  És curiós com ha canviat l’enfocament dels éssers humans cap al llenguatge parlat i escrit durant el segle XX respecte d’èpoques precedents. Si per als antics grecs era una forma de prefigurar el món —ja fos en el camp de l’estudi científic, filosòfic o miticoliterari—; si per als il·lustrats […]

Sobre la poesia oral. Última fornada

  D’uns anys ençà, dins el panorama cultural català vivim un desvetllament de la poesia oral. No és que abans l’oralitat en poesia no tingués vida, sinó que darrerament els recitals poètics han esdevingut manifestacions presents en tot tipus d’actes culturals i socials: presentacions de llibres i revistes, concerts, vermuts, […]

La Polipoesia d’Enzo Minarelli

  La paraula Polipoesia va ser dita per primer cop pel poeta Enzo Minarelli l’any 1980. Segons diferents autors, la Polipoesia es pot definir com «la poesia fora del llibre amb tota la seva força absoluta i plena». Significa el poder posar en escena molts tipus de poemes diferents i […]

Editorial

Al grup de persones que fem aquesta revista ens agraden els projectes que tenen un retorn a la societat. Ja ho apuntàvem en el document Quadern, un espai de trobada publicat en el número 185, primer de la novíssima etapa. Però ho volem emfatitzar encara més: responsabilitat, impacte i transformació […]

Mireia Feliu / El valor de la errancia

  Los proyectos de arte de Mireia Feliu reflexionan sobre el entorno social. Podemos valorarlos como exponentes relacionales que manifiestan una mirada preocupada y sensible por los territorios y sus habitantes. Son la respuesta a esta intensa inquietud y curiosidad, cuyas cualidades tangibles se aprecian no sólo en sus vídeos, […]

Portada / Franco i Marcet a Sabadell

                               

L’home imperfecte i el poeta amagat

  Del poeta al lector El 26 de juny, el poeta sabadellenc Josep-Ramon Bach presentava a la llibreria La Llar del Llibre el seu darrer recull de poemes, L’estrany (Témenos Edicions). Un servidor va ser l’encarregat de presentar-lo, és a dir, de fer-ne la disecció davant els presents per treure’n […]

Traduccions / Emmalaltir de poesia: la traducció de Marin Sorescu

  Crec que vaig emmalaltir de mort, un dia, quan vaig néixer. Aquests són els darrers versos del poema “La malaltia”, aparegut al segon llibre publicat l’any 1965, que Marin Sorescu va titular Poemes. En el seu últim llibre, amb un títol tan suggerent com El Pont, publicat pòstumament, manté […]

Traduccions / Els contes de l’altre

  Traduir una obra és la millor manera de llegir-la; és amar-hi i penar-hi, servir-la i dominar-la Josep Carner   Una de les meves aficions més privades, un dels meus plaers més solitaris, i alhora més persistents, és agafar un text d’altri i girar-lo al català. Poques vegades n’he donat […]

Traduccions / Traduir Walt Whitman

  A través d’Enric Casasses com a intermediari, l’any 2010 se’m va fer l’encàrrec de traduir tot Fulles d’herba de Walt Whitman al català. Mai no s’havia publicat sencer en la nostra llengua, tot i que sí havien aparegut unes quantes mostres de caràcter antològic a cura de Cebrià de […]

Traduccions / Traduir els límits: Whitman, Blok i Sorescu

  Qui s’enfronta a una traducció sap que s’aboca al límit de l’impossible. Per bé que ho faci, sap que el seu és un de tants camins fressats a l’hora de transitar per la translació d’una llengua a una altra. Tot parafrasejant el títol d’una novel·la, em sembla que la […]

Traduccions / Sobre la traducció sense imatges

  Hem demanat al prestigiós traductor i poeta Xavier Farré (l’Espluga de Francolí, 1971) que ens parli de les dificultats del seu ofici. Tant en català a Quaderns Crema o Proa com en castellà a Acantilado, Farré porta anys oferint-nos el bo i millor de la literatura polonesa (Adam Zagajewski, […]

Traduccions / ‘Lost In Translation’

  La importància de les traduccions (i de les traduccions al català) Una llengua literària no es mesura només per la producció que és capaç de generar entre els seus parlants, fet ja de per si important. La presència d’una tradició pròpia i l’ús que d’aquesta en puguin fer els escriptors […]

Formes de desaparició / Del fal·lus de Dalí al monument invisible

  El 1937 es va inaugurar el monument El soldat desconegut, de l’escultor Miquel Paredes. Una estàtua de dotze metres d’alçada per retre homenatge als soldats de l’exèrcit de la República. Segons sembla, aquest fet va fer enfadar Salvador Dalí, que havia tingut la idea de col·locar un penis immens […]

Zona Zero

  Bonne chance à tous les clandestins Patricia Gómez y Mª Jesús González Souleymane llamado Solo Bamba, también llamado Minh. Llegué a Tenerife el 8 de noviembre de 2007. Salí de Malí el 24 de octubre, miércoles. Llegué a Senegal el jueves 25 de octubre de 2007 a las 4:00h. Fui a […]

Sitesize / Projectes a Sabadell i el Vallès (2002-2014)

  Des dels seus inicis, Sitesize s’ha interessat per una acció cultural que tingui un lligam amb l’àmbit local. Per proximitat, doncs, creiem que cal treballar sobre els temes i les relacions que es donen en l’espai en què vivim. Perquè crear en un context real evita caure en generalitzacions […]

Sitesize / «Ens interessen els espais en transformació»

  Marta Serra: A què fa referència el nom de Sitesize? Treballar pel lloc i treballar sobre la relació amb el lloc. Impulsar la dimensió física contextual, però ampliar-la a l’àmbit social i d’interacció cultural oberta. Així, la dimensió del lloc es converteix en plural, rica i transdisciplinària. Sitesize es […]

Sitesize / Memòria, escala i arrelament

  Sitesize és una plataforma de projectes participatius sobre la metròpoli contemporània. Fundada el 2002 per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig, desenvolupa treballs específics de creació, mediació i producció cultural a la recerca de noves geografies territorials i paisatgístiques. Entre els darrers treballs, destaca el projecte expositiu itinerant i la […]

Empremtes de Joan Brossa

  Tot i que, per a molts, Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) ha esdevingut un artista plàstic de referència pel que fa a les avantguardes d’aquest país, cal dir que els seus inicis, a principis dels anys quaranta, van ser majoritàriament literaris. Durant la seva infantesa va anar descobrint el món […]

Base sense base. La commemoració com a espai d’insurgència

  «No hi ha res més invisible al món que els monuments», va escriure Robert Musil. Talment com deixem de sentir un soroll incessant al cap d’una estona, els monuments tendeixen a fondre’s amb el seu entorn. La nostra mirada pràcticament llisca per les seves superfícies quan són harmònics amb […]

Kleist: història d’un monòlit o la trobada d’una pedra amb la paraula al carrer (Terrassa, 1986-2014)

  Francesc Abad afirma, sempre que se li presenta l’ocasió, que ja no fa obra. Que ara treballa amb el temps i els seus efectes. És important el matís: no entorn al concepte o idea de «Temps». Sinó dels efectes i «afectes» que tan sols l’elasticitat dels temps en afinitat […]

Un recorregut pels monuments de Sabadell, Vallès Occidental

  Un monument és un fet individual o col·lectiu? Aquesta sembla ser la pregunta que Robert Smithson es formula en el seu llibre Un recorrido por los monumentos de Passaic, New Jersey1 i que esdevé la narració d’una passejada des de Nova York fins als barris on l’artista nasqué per […]

Editorial

  El monument forma part del paisatge artificial. En el seu origen el monument és una forma d’alteració, una modificació intencionada del paisatge, natural o urbà, feta amb la intenció de crear una situació commemorativa, una experiència de la immortalitat. En aquest supòsit, el monument forma part constitutiva d’un lloc. […]

Sobre l’obra de Mireia Feliu / Nomadismo como ética de resistencia

  I WILL BE, enunciado, relato, superficie, luz proyectada en la piel desnuda de su cuerpo como manto secuencial de un pensamiento, del querer ser, del yo seré. Una acción del futuro escrita y borrada; borrada por ella misma, conscientede la inestabilidad del enunciado. Tal vez, para hacer del yo […]

Sobre l’obra de Mireia Feliu / Nomadismes contemporanis

  Vaig conèixer l’artista Mireia Feliu la tardor de l’any 2007 per pura casualitat. Durant la inauguració de la segona edició del Festival de cinema Memorimage —el cartell del qual n’era l’autora— al Teatre Bartrina de Reus, vam compartir una d’aquelles llotges en què, talment un calaix de sastre, van […]

Sobre l’obra de Mireia Feliu

  Mireia Feliu és doctora en Belles Arts i es defineix com a artista multimèdia. Al final dels anys noranta, triar la via de l’artista com a productor no era fàcil en un moment històric en què, al nostre país, la tecnologia digital i Internet tot just començaven. El perill […]

Formes de desaparició / L’1 d’abril

  «A partir de l’1 d’abril deixarem d’oferir els nostres serveis». Una nota penjada ja fa uns anys al vidre d’una antiga granja-pastisseria del carrer Salut de Sabadell. Un temps verbal (futur) que converteix aquest acte (fi d’activitat) en un esdeveniment perpetu, en una lluita contra el temps en la […]

La paradoxa del silenci

  ‘Els murs van parlar‘, d’Anna Malagrida, és un projecte compost de dues sèries de fotografies, ‘Sòcols i Murs’, que recullen inscripcions i grafits apareguts després dels moviments de protesta social ocorreguts a Espanya entre 2011 i 2013. Plantejar la possibilitat que els murs parlin comporta necessàriament pensar en la […]

No sé…

  Querida, querido, lector, lectora. No sé desde cuándo estoy en este cuarto. Un cuarto propio… Un cuarto fuera de este mundo. Quién fue quien dijo, más precisamente, que quería descansar en un cuarto fuera de este mundo. Fue García Lorca, quien durante sus noches de insomnio se decía en […]

Rastres de nitrat

  Traces of Nitrate. Mining History and Photography Between Britain and Chile és un projecte de recerca històrica i fotogràfica desenvolupat conjuntament per Xavier Ribas, Louise Purbrick i Ignacio Acosta a la Universitat de Brighton, amb l’ajut econòmic del Arts and Humanities Research Council (AHRC). El projecte investiga el llegat […]

Les paraules se les emporta el carrer

  Sovint utilitzem l’expressió «les paraules se les emporta el vent» per referir-nos al fet que allò que no resta escrit, s’oblida o desapareix. Però existeix un altre significat menys estès: que les paraules se les emporti el vent, també vol dir que la paraula —parlada, o fins i tot […]

Ciudad, amor y otras derivas cotidianas. Escritura emocional como catarsis de la vida cotidiana

«Cities have the capability of providing something for everybody, only because, and only when, they are created by everybody.» Jane Jacobs, The Death and Life of Great American Cities. Perdón, no me dejes, por siempre, no me olvides, te quiero, son algunos de los mensajes que nos podemos encontrar cada […]

Disponible. Una reflexió sobre la publicitat, la ciutat i el paisatge.

  Al carrer, una paraula oculta en críptics missatges quotidians predomina per damunt de les altres: «compra, compra, compra!». Un insistent propòsit, només substituït amb la mateixa intensitat en períodes electorals per un «vota, vota, vota»… És nociu, aquest missatge? Atempta sobre els drets? Qui el controla, o, com a […]

Paraules i cossos al carrer

  Què hi ha de perillós en el fet que la gent parli? En les actuals societats democràtiques, vivim en la il·lusió de tenir el dret a la paraula. Els esdeveniments que omplen la premsa i les xarxes informatives ajuden a crear aquest miratge. I, certament, no es pot negar […]

Editorial

  Al sortir al carrer, la paraula pren una dimensió pública. L’emissor perd la identitat com a subjecte i la paraula ―política o artística― esdevé una veu col·lectiva. Aquesta veu té un poder transformador en les manifestacions ciutadanes i els seus missatges queden enregistrats en imatges o sobre els murs […]

Vinyoli a Begur (vinyoli.cat)

Vinyoli, la certesa de la poesia

  Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Vinyoli (1914-1984), un dels millors poetes catalans del segle XX. Encara és aviat per fer un balanç de totes les activitats que s’allargaran fins a final del 2014, així que Quadern ha demanat al comissari Jordi Llavina la seva col·laboració […]

Crítica de poesia / Sempre abrasem més enllà

  La poesia entesa com una via de recerca i d’exploració del coneixement humà. Com una mirada cap al món exterior i alhora com una mirada que significa i dóna contingut al nostre món interior. D’aquesta manera, el nou poemari de Laia Llobera (Barcelona, 1983) declara en tot moment una […]

Ricard Mirabete: pelegrí de les ciutats

  Ara fa deu anys Ricard Mirabete va publicar el seu primer llibre de versos, Última ronda, guardonat amb el Premi Amadeu Oller el 1999 (La Magrana), un llibre al qual han succeït La gran baixada (Emboscall, 2004), Les ciutats ocasionals (Premi Òmnium Cultural del Vallès 2008) i Radar (2012), […]

Redenou / Les torres de Barberà, autoconstrucció d’alt nivell

  Caminant pels carrers extremadament tranquils de la zona residencial de Barberà del Vallès, on només se senten els gossos que borden al propi pas, descobrim en un carrer de difícil accés dues construccions desubicades, completament fora de lloc en un entorn en què no harmonitzen: dues cases unifamiliars de […]

On és el meu cos? i el disseny del fer / Vestir el cos de memòria: dissonàncies del trauma

  El 26 d’abril de 2007 un cotxe va atropellar la Tea quan creuava distreta un pas de vianants a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Portava poc temps a la ciutat i l’impacte va ser com una objectivització del de la nova vida, el nou paisatge i l’efecte de les notícies […]

Formes de desaparició / Esborrar del mapa

  Esborrar del mapa, però fer-ho de forma visible, que en quedi constància. Això passa en alguns arxius familiars, quan algú ha deshonrat la família i se’l vol fer desaparèixer sense eliminar les fotografies completament. Un exemple ens el dóna l’artista Iñaki Bonillas amb Martín-Lunas, una sèrie fotogràfica on apareix […]

Zona Zero

Viaje al centro de la Tierra Bego Antón Viajar a lugares desconocidos, remotos e insólitos, hace que desconectes del mundo. A mí me conecta a otro mundo: mi familia. Cada año, sobre el mes de junio, mi familia y yo facturamos una mochila gris, una maleta azul marino y otra […]

1.576.800.000 segons de ZAJ

  ZAJ és un nom molt conegut dins l’àmbit de l’art contemporani de l’Estat espanyol. No vol dir res; però de forma simple i directa evoca el mot ZEN, potser perquè va néixer sota l’influx de John Cage.   Abans que res Les efemèrides ens donen un punt de perspectiva. […]

Vicenç Altaió: «La dinàmica dels centenaris es va iniciar quan encara vivíem sota el crit “salvar els mots, salvar la nostra cultura”»

  En temps incerts, la celebració de la memòria ocupa un lloc central en les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments. Els centenaris són ja una tipologia cultural integrada en els imaginaris col·lectius. Aquest tipus d’iniciativa, però, no arriba fins a inicis dels anys noranta. Es […]

El triomf de les elits

  Tot i que se’ns ha venut com a un model de participació col·lectiva, el procés de gestació del BCN Re.Set, un circuit d’arquitectura efímera que commemora els 300 anys del 1714, ha estat marcat per la poca transparència i l’amiguisme Mentre redacto aquest article rebo un correu electrònic de […]