Humiliats i ofesos

Temps de lectura: 2 minuts

FRANCESC RUIZ

 

(1) En un barri de Londres infestat de clubs i negocis orientats al públic gai hi ha una institució dedicada a l’art contemporani, on presento un projecte de llibreria especialitzada en còmic de contingut homosexual. La institució, a part d’una sala d’exposicions, també alberga tallers per a artistes. Davant la proposta de posar un cartell a l’exterior de la sala anunciant que allò és una llibreria especialitzada en Yaoi i Boys’s Love, se’m suggereix que elimini aquest últim terme. Sembla que s’han donat casos de diverses agressions homòfobes a la zona i no volen que s’associï la institució i els seus usuaris amb els gais. (2) Presento un còmic d’alt contingut sexual en una mostra d’art internacional a Madrid. Abans d’inaugurar, la comissària ho comunica a la directora de la institució; aquesta, recentment nomenada, suggereix eliminar part del contingut i decideix consultar amb el seu superior (un polític), que no hi veu cap problema, sempre que se senyalitzi bé l’àrea amb uns cartells que indiquin que allò no és apte per a menors. (3) Una fundació dedicada a l’obra d’un conegut pintor i que posseeix un programa d’art emergent m’impedeix utilitzar l’obra del pintor en la comunicació de la meva exposició, al·ludint a la seva política d’imatge corporativa, al copyright i a la família que controla l’anterior. (4) L’espai cultural d’una institució bancària programa art en el seu aparador. Suggereixo fer un còmic amb l’animal que conforma el seu logotip; el gestor cultural deriva el cas a Madrid, que respon amb una negativa. Després de discutir-ho amb el comissari substitueixo l’animal pel meu autoretrat.

Censura? Autocensura? Sobre la base de quins codis morals, a quines constriccions legals es limita la llibertat d’expressió? A qui s’ofèn? Què es viola? De què no podem parlar? El funcionament de la censura es mou per la por al poder i travessa tots els agents de la institució artística. Es demana a l’artista que sigui políticament correcte, que respecti uns límits no escrits. Quan no ho és, les alarmes es disparen i entren en joc els mecanismes de control.

 

FRANCESC RUIZ

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    •  Francesc Ruiz
      Francesc Ruiz

      Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) parteix del còmic com a substrat estètic, narratiu i intel·lectual i també com a material històric i operatiu.  Ha exposat individualment a Gasworks (Londres), The Barber Shop (Lisboa), Centre d’Art La Panera (Lleida), Contemporary Image Collective (El Caire), MNCARS (Madrid) o la Fundació Miró (Barcelona). Ha [...]