Uns mesos abans que els germans Kouachi assassinessin dotze persones a Charlie Hebdo per haver publicat caricatures de Mahoma, a la redacció de Quadern vàrem viure un intens debat sobre els límits de la llibertat d’expressió, similar al que va irrompre de manera brutal a l’arena pública europea arran de la massacre. El motiu va ser la portada del número 195 de la revista (maig de 2014) i la seva cosmovisió, irònica per a alguns però excessivament sexuada per a d’altres. A partir d’aquell debat (que David Madueño reconstrueix en l’article central) va sorgir el número que us fem a mans, una reflexió sobre la dificultat (i els límits) d’expressar i comunicar idees.
L’experiència quotidiana de la censura d’un autor de còmic com Francesc Ruiz o els testimonis recollits pel col·lectiu Leland Palmer són la prova que la censura (o l’autocensura) està molt present en l’àmbit de la creació. Només cal pensar en l’escàndol del MACBA, que ha suposat la dimissió del seu director i que ha inspirat en Guillem Celada a l’hora de realitzar la nostra portada. Però no només això. També en els mitjans de comunicació són freqüents els silencis i els insults, un ‘art’ que el projecte Liminal GR ens convida a aprendre i practicar. El número inclou, a més, una extensa conversa de Maia Creus amb l’artista conceptual Concha Jerez i, a la secció de lletres, un recorregut per les poètiques sabadellenques en castellà.
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
