Editorial

Temps de lectura: 3 minuts

 

Imatge de la portada de Quadern nº 198.

El grup de treball que impulsa Quadern imaginem la revista com una plataforma multiús tot esperant contactar amb lectors que en vulguin ser usuaris. Entenem la revista com una forma de servei. En aquest número que tanca l’any 2014, encetem una nova línia de treball focalitzada en la recerca d’arxiu i el foment de la memòria cultural. I la forma que hem triat per fer-ho és el format monogràfic dedicat a projectes i grups de treball que, per la seva dilatada trajectòria i abast conceptual, siguin especialment significatius per comprendre la realitat cultural del nostre present. Entenem que aquest és el cas de la Quinzena d’Art de Montesquiu (QUAM) i a aquesta històrica plataforma de treball dediquem aquest número monogràfic.

La QUAM fou una iniciativa impulsada per un petit comitè de persones il·lusionades i compromeses amb la realitat del seu temps. Un projecte personal que va néixer petit, va créixer gràcies a una direcció innovadora i ambiciosa —i a un pressupost constant per part de la Diputació de Barcelona—, i es va expandir per diversos punts de Catalunya, entre els quals Sabadell. Un projecte que sense deixar de repensar-se va assolir, certament, el seu punt àlgid de participació i incidència, seguit d’un temps de lent declivi, les circumstàncies del qual precisament s’estan analitzant i reconstruint.

Des dels seus orígens, amb la primera edició de la Quinzena d’Art de Montesquiu el 1978 —el mateix any que es funda aquesta revista— fins l’actualitat, la QUAM ha tingut diferents etapes i ha esdevingut un baròmetre i un bon indicador de la situació de les arts visuals dins les polítiques culturals del país. La seva influència es pot veure en la configuració de la Xarxa de Centres d’Arts de Catalunya (molt coincident amb les diferents seus on s’han dut a terme edicions de la QUAM) i el seu valor en la llista de noms de directors i persones que han passat pels seus tallers i fòrums.

Arran d’aquest especial de Quadern dedicat a la QUAM i la iniciativa d’ACVic, aquest estiu es va dur a terme una jornada de reflexió en què hi participaren els fundadors de la Quinzena d’Art de Montesquiu i alguns dels directors de les successives edicions. L’escenari fou el Castell de Montesquiu, recuperant la memòria del lloc fundacional d’una iniciativa fonamentada en les afinitats i complicitats d’una generació jove que lluitava per renovar l’estadi cultural del seu temps.

El resultat de la jornada de debat el trobareu transcrit a les pàgines d’aquest monogràfic, acompanyat de textos de reflexió i del paisatge visual de l’arxiu QUAM, un patrimoni cultural inèdit dipositat al Centre de Cultura ACVic.

Tot arxiu posseeix les bases materials d’un banc de coneixements. Tot arxiu, entès com a monument llegible, transitable i actiu, pot ser també una virtualitat a disposició de la ciutadania, el seu destinatari final.

Amb aquest monogràfic, que compta amb la imprescindible col·laboració i complicitat de Maite Palomo, Ramon Parramon i el seu equip de treball, el grup Quadern posem en circulació pública una mínima part de l’arxiu i les veus de la QUAM tot esperant que, en mans dels nostres lectors, aquest patrimoni es converteixi en una narració plural que ens permeti allunyar-nos de la hipertròfia pròpia de l’historicisme. És a dir, del culte al document i el seu correlat, aquella forma de narrar la història en la seva literalitat tan allunyada d’aquella exemplaritat que reclama Tzvetan Todorov.

Interpretar la història des de l’exemplaritat implica allunyar-se del culte i la reverència al passat i entendre’l com a esdeveniment fluctuant sustentat en un teixit de veus i realitats, o com a llocs de la memòria col·lectiva dins la qual tots ens trobem implicats i, per aquest motiu, oberta a múltiples relats —bé que fragmentats, no per això menys valuosos en relació al valor de veritat.

Comparteix!