Isaki Lacuesta “Antes de Antes”.
Al llarg de les seves trenta-sis edicions la forma de la QUAM ha anat canviant. Ha canviat sempre en funció de les variacions en la realitat i en les necessitats a les quals ha hagut de respondre; ha estat la manera de conservar-ne la naturalesa i que seguís fidel als principis i objectius que l’han inspirat. Des que el 1992 H. Associació per a les Arts Contemporànies en va assumir l’organització i la gestió, sempre hem procurat de respondre a les exigències del moment i a les futures. D’aquí, els canvis d’orientació i de forma que s’han anat succeint.
Analitzant la trajectòria de les edicions podria esbossar-se un retrat de l’estat i l’evolució de la creació, dels corrents estètics, dels interessos del creador, de les línies de la crítica, i també de com es van succeint diferents generacions acompanyant-se i separant-se en diferents parts del camí. S’ha parlat de molts aspectes de la QUAM, però entre els que encara no han estat objecte d’estudi o reflexió hi ha la interrelació generacional, propiciada tant pel contacte humà com per la influència de la teoria o de la pràctica artística.
Moltes vegades s’ha dit que ser alumne de la QUAM és un privilegi. Ho és en el sentit de gaudir d’un ensenyament, d’uns professors i d’un ambient que molt rarament estan a l’abast de qualsevol. Però no ha estat mai un privilegi frívol ni exagerat. Un esdeveniment així és un privilegi necessari, indispensable per a la cultura i les arts contemporànies en aquest i en qualsevol país. La nostra tasca consisteix a fer possible aquest privilegi i posar-lo a l’abast de qualsevol que el necessiti i vulgui aprofitar-lo. Perquè, com a qualsevol escola, el profit que se’n tregui no serà només personal, sinó que, sobretot, serà un actiu en el panorama present i futur de les arts i la cultura a Catalunya. Vint-i-tres edicions des que H.AAC va entomar el projecte són més que la suma d’edicions d’una “Escola Invisible” (epítet utilitzat en ocasió del llibre-recull dels tallers de 1988 a 1994); cada una no se suma a les altres, s’hi multiplica.
H. Associació per a les Arts Contemporànies pot dur a terme aquesta tasca amb el suport indispensable de l’Ajuntament de Vic, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Vic-Central de Catalunya, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, la Diputació de Barcelona –durant les primeres edicions– i molt especialment la col·laboració de tots aquells professionals (directors de les edicions, directors de tallers, conferenciants i participants) que han compartit amb nosaltres alguna de les edicions. Gràcies a totes aquestes institucions, la QUAM ha pogut seguir el seu curs, i marcar i acompanyar el curs de les arts a casa nostra.
H. Associació per a les Arts Contemporànies
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
