Crida

Temps de lectura: 1 minut

Imatge portada Quadern nº 216. Fotografia de Patxi Ocio i Casamartina.

L’any 2013, la “Cartografia de noves poètiques” de Quadern posava damunt la taula de disseccions l’esclat de veus joves, de segells editorials i de projectes multidisciplinars que revitalitzava la poesia catalana. Tanmateix, cinc anys després hi tornem per qüestionar-nos què en queda, d’aquell fenomen, quina dimensió li ha donat a la poesia catalana, si el públic s’hi ha sentit interpel·lat, com s’han engatjat les noves generacions amb les precedents i si podem oblidar el concepte de “mala salut de ferro” per al gènere. En aquell dossier, Lluís Calvo escrivia que de l’edat d’or de la poesia catalana havíem passat a l’edat de silici, per la presència fonamental del gènere a la vida literària. Ara duem més enllà la seva analogia, i pensem que del silici hem passat al mercuri, un metall amb propietats ben especials, que a temperatura ambient es presenta líquid, però que a baixa temperatura se solidifica. En quin d’aquests estats es troba, actualment, la poesia catalana?

Coordinat per David Madueño Sentís.