«Més enllà de la percepció humana hi ha una cinquena dimensió, una dimensió vasta com l’espai i eterna com l’infinit. Just a mig camí entre la llum i l’ombra, entre la ciència i la superstició. Va des del més profund dels temors fins al límit dels nostres coneixements. És la
El 17 de setembre de 1966, a les 20.15 h, la sèrie alemanya Raumpatrouille – Die phantastischen Abenteuer des Raumschiffes Orion —coneguda habitualment com Raumpatrouille Orion (Patrulla espacial Orion)— entrava per primera vegada a les llars de la República Federal Alemanya. L’estrena marcaria època: la quota d’audiència es va situar
Les sèries de gènere com a espai de coneixement i revelació La ficció televisiva del segle XXI s’ha vist afectada pel prejudici, heretat del teatre vuitcentista i mai erradicat del tot pel cinema, que considera el realisme dramàtic com el marc per excel·lència de representació de la veritat humana, mentre
Un tro que anticipa la tempesta imminent. Una carretera i, de fons, trompetes i un bongo. Un Lotus Seven recorrent-la a tota velocitat. La música de Don Grainer arrenca del tot. Primer pla del conductor: cara seriosa, com de revenja, com dient «ara veureu». El vehicle entra en el centre
La sàtira és aquell ús de l’humor que serveix per a criticar els vicis de les persones, els defectes de les institucions o les incongruències dels costums. Se’n fot del capellà que predica una vida recta i austera mentre de portes endins gaudeix de manera obscena de sexe, beure i
Ens trobem a la filmació del primer capítol d’un nou programa de la televisió britànica. El públic assistent, format en gran part per persones d’edat avançada, no sap ben bé què està a punt de presenciar, però a jutjar pel títol (que es traduiria com «El circ ambulant de Monty
«Tothom ha estat menyspreant les pel·lícules com si fossin quelcom de tercera categoria, fins a, gràcies a Déu, la invenció de la televisió. Ara per fi hi ha alguna cosa, per sota nostre, per menysprear!» Billy Wilder Joseph Francis «Buster» Keaton (1895-1966) és de les figures que generen més
El 1948 es va realitzar la primera programació d’una xarxa comercial de televisió. Va ser als Estats Units i la novetat havia de provocar, en la dècada següent, una crisi enorme a qui tenia, fins aleshores, el monopoli del llenguatge audiovisual: el cinema, projectat en la gran pantalla. Des d’aleshores
No es pot escriure res seriós sense un punt sòlid de recolzament en la societat que estructura la pròpia vida. Per escriure bé has de creure que és possible superar l’aïllament, ni que sigui des de l’exili, ni que sigui després de mort. No pots escriure bé si et sents
La sèrie catalana Si no t’hagués conegut representa una proposta innovadora dins la televisió catalana, combinant elements de la ciència-ficció amb el drama romàntic i la filosofia. Creada per Sergi Belbel, la sèrie (anteriorment una obra de teatre) planteja una exploració profunda del destí, l’amor i les repercussions de les
Les microsèries que s’insereixen pels llocs més impensats Les insercions són microsèries d’episodis breus, confegits d’un únic gag o idea clara a cop d’ull, sovint muts, animats o d’imatge real, inserits als temps morts de l’emissió diària d’una cadena o emprats per separar seccions d’un mateix programa, sobretot magazins o
13×13 és una sèrie completament oblidada. No va «marcar un país» com en certa manera ho farien anys més tard Poblenou o Bola de Drac. Tot i això, proposem aquest exercici arqueològic perquè s’erigeix en clar antecedent del que acabaria sent la ficció televisiva catalana (i perquè se n’ha parlat
Malgrat encaminar-me més ràpid que lent cap als trenta, soc i seré sempre una nena dels 90, amb tot el que això comporta. Vaig créixer a cavall entre moltes coses: les pessetes i els euros, els cassets i els CD, els VHS i els DVD… Vaig viure l’explosió d’Internet als
La sèrie Merlí i l’spin off Sapere aude han suposat una popularitat per a la Filosofia que, amb totes les limitacions que hom vulga, no hauríem de sobrevalorar, però tampoc de menystindre. La meua proposta pretén aprofitar els personatges i situacions per preguntar fins a quin punt representen una actualització
Al panorama audiovisual català, poques sèries han aconseguit capturar amb tanta frescor, humor i humanitat les complexitats de la vida quotidiana com Jet Lag. Estrenada l’any 2001, aquesta comèdia televisiva creada pel grup d’actrius i guionistes de la companyia T de Teatre es va consolidar ràpidament com un fenomen cultural
Animation is not the art of drawings that move, but the art of movements-that-are-drawn. (L’animació no és l’art dels dibuixos que es mouen, sinó l’art dels moviments que són dibuixats.) Norman McLaren1 Està clar que tinc poders, però en la meva puta contra…, joder! Xavi Masdéu En una
«Potser vam alliberar tota la incontinència que portàvem dins», explica Paco Mir, que és director teatral, guionista, escriptor i un dels tres membres fundadors del Tricicle. I és que el primer que crida l’atenció de Dinamita! (2000-2004), Trilita (2005) o Més Dinamita (2010), sèries d’esquetxos del Tricicle per a TV3,
En certa ocasió, en una entrevista televisiva van demanar a Paco Mir del grup Tricicle que escollís entre dos cèlebres còmics: Mr. Bean o Benny Hill. La resposta que va donar Mir no podia ser més significativa: va dir que preferia Jacques Tati. El Tricicle, format per ell mateix, Joan
A casa la meva àvia, al Rubí de primers anys noranta s’hi venien ous. La part de la família de l’àvia era de Barcelona, però ella i el meu avi van decidir fer d’una casa on anaven de cap de setmana la seva residència permanent, amb un enorme galliner annex
Quan la novel·la Mecanoscrit del segon origen va aparèixer publicada allà al novembre de 1974, Manuel de Pedrolo ja era un respectat autor de llibres a Catalunya. Portava a les seves espatlles 25 anys de carrera i havia escrit de tot, des de poemes fins a assaigs, contes i novel·les.
El 2008 naixia Filmin com a plataforma de streaming, tot i que no va ser fins dos anys més tard que es va donar a conèixer oficialment. La seva especialització en cinema fora del circuit comercial —tot i que amb el pas del temps cada vegada hi trobem més títols
La relació del dramaturg valencià Rodolf Sirera amb la televisió permet l’estudi d’un gènere televisiu original de TV3: el melodrama amb context en la Guerra Civil i el franquisme, conformat a partir de les sèries que ha creat per a la Televisió de Catalunya: Temps de silenci (2001) (conjuntament amb
Hi ha un episodi de Plats bruts titulat «Tinc castanyes» (T2xC8) especialment assenyalat per aquestes dates, que coincideixen amb la redacció d’aquest text —en plena Castanyada, o Halloween o, en la seva forma híbrida i mutant, Castaween, com alguns modernets radicals gosen dir-ne ara. En aquest capítol s’enfronten la identitat
Corren bons temps per a la ficció televisiva. Les productores i les plataformes d’arreu produeixen a dojo sèries que aconsegueixen el reconeixement de públic i de crítica. S’ha dit, fins i tot, que actualment el millor cinema es troba a la petita pantalla, en una afirmació que podria confirmar el
