Les hostesses més icòniques de la televisió catalana: Jet Lag

Temps de lectura: 5 minuts

Martina Vilella Cuadrado

 

Al panorama audiovisual català, poques sèries han aconseguit capturar amb tanta frescor, humor i humanitat les complexitats de la vida quotidiana com Jet Lag. Estrenada l’any 2001, aquesta comèdia televisiva creada pel grup d’actrius i guionistes de la companyia T de Teatre es va consolidar ràpidament com un fenomen cultural i es va convertir en una de les produccions més icòniques de TV3. La sèrie va ser cocreada amb Cesc Gay quan la seva trajectòria com a director tot just començava. La companyia T de Teatre estava formada inicialment per Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz, i va néixer amb l’obra de teatre Petits contes misògins, quan el director de teatre Pere Sagristà els proposà d’interpretar-la. Un cop presentada, l’obra va tenir un gran èxit i va engegar una gira nacional. Més endavant rebien el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada. Gràcies a això i a altres èxits teatrals que van protagonitzar, com Homes o Criatures, els va sorgir la proposta d’interpretar Jet Lag, que ja es va pensar des d’un inici amb la seva participació, i van fer així el seu debut a la televisió.

Jet Lag segueix el dia a dia de cinc amigues en plena maduresa. Un retrat sensible i íntim de què és ser dona en diferents situacions de la vida, i que tracta temes com l’amistat, l’amor, les crisis laborals i les peculiaritats de la convivència. El més innovador de Jet Lag era el seu tracte amb la feminitat, ja que tot l’elenc estava format per dones, i tots els conflictes i trames giraven al voltant de preocupacions femenines, un aspecte que les T de Teatre ja havien tractat i interpretat anteriorment.

La sèrie es construeix sota els estàndards d’una sitcom (comèdia de situació), un format que estava bastant de moda en aquella època i que sèries anteriors catalanes com Plats Bruts, Pedralbes Centre, Les Teresines o sèries americanes de gran èxit com Friends o Sex at the city ja havien popularitzat. Així doncs, aquest estil va ser un gran referent i punt de partida per construir la sèrie.

La sèrie està formada per sis temporades, 81 episodis d’uns 25 minuts cadascun, cosa que la converteix en una de les sèries més llargues de la televisió catalana. Va ser gravada en alguns dels platós de TV3, i una de les peculiaritats, que ara ja no es fa, és que la van gravar amb públic en directe. Així doncs, totes les reaccions de rialles eren «reals». Tal com comenten les actrius en diverses entrevistes, cada setmana feien un capítol: dilluns i dimarts assajaven sense càmeres; dijous gravaven amb públic en directe, i divendres feien lectura de guió per a l’episodi de la setmana següent.

 

Jet Lag Plato

Les actrius de la sèrie al plató.

 

Els personatges principals de Jet Lag d’entrada són: la Sílvia (Carme Pla), la Carla (Mamen Duch) i l’Esther (Marta Pérez), tres hostesses de vol que comparteixen pis a mitja Rambla. La Sílvia encarna el personatge més cínic i crític del grup, amb molt mal geni, i molt sarcàstic; podríem dir que és el personatge més postmodern. Va ser un personatge molt important i icònic pel fet de representar temàtiques LGTBIQ+, és a dir, per tenir relacions lèsbiques i mostrar-se obertament del col·lectiu. A la Carla li encanta ser hostessa, li encanta viatjar, divertir-se i conèixer homes dels quals després ni se’n recorda. L’Esther és la més sociable i sempre intenta portar-se bé amb les persones, encara que sigui hipòcrita. La seva part més histriònica és deguda a la seva hipocondria i al fet de ser una persona patidora. Té una parella de tota la vida, l’Andreu (Albert Ribalta), un home senzill i pràctic al qual li agrada el futbol i els havans, i es dedica a vendre cotxes. Després hi ha la Mariona (Àgata Roca), la germana petita de l’Esther, que apareix ja al primer episodi després d’haver viscut a Madrid, on va estar a punt de casar-se, i torna a Barcelona per instal·lar-se de manera provisional al sofà de casa de la seva germana; més endavant començarà a treballar al bar del Mario (Xavi Mira), un espai on, a part del pis, també passarà gran part de la sèrie i on els personatges es reuneixen per inhibir-se dels problemes. I finalment la Diana, la veïna de la Sílvia, la Carla i l’Esther, que viu a l’apartament de davant, és vídua, està a l’atur i sempre a la recerca de feina. Se la considera la psicòloga del grup o de la sèrie, ja que malgrat que la Diana sembla que no estigui gaire present en el món real, mai no s’enfada i és optimista.

 

Jet Lag

Jet Lag. Actrius protagonistes.

 

Les actuacions carismàtiques, els clixés, la ironia i les referències contextuals eren l’essència de la sèrie, que aconseguia així connectar amb una audiència diversa gràcies a la proximitat emocional i a la seva habilitat per tractar temes universals des d’una perspectiva femenina, nacional i catalana, de la vida a Barcelona i del context sociocultural de l’època. També va ser un gran referent de temàtiques més tabús com la bisexualitat, el lesbianisme, la solteria, la viduïtat o les complicacions d’un matrimoni o una parella estable.

Jet Lag va tenir un gran èxit durant l’època d’emissió a TV3, entre els anys 2001 i 2006, i més tard va ser emesa pel Canal 300, 3XL i el 33. Va tenir una mitjana total de 695.000 espectadors per temporada, i una quota en pantalla del 25,9%, xifres que la converteixen en una de les sèries més seguides de la televisió catalana.

Gràcies a l’aparició de les plataformes de streaming, Jet Lag es pot tornar a veure des de fa uns anys a TV3 a la Carta (actualment la plataforma 3Cat), on hi ha les sis temporades, o a Filmin i Prime Video, que disposen de les primeres tres temporades. Cada any hi ha 200.000 reproduccions noves, gent jove que descobreix la sèrie o que la recorda de quan eren petits i els seus pares la miraven a la televisió. Sembla que hi ha hagut un revisionament d’algunes sèries catalanes, entre elles Jet Lag, que han pogut aguantar el pas del temps i que no han quedat del tot desfasades. Així doncs, Jet Lag és un referent de la televisió catalana, tant per a un públic més jove com per a un públic més adult, i ha marcat diverses generacions, passant de pares i mares a fills i filles.

 

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Martina Vilella Cuadrado

      Martina Vilella Cuadrado (Barcelona, 2000) ha estudiat el Grau en Cinematografia a l’ESCAC i posteriorment un màster d’Estudis de Cinema i Cultures Visuals. Ha participat en diversos curtmetratges com a sonidista i ha estat seleccionadora oficial al festival de cinema jove l’U22.