La sèrie catalana Si no t’hagués conegut representa una proposta innovadora dins la televisió catalana, combinant elements de la ciència-ficció amb el drama romàntic i la filosofia. Creada per Sergi Belbel, la sèrie (anteriorment una obra de teatre) planteja una exploració profunda del destí, l’amor i les repercussions de les nostres decisions en un escenari on els viatges entre universos paral·lels es converteixen en una realitat inesperada.
La trama segueix Eduard, un home d’èxit que veu com la seva vida es destrueix quan perd la seva dona i els seus fills en un tràgic accident. Aquesta tragèdia el condueix a un estat de desesperació fins que coneix una misteriosa dona que li ofereix una oportunitat impensable: viatjar entre universos paral·lels per intentar evitar la tragèdia. Així, la sèrie aborda qüestions filosòfiques sobre el lliure albir, el destí i les conseqüències de les nostres decisions.
La narrativa plantejada es fonamenta en la hipòtesi dels universos paral·lels postulada pel físic Hugh Everett, al qual la sèrie homenatja amb el nom d’un dels personatges principals la doctora Everest. Segons aquesta teoria, cada decisió que prenem condueix a una realitat alternativa on les nostres vides transcorren de manera diferent. Així, la sèrie convida els espectadors a preguntar-se: què hauria passat si haguéssim fet una altra elecció? Aquesta idea s’associa a la teoria del tot, que cerca unificar totes les lleis físiques en una sola estructura matemàtica.
Encara que en la història del cinema i les sèries televisives aquesta idea s’ha portat múltiples vegades a la pantalla amb pel·lícules com Sliding Doors o Everything Everywhere All at Once de manera més còmica i en sèries com Fringe o inclús sèries d’animació com Rick and Morty, Si no t’hagués conegut se centra en la teoria del multivers per articular narrativament una trama que oscil·la entre la ciència, la metafísica i l’exploració emocional dels personatges.
El lloc especial de l’Eduard
A diferència de les sèries de ciència-ficció nord-americanes, sovint centrades en l’acció i els efectes visuals espectaculars, Si no t’hagués conegut adopta un enfocament més intimista i altament emocional. La sèrie no només explora conceptes científics complexos, sinó que adopta una perspectiva humana, amb personatges profundament arrelats a la realitat catalana i una estètica costumista. Aquest enfocament permet que la trama connecti amb un públic més ampli i aporti una mirada única dins del gènere, una mirada que vol posar en valor la importància del dia a dia, d’aquelles coses quotidianes que un món ultracapitalista i individualista no ens deixa veure ni apreciar, allò que tenim, allò realment important, allò que Joan Manuel Serrat denomina «aquellas pequeñas cosas», allò freqüent i habitual, la conversa banal amb una amiga, prendre un cafè pensant en l’oratge, seure i passar temps amb la família fora de les xarxes socials, fora d’una abducció capitalista miserable que menja temps i menja vides per a benefici d’una petita elit alexitímia.
La força de la sèrie també rau en les interpretacions dels seus actors protagonistes. Pablo Derqui, en el paper d’Eduard, aconsegueix transmetre de manera excepcional la desesperació, la culpa i l’esperança que impulsen el seu personatge. Andrea Ros, que interpreta Elisa, aporta una gran humanitat i sensibilitat al seu paper. També hi ha grans interpretacions en els personatges secundaris com els amics Clara i Òscar, Paula Malia i Javier Beltrán respectivament, o el personatge de la doctora Everest, interpretat amb solidesa i rigor per Mercè Sampietro.
La doctora Everest
Pel que fa a la banda sonora, composta per David Carabén (líder de Mishima), és un altre dels seus grans encerts. La música no només complementa la narrativa, sinó que juga un paper clau en la connexió emocional de l’espectador amb la història. La cançó «El risc d’ara» d’Andrea Ros es converteix en un element recurrent que serveix com a fil conductor entre els diferents universos. Posar Carabén al front de la banda sonora va ser una aposta segura ja que les seves composicions en Mishima sempre han sigut reflexives, explorant l’amor, la melancolia i la nostàlgia, però també endinsant-se en qüestions existencials o de la vida quotidiana que encaixen a la perfecció amb la temàtica i intenció de la sèrie.
Tot i que les audiències inicials a TV3 no van ser espectaculars i va passar una mica desapercebuda, la sèrie ha gaudit d’una segona vida gràcies a la seva inclusió en el catàleg de Netflix, on ha arribat a un públic internacional. Aquesta projecció global podria obrir la porta a noves produccions de ciència-ficció en català, i demostrar així que el gènere té un espai dins l’audiovisual català. Encara que la primera temporada presenta una història tancada, els creadors de la sèrie van suggerir que hi havia possibilitats d’explorar noves trames en una futura continuació. La resposta del públic i l’èxit a plataformes de streaming seran factors determinants per decidir el seu futur.
Si no t’hagués conegut no només és una sèrie innovadora dins del panorama televisiu català, sinó que també representa una evolució en la manera com la ciència-ficció pot ser narrada i percebuda. La combinació entre ciència, filosofia i emoció la converteixen en una obra que transcendeix els límits del gènere i convida l’espectador a reflexionar sobre la seva pròpia vida, les seves decisions i el pes del destí. Amb una direcció sòlida, unes interpretacions notables i un guió que barreja ciència-ficció amb drama íntim, la sèrie es consolida com una de les produccions més destacades de la televisió catalana dels últims anys. Sigui quina sigui la seva continuació, el seu llegat ja està assegurat com una fita dins la història de la ciència-ficció en català.
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Àlex Llorenç BernatÀlex Llorenç Bernat, va estudiar Història de l’Art a la UV, allí va estudiar assignatures d’història del cinema amb professors com Pilar Pedraza o Carlos Cuellar, que li van inculcar la seva passió pel mon audiovisual. Posteriorment va realitzar estudis en Conservació i Restauració del Patrimoni, professió que li dona [...]
-
Clàudia Gutierrez Moedano
Clàudia Gutierrez Moedano, mexicana de naixement, va estudiar Ciències de la Comunicació en Toluca, va treballar en ràdio i altres feines relacionades amb la comunicació. Posteriorment va realitzar el Màster de Continguts i Formats Audiovisuals en la UV. Gran aficionada al cinema i devoradora de sèries, ho compagina amb l’altra [...]
