La sàtira és aquell ús de l’humor que serveix per a criticar els vicis de les persones, els defectes de les institucions o les incongruències dels costums. Se’n fot del capellà que predica una vida recta i austera mentre de portes endins gaudeix de manera obscena de sexe, beure i […]
Abans que la indústria pesant i poligonal i el creixement immobiliari accelerats per la corrupció franquista i neofeixista assaltessin definitivament, implacablement, l’Horta de València —l’Horta de l’autor de L’any dels cinquanta (Lleonard Muntaner Editor)—, la vida potser era allí més pobra, més humil, però de ben segur que humanament més […]
«Tinc molt més a dir que Hemingway i Déu sap que ho he dit millor que Faulkner.» Aquesta frase s’atribueix a Carson McCullers, l’anomenada per alguns l’enfant terrible de les lletres nord-americanes. I és que des de la seva concepció, Carson estava predestinada a grans coses. La seva mare, […]
Barcelona a finals dels anys quaranta era una ciutat encara marcada per la postguerra. Els tramvies grinyolaven sobre les vies, el fum dels cotxes es barrejava amb l’olor de menjar dels restaurants i les cartilles de racionament vivien els seus últims dies d’esplendor decadent. La gent caminava pel carrer amb […]
Aproximar-se a la Xina, Hong Kong i el Japó exigeix un reconeixement de la continuïtat històrica i les disjuntives contemporànies que defineixen aquestes regions. La Xina continental, amb la seva extensió geogràfica i més de mil quatre-cents milions d’habitants, és un territori on els models polítics i organitzatius han variat […]
Ens trobem a la filmació del primer capítol d’un nou programa de la televisió britànica. El públic assistent, format en gran part per persones d’edat avançada, no sap ben bé què està a punt de presenciar, però a jutjar pel títol (que es traduiria com «El circ ambulant de Monty […]
Reservoir Books edita en un únic volum integral la sèrie sencera de Paracuellos, el còmic amb el qual Carlos Giménez passava comptes amb el seu passat en les terribles llars de l’Auxilio Social franquista, i que projectava al seu autor com un dels grans inductors de la modernitat en la […]
Ei, Nell: Riuries si sabessis l’estona que he trigat a decidir com dirigir-me a tu en l’encapçalament. «Benvolguda»? Un pèl forçat. «Estimada»? Podria ser, però, com deia Marty Wilde (en una d’aquelles cançons pop que les jukebox vomiten a tot volum a les festes dels teus llibres): «Why must I […]
L’antologia La casa sota la lluna és un recorregut a través de la poesia de Maria Josep Escrivà a la recerca del sentit d’una realitat en què sovint la fosca enlluerna el buit, una llum que la poeta ha sabut aprofitar per no caure a l’esvoranc. «Tan cert com […]
«Tothom ha estat menyspreant les pel·lícules com si fossin quelcom de tercera categoria, fins a, gràcies a Déu, la invenció de la televisió. Ara per fi hi ha alguna cosa, per sota nostre, per menysprear!» Billy Wilder Joseph Francis «Buster» Keaton (1895-1966) és de les figures que generen més […]
Poètic, musical, afilat, entusiasta, agredolç, festiu, pròxim i curull d’una humanitat càlida que era capaç de plasmar a través d’una narrativa vibrant i exacta, Fernando Mansilla és un d’aquells autors afortunadament arrabassats a l’oblit i la desmemòria. El cronista d’una Sevilla subterrània i marginal, on l’autor parla del pitjor i […]
La Wikipèdia defineix així la Nova Escola Valenciana: «Nova Escola Valenciana és el nom amb què es designa una generació d’autors de còmic valencians sorgida als anys vuitanta del segle XX, per comparació amb l’escola valenciana clàssica dels anys quaranta a setanta. […] Els seus màxims exponents són Mique Beltrán, […]
L’any 2003 dues pel·lícules van donar la volta al món i van cridar l’atenció sobre el fet que alguna cosa s’estava coent en la cinematografia de Corea del Sud: Oldboy de Park Chan-wook i Memories of Murder de Bong Joon-ho. Totes dues van captivar milions d’espectadors arreu del planeta, van […]
Qui fou Léon Bloy? Per què va acabar amb si mateix? Fins al punt que no hi ha cap llibreria de Barcelona que tingui un llibre seu. Quan l’Alberto Valle em va proposar escriure un article per a aquesta col·lecció sobre escriptors maleïts, ara fa un mes, no vaig dubtar […]
Aquest any 2025, la casa de xampany Piper-Heidsieck ha volgut retre homenatge a l’actriu que, a la dècada dels cinquanta, va afirmar: «Cada nit dormo amb una gota de Chanel Nº5 i em llevo amb una copa de Piper-Heidsieck». Amb aquesta frase icònica, Marilyn Monroe ja donava indicis del que […]
Fins i tot aquells que no són lectors habituals d’historieta il·lustrada coneixen el còmic francobelga. Coneixen Tintín, Astèrix, i alguns, fins i tot, els barrufets, Sergi Grapes o Lucky Luke. Darrere d’aquestes sèries hi ha uns grandíssims autors: Hergé, Goscinny i Uderzo, Peyo, André Franquin i Morris. Lamentablement, els seus […]
Un poeta que escriu un poema en la seva contra i el titula amb el seu nom i cognom. No em ve al cap una expressió més clara, però alhora artística, del temperament autodestructiu d’un creador: De qué sirve, quisiera yo saber, cambiar de piso, dejar atrás un sótano […]
Encetem a Quadern de les idees un nou cicle temàtic dedicat al còmic europeu: la seva història, la seva transcendència, i alguns dels seus artistes, títols, personatges i escoles més singulars. També la seva actualitat. Un recorregut pel novè art concebut i plasmat en el Vell Continent que ens ajuda […]
El 1948 es va realitzar la primera programació d’una xarxa comercial de televisió. Va ser als Estats Units i la novetat havia de provocar, en la dècada següent, una crisi enorme a qui tenia, fins aleshores, el monopoli del llenguatge audiovisual: el cinema, projectat en la gran pantalla. Des d’aleshores […]
Hi ha 32 maneres de narrar una història, i jo les he fet servir totes. Tot i això, la trama sempre és la mateixa: les coses NO són com semblen. Jim Thompson Grum d’hotel als anys 20, operari de pous de petroli, sindicalista i periodista als 30, obrer en […]
Mortel, ange et démon, autant dire Rimbaud… El vers és de Paul Verlaine, amic, company de lletres, amant i enemic a parts iguals, prologuista de les Poésies complètes d’Arthur Rimbaud publicades el 1895, recull que va tornar a agafar volada als anys trenta, amb dues edicions de les seves […]
En accedir a un grup d’Alcohòlics Anònims, el nou membre s’enfronta als anomenats «dotze passos» cap a la rehabilitació; el primer dels quals diu: «Admetem que érem impotents davant de l’alcohol, que les nostres vides s’havien tornat ingovernables». Ramon Draper va recitar moltes vegades aquest catàleg de principis rectors. Amb […]
Tots embogim de tant en tant i després hi ha els qui guanyen diners convertint l’incendi en un poema. Henry Charles Bukowski (Andernach, Alemanya, 1929 – San Pedro, Los Angeles, 1994) és la icona de l’autocombustió lenta. Com que segurament uns quants escriptors llegiran això, crec que els interessarà saber […]
L’editorial Efe Eme recupera l’obra i el llegat de Raúl Núñez: l’argentí que va arribar a Barcelona en plena eclosió contracultural per esdevenir el gran narrador dels seus marges amb novel·les com Sinatra o Derrama whisky sobre tu amigo muerto, i poemes que remetien a la seva estimada Beat Generation. […]
Si no conegués la Cèlia potser no podria llegir els seus poemes de la manera que ara us explicaré. Potser els llegiria admirant l’equidistància amb els temes, el respecte envers l’idioma, la humanitat de les situacions triades per la seva mirada de poeta, la ironia que salva del vertigen, l’humor […]
Veu la llum el diari inèdit del viatge a Nova York que, el 1964, va fer el que acabaria sent cineasta de culte amb els films Un, dos tres… al escondite inglés i, sobretot, Arrebato. Es tracta d’un document del qual aflora un Iván Zulueta allunyat del mite del director […]
El que es veu no és tot el que és. El que s’oculta també existeix. Les persones no emergeixen del no-res, estan cosides les unes amb les altres. I hi ha llaços que uneixen fins a l’ofec. És el cas de la figura de mamà Kerouac. Un assumpte inquietant. El […]
Un dia gris de novembre vaig decidir sortir a passejar pel passeig de Gràcia de Barcelona vestit amb un llarg abric, guants de vellut verd i un bastó amb empunyadura de plata. Corria l’any 85 d’una Barcelona preolímpica on els nois anaven amb bambes Paredes o mocassins o botes Gorila. […]
El món de literatura actual, sobretot a les àrees culturals a què pertanyem, el podríem batejar ben bé amb el nom propi d’Egoland, un món on el coneixement ha sigut abandonat en benefici de les coneixences i el reconeixement. Un món on l’escriptor (dit amb tots els «sics» que facin […]
Era estrany, inescrutable. En això s’assemblava a la majoria de les persones. Però a més era un lector i un escriptor sense fi, dens, d’una curiositat intel·lectual insondable, un «savi radical, irreductible, una mica al·lucinat», segons José Maria Gabriel y Galán. Era un tipus que anava per lliure, sense programa, […]
Virginia Woolf va viure les dues guerres mundials. Durant la primera, la població va patir atacs aeris mai vistos. L’arribada dels zepelins alemanys carregats de bombes era un espectacle terrible. Les bombes explotaven de nit, les sirenes donaven l’alarma, la gent cridava. En alguna ocasió l’escriptora va preferir caminar a […]
Però què vol dir desaparèixer? Com pot deixar de ser Una cosa que és Com si mai no hagués estat? Ana Blandiana El tema de la desaparició, en literatura o en cinema, porta sovint al dels fantasmes, possible símbol de la resistència dels vius a deixar esvair el record […]
«Sigues agosarat, llegeix molt, escriu molt, publica poc, allunya’t dels ocurrents, i no tinguis por de res.» Aquest bon consell és atribuït a Edgar Allan Poe. Sigui certa o no l’anècdota, costa poc imaginar l’escriptor principiant demanant al mestre que comparteixi amb ell el secret que el portarà cap […]
Encetem un cicle temàtic parlant d’autors i autores que van viure al límit, en una cursa, sovint implacable, cap a l’autodestrucció. Dones i homes que van viure entre addiccions, dolor, incomprensió i odi cap a la vida i si mateixos, però que van deixar escrites notables pàgines que milloren la […]
Entre 1898 i 1928, els boscos, parcs, jardins i velòdroms de Catalunya es van omplir de drama i lirisme. Inspirats pel teatre naturalista francès, destacats dramaturgs, autors, compositors i actors van traslladar la representació teatral als entorns naturals i van crear un fenomen únic i intransferible que entronca amb els […]
No es pot escriure res seriós sense un punt sòlid de recolzament en la societat que estructura la pròpia vida. Per escriure bé has de creure que és possible superar l’aïllament, ni que sigui des de l’exili, ni que sigui després de mort. No pots escriure bé si et sents […]
La sèrie catalana Si no t’hagués conegut representa una proposta innovadora dins la televisió catalana, combinant elements de la ciència-ficció amb el drama romàntic i la filosofia. Creada per Sergi Belbel, la sèrie (anteriorment una obra de teatre) planteja una exploració profunda del destí, l’amor i les repercussions de les […]
Un llibre reivindica la figura i transcendència de Néstor Almendros, director de fotografia i cineasta barceloní que va conquerir el cinema europeu i americà, guanyant premis, reconeixement i prestigi a tot arreu menys a casa seva Va ser el primer barceloní que va guanyar un Oscar i directors com […]
Les microsèries que s’insereixen pels llocs més impensats Les insercions són microsèries d’episodis breus, confegits d’un únic gag o idea clara a cop d’ull, sovint muts, animats o d’imatge real, inserits als temps morts de l’emissió diària d’una cadena o emprats per separar seccions d’un mateix programa, sobretot magazins o […]
13×13 és una sèrie completament oblidada. No va «marcar un país» com en certa manera ho farien anys més tard Poblenou o Bola de Drac. Tot i això, proposem aquest exercici arqueològic perquè s’erigeix en clar antecedent del que acabaria sent la ficció televisiva catalana (i perquè se n’ha parlat […]
La majoria de poetes tenen vida, ¡esclar!, la seva vida, però no pas món. Tenen vida i l’expressen, alguns fins i tot amb encert, amb veracitat; però, tot i així, no es paren a pensar-la ni a pensar-hi prou —massa distrets a exhibir-la— per treure’n conseqüències reflexives o, si es […]
Malgrat encaminar-me més ràpid que lent cap als trenta, soc i seré sempre una nena dels 90, amb tot el que això comporta. Vaig créixer a cavall entre moltes coses: les pessetes i els euros, els cassets i els CD, els VHS i els DVD… Vaig viure l’explosió d’Internet als […]
Els mitjans de comunicació han estat molt ocupats parlant de la venda de l’obra Comedian de l’artista italià Maurizio Cattelan, un plàtan enganxat a la paret amb una cinta adhesiva americana. La notícia és el preu que ha pagat per aquesta obra efímera el multimilionari xinès Justin Sun: sis milions […]
Oh donzella que em fores dempeus com una pàtria! Encara ressona amb força la bona feina de la gent que ha homenatjat VAE a tots els racons dels PPCC, però ha passat prou discretament la immensa bellesa de la reedició de La clau que obri tots els panys, que ha […]
La sèrie Merlí i l’spin off Sapere aude han suposat una popularitat per a la Filosofia que, amb totes les limitacions que hom vulga, no hauríem de sobrevalorar, però tampoc de menystindre. La meua proposta pretén aprofitar els personatges i situacions per preguntar fins a quin punt representen una actualització […]
Som a l’interior d’una estança, però no sabem exactament en quin lloc concret de la casa. Podria ser un racó de la cuina, perquè veiem sobre una taula o prestatge unes terrisses netes, ben ordenades i a l’abast per a ser de nou utilitzades. Però també podríem estar en el […]
Al panorama audiovisual català, poques sèries han aconseguit capturar amb tanta frescor, humor i humanitat les complexitats de la vida quotidiana com Jet Lag. Estrenada l’any 2001, aquesta comèdia televisiva creada pel grup d’actrius i guionistes de la companyia T de Teatre es va consolidar ràpidament com un fenomen cultural […]
Sònia Moll reivindica aquell «pensament indignat» que Hannah Arendt defensava contra el reduccionisme en les ciències socials. El pensament indignat no és un pensament torbat i és necessari per posar de manifest com hem naturalitzat la brutalitat i la barbàrie. En llegir el darrer poemari de Sònia Moll, editat enguany […]
Animation is not the art of drawings that move, but the art of movements-that-are-drawn. (L’animació no és l’art dels dibuixos que es mouen, sinó l’art dels moviments que són dibuixats.) Norman McLaren1 Està clar que tinc poders, però en la meva puta contra…, joder! Xavi Masdéu En una […]
Les emocions humanes, fins i tot en els moments més bells o més greus, són sempre d’una extrema simplicitat, i expressades resulten, en general, força comunes, vulgars i tot, i això si no és que es queden en el simple balbuceig. Plors, singlots, sospirs, onomatopeies, monosíl·labs, anacoluts, somriures, rialles, laments. […]
