El recorregut per les portades de ‘Quadern’ és una manera de reconstruir el tarannà de la revista però també la història de la seva relació amb les formes de cultura pròpies de cada època. Dos-cents Quadern són molts Quadern. N’he sigut conscient, sobretot, després de revisar-los d’un a un, […]
Les lletres han passat per la revista Quadern amb diverses intensitats. Com els ulls del Guadiana, el corrent del qual desapareix en determinats trams per infiltració al subsòl, la literatura hi ha tingut moments estel·lars i d’altres més discrets. L’any 1998, amb l’entrada de Manuel Costa Fernández com a […]
Els primers 200 números de Quadern dibuixen una cartografia més aviat conservadora de les arts visuals, de la la cultura i de la seva funció social, interrompuda de tant en tant per debats crítics de col·lectius i plataformes vives de la ciutat. Fa dies que dono voltes al compromís […]
Nascut com un fenomen autàrquic per satisfer les dèries del fundador i dels primers col·laboradors, Quadern és un arxiu, incomplet, fragmentat però representatiu d’una part de la cultura sabadellenca El text que segueix no és un estudi crític de la revista que l’any 1978 va fundar el sabadellenc Joan […]
L’abril de 1978 sortia a la llum a Sabadell el primer número de la revista Quadern. Trenta-set anys més tard, en publiquem el número 200. Aquesta commemoració ens ha fet plantejar el sentit de la revista: hem volgut conèixer-la més a fons, observar la cultura de la ciutat a […]
Fa cinquanta anys, al “proemi” del seu tercer llibre, Paraules (1962), Francesc Garriga Barata deia: els que ens han precedit ens llegaren paraules que no creien. intentaren forjar-nos en llur foc i ha resultat mentida el nostre tremp. i avui arrosseguem la joventut de paraula en paraula per trobar […]
Teresa Blanch – Durant els anys vuitanta i noranta t’havies dedicat majorment a l’execució irònica de rèpliques ostentoses d’una àmplia iconografia vinculada al món tecnològic i industrial. En els darrers deu anys has entrat en una nova etapa que sembla més centrada en les analogies naturals, dotada d’un particular dinamisme […]
Al contrario de la ética, que busca valores universales, la moral es cultural y, por lo tanto, circunstancial. Así, es complicado que nadie pueda hablar sobre moralidad sin pretender ejercerla desde el ámbito que sea. El de la moralidad —y consecuentemente, la inmoralidad o la amoralidad— es un terreno en […]
Per què aquesta marcada diferència entre art, disseny i arts aplicades? Per dir-ho de forma simplificadora, abans del segle XIX els artistes i artesans eren quasi el mateix en l’economia basada en el poder i la propietat de la terra. I era potser la intensitat de l’objecte final i la […]
La primavera de 2012, un any després del gran terratrèmol al Japó, vaig veure l’exposició presentada amb el títol RESET al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona. Comissariada per un grup d’arquitectes, entre els quals dos de japonesos, Yoshihide Kobanawa i Kaoru Fujii, presentava un panorama de reaccions de l’arquitectura japonesa —coneguda […]
El projecte de disseny està deixant de ser el projecte del disseny. Vull dir: el projecte, fins fa poc identificat amb el disseny mateix, es veu ara desbordat per les possibilitats que s’obren davant el disseny entès, ell mateix, com a projecte. I aquestes possibilitats que ara desborden ho fan […]
Zona intermèdia. Disseny, art i societat és el títol de l’exposició que es presenta a l’Espai Cultura de Sabadell, que prèviament havia estat produïda i presentada a ACVic Centre d’Arts Contemporànies. A l’origen havia de ser una exposició fonamentada en una obra de Curro Claret, en diàleg amb altres […]
Amb el pretext de la participació de Viuda De a la mostra Zona Intermèdia, ens trobem amb Curro Claret, dissenyador industrial i curador de l’exposició, a una terrassa prop del seu estudi per parlar d’altres formes de fer disseny i testejar l’encaix del concepte Arquitectures de la Dignitat amb […]
Podria semblar que en les democràcies del segle XXI i l’era de les Tecnologies del Coneixement, la diferència de gènere no hauria de constituir una marca negativa en el dret d’igualtats. I tanmateix, els estudis feministes fets des de tots els àmbits dels sabers actuals no deixen d’aportar dades […]
L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 és un espai de presentació i també de producció cultural, un lloc de trobada, d’entreteniment i reflexió. Proposem activitats diverses per a un ampli ventall de públics i d’usuaris que es concreta en una diversificació temàtica i formal de les exposicions en funció dels […]
Per quin motiu el semicercle com a tipologia arquitectònica es manté des del teatre a l’antiga Grècia fins al parlament europeu actual? Després de dos mil anys, encara segueix en ús. Així com les societats democràtiques canvien, es reconfiguren i creixen, l’arquitectura, contenidora o generadora de tots aquests esdeveniments, […]
El poeta Jordi Domènech, que va morir fa deu anys, és encara una figura respectada, tant per amics i coneguts com per lectors que mai l’han conegut. Més encara, és recordat amb sincera estimació i un cert agraïment per la feina que va fer. Com ha estat, això? Com […]
Parlar d’un poeta deu anys després de la seva mort, en una publicació com Quadern, que vol ser punt de trobada de la cultura present, només hauria de tenir dues finalitats: reivindicar-ne la contemporaneïtat i provocar-ne la lectura1. I si es vol llegir-lo, Obra poètica 1971-2002. Vic: 2008. Eumo […]
Als deu anys justos de la mort del poeta, només hi ha una manera de qualificar la seva obra: la poesia de Jordi Domènech era i és l’escriptura de demà. Perquè, en efecte, el poeta va anar escrivint amb paciència, lentament —molt lentament, com era preceptiu tot, en ell— […]
Plus intra, plus extra. («Com més endins, més enfora.») Lema dels coralers de Barcelona L’ultralocal, entès com a local altre, local ultrat, és també un oxímoron. Patrick Gifreu Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona s’exposen, dins una vitrina, cinc cranis antiquíssims i trepanats. S’hi van aplicar diverses tècniques, no […]
Intentar posar en marxa una pel·lícula, en els nostres dies, és una missió pràcticament impossible abocada al desastre; intentar acabar-la, una proesa només apta per a inconscients disposats a emprendre una carrera de fons plena d’obstacles. I intentar que el resultat final no acabi oblidat en un fosc calaix […]
El Festival de Sitges 2013, que va celebrar la seva 46a edició entre l’11 i el 20 d’octubre, viu el millor moment de la seva història pel que fa a èxit de públic, acceptació popular i prestigi. Tot i la crisi, que ha obligat a retallar un 20% l’oferta […]
L’obra de Xavier Oriach (Sabadell, 1927) és una reflexió sobre la pintura, la seva essència, la seva història, el gruix del substrat d’una experiència pictòrica acumulada amb el pas del temps, i que tant és degut a l’Orient com a l’Occident. Educat d’infant al Sabadell de la República al […]
Il faut cultiver notre jardin. Voltaire Quan Xavier Oriach ens obre la porta de casa seva a Sabadell —els cabells grisos i ondulats pentinats cap enrere, la barba curosament retallada, la mirada atenta, el petit somriure bonhomiós—, al rebedor ens rep també una gran pintura blanca i amb grafismes […]
Poesia visual? J.M. Calleja és un militant de la poesia visual, una forma poètica (un gènere, si es vol) que fa que llegim les imatges i que mirem les lletres. Aquesta definició, una mica vaga però alhora suggeridora, s’avé amb les concepcions d’aquest autor, per a qui tota creació […]
Els mots esquerps Jordi Mitjà L’any 1962 Marcel Duchamp va assistir a la inauguració del Club Med del Cap de Creus. Ho feia acompanyat del galerista George Staempfli, de Nova York. Duchamp no era home d’inauguracions, d’aquí la meva sorpresa quan en vaig tenir coneixement. El Club Med, però, […]
El que avui anomenem grosso modo performance art té molts orígens i molts noms: lletrisme, situacionisme, postteatre, Gutai, happening, accionisme, arte povera, gest conceptual, body art, live art… Prové dels rebesavis futuristes i dadasurrealistes, i actualment és una forma de fer molt apreciada dins del camp de la […]
La història és ben coneguda. Joan Brossa, tan aviat com l’any 1941, es presenta davant Foix amb uns poemes ja totalment avantguardistes, cal·ligramàtics i hipnagògics. El poeta de Sarrià, aïllat ell mateix en una època d’illots solitaris, se sorprèn davant l’interès d’aquell noi de vint-i-un o vint-i-dos anys pel […]
La nit del 26 de gener de 1939, Emili Blanch Roig travessava a peu la frontera francesa per Portbou, iniciant un exili de nou anys que el duria a França i Mèxic. El que havia estat arquitecte responsable de les construccions civils de la Generalitat de Catalunya a Girona […]
La meva contribució al simposi La modernitat cauta relata un episodi artístic, efímer i poc conegut a Catalunya, que es va iniciar a París l’any 1959 i que esclatarà a Sabadell i Barcelona, amb la creació del Grup Gallot i les seves “accions de pintura d’acció pública” realitzades durant […]
Entre els participants a l’Exposició Internacional de Surrealisme de 1936, a les New Burlington Galleries de Londres, s’hi trobava Àngel Planells, nascut a Cadaqués el 1901 i autor de Tristesa del migdia (1932), actualment al Art Institute de Chicago, i El somni viatja (1936), al Museo Nacional Centro de […]
Galí sojornà una dècada sencera a Londres, entre els hiverns de 1939 i 1949. S’exilià essent reconegut com un dels màxims exponents del noucentisme plàstic nostrat: autor dels frescs de la cúpula del Palau Nacional de l’Exposició Internacional barcelonina del 1929, i dels seus radiants cartells promocionals; pintor en […]
El projecte de l’avantguarda va implicar, en les seves formulacions més genuïnes i radicals, una necessitat de trencament absolut respecte als llenguatges tradicionals, enfront dels quals s’oposen solucions que cerquen una novetat impertinent i provocadora. El dadaisme seria l’exemple per excel·lència d’aquesta característica fonamental de la modernitat exacerbada i […]
‘La modernitat cauta 1942-1963’ es pot considerar una continuació d’un simposi sobre el Noucentisme, que per a alguns investigadors es concentra temporalment entre 1906 i 1929, mentre que per a d’altres podria allargar-se fins el 1939. Avui fa quatre anys que vam obrir el simposi La imaginació noucentista, en […]
‘Vogadors’ és una mostra comissariada per Jordi Badia i Félix Arranz, sota l’encàrrec de l’Institut Ramon Llull, per a la biennal d’arquitectura de Venècia de 2012, la qual recull una sèrie d’obres d’arquitectes balears i catalans que comparteixen la inclinació cap a una arquitectura materialment conscient, territorialment arrelada i […]
Qui són els moderns? Actualment l’ús quotidià del terme modern s’ha estès en certs àmbits com un adjectiu despectiu: els moderns són aquells frívols que segueixen les modes sense gaire coneixement ni interès pel seu rerefons. Aquesta mirada és, sents dubte, molt reveladora del context cultural en què ens […]
Hi va haver un temps en què la idea de modernitat entesa com a projecte d’emancipació social, política i estètica era un futur que es podia assolir: arquitectes, poetes, artistes i assagistes ocupaven els carrers al costat de la societat civil i lluitaven per un món nou. El projecte […]
«È il miglior ordint mio l’esser confusso.» Façana del Teatre de Montepulciano Esteve Miralles, Retrobar l’ànima L’ànima en soledat A finals de l’any 2008 el crític i assagista Francesc Calafat em proposava des de la revista Caràcters la crítica d’un autor que m’era desconegut, David Vilaseca, qui […]
L’obra acadèmica de David Vilaseca, desenvolupada en tres monografies —The Apocryphal Subject1, Hindsight and the Real2 i Queer Events3 ofereix una sèrie d’intervencions de gran transcendència en els estudis hispànics, la teoria queer i la teoria crítica, basades en la lectura atenta (close reading) de l’autobiografia, la ficció i […]
Durante los últimos años, el trabajo de Sito Mújica se ha caracterizado por la apropiación sistemática de la obra fotográfica de autores que dan forma a su ideario personal. Al ser seducido por una pieza en particular, el artista procede a traducirla con técnicas tradicionales (Grafito, Acuarela, Óleo) para […]
Albert Madaula (Barcelona, 1986) ha crescut entre olis, pinzells i llargues converses de sobretaula. El nen que dibuixava concentrat a l’estudi del seu pare parla avui amb gestos pausats, educats i gentils; l’aparent serenitat, però, amaga un neguit intern i insaciable per expressar i reinterpretar la realitat sota el […]
Aunque a la mayoría de nosotros nos importa bien poco porqué somos homosexuales (los somos y punto), lo cierto es que se trata de una cuestión muy interesante desde el punto de vista científico y que, además, tiene mucha trascendencia en el nivel jurídico-político. De hecho, en estos momentos […]
Núria Güell, Levi Orta i el «discurs d’investidura» Molts artistes han intervingut en portades de vinils, però la majoria buscant la simple provocació o, quan no, l’artefacte estètic. És el cas dels Sonic Youth quan treballen amb Raymond Pettibon o Richard Kern, potser amb l’excepció de quan Gerhard Richter va fer […]
Para sobrevivir, hija mía, es necesario reajustar sin cesar los movimientos de nuestro cuerpo […] Es importante saber en qué momento correr o trepar, ceder o combatir, reflexionar o dormir. — Yong Chen, ‘La ingratitud’ Corinne Enaudeau escribía en el estudio de 1999 La paradoja de la representación [pdf] lo siguiente: […]
«Sabemos del amor por lo que alumbra, […] por su modo de estar en la penumbra», com diu el poema de Manuel Alcántara (i la cançó de Mayte Martín). I ens plau aquesta imatge segons la qual mai no li veiem directament el rostre, sinó els efectes, les petjades. […]
Dos años después del exitoso estreno de XXY (2007), como recordarán, filme argentino de la joven directora Lucía Puenzo, aparece, también en Argentina, una nueva película, El último verano de la boyita (2009), de la actriz, directora y guionista Julia Solomonoff. A diferencia de la primera, El último verano de […]
La reivindicació de l’avortament lliure i gratuït ha estat una de les grans batalles històriques dels feminismes. Aquesta reivindicació s’emmarca dins una lluita més àmplia per fer que els drets sexuals i reproductius de les persones, i en especial de les dones, siguin reals i efectius. I és dins […]
Las normas gobiernan la inteligibilidad, permiten que ciertos tipos de prácticas y acciones sean reconocibles…. Definiendo lo que aparecerá o no en el dominio de lo social — Judith Butler 2001 Vivimos en una sociedad en que tradicionalmente se han presentando como normales y deseables algunas conductas y formas […]
En un context d’estancament industrial com el que estava vivint l’Estat espanyol durant la postguerra i els anys de l’anomenat “desarrollismo”, va haver-hi dissenyadors, empreses i fàbriques que van apostar per la producció d’objectes amb dissenys d’alta modernitat. Cal remarcar la importància d’aquests productes pel que fa a la […]
Amb nosaltres i a qualsevol altre lloc, alhora. Són els espais entre els meus dits, el meu cos? Topia o utopia, o potser totes dues coses… Quan pensem el cos com una eina, un recipient o una màscara, obviem que és nosaltres. Forma part de mi, el martell que […]
