Imatge de la portada de Quadern nº 192.
Hi va haver un temps en què la idea de modernitat entesa com a projecte d’emancipació social, política i estètica era un futur que es podia assolir: arquitectes, poetes, artistes i assagistes ocupaven els carrers al costat de la societat civil i lluitaven per un món nou. El projecte modern pren el seu revolt definitiu en rebaixar els ideals de l’art al bell mig del carrer, entre la multitud, per bastir un projecte cultural, moral i estètic sustentat en valors universals. La història d’aquesta utopia i la seva revisió crítica és un dels grans llegats del segle XX.
El debat sobre el projecte de la modernitat és, avui, més viu que mai. Quadern es fa ressò d’aquest estat d’opinió oferint als nostres lectors una part dels continguts del Simposi Internacional La modernitat cauta. 1942-1963. Resistència, resignació, restauració, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona durant el darrer estiu.
El projecte modern és inseparable del risc fet en nom propi. Si bé vivim en la crisi de l’autoria, en aquest número de Quadern que mira cap a la modernitat, els noms propis hi són molt presents: els trobem en el dossier central, però també en l’homenatge al poeta sabadellenc Jordi Domènech, en la mirada a l’obra de Xavier Oriach —un representant local del moviment internacional de la pintura matèrica— o de Josep Maria Calleja —poeta representatiu de la poesia visual del nostre país, a més d’artista de la performance—, o en la divagació ultralocal sobre Roger Mas.
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
