Arts

Sitges, 50 anys amb una salut de ferro

El festival de Sitges celebra la seva cinquantena edició amb una salut de ferro, en el punt més àlgid pel que fa a l’èxit de públic, a l’organització i a la selecció d’obres. Els resultats confirmen la línia ascendent. El festival supera any rera any la venda d’entrades (un 10% […]

Déu i Sampere: la relació amb l’absent

  Preguntes inútils, com totes les preguntes, car d’elles sóc qui sóc, un crani ressonant protegit per les ales del dubte, regat per les gotes perdudes del sol. («La bellesa d’aquest món», La taula i les estrelles) Màrius Sampere és un poeta amatent a les incògnites que es despleguen davant […]

Sobre En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió

  L’estudiosa Fina Llorca presenta en el següent article els lligams de la poesia de Maria Mercè Marçal amb els textos de la tradició religiosa. Es tracta d’una aproximació al tema que el 2014 ja va treballar àmpliament a l’estudi En nom de la mare. Maria Mercè Marçal reescriu la […]

El cercle verd dins del meu cap

  Al capdamunt d’un poble que s’enfila per un turó davant del mar, ens reunim en una placeta davant d’una petita església. És de nit i fa fred, ens posem totes en cercle i elles (1. Elles es refereix al col·lectiu Nenazas) enmig de nosaltres. Durant una estona pronuncien els […]

Un conceptual espiritual a Catalunya? Silvia Gubern, quan l’art és nodreix del silenci…

  D’un temps ençà m’he vist abocada literalment a aprofundir en allò que habitualment anomenem l’experiència espiritual, concretament amb relació a l’art contemporani. No ha estat una temàtica escollida a priori com a historiadora i crítica d’art sinó, curiosament, una esfera de treball que s’ha obert naturalment a través de […]

T’estimo amor diví — L’amor i el sagrat en l’escriptura de Fina Miralles

  Des dels seus inicis creatius en la dècada dels anys 70, Fina Miralles no ha deixat de generar vasos comunicants entre la seva obra i l’escriptura. Bé sigui en format de llibre d’artista o en publicacions editades amb motiu d’algunes de les seves exposicions; en forma de recull poètic, […]

Jesús Llamas, il·luminacions profanes

  Uno cuenta sus pequeñas fábulas terrenas en pequeñitos trozos de papel. Hay que volver a estrechar el espacio, los movimientos de los dedos y la mano bastan para expresarlo todo. – WOLS. Nací en el año 1950 en Villanueva de Algaida, provincia de Málaga. Cuando tenía doce años mi […]

El fenomen de la inspiració. Una llum que ens recorda un altre lloc que coneixem

  Sempre he volgut emetre una llum que s’assembli a la llum que veus en els teus somnis… Normalment, no veiem d’aquesta manera la llum. Però tots la coneixem. Així que no és un territori estrany, o una llum estranya. M’agradaria tenir aquesta mena de llum que ens recorda un […]

Formes de desaparició / La nova espiritualitat

  La nova espiritualitat està deslligada de la religió, perquè no la necessita. Si entenem l’espiritualitat com «la capacitat de meravellar-nos que tenim tots els humans», tal com afirma la filòloga Laia de Ahumada, no necessitem cap estructura per aplicar-la. Va molt més lligada al silenci i la natura, i […]

El teu proper guia espiritual serà una intel·ligència artificial (ressenya d’Informatique céleste de Mark Alizart, 2/3)

  Prossegueixo aquí una lectura i comentari d’un llibre recentment editat per les Presses Universitaires de France, el títol del qual es podria traduir per Informàtica celestial. La primera part (Quadern 209) explicava com, segons Alizart, el filòsof Hegel s’havia avançat a la ciència del segle XXI amb una «metafísica […]

El mapa religiós de Sabadell

    Una tercera part de la població sabadellenca (33,49%) ha nascut fora de Catalunya, segons dades de l’Institut Català d’Estadística. Som una ciutat conformada per persones d’orígens diversos, portadores de múltiples bagatges religiosos i culturals. Destaca, en les darreres dècades, el creixement de persones vingudes d’Amèrica Llatina, Àfrica i […]

Sentit, transcendència i transformació: quin futur per a l’espiritualitat?

  Són les sis del matí d’un divendres. El sol entra tímidament per la finestra. Trenta persones, vestides majoritàriament de blanc, reciten mantres. Els ulls tancats, posició de meditació i, en alguns casos, el cap tapat amb un mocador. Una atmosfera de recolliment, i la música de la guitarra i […]

Les noves espiritualitats: el viatge cap a un mateix

  El tema general d’aquest article és les Noves Espiritualitats (NE), i haurem d’entendre amb aquesta expressió les noves espiritualitats no cristianes. També ens agradaria precisar que aquesta reflexió no tindrà un caire científic, ni normatiu, tot i que intentarem, sempre que sigui possible atenir-nos als fets, i fer de […]

Travessar la credulitat, sentir la transcendència. Arcans del tarot i espiritualitat

Va ser al voltant dels onze anys quan per primera vegada vaig jugar amb les cartes del tarot. Em fascinaven les seves imatges. Algunes il·lustracions em resultaven misterioses, incomprensibles, fins i tot n’hi havia que em provocaven certa incomoditat, però era molt més forta la curiositat que em despertaven. D’alguna […]

L’ateisme del llenguatge, una negativitat quotidiana

Si té algun sentit parlar aquí de «noves espiritualitats», si és encara legítim parlar-ne amb aquest nom —«noves (?) espiritualitats (?)»— en un moment en què cerquem, com a subjectes individuals i col·lectius, un camí per trobar-nos com a éssers (humans) més enllà i més ençà de paradigmes polítics i […]

Pierre Hadot (1922-2010): la filosofia com a «manera de viure»

  Per a aquells que hem tingut la sort immensa d’haver-nos tractat personalment amb el professor Pierre Hadot és un goig participar en aquest Quadern de les idees, les arts i les lletres. Això suposa, d’alguna manera, acceptar per endavant, no el fet, però sí la hipòtesi que la vida […]

Artistes mèdiums i visionàries. L’art obert de la creativitat mística

  El pensament i l’obra de l’artista Fina Miralles[1] m’han conduït a esferes de coneixements d’una gran lluminositat, entre els quals, un determinat corrent d’estudis feministes centrat en la relació entre l’art i el sagrat.[2] Des d’aquesta perspectiva presento i poso en relació l’escriptura i l’obra de dues grans artistes […]

Proemi

  Esperit, inspiració i respiració comparteixen la mateixa arrel, tant en llatí com en grec i en hebreu: hi hagué una vegada un parentesc entre el vent, l’alè, i la ment. Aquest parentesc formà la primera representació del que seria una ànima, allò que diferencia els éssers animats dels inanimats: […]

Ricard Mirabete: poesia d’alçada

La certesa del poeta L’empremta de la producció poètica depèn, en gran mesura, de la personalitat que la gesta: n’hi ha que, incontinents, necessiten vessar-la i publicar-la en grans quantitats, un riu cabalós que, si la brillantor acompanya, ens oferirà grans moments en forma de revolts i meandres on recrear-se. […]

Actualitat de la ciència-ficció catalana

Aquest any 2017 en farà vint de la celebració del Primer encontre de ciència-ficció en llengua catalana, el 19 i el 20 de setembre, a Vilanova i la Geltrú. Va ser el primer intent d’aplegar tota la gent que treballava en català al voltant de la ciència-ficció: escriptors i lectors, […]

Caos, ordre i dinosaures, o l’espectacle de la ciència

Remor de selva sobre el planeta, la caràtula de la Universal, sense la seva melodia habitual. La història que ens explicaran té una dimensió global. John Williams puntua amb una greu percussió de contrabaixos els breus crèdits en vermell sang, vida i mort, sobre negre. Subratlla, a més, amb un […]

La música, la ciència i els oients

Com ja he dit en altres ocasions, el llenguatge que parlen els científics no sempre coincideix amb el dels músics i, menys encara, amb el d’aquells a qui tan sols els agrada la música… I així cadascú es queda una mica a mig camí, si vol entendre alguns dels temes […]

El carrer de Sant Antoni i el Portal de Terrassa

Joan Alsina i Giralt

Els afores de la vila per la banda de llevant

Joan Alsina i Giralt

El sot dels Caus i la Cobertera

Joan Alsina i Giralt

La Plaça Sant Jaume i el seu voltant

Joan Alsina i Giralt

Els plans i masos de migdia

Joan Alsina i Giralt

El Rubial i els seus masos

Joan Alsina i Giralt

La Barromera

Joan Alsina i Giralt

Can Puigjaner

Joan Alsina i Giralt

El Taulí

Joan Alsina i Giralt

El Convent dels Caputxins

Joan Alsina i Giralt

La Capella del Pedregar

Joan Alsina i Giralt

Les creus de Sabadell i de la seva rodalia

Joan Alsina i Giralt

Privilegi de les aigües

  Salut Pardellans i Montserrat Corominas

Les fonts naturals de Sabadell

Simón Saura i Conesa

El Castell d’Arrahona, bressol de Sabadell

  Rafel Subirana Oller

Aproximació als origens i al creixement de Sabadell

  Albert Taulé i Imma Planell

Arqueologies de Sabadell, o els arxius de ‘Quadern’

  En record de Fèlix d’Arrahona. Que vivim en una cultura llibresca o, com a mínim, lectiva, ho demostra el fet que per nosaltres el món ha esdevingut un text. Llegim el món de la mateixa manera que llegim un llibre. I no només en el sentit que la nostra […]

Sabadell al mirall

  Quadern té un arxiu. Endinsar-s’hi és una mica com entrar a les golfes de la casa dels avis, pel caràcter heteròclit i desigual del que s’hi troba, i pels descobriments que hi fem. Entre una gran abundància de jocs florals trobem articles força interessants i de bona factura, que […]

Adéu, Maia… Benvinguda, Maia

  L’any 2011 es va produir en el si de Quadern de les idees, les arts i les lletres una d’aquestes crisis cícliques habituals en tots els projectes de llarga durada. La vaig explicar detalladament en l’article «Quadern, de l’autarquia al món en xarxa», en el número 200 de la […]

Editorial

  Els textos que composen aquest número 208 són reimpressions d’articles publicats a Quadern entre 1978 i 2012, amb excepció de l’editorial i de l’article introductiu de Bernat Lladó Mas, que són originals. Hem optat per reproduïr no només els continguts sinó també la semblança que tenien a l’època en […]

De quan, com i per què un escriptor fa nosa — En record de Robert Ferrer

  “Un dia del mes passat em trobava al meu estudi fent a la sínia de la traducció de torn, quan de cop sona el telèfon: eren quarts de dues de la matinada. A l’altra banda del fil hi havia en Castellet que em donava la notícia, i l’Espriu, i […]

El Joan Oliver prosista

  Joan Oliver, a més de poeta i dramaturg, fou també un notable autor de prosa, i en una doble direcció principal: la de narrador —va escriure diversos reculls de contes en un espai de temps de 40 anys— i la d’autor d’articles per a la premsa periòdica —gènere que […]

Gènere i cànon a la poesia catalana contemporània

  Les dones i el cànon literari han tingut sempre una relació problemàtica, sovint per un oblit sistemàtic o per flagrant omissió, quan no directament per un androcentrisme sistemàtic, que, amb comptades excepcions, les ha allunyat dels llibres d’història literària, de les antologies, dels programes de les assignatures i dels […]

El diari audiovisual: hibridacions fàctiques-delirants

  En la seva taxonomia de gèneres audiovisuals, Catherine Russell introdueix la autoetnografía (autoethnography) com una variant de l’escriptura autobiogràfica que accentua la implicació recíproca entre la història personal i el teixit social del narrador (Russell, 1999). En aquesta classe de relats, ens diu Russell, l’autor narra la seva biografia com […]

Un matí et pots llevar amb un ull al melic i la boca al turmell

  Sobre la reorganització dels sabers i els llindars en els discursos artístics a partir de l’exposició La ficció és una realitat per succeir d’Ana Garcia-Pineda dins el cicle ‘Peu a fora. Expedicions i diàspores’, a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona. Enfront de la superespecialització contemporània […], hi […]

Desbordant el gènere i el sexe

  Qui pot considerar-se home o dona? Aquesta pregunta no la podem contestar sense referir-nos a normes preestablertes que la cultura en què vivim ens indica per reconèixer-nos com a tals. Les normes, en aquest sentit, són espills on mirar-se per contrastar el propi sentiment d’un mateix/a, i una manera […]

Habitar la mà

  Una cadira és un objecte que per la seva naturalesa conviu amb el nostre cos i el nostre espai, com un element que ha vertebrat, des que va ser feta per primera vegada, les nostres relacions amb les persones, les coses i el temps. És així que les cadires […]

Quim Montserrat, l’emoció del gest

  Unes quantes pinzellades de l’evolució d’en Quim Montserrat al llarg del temps ens mostren un artista amb una vida atzarosa, intensa, amb importants entrebancs i amb un gran esperit de superació. Inquiet i crític, inconformista, mai no s’ha volgut doblegar a una forma artística estable. El seu instint, més […]