El mapa religiós de Sabadell

Temps de lectura: 7 minuts

MARIA FORTEZA i MAR GRIERA

 

 

Una tercera part de la població sabadellenca (33,49%) ha nascut fora de Catalunya, segons dades de l’Institut Català d’Estadística. Som una ciutat conformada per persones d’orígens diversos, portadores de múltiples bagatges religiosos i culturals.

Destaca, en les darreres dècades, el creixement de persones vingudes d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia que han contribuït, notablement, a transformar la geografia religiosa de la ciutat. Segons dades del Mapa de la Diversitat de Creences i Conviccions avui comptabilitzem 43 centres religiosos no catòlics a la ciutat, més de la meitat dels quals tenen un origen molt recent.

Molts d’aquests nous centres són pràcticament invisibles a la mirada del vianant inexpert. Amagats entre locals comercials, polígons industrials i cases particulars, la diversitat religiosa creix, en bona mesura, als llindars de l’espai urbà. Ara bé, si hom presta atenció al moviment de la ciutat, pot adonar-se de la multitud de fidels que cada dissabte o diumenge al matí fan via cap a alguna de les 30 esglésies evangèliques que hi ha a Sabadell. O si hom para l’orella en passar per davant d’alguna d’aquestes esglésies, potser sentirà música de rock entonant l’al·leluia o guitarres flamenques acompanyant cants religiosos. No és estrany, tampoc, un divendres a la tarda veure grups de persones que fan petar la xerrada a la sortida d’algun dels cinc oratoris musulmans que hi ha a Sabadell. Si hom té el costum de passejar força, segurament, també toparà, alguna vegada, amb un grupet de Testimonis de Jehovà, que acompanyats d’un carretó, difonen la seva fe i reparteixen revistes als vianants que hi mostren interès. A Sabadell hi ha tres Salons del Regne, que és com s’anomenen els centres de culte dels Testimonis de Jehovà, que els fidels locals d’aquesta comunitat han construït amb molt d’esforç des que van arribar a la ciutat. També fruit de les col·lectes dominicals i l’esforç dels seus membres es va construir la seu de l’Església de Jesucrist dels Darrers Dies (mormons) a Castellarnau. Un espai de culte, amb un cert tarannà multicultural, i amb la presència creixent de missioners joves d’arreu del món que recorren la nostra ciutat i rodalies explicant la seva fe.

De forma més minoritària, a Sabadell també trobem una comunitat budista, un centre hinduista i un grup de la Fe Bahá’í. Tres grups d’origen asiàtic que de forma modesta però constant han anat arrelant a la nostra localitat. Espais de vivència d’espiritualitat i de transmissió de filosofies orientals, i d’on han sorgit persones molt implicades en el foment del diàleg interreligiós i la convivència entre conviccions diferents. Recentment, trobem, també, un grup de paganisme, anomenat el Templo de la Diosa, i un petit nucli de l’Església Ortodoxa Romanesa.  A part, òbviament, hi ha tot un seguit de petits nuclis de creients de religions diverses —taoisme, confucianisme o judaisme, per anomenar-ne només tres— que viuen la seva fe en la intimitat de les cases particulars i, en ocasions puntuals, especialment relacionades amb festivitats religioses, es traslladen a Barcelona o a altres localitats per compartir la seva fe en comunitat. En bona part, i especialment per a les persones que recentment han fet un trajecte migratori, la vessant comunitària de la religió acompleix un paper crucial. El centre de culte esdevé refugi cultural, espai de sociabilitat i un entorn propici per a la creació de xarxes de solidaritat.

Els grups religiosos, però, no estan aïllats. Molts d’ells participen de xarxes transnacionals que els uneixen a creients de tot el món, tenen contactes amb altres grups escampats per la geografia catalana i sovint, també, estableixen relacions amb altres grups religiosos de la ciutat. En aquest sentit, convé esmentar que a Sabadell hi ha dos grups (el Moviment Ecumènic i el Grup de Diàleg Interreligiós) que fa anys que treballen perquè les comunitats no es recloguin en elles mateixes, i perquè es puguin bastir xarxes de confiança entre les diferents confessions de la ciutat.

En aquest punt de l’article és important fer dues consideracions per contrastar aquest relat. I és que la importància recent del creixement de la diversitat religiosa no pot amagar dues qüestions clau. Ens referim, per una banda, al fet que la religiositat confessional davalla a marxes forçades a la nostra societat i, per altra banda, que la diversitat religiosa no és, exclusivament, fruit de les migracions recents sinó que compta amb una llarga història a la nostra ciutat.

Així doncs, és important tenir present que, malgrat l’increment dels centres de culte de les minories religioses a la nostra ciutat, en termes generals el fet religiós tradicional va en retrocés. No tenim dades exactes per a la ciutat de Sabadell però si ens fixem amb les dades referents a Catalunya, es fa palès que en les darreres dècades la secularització ha augmentat significativament. Avui, més d’un 30% de la població es declara atea o agnòstica, xifra notablement més alta que fa un parell de dècades. En aquest sentit, només un 52% de la població s’autodesigna com a catòlica i només la meitat practica la religió amb una certa regularitat (Baròmetre sobre la religiositat, 2014). La davallada de la religiositat catòlica encara es fa més evident quan hom repassa les xifres relatives als rituals de pas com el matrimoni: per exemple, les unions civils van superar el 85% l’any 2015, amb la qual cosa han eclipsat les celebracions catòliques. És a dir, la nostra és una societat on la diversificació del fet religiós i el creixement de les minories ha anat acompanyat d’un procés de pèrdua de rellevància social i cultural del catolicisme. Ara bé, els desencantats amb l’Església Catòlica no s’han convertit massivament a les altres religions sinó que, majoritàriament, han passat a engrossir les files dels indiferents, els ateus i els agnòstics.

Per altra banda, resulta imprescindible fer palès que la diversitat religiosa no és un fenomen nou a la nostra ciutat. És cert que, en bona mesura, el catolicisme ha tingut una presència gairebé hegemònica, especialment evident durant la dictadura franquista. Ara bé, l’heterodòxia i la dissidència en termes religiosos són, també, part d’una història que convé recordar. No podem finalitzar aquesta descripció del mapa religiós de Sabadell obviant aquesta memòria que, d’una manera o altra, encara perviu en l’actualitat. En alguns casos, és una presència més etèria i, en d’altres, es fa manifesta en l’existència de comunitats religioses concretes, especialment evangèliques, que tenen una història de més de cent anys a la ciutat. I és que fou al tombant dels segles XIX i XX quan Sabadell, amb l’embranzida de la revolució de La Gloriosa, va iniciar un procés d’obertura vers noves formes espirituals i religioses.

En aquest sentit, fou a finals del segle XIX quan una família de Sabadell, de cognom Rifà, va començar, de forma modesta, les primeres reunions evangèliques al menjador de casa seva al carrer Gurrea. D’aquestes primeres trobades en sorgí la primera església baptista de Sabadell, que es constituí oficialment, amb l’ajuda d’un missioner vingut de Suècia, John Uhr, a finals de de 1889. Una dècada més tard, una nova església evangèlica, l’Església Reformada Episcopal, també obria les seves portes a prop de la Rambla. El seu pastor, l’Antoni Estruch, un home culte i amb molta iniciativa, es convertí, ben aviat, en una persona coneguda i respectada a la ciutat. En aquest cas, a més, annex a l’església, fundaren un col·legi, amb vocació moderna i aires de llibertat, que aconseguí certa anomenada en aquells temps. No fou una escola minoritària només destinada als fills i filles dels nous conversos evangèlics, sinó que foren moltes les famílies sabadellenques que, a pesar de no combregar amb el protestantisme, decidiren portar els seus fills a aquesta escola. La secció femenina va arribar a tenir més de 200 alumnes, i és important saber que també hi havia formació nocturna destinada expressament a treballadors i treballadores. L’activisme social dels protestants sabadellencs els feu especialment estimats entre certs sectors socials ja que la difusió de la fe anava unida, de forma indestriable, amb l’ajuda als més necessitats. Alhora, la llibertat de pensament que molts dels seus seguidors pregonaven els convertí en una alenada d’aire fresc en un context on la força del catolicisme, a voltes, es feia asfixiant.

La diversitat religiosa de la ciutat no es restringia, però, a aquestes dues esglésies evangèliques. També fou a primers de segle XX quan tres joves missioners de l’Església Adventista del Setè Dia, formats a Califòrnia, als Estats Units, fundaren una escola. Ben aviat, un jove sabadellenc es va convertir a aquesta confessió d’origen nord-americà i va propiciar la conversió dels seus pares i les seves dues germanes. Després d’aquestes primeres conversions, en vingueren d’altres, i l’Església Adventista començà a arrelar a la nostra ciutat. Una església on el foment del vegetarianisme, la promoció de la salut, i una forma de funcionament basada en la democràcia assembleària acompanyaven la difusió d’una doctrina cristiana propera al protestantisme però amb alguns elements singulars —com per exemple, el fet de considerar el dissabte com el Dia del Senyor—. És també a bastament coneguda la importància de l’espiritisme a la nostra ciutat. L’espiritisme fou un moviment de caràcter espiritual, revolucionari i llibertari que, inspirat pel francès Allan Kardec, defensava una «espiritualitat natural», desvinculada de les institucions religioses i amb voluntat de fomentar el diàleg entre la ciència, la filosofia i la religió. Fou un moviment que va tenir una importància sense precedents entre la classe obrera i la petita classe mitjana liberal. A Sabadell, al segle XIX, s’obriren dos centres, anomenats Aurora i Fraternitat, que al 1911 es van unir per fundar el Centre d’Estudis Psicològics, amb seu al carrer de la Indústria, 8. Era una espiritualitat heterodoxa que, anys després, també troba ressò en la fundació de l’associació Rama Fides, un grup sabadellenc adherit a la Societat Teosòfica Espanyola. Un centre que, a partir de 1930, tindrà la seu a una casa de la Serra d’en Camaró cedida per Magdalena Calogne, mèdium i figura clau de la vida espiritual sabadellenca de principis del segle XX. De grups espirituals i religiosos n’hi hagueren molts més. La majoria, però, moriren asfixiats per la dictadura franquista, que va imposar el catolicisme com a religió oficial i va castigar tota forma de dissidència. Alguns grups resistiren, com l’Església Baptista o l’Església Reformada Episcopal, però hagueren de patir moltes vicissituds i es veieren fortament debilitades. La transició democràtica va afavorir l’emergència d’un altre tarannà però no ha estat fins al tombant del segle XXI que la diversitat religiosa ha pres nova embranzida a la ciutat.

Agraïm especialment a Nani Valero, de l’Ajuntament de Sabadell, que ens hagi facilitat dades actualitzades sobre el mapa religiós de Sabadell. També a Antoni Ibáñez Oliveres que en hagi facilitat dades i fotografies.

MARIA FORTEZA i MAR GRIERA

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.