La ventríloqua de la poesia, els Bistecs de pantera de Tonina Canyelles

Temps de lectura: 3 minuts

Maria Antònia Massanet

 

Ícaro (Imanol Buisan)

Imatge d’Imanol Buisan

Tonina Canyelles, probablement la poeta més incisiva i punyent de les lletres catalanes, tot i tenir lectors fidelíssims des dels seus inicis, va ser també durant molt de temps poc entesa i valorada. La seva poesia, deslligada de corrents i modes, única en l’escena catalana, conrea un estil aparentment senzill, però en realitat molt elaborat, caracteritzat per poemes breus on hi predominen els jocs de paraules, imatges vivíssimes i un punt surrealista. Tal vegada, el seu humor àcid i sorneguer ha portat a malentendre la seva obra com a poesia fàcil i humorística, sense més transcendència, quan denota una gran intel·ligència i un sentit de la ironia i el sarcasme finament desenvolupats.

Aquest 2024 la poeta mallorquina ha guanyat el premi Jaume Fuster a la trajectòria que atorguen els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que sens dubte és també un reconeixement a la coherència i la unitat de la seva obra. I és que com Francesc Garriga, Canyelles sosté que escriu sempre el mateix llibre, ja que ha mantingut el mateix estil al llarg de tota la seva carrera, tot i que el pas del temps i l’ofici l’han anat esmolant i perfeccionant fins a arribar al llibre Bistecs de pantera (Lapislàtzuli, 2024), farcit de poemes memorables.

El títol del volum ja ens fa endinsar en una imatge d’estranyesa i desautomatització com les que acostumen a haver-hi en la seva obra, fent-nos associar un perillós predador amb la ramaderia extensiva i el consum de carn, reduint a una imatge de domesticitat i subsistència allò que podria ser amenaçant i salvatge. Un cop desmuntades les expectatives de formalitat lírica i temes comuns de la poesia, ens deixa preparats per submergir-nos en els poemes, que ofereixen un jo poètic múltiple, fins i tot contradictori, que estrafà moltes veus però que les reclama totes com a pròpies: «soc una ventríloqua de la poesia», ens diu.

En aquest poemari podem veure temes ja sovintejats per l’autora, com ara la crítica a qualsevol forma de repressió, sigui institucional —com ara l’escola, la policia, el govern, la monarquia, l’església, el matrimoni…—, lingüística, cultural o social, passant per temes com la massificació turística, l’explotació laboral, el masclisme, la violència de gènere…

Així, els versos punyents i humorístics fan entrar fàcilment el que és una revolta contra tots els estaments i contra qualsevol forma d’injustícia. En aquest sentit Canyelles és una de les poetes més polítiques que tenim en aquest moment en la literatura catalana. Per ella la neutralitat i les mitges tintes no existeixen i s’abraona a la denúncia com s’aferra a la vida, perquè és en aquesta que troba la seva raó d’escriure. Si repassem la seva obra, veurem que els marginats, els pàries, les persones sense veu…, són els protagonistes de molts dels seus poemes, encarnats en bojos, persones sense llar, persones humils… Sobre elles hi fa reposar una mirada de profund respecte perquè els hi reconeix la saviesa i la vàlua i també la semblança.

I amb tot això emergeix la música: impregna els poemes del llibre i es converteix en tema, subtema, fins i tot en escenografia. Canyelles anava per violinista i en aquest poemari la música aflora com mai, es relaciona amb la poesia, llisca pel dia a dia i embolcalla el jo poètic des de la infància fins a l’edat actual.

I per primera vegada en la seva poesia apareix el tema de la maternitat física però també literària, així com el de la pròpia mort, de la qual l’autora òbviament se’n riu i fa broma, però ho fa d’una forma intensa, que denota una llarga reflexió. Naixement i desaparició emergeixen, per tant, com una serp d’Uróboros que assenyala, com a la seva obra, el caràcter ininterromput del seu llegat. Tot i que ella mateixa diu que no es pot morir: «una part molt / jove de mi / encara em necessita».

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Maria Antònia Massanet

      M. Antònia Massanet (Artà, Mallorca, 1980). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. Ha publicat cinc poemaris, els darrers batec (Curbet, 2014), Kiribati (AdiA, 2015, Vakxikon, 2020) i Aus de ramat (AdiA, 2019), i publicat les antologies Amb [...]