Ja han passat 60 anys des de la irrupció de la primera petjada musical de la rumba catalana, aquest ritme autòcton nascut a Europa al segle XX. Innecessari datar-lo i assenyalar-ne un únic creador. A aquestes alçades ja s’ha escrit massa sobre el tema i l’única conclusió a la qual
La clau del canvi de la lògica aspiracional procedeix, una vegada més, dels marges i, en la nostra interpretació, segueix vinculada a l’univers C. Tangana (encara que sigui de passada). Ens referim al documental de Gonzalo Hergueta The designer is dead, premiat en la desena edició del festival Moritz Feed Doc, que s’acaba d’estrenar als cinemes i que ha
Yaco Lara va triomfar a València, però ni es deia Yaco ni era nascut allà. Luis Marín Lara, fill de Jabalquinto, Jaén, representa l’esperit del músic fet a si mateix. El cantant va passar de fer d’oficial de soldadura a ser una de les veus més populars del panorama espanyol
La Barcelona de la primera setmana de desembre de 1977 acollia el primer Congrés Nacional d’Ufologia; Dolores Ibárruri, la Pasionaria, aterrava al Prat per intervenir en un míting de les Joventuts Comunistes, mentre Blas Piñar feia el mateix en un «acto de reafirmación nacional». I, com si la política no
Sovint trobes el focus on menys t’ho esperes. Potser el trobes en un parc, en una església o en una casa abandonada. Llocs on, depenent de qui hi viu, les coses fan soroll. O algú que vol que facin soroll les fa sonar. Com, en aquella època, la jove promotora
Músiques descontrolades, que neixen i creixen sense demanar permís. Músiques que es desenvolupen des dels carrers, als pobles, a les cases, en els centres de culte o sota els fanals d’una gran ciutat. Músiques que pertanyen, abans que ningú, a la gent. Joves, adults, avis, nens. Tots a ballar, tots
