Què val el Rodal de Sabadell?

Temps de lectura: 4 minuts

Ricard Estrada i Arimon

Publicat a Quadern el 16/01/2018

 

En un entorn com el nostre, en què el valor i el diner són els referents per determinar el que és possible fer o deixar de fer, pren interès, cada vegada més, establir models econòmics que puguin determinar el preu dels espais naturals o naturalitzats del entorns de les ciutats. A Sabadell aquests espais que envolten la ciutat urbanitzada els anomenem amb una paraula nostrada: el Rodal.

De fet, és en Josep Rosell i Casablancas qui ens dona una referència sobre l’entorn de la ciutat en el llibre El Rodal de Sabadell, editat l’any 1937 per Joan Sallent, Sucr. i prologat per Miquel Carreras Costajussà.

Imatge de capçalera de Berta Tiana.

 

 

El valor i el preu del Rodal

L’espai municipal no urbanitzat ofereix prestacions a la ciutat derivades de les seves característiques: d’ubicació, ecològiques i ambientals, i és on fem cabre els serveis necessaris per a la ciutat que no volem en el territori urbà. N’és un exemple el cementiri municipal, les depuradores i la xarxa d’aigües residuals, la xarxa d’instal·lacions energètiques (gasoducte, elèctriques i de comunicació) i les infraestructures de comunicació per a la mobilitat (carreteres, infraestructures per a l’oci com les àrees de Sant Julià d’Altura o el Parc de la Salut). Tot això, compartit amb l’espai de terra per a la producció d’aliments (agricultura) o l’espai forestal que permet la descontaminació de l’aire atmosfèric, un ric patrimoni arquitectònic vinculat a la indústria tèxtil, al proveïment d’aigua potable o a antics equipaments vinculats a la construcció (antics vapors, forns de calç, xarxa de proveïment d’aigües…). Però, sobretot, l’espai no urbanitzat és el que suporta «les infraestructures del Capital Natural», és a dir, la biodiversitat, hàbitats, cicles de matèria, l’energia de la vida i el paisatge agrícola, preuat pel seu cromatisme estacional i el paisatge forestal amb arbres de fulla perenne com les alzines i els pins, i els de fulla caduca com els roures, els plàtans i els pollancres.

El càlcul del valor de mercat del Rodal és una qüestió complexa, però no cal caure exclusivament en la prospectiva comptable, atès que implicaria l’aplicació de criteris pràcticament econòmics per objectivar un valor exclusivament econòmic que no correspondria a la realitat, i no semblaria just atendre exclusivament aquest criteri per avaluar aspectes difusos com els valor dels cicles de la matèria o el valor dels hàbitats. Així, per poder tenir un resultat de referència assenyat, fora convenient dividir els subjectes que conformen el Rodal, que està conformat per la geografia de les 2.032,90 hectàrees, és a dir el 53,75% del terme municipal. Proposem fraccionar aquest espai en quatre parts: Parc fluvial del Ripoll (442,72 ha), Parc Agrari (598,31 ha), Espai Agroforestal de Llevant (991,87 ha) i Espai de Sant Pau de Riusec (156 ha).

Per a cada una d’aquestes parts del Rodal s’hauran de considerar els valors ecosistèmics que les proveeixen:

Els valors de regulació, és a dir, el valor del servei de l’ecosistema natural considerant que és, també, l’estructura de suport a la biodiversitat (embornal de CO2 acumulat i anual, retenció d’aigües pel sòl i el subsol, autodepuració del riu i de les rieres).

Els valors de producció: agricultura, producció agrícola de qualitat amb marca o certificat d’origen, renda de la PAC (política agrícola de la UE, activitat ramadera, activitat forestal).

Els valors d’informació o socials: valor educatiu del Rodal, paisatges agrícoles i forestals, arbres forestals singulars catalogats, estimació del valor social del lleure, valoració del paisatge respecte a l’estalvi energètic vinculat a l’oci esportiu (cicloturisme, excursionisme i salut), l’ús social dels productes secundaris del bosc, l’activitat de pesca recreativa, l’impacte econòmic de l’activitat de la fauna respecte a la biodiversitat, tant si és positiva com negativa, l’impacte econòmic dels equipaments religiosos o dels equipaments de restauració ubicats al Rodal, entre altres. Cal fer un tractament a banda per a l’aeroport, si el considerem ubicat en el marc de l’espai del Rodal.

Valor de suport: preu del sòl agrícola de secà i de regadiu, preu del sòl forestal, activitats de manteniment del Rodal, espai de suport a les infraestructures, preu dels habitatges i patrimonis arquitectònics catalogats i no catalogats, preu de la descontaminació de l’aire atmosfèric que realitza l’espai del Rodal i l’impacte econòmic per la fixació de CO2.

El desenvolupament d’aquests paràmetres implementats amb dades d’una sèrie d’uns quants anys hauria de fer possible una prospectiva solvent de la vàlua del Rodal que permetés obtenir una aproximació de referència que, d’entrada, seria de milions d’euros.

 

Reflexió final

L’atenció d’aquesta xifra del valor i del preu de mercat del Rodal físic, patrimonial i de serveis de Sabadell i d‘una part del Vallès ha de fer possible consolidar l’ecosistema natural de la ciutat i així permetre estructurar, sense cap dubte i sense cap temor, el capital natural del medi que tenim més proper (el Rodal). La conservació d’aquest bé, per altra banda, té una dificultat que cal afrontar a l’hora de confeccionar models de gestió d’aquest medi, que és majoritàriament de propietat privada. Dificultat que enfronta l’interès comú i el particular. Les càrregues fiscals i financeres no es corresponen amb una distribució equitativa, però això ja seria objecte d’un altre article.

L’element «propietat» motiva (sempre) dificultats per programar desenvolupaments, planificar i assegurar els serveis ambientals del Rodal, molt preuats pels ciutadans i poc per la propietat, que és qui vetlla, tributa i pateix la pressió de la societat que l’envolta, sense compartir l’atenció econòmica necessària per poder fer front a la cura que requereix el medi, que és bé comú i a la vegada bé privat.

Dos drets enfrontats una vegada més, el bé públic i el bé privat. La discussió clàssica que algun dia s’haurà de legislar per establir-ne la prevalença. Per tant, hom demana un canvi de visió i de manera d’afrontar aquest tema que requereix urgentment una legislació moderna i equitativa. Mentre la crisi de la gestió del medi persisteixi i aquest encaix legislatiu no s’afronti, amb solvència, hi haurà malestar a ambdós costats i el nostre capital natural del Rodal estarà maltractat i perdrà valor econòmic i també potencialitats ambientals.

Fins quan no serem capaços de posar aquesta prioritat en la graella de feines pendents? Quan començarem a corregir les alteracions que evidenciem a través de les pertorbacions climàtiques?  

Imatge: Ca n’Argelaguet / Ca n’Arnella. Sabadell encara conserva camps de conreu. Foto: La colla dels dimecres (2015)

 

Ricard Estrada i Arimon

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Estrada i Arimon

      Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]