Per què ens alimentem de les idees del passat i el món s’escalfa?

Temps de lectura: 4 minuts

RICARD ESTRADA I ARIMON

 

Imatge de capçalera i interior de Berta Tiana.

Aquest desembre hem estat alertats per les reunions que hi ha hagut a Madrid sobre l’escalfament global. Els mitjans de comunicació ens han aportat documentació, reflexions i tota mena de consideracions sobre aquesta qüestió que se’ns diu que és cabdal per a la persistència de la humanitat.

Jo em pregunto, quan ens plantegen el tema de l’escalfament global, per què no ens diuen quines raons de fons han motivat aquest escenari de catàstrofe difusa que es vol començar a revertir per preservar-nos com a espècie?En un futur previsible, l’acumulació de calor en els mars i l’energia que es genera canviarà la vida dels ecosistemes.

Sobre totes aquestes qüestions hi ha molta ciència i molt coneixement. No cal insistir-hi més. Tot està dit i solament cal que «hom» s’arremangui i corregeixi els errors comesos que ens han portat a aquesta situació. Però qui és aquest «hom»? És un «hom» en singular o és un «hom» en plural? Situats en aquest entrellat, semblaria raonable que si hi ha un escalfament global i sabem que cal revertir el problema, també semblaria raonable que hi hagués una governança global efectiva, oi?

La lògica (ciència que estudia les formes del pensament humà) es veu que no és pertinent per ser aplicada en aquest tema tan transcendental. Les conferències internacionals, com se’ns demostra, no són efectives (el COP25 Xile-Madrid 2019 com a mostra), ja que no tenen poder executiu i en un món ultraconnectat les metodologies de treball de negociació internacional dels segles XIX i XX no semblen gaire útils. La seguretat jurídica dels canvis necessaris per afrontar el problema és una suposició desitjada que no arriba, i per això es predica amb intensitat que les decisions que revertirien la situació les hem de fer persona a persona voluntàriament. Mentrestant, no s’atura el creixement de la temperatura global. Fent memòria, és bo recordar la reunió de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992, quan es deia allò de «Pensa globalment i actua localment», frase atribuïda a Patrick Geddes. És vàlida encara aquesta frase? Després de 27 anys continuem dient el mateix. No anem bé!

Si les ciutats i pobles és on viuen, majoritàriament, les persones, també semblaria adient saber què poden fer els electes municipals que subsidiàriament han de gestionar la vida de les persones per aplicar actuacions de canvi.Però quins programes o estratègies a curt i a llarg termini s’han aprovat als municipis i s’han aplicat per contrarestar el fenomen de l’escalfament global?

Antigament eren els imperis, les creences religioses, les idees filosòfiques o algunes revolucions les que podien provocar canvis estructurals. Però cal advertir que en aquells temps l’economia, i en concret la moneda, tenia el seu suport en un metall o en minerals concrets que servien de patró o referència, però això del valor físic va començar a desaparèixer, per bé o per mal, durant el segle XX i avui el comerç, el Capital Natural i l’economia global es mouen amb moneda virtual i el «núvol» regna a la Terra.Per tant, el poder real es concentra a les ciutadelles privilegiades.

Imatge de Berta Tiana.

Aquesta reflexió l’explica i la desenvolupa molt bé en Luca Gervasoni, (president de Lafede.cat) en un article a la revista Dossier Crític, núm. 6, amb el títol de «Justícia Global», on ens diu: «Avancem cap a un “apartheid global”». Potser aquesta afirmació sembla desproporcionada, però també ho ha dit Thomas Crombie Schelling, Premi Nobel d’Economia 2005. Quin model d’autoritat estatal s’assemblaria més al model actual de governabilitat global?, es pregunta. El model d’autoritat que més s’assembla a l’organització actual del món és, segons ell, el de l’apartheid sud-africà. Schelling assegura que existeix una equivalència entre els privilegis que l’apartheid donava als blancs i els privilegis actuals dels estats rics.

Ens alerta, igual que fan els teòrics com Richard Flak o Mike Davis, que correm el perill de veure com la major part de la població es troba aïllada en guetos precaris mentre la població privilegiada es reclou en ciutadelles privilegiades; de veure els fluxos migratoris com una amenaça al nostre statu quo; que es creï un matrixextractivista que malmeti el medi ambient per saciar l’avarícia d’uns quants; que es produeixi un conflicte distributiu creixent entre els treballadors nadius i els migrats; que cada cop sigui necessària més violència política contra els moviments socials que intenten subvertir el sistema. Mentre el mitjans de comunicació del Nord global ens ofereixen una certa tranquil·litat d’esperit a casa nostra, els nostres governants, amb el nostre silenci còmplice, estan construint un sistema d’apartheid global.

Diu, finalment, Luca Gervasoni en el seu article:

«Recuperem, doncs, una pregunta clàssica: què podem fer? Cal educar en la ciutadania global. Cal que totes(mitjans, educadores, famílies) ens corresponsabilitzem a educar en la idea que som ciutadans d’un sol planeta, que no existeix un nosaltres i un ells.Cal reivindicar la via de l’amor i dels principis. Cal reivindicar el feminisme. Construir-nos antiracistes.Sabem que Salvini (i d’altres) ens descriuen com a “bonistes” incapaços d’entendre que per defensar-nos a “nosaltres” calen sacrificis. Rebel·lem-nos contra aquesta idea reivindicant que l’amor als desconeguts és civilització. Que la fidelitat als principis és dret

_______________________________________________________________

Luca Gervasoni http://www.lafede.cat/junta-directiva/

Lafede.cat http://www.lafede.cat/

Thomas Crombie Schelling https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Schelling

Patrick Geddes. Pensa globalment i actua localment https://es.wikipedia.org/wiki/Piensa_globalmente,_act%C3%BAa_localmente

Richard Flak https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_A._Falk

Mike Davis https://ca.wikipedia.org/wiki/Mike_Davis

Matteo Salvini https://ca.wikipedia.org/wiki/Matteo_Salvini

  • Ricard Estrada i Arimon

    Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]

Comparteix!