RICARD ESTRADA I ARIMON
Publicat a Quadern el 23/01/2020
Imatge de Berta Tiana.
Enguany les Nacions Unides han decidit declarar l’any 2020 Any de la Sanitat Vegetal, de la mateixa manera que l’any 2015 va declarar l’Any dels Sòls i l’any 2016, l’Any dels Llegums. Així doncs, aquest any s’escriurà i es parlarà molt de la sanitat vegetal.
Hem d’entrar a considerar quin sentit té la seguretat vegetal, sense tenir en compte la sanitat general? És a dir, es pot fraccionar la concepció de la sanitat? Crec que hem d’entendre que hi ha una sola sanitat, com un tot, perquè les interrelacions dels ecosistemes tenen això, uns s’encadellen amb els altres i una afectació en una de les parts de l’ecosistema pot influir en la dels altres. És a dir, la sanitat del vegetals pot influir en la no sanitat dels mamífers, per posar un exemple, i així successivament.
Dic això després d’haver llegit l’article de la Marina Torres, de l’equip de comunicació del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), que ens diu que «6 de cada 10 malalties infeccioses que afecten les persones són transmeses per animals. Com que animals i persones compartim gran part dels ecosistemes en què vivim, hi ha molts microorganismes infecciosos que afecten tant els uns com els altres. Per aquesta raó, cal destinar els mateixos esforços tant a la salut humana com a l’animal per fer front a molts problemes sobre malalties».
«El concepte d’“una salut” (one health, en anglès), reconeix que la salut de les persones està connectada amb la salut dels animals i del medi ambient. Es tracta d’un enfocament col·laboratiu, multisectorial i multidisciplinari que s’aplica en els àmbits local, regional i global, amb l’objectiu d’aconseguir solucions òptimes per a la salut tenint en compte la interacció entre persones, animals, plantes i el medi en el qual vivim tots plegats.»
Recomano fer una lectura de l’article sencer de la Marina, perquè és sintètic, divulgatiu i equipat amb unes infografies que dibuixen les interaccions d’una sola salut.
http://www.cresa.cat/blogs/sociedad/una-sola-salut-uneix-humans-animals-i-ecosistemes/
Tornant a l’inici, la iniciativa de les Nacions Unides per esperonar una campanya d’aquesta dimensió dona peu a fer difusió dels ODS (objectius de desenvolupament sostenible) i del Green Deal de la UE amb l’objectiu de recuperar el Farm to Fork (de la granja al plat). Hem de saber que cada any es perd un 40% dels conreus alimentaris del món com a conseqüència de les plagues i perquè la prevenció de malalties és molt més rendible que solucionar una emergència sanitària.
Imatge de Berta Tiana.
Cal entendre que les plagues poden afectar qualsevol espècie, raça o biòtop vegetal o animal o agent patogen per a qualsevol planta, considerant que aquesta vinculació (patògena) inclou insectes, virus, bactèries, nematodes i plantes invasores. Dit això, que és comprensible, i atesa la bona la voluntat per a la difusió del missatge, no puc deixar de pensar en la llarga discussió que hi ha en el si de les reunions d’experts en aquesta matèria a la UE sobre el glifosat, un herbicida de la família dels organofosforats no selectiu i sistèmic. El més utilitzat a tot el món. (Els herbicides serveixen per reduir o minimitzar les males herbes respecte a les plantes de conreu, però s’ha de vigilar, ja que n’hi ha algunes que serveixen per hostejar paràsits naturals d’algunes plagues i per tant són suport per a la preservació de la biodiversitat.) Avui encara no s’ha decidit la prohibició de la seva aplicació, malgrat els múltiples estudis d’agències de recerca que presenten informes de dubtosa seguretat per als aplicadors d’aquesta substància. En Jesús Domingo, en un article publicat a Obealimentària del desembre de 2019, diu que eliminar el glifosat a França costaria entre 50 i 150 €/hectàrea, segons un informe del parlament francès. Veurem en què resulta tot plegat, perquè «el president Emmanuel Macron va prometre, durant la seva campanya electoral, que França abandonaria el glifosat l’1 de gener de 2021. El problema de les promeses electorals és que, en teoria, cal complir-les i que les dates anunciades s’acaben acostant irremeiablement».
La salut vegetal, plena, és un repte que, tot i no ser assolible en la seva totalitat, sí que és convenient treballar-lo per minimitzar al màxim els estralls que periòdicament es produeixen als ecosistemes naturals com a conseqüència dels monocultius extensius i la pèrdua de biodiversitat general.
Potser l’escalfament global ajudarà a posar remei a tot plegat?
————————————————————————-
Green Deal
https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal_es
Farm to Fork
https://ec.europa.eu/food/farm2fork_en
Glifosat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Glifosat
Article a Obealimentaria
https://obealimentaria.wordpress.com/2019/12/05/per-eliminar-el-glifosat/
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Ricard Estrada i ArimonEnginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]
