Espai públic i emergència climàtica

Temps de lectura: 3 minuts

Toni Font i Renom

Publicat a Quadern el 28/02/2020

 

Imatge de Sabadell. Creative Commons de iSabadell – https://flic.kr/p/bybmtV

Els episodis extrems de calor, fred, pluja, vent o contaminació atmosfèrica ens estan portant a parlar cada cop amb més freqüència del canvi climàtic i de l’emergència climàtica durant tot l’any. Sigui pel motiu que sigui, posen en evidència la fragilitat dels nostres ecosistemes, especialment dels urbans, i això en una societat urbana com la nostra ens ha de posar en alerta.

Les ciutats, els seus carrers i voreres, parcs, places, infraestructures, serveis i equipaments s’han d’adaptar també a aquesta nova realitat cercant noves formes de gestionar les funcions socials bàsiques: viure dignament, treballar en condicions dignes, proveir-se, benestar i salut, educació i lleure i oci, en el tres aspectes que haurien de caracteritzar la ciutat sostenible: cercar el benestar de les persones, estimular la sociabilitat i fomentar el compromís amb el planeta.

Tots sabem que cal impulsar polítiques d’adaptació i de mitigació davant del canvi climàtic però massa sovint no sabem l’abast que se’ls ha de donar. Sabem que la principal font de contaminació atmosfèrica, acústica o de vibracions són els vehicles a motor i ens descuidem que aquest mateixos vehicles són els principals consumidors d’espai públic. D’un espai que podríem guanyar per millorar la qualitat dels carrers i voreres, fent-los més inclusius i adaptats als diferents grups d’edat i capacitat, i crear noves infraestructures viàries que realment fomentin amb seguretat la mobilitat activa o sostenible i la micromobilitat: caminar, desplaçar-se amb bicicleta o amb els nous vehicles de mobilitat personal. Recuperar els carrers per a les persones ens ajudarà a pacificar la ciutat, però també ens ajudarà a tenir carrers de qualitat més democràtics i més inclusius. Carrers on el verd urbà i el mobiliari urbà han de tenir un sentit i uns objectius clars, i més encara davant els efectes del canvi climàtic i especialment els episodis de pluja i calor. Dissenyar polítiques d’ombra com ja estan fent moltes ciutats. Una ombra que servirà per refrescar els carrers, millorar la qualitat de l’aire, fomentar la vitalitat comercial, de serveis, la socialització i la proximitat.

Imatge de Sabadell. Creative Commons de iSabadell – https://flic.kr/p/b6R2bK

El mateix podríem dir dels nostres parcs, places i microplaces. La qualitat d’aquests espais públics en permetrà fomentar la vida pública també en episodis d’emergència climàtica com les onades de calor. Si fins ara els episodis de calor extrema les ciutats els han afrontat bàsicament promovent la gratuïtat de les piscines municipals, cal dir que aquesta mesura no és prou inclusiva ja que no afavoreix a tots els grups d’edat o capacitats. És per aquest motiu que s’haurà d’assumir que el verd urbà i el mobiliari urbà han de crear illes d’ombra en parcs, places i microplaces, però també en murs o façanes verdes —allà on sigui viable i possible— que ajudaran a refrescar l’ambient de la mateixa manera que l’aigua, més enllà d’augmentar les fonts d’aigua de beure o les ornamentals. També caldrà que aquests espais prenguin un nou rol com a espais de joc per als infants i d’altres col·lectius. Espais adreçats precisament als col·lectius que per moltes i diverses raons no poden gaudir del servei que els ofereix una piscina.

Calen doncs carrers i voreres que permetin una millor permeabilitat del sòl urbà i per tant que facilitin el drenatge natural de l’aigua de pluja al subsol i el seu emmagatzematge; cal reduir la canalització de l’aigua pluvial als sistemes de clavegueram i per tant també el malbaratament de recursos econòmics i energètics en el tractament en plantes depuradores d’una aigua que no és necessari tractar.

Per tant, la crisi climàtica, si sabem aprofitar l’ocasió, ens ha de servir per fer unes ciutats millors repensant carrers i voreres, naturalitzant-los, guanyant qualitat de vida i recuperant la vida pública que mai haurien d’haver perdut. Carrers que reconnectaran parcs i places, la ciutat construïda i el periurbà natural, agrícola o industrial; nous corredors verds i blaus que fomentaran una nova mobilitat més sostenible i crearan noves centralitats urbanes sostenibles més enllà de la tradicional dicotomia de la ciutat funcional.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Antoni Font i Renom

      Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster d’Estudis Territorials i de la Població (UAB) i Master’s Degree in Landscape & Heritage Manegement (UAB). Especialitzat en sostenibilitat urbana, espai públic, patrimoni i paisatge urbà.