Ricard Perich Duran
Publicat a Quadern el 26/03/2020
Cada cop es pren més consciència de l’emergència climàtica i de l’impacte de la despesa energètica en els edificis i en la mobilitat com una part important del CO2 emès.
Ens preguntem què podem fer a nivell individual per incidir en la reducció d’aquesta despesa energètica sustentada encara en una proporció molt elevada de fonts no renovables.
La disponibilitat d’energia elèctrica està basada en un model de producció centralitzada amb generació a partir de nuclear, gas, carbó… i una proporció encara massa baixa (38,2%) de renovables (eòlica, hidroelèctrica, fotovoltaica).
Aquest model, per garantir el subministrament, necessita les xarxes de transport i distribució: xarxes d’alta tensió, centrals de transformació i xarxes de proximitat de baixa tensió fins a la connexió final amb els usuaris/consumidors.
L’eficiència del model actual queda molt penalitzada, tant per l’eficiència de les centrals de producció com per les grans pèrdues energètiques en el transport de l’energia fins als punts de consum.
L’alternativa a aquest model d’estructura vertical és un model de xarxa horitzontal, participat i distribuït on cada usuari/consumidor pugui ser a la vegada un productor de proximitat, reduint les pèrdues de distribució i transport i apostant pel canvi necessari d’apoderar la ciutadania en la producció i el consum de l’energia elèctrica.
Aquesta alternativa és possible mitjançant l’autoproducció fotovoltaica (n’hi ha d’altres de menys habituals com l’eòlica domèstica), que és la generació elèctrica renovable per part de qui la utilitza, ja siguin habitatges, empreses, comerços, equipaments, etc., i que aporta un seguit d’avantatges:
- Suposa un estalvi directe per a l’autoconsumidor i redueix el preu de l’electricitat per a la resta de consumidors, ja que rebaixa el preu del mercat elèctric en disminuir la demanda i augmentar l’oferta d’energia renovable.
- Permet un major control sobre la gestió energètica, tant individualment com per al conjunt de la societat.
- Recolza la transició energètica neta i solidària, en impulsar la generació elèctrica distribuïda i de baixes emissions.
- Ajuda l’electrificació de la mobilitat i les mesures d’estalvi i eficiència energètica.
- És un mitjà per a la transformació de les ciutats que actualment actuen com a potents embornals d’energia.
El reial decret 244/2019 defineix les noves modalitats d’autoproducció a les quals ens podem acollir, es faciliten els tràmits i es reconeix el dret d’autoconsumir energia renovable sense peatges ni recàrrecs, permetent que aquests sistemes s’instal·lin a nivell individual o de forma compartida.
El sistema més habitual és el connectat a la xarxa i que consta de panells fotovoltaics col·locats en les cobertes o façanes de l’edifici, l’inversor, les connexions i proteccions elèctriques i, opcionalment, bateries. Un cop connectat el sistema, l’energia que s’utilitzi vindrà de la fotovoltaica quan estigui generant i la resta seguirà venint de la xarxa.
Imatge de Félix Bernet Seguir “Luces y sombras de una bombilla”. Flickr, 2012.
Compensació d’excedents: l’energia que no es pot emmagatzemar (bateries o cotxe elèctric), ni utilitzar en el mateix moment en què es genera, passa a través del comptador i es bolca a la xarxa elèctrica per tal que altres persones en puguin fer ús. Aquests excedents bolcats a la xarxa representaran un estalvi afegit en la factura elèctrica mensual ja que seran compensats econòmicament i ens ajudaran a amortitzar la instal·lació (es pot compartir l’autoproducció amb veïns fins a 500 m de distància).
Tenint en compte que el preu d’aquesta compensació d’excedents es fixa en un valor proper al preu del mercat elèctric (aprox. 0,056 €/Kwh) i que aquest resulta molt inferior al preu final al qual comprem l’energia (aprox. 0,139 €/Kwh) és important augmentar l’autoabastiment desplaçant el màxim possible els usos d’energia cap a les hores de sol i per tant de generació fotovoltaica.
L’autoproducció fotovoltaica ha tingut una baixada de preus molt important d’aproximadament un 80% en els últims anys, es pot amortitzar en un període d’entre 5 i 10 anys, segons els nivells d’autoabastiment, i gaudeix d’ajuts i subvencions (en molts ajuntaments, entre ells el de Sabadell, el 50% de l’IBI durant 5 anys).
Per instal·lar l’autoproducció caldrà assessorar-nos de la potència fotovoltaica necessària. Segons la disponibilitat d’espai que tinguem per posar els panells i el nostre perfil de consum elèctric, podem arribar a cobrir quasi la totalitat de l’energia elèctrica que consumim (en unifamiliars es disposa habitualment de molta coberta i es pot assolir amb una inversió aproximada de 6.000 €). Respecte a la facturació, i segons el decret, haurem de seguir pagant sempre el terme de potència.
En resum, l’opció d’instal·lar aquest sistema als nostres edificis és viable tècnicament i econòmicament. Si a més ho acompanyem d’altres mesures com la reducció de la demanda energètica mitjançant sistemes passius, el canvi dels equips de producció tèrmica basats en gas o gasoil per equips elèctrics d’alta eficiència (geotèrmia o aerotèrmia) i la renovació dels cotxes contaminants per cotxes elèctrics, podrem incidir de manera significativa en el desitjat canvi de model.
Ricard Perich Duran
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ricard Perich i DuranArquitecte i Director Tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell). 1999-2021 Desenvolupant la promoció, projectes i obres d’habitatge social i equipaments, rehabilitació d’edificis i gestió de sòl. Col·laborador com a ponent, jurat i professor invitat en jornades, ponències i cursos en administracions i universitats. Obtenció de diferents premis a nivell [...]
Moltes gràcies per la lectura, aquest és un tema prou interessant, que té molt camí per avançar, i espero que sigui amb molt d’encert i d’eficàcia, és un dels cassos en què crec que la tecnologia va molt per davant de la possibilitat jurídica d’implementar-la, sigui per les reticències de les companyies elèctriques en perdre el seu monopoli, sigui per simple incapacitat dels polítics, o per desconeixement de la població en relació a les possibilitats ja existents.
L’article molt interessant. Breu i entenedor. No sabia lo de la possibilitat de compartir el consum de l’energia generada en una distància inferior a 500 m (que tot i així em sembla molta distància).
L’Ajuntament de Terrassa, també bonifica l’IBI –suposo que també uns anys-.
Tinc pendent de mirar-m’ho perquè visc en una casa i ho tinc relativament fàcil.
Una de les coses positives del confinament ha sigut la baixada dels índex de contaminació tant a nivell local com a nivell general. En algun moment que he sortit de casa, l’aire mateix m’ha semblat que olorava diferent. També des del centre, on visc, escolto amb claredat el xiulet del tren. Darrerament, he llegit que hem de “desglobalitzar-nos” en algunes coses. La nostra societat d’avui, haurem de reflexionar plegats cap on volem anar!