El més gran experiment de la història dels humans

Temps de lectura: 5 minuts

Xavier Mayor Farguell

Publicat a Quadern el 24/04/2020

 

Imatge: Guineu de Jans Canon (CC).

Fauna en indrets inimaginables

Segurament molts de vosaltres a través de les xarxes haureu vist recentment l’aparició de força notícies, posts, etc., en relació amb l’aparició d’espècies silvestres, en general de mamífers, vistos en llocs inusuals. Així, per exemple, hem vist el cas d’uns cérvols travessant de dia suposadament el poble de la Pobla de Lillet. També el cas d’uns cérvols en alguna platja (que els autors situen al Maresme) tot jugant en la zona de trencaonades, o el cas d’un cabirol desplaçant-se pel voltants d’una zona d’infraestructura de mobilitat en context urbà del tram baix del Besòs, o el d’uns dofins nedant enmig dels iots i velers d’un port, el de Barcelona. Fins i tot, hem vist com més d’un centenar de senglars es movien en un tram de pista forestal, que algú situava a Collserola. Val a dir que algunes d’elles són ben reals (per exemple, el cas dels dofins) i d’altres les podem considerar fake, si més no pel que fa a l’atribució d’estar en un lloc on de fet no hi eren (com ara el cas dels cérvols a una platja del Maresme).

És important assenyalar que en la majoria dels casos (tots els citats ho són) es tracta de mamífers. Que sigui així no és menor, ja que el parentiu respecte de la nostra espècie en la cadena evolutiva —són espècies del mateix grup filogenètic que el nostre— comporta òbviament per a moltes persones, i no únicament els animalistes, una proximitat afectiva i, fins tot, emocional.

Evidentment, les notícies citades venen sovint acompanyades de raonaments en favor dels animals i de la natura que sovint s’exposen en contraposició a l’espècie humana. A més, ho fan procurant transmetre una certa idea de culpabilitat: mireu, si no hi fóssim, que bé que estarien ells (per tant, en som culpables). I com no podia ser d’una altra manera, a aquesta moda s’hi han afegit de manera força oportunista persones d’ideologia animalista, ecologista, o d’altres amb sensibilitat amb el tema i, fins i tot, professionals del món ambiental. Tanmateix, curiosament aquestes imatges i comentaris en general estan buits d’interpretació i contingut pel que fa a arguments biològics i ecològics contrastats.

 

Anàlisi ecològica de la situació generada

Endinsem-nos lleugerament a analitzar fins a quin punt ens han de sorprendre aquestes pautes animals.

En primer lloc, les espècies pertanyents al regne animaltenen com a estratègia biològica —que els distingeix dels altres quatre regnes biològics existents— la d’assegurar la consecució del propi cicle vital precisament basant-se en l’exploració territorial. Una exploració que els possibilita trobar les condicions ambientals i els recursos necessaris, i establir les interaccions que els calen per realitzar aquest cicle vital. Efectivament els éssers del regne animal estan evolutivament preparats i modulats per posseir uns aparells locomotors que els permeten el desplaçament, i un òrgan apical sensitiu per captar la informació de l’entorn i processar-la convenientment, i així emetre ordres a aquest aparell locomotor i desplaçar-se. Conseqüentment, la primera conclusió és que el fet de veure animals explorant territoris en els quals no es veien o no s’hi trobaven usualment no té res d’especial ni d’estrany.

En segon lloc, ja fa un temps vaig publicar un article en aquesta mateixa revista titulat «Les pertorbacions ecològiques: el proper gran repte en la cura el territori». Us recomano que el retrobeu i reflexioneu sobre aquest nou context en el qual ens trobem. En ell explicava que un conjunt d’espècies d’un lloc determinat constitueixen un ecosistema estable si disposen de les condicions ambientals, els recursos necessaris i les corresponents interaccions. Cal entendre l’estabilitat d’un ecosistema com una situació d’equilibri dinàmic i durador.

També comentava, en relació amb aquesta estabilitat dinàmica, que a la natura passen fets inusuals que la poden alterar i que són font de canvi. Aquests fets els anomenem pertorbacions. Les pertorbacions afecten els ecosistemes i les espècies que els constitueixen. Així, si l’afectació és general i important, la majoria de les espècies desapareixeran del lloc. En canvi, si les pertorbacions presents o sobrevingudes són puntuals o d’intensitat moderada, la presència d’espècies vindrà condicionada per la sensibilitat sobre el cicle vital de cada espècie implicada en aquesta pertorbació. Per això, és especialment important entendre que les pertorbacions fan de moduladores externes que condicionen la presencia d’espècies.

Ves per on, aquests raonaments en relació amb la presencia de pertorbacions ara ens són especialment il·lustradors per poder comprendre determinades coses. En tant que sabem que els humans som una font de pertorbacions molt important, és del tot esperable que una reducció dràstica de la presència i freqüentació humana en el territori, especialment l’urbà, impliqui molts canvis. Un canvi és que per a determinades espècies s’obri una possibilitat nova d’explorar el territori, incloent, especialment, els espais antropitzats. Per tant, com a segona conclusió, aquests albiraments d’animals no són res anormal.

 

Imatge de Berta Tiana.

El gran experiment, aquest sí, inimaginable

Així doncs, tot i la normalitat del fet que ens ocupa, que es donin aquestes processos d’exploració i presència d’espècies de fauna poc usuals ens ha de portar a reflexionar sobre què estem fent els humans amb el territori. Quines coses no hem fet o hem deixat de fer perquè aquestes coses passin? I cal preguntar-nos si el model d’interacció que hem establert fins ara és el que volem o és millor generar-ne un altre pensant també en la natura.

Fixem-nos que per un fet derivat d’un problema de gestió sanitària hem pogut apreciar que els animals fan això. Tanmateix, i anant més enllà, vull assenyalar i emfatitzar el fet que la situació generada a nivell mundial té el valor d’un enorme experiment. L’experiment ambiental més gran mai fet. Un experiment abans inimaginable de ser proposat o en el seu cas fet. Només cal veure com a referent previ l’escàs èxit recollit en un experiment ambiental de molt menor envergadura com és el que es coneix com el dia sense cotxes.

Ara, aquest nou experiment sobrevingut i no expressament dissenyat de reducció dràstica de les pertorbacions ambientals ens permetria endinsar-nos en el coneixement i obtenció de dades sobre les conseqüències ambientals de la nostra interacció amb el Planeta (com són la millora de la biodiversitat i de la salut dels ecosistemes, la disminució dels contaminants atmosfèrics, la reducció en l’alliberament de CO2, els canvis en el consum de recursos, la dependència en la generació de residus, etc.). Per tant, podem fer servir aquest coneixement generat per prendre decisions sobre com modular, canviar o incentivar diferents maneres de tractar el Planeta.

Tanmateix, sincerament dubto molt que aquest experiment —servit en safata per les circumstàncies— s’aprofiti de debò per procurar disposar d’una informació impensable d’obtenir fins ara i, amb ella, prendre decisions per establir un futur millor per a tots. En canvi, em temo que sí que servirà per a altres coses que no seran precisament interessants per a la nostra espècie, l’Homo sapiens.

 

Xavier Mayor Farguell

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Xavier Mayor Farguell

      Nascut a Barcelona, és especialista en Ecologia Aplicada a l’entorn i l’espai urbà. De formació acadèmica és Doctor en Biologia (1994), Màster en Ecologia i Biologia Vegetal per la UAB (1990) i Màster en Tecnologia i Gestió Ambiental, per la UPC (2001).  Ha estat investigador del Centre de Recerca Ecològica [...]