Què hauria de passar al Parc Agrari?

Temps de lectura: 6 minuts

GRUP CAPITAL NATURAL

 

Imatge de capçalera i interior de Berta Tiana.

Aquest estiu s’han publicat diversos articles als mitjans locals fent esment a l’activitat del Parc Agrari. El grup de treball Capital Natural de la Fundació Ars ha volgut fer una reflexió coral sobre aquest gran equipament territorial sabadellenc.

 

Un projecte aturat

El Parc Agrari té una superfície total de 586 hectàrees. Abasta la finca de propietat municipal de Can Gambús, de 45 hectàrees, i principalment els paratges del bosc de Castellarnau, Mas Canals, Can Ustrell, Can Argelaguet i Can Deu. Per tant, és l’equipament ambiental de més magnitud física del municipi. De fet, el seu objecte és preservar l’espai occidental del terme municipal, perquè sigui un pol econòmic amb vocació agrària i ambiental.

Un fet rellevant és que el desplegament del Parc Agrari ha estat pràcticament aturat durant el període 2012-2019. Les causes d’aquesta aturada no són l’objecte d’aquest article, tot i que pensem que no s’haurien haver produït. Tanmateix, els gestors públics hi tenen molt a veure.

 

La propietat privada

Dit això, cal fer referència al fet que el 80% de la superfície del Parc Agrari és de propietat privada i el 20% restant, de propietat municipal. Això implica que cal gestionar aquest territori tenint presents aquestes condicions i els interessos legítims en el context jurídic actual dels seus propietaris. Tanmateix, també dins d’aquest context jurídic, més enllà de la propietat hi ha valors socials a tenir en compte. Per tant, cal conjuminar convenientment ambdós aspectes, i això porta a considerar i cercar propostes per tal d’incentivar els propietaris a treballar aquest «rodal» amb criteris ecològics i ambientals, però també amb criteris econòmics i de cogovernança. Els gestors del territori han d’incorporar el nou paradigma de procurar desenvolupar relacions de cooperació amb els propietaris i compartir les responsabilitats de gestió.

 

L’Ajuntament no ho ha tingut fàcil

Des de l’administració local es fa difícil endegar un projecte d’aquestes característiques a través d’eines jurídiques com la Llei d’Urbanisme o la legislació sobre l’administració local. Seria més fàcil si es disposes d’un marc legal favorable per empènyer aquests tipus de projectes territorials i promocionar propostes de foment i sobretot de seguretat jurídica.

Tanmateix, a Catalunya avançar legislativament per aquest camí fins ara ha estat complicat i lent, però el passat 29 de maig de 2019 es va obrir una porta important quan el Parlament de Catalunya va aprovar (amb una gran majoria) la Llei d’Espais Agraris. Una llei que arriba 36 anys després de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, que establia en l’article 5 que el Pla Territorial General de Catalunya havia de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que calia conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat». Ara ja tenim la llei, però queda encara feina per preparar i aprovar el corresponent reglament i el seu desplegament. Un text necessari per aplicar correctament aquesta norma que ha de donar seguretat jurídica a l’agricultura periurbana i reconèixer els parcs agraris existents a Catalunya (el de Sabadell també). Una vegada més, alguns ajuntaments han estat capdavanters en l’ordenació del seu territori.

Ara, pensem, el que cal és donar aire a la creació d’estructures de regadiu i facilitats per establir una bona xarxa de comercialització dels productes al consumidor, per potenciar la productivitat agrària de proximitat, ja que cada dia hi ha més demanda de productes de quilòmetre zero. No cal obviar la realitat de la manca de factor humà amb dedicació al sector agrari, atès que la ciutat metropolitana no el proporciona. És per això que cal crear condicions ad hoc, com la concertació especifica entre la propietat, els productors i els consumidors; establir convenis amb entitats del tercer sector per a projectes vinculats al món agrari, com per exemple el cas de la Cooperativa l’Olivera, que gestiona la vinya de Can Gambús i elabora el vi Arraona. Si moltes entitats del tercer sector social ja es dediquen a la producció d’aliments, per què no es pot fer també a la nostra ciutat?

 

Ara és l’hora del Ple Municipal

Sabadell ha estat capdavantera en la determinació del model de parcs agraris a Catalunya. De fet, la doctora Ana Zazo Moratalla, arquitecta-urbanista, autora del llibre El parque agrario. Una figura de transición hacia nuevos modelos de gobernanza territorial y alimentaria (2015) recorda que «el Parque Agrario es una estructura de preservación de los espacios agrarios en entornos urbanos en un contexto de cambio global».

Així, semblaria adient posar mans a l’obra i establir la concertació adequada, mitjançant la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari, que preveu la normativa del Pla Especial Urbanístic del Parc Agrari, qüestió que correspon al Ple Municipal, i fixar un bon pla de treball i executar-lo, això sí, amb els recursos necessaris per consolidar el projecte i generar un pol d’atracció agrícola i ramadera de qualitat alimentària i també social.

Algunes veus han dit o preguntat, sovint, què costa el Parc Agrari a la ciutat? Llavors és quan, les respostes polítiques trontollen, atès que no es tenen els conceptes clars. Especialment, quan hi ha un estereotip sobre el medi natural, amb gran predicament, que diu: «el medi és de tots». Arribats a aquest punt cal mesurar el sentit i el contingut d’aquests conceptes: la propietat, la gestió dels conreus o de la ramaderia, la terra com a mitjà de producció, les bondats del treball en el medi natural o la gestió de la biodiversitat de manera remarcable, pel que fa als marges i als boscos i també a la fauna silvestre.

S’ha de considerar la convivència entre la tradició i la gestió empresarial. Ambdós valors són necessaris per afrontar els reptes actuals de la producció d’aliments. Tot i això, surten veus amb «plats trencats» que apunten els temes de les prioritats i la disponibilitat de recursos per desenvolupar canvis de model, que deixen com a estereotip el creixement permanent, que avui està fortament qüestionat, com a índex de la riquesa social, sense haver ponderat els límits del territori.

La funció social i econòmica del Parc

Després de tot el que s’ha comentat, cal també preguntar-se quina funció social aporta el Parc Agrari. La resposta és fàcil: és una baula important i estructural de la infraestructura de l’ecosistema implicat. Una baula que entre altres prestacions saneja l’aire que respirem i ens aporta valor i preu als nostres habitatges i productes alimentaris. Que no és poca cosa! En definitiva, és una millora per a l’economia que valora el capital natural, tant per l’aportació de riquesa alimentària com ambiental, i això amb el plus del quilòmetre zero.

Fruit de la primera empenta del Parc Agrari han sorgit produccions agràries que són de referència: els vins blancs i negres amb la marca Arraona, la mongeta del ganxet, el pa de Sant Julià, el tomàquet Montgrí, la ceba de Sabadell i, en procés de desenvolupament, el conreu de cereals i llúpol per a l’elaboració de cerveses locals, o altres productes vinculats a l’horticultura o bé a la producció ramadera, com la producció d’ous i aviram, però també de bestiar boví i oví amb producció extensiva.

Una dada econòmica important és la que ens facilita el FEGA (Fondo Español de Garantía Agraria), organisme autònom del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, referent als ajuts directes i de desenvolupament rural que es van rebre el 2018 a Sabadell, amb un import de 840.832,85 €. Aquests diners corresponen a pagaments que fa la Política Agrícola Comuna (PAC) de la UE pel manteniment de les rendes dels agricultors, tant per la producció com pel sosteniment del territori (ajuts ambientals).

Cal ser rigorós amb aquesta dada econòmica, que correspon a 351 beneficiaris, que són persones que tenen el seu domicili a Sabadell, si bé això no vol dir que, necessàriament, tinguin la seva explotació agrària o la seva finca al municipi. Malgrat aquest ajustament, la xifra continua sent molt important. Trobareu més informació econòmica aquí.

Per tot això creiem que s’ha de superar l’aturada dels darrers anys i cal posar en valor, sense més retard, les enormes possibilitats del Parc Agrari.

 

Grup Capital Natural de la Fundació Ars està format per Ricard Estrada, Carme Casablancas, Manuel Costa, Carles Folch, Xavier Mayor, Ricard Perich, Maria de Vallibana Serrano, Isa Vega i coordinat per Ricard Estrada i Arimon.

 

GRUP CAPITAL NATURAL

  •  Grup Capital Natural
    Grup Capital Natural

    El grup Capital Natural de la Fundació Ars pretén reflexionar de manera pública sobre la necessitat de preservar i potenciar el capital natural en el nostre entorn més proper. El grup centra la seva acció en: Per això el Grup de Treball sobre el capital natural vol centrar la seva [...]

Comparteix!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *