Sostenibilitat i proteïnes vegetals

Temps de lectura: 4 minuts

Alba Graells i Roca

 

Imatge de Ignacio Ferre Pérez “Cattle grazing” (Flickr, 2020). Imatge capçalera de Daniel Tabas “Trigo” (Flickr, 2012).

La població mundial creix desmesuradament i també ho fa la demanda de la producció de proteïnes saludables i sostenibles. Es creu que cap al 2050 la població serà de 13 milers de milions d’habitants, un nombre molt superior als 6,5 milers de milions que actualment hi ha al món. També es preveu que la demanda de proteïna animal serà quatre vegades superior a la que hi ha ara. Per això, assegurar que hi hagi prou proteïnes disponibles per a la demanda prevista pot arribar a ser un repte global al món. (1)

Les Nacions Unides consideren que el nexe del desenvolupament sostenible són els aliments, l’energia i l’aigua. En els últims anys la demanda d’aquests tres recursos augmenta de manera vertiginosa. I no solament ha augmentat la demanda de tots tres, sinó que també estan fortament relacionats entre si. La producció d’aliments necessita aigua i energia; la producció d’energia tradicional requereix recursos hídrics, i l’agricultura proporciona una font potencial d’energia.

La producció global del menjar és responsable de més d’un 29% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle produïdes per l’home, mentre que el bestiar n’és responsable en un 14%. Si es manté la quantitat actual de producció de proteïna, en què la major part prové d’origen animal, els nivells de producció sobreexplotaran encara més la terra, l’aigua i els combustibles fòssils. La sobreproducció de proteïnes d’origen animal és limitada i exhaureix els recursos naturals de la terra, principalment els recursos no renovables.

Per això, és molt important canviar els hàbits alimentaris i consumir més productes d’origen vegetal. La demanda de proteïnes vegetals ha augmentat aproximadament un 50% en els últims anys. Això fa pensar que cada vegada més la ciutadania és més coneixedora del gran impacte que poden generar les proteïnes d’origen animal. (1, 2)

Com a societat, som conscients del gran impacte mediambiental de la producció d’aliments d’origen animal?

La producció de proteïnes d’origen animal usa grans quantitats d’aigua i, al mateix temps, estressa constantment el sòl, alhora que l’incapacita per generar aliments. Aquest sistema productiu de proteïnes animals incrementa el canvi climàtic perquè emet una gran quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Figura 1. Emissió de gasos d’efecte d’hivernacle dels diferents aliments (kg de CO2) per quilogram de producte o aliment. Font imatges: Hannah Ritchie and Max Roser (2020). Environmental Impacts of Food Production. Disponible en línia a: OurWorldInData.org.

Contràriament, les proteïnes d’origen vegetal són més respectuoses amb el medi ambient i requereixen una quantitat d’aigua inferior, emeten menys gasos d’efecte d’hivernacle i ajuden a mantenir la fertilitat dels terrenys agrícoles. En definitiva, són més sostenibles i saludables que les proteïnes d’origen animal. (2, 4)

Els gràfics següents mostren la comparativa de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i de la petjada hídrica derivada de la producció dels aliments. Per a la producció d’aliments d’origen animal, com ara la vedella, es poden arribar a generar 99,48 kg de CO2. En canvi, els aliments d’origen vegetal produeixen una mitjana de 2 kg de CO2. També, observant la quantitat d’aigua utilitzada per a la producció de productes d’origen animal i vegetal, s’observa una gran diferència. Així com per produir un quilogram de carn s’empra una mitjana de 3.515 litres d’aigua, per produir fruites i hortalisses s’utilitza un valor mitjà de 300 litres per quilogram de producte. (3)

Figura 2. Petjada hídrica de les diferents categories d’aliments (litres d’aigua/kg d’aliment). Font imatges: Hannah Ritchie and Max Roser (2020). Environmental Impacts of Food Production. Disponible en línia a: OurWorldInData.org.

La sostenibilitat de l’actual sistema agroalimentari es veu afectada no solament pels gasos d’efecte d’hivernacle sinó també per la quantitat de terra que es necessita per produir aliments d’origen animal. Més concretament, un 25% de l’ús global de la terra es dedica a l’alimentació del bestiar.

Les proves recopilades fins ara evidencien els beneficis d’un canvi de dieta basada en aliments d’origen vegetal, que són tant per a la salut com per al medi ambient. Aquesta dieta es basa principalment en el consum d’aliments com verdures, fruites, fruits secs, llegums i cereals, tant integrals com sencers.

Adoptant una dieta flexible però saludable es poden revertir els impactes ambientals dels aliments i, de retruc, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Per adoptar aquesta dieta, que es basa en uns bons hàbits saludables i sostenibles d’alimentació, cal saber primer quines són les diferents opcions d’alimentació vegetarianes. I, dins aquest àmbit, cal també identificar les principals proteïnes vegetals i com aconseguir una bona dieta equilibrada, saludable i sostenible. (4, 5)

És fonamental, doncs, contribuir a conscienciar la ciutadania perquè canviï els seus hàbits d’alimentació.

——————————————————————————————————————————————————

Bibliografia

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Alba Graells i Roca

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Alba Graells Roca

      Graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Máster en Seguretat Alimentària (Universitat de Barcelona).