Ana Garcia Molina
BY ND-2.0 – Wissenschaftsjahr, 2015. Imatge de capçalera: CC By 2.0-Martin Fish, 2013.
La pèrdua de la biodiversitat afecta el meu negoci?
Sí, i les empreses necessiten avançar per revertir la pèrdua de la biodiversitat.
El model productiu està desacoblat de la natura. Les raons principals de la pèrdua de biodiversitat es produeixen per uns catalitzadors relacionats amb els valors i comportaments (demogràfics i socioculturals; econòmics i tecnològics; institucions i governança; conflictes i epidèmia) que pressionen sobre els recursos de la terra (per canvi d’ús del sòl, aigua, mar; explotació de recursos; canvi climàtic; contaminació, etc.) i provoquen la pèrdua de l’estat de la natura. En números això es tradueix en: reducció d’ecosistemes (47% en grau i condicions i 23% en integritat biòtica); espècies (25% sense amenaça d’extinció); 82% de biomassa, i abundància i reducció del 72% de contribucions de la natura cap a les persones.
Els serveis ecosistèmics que la natura proporciona a la societat s’estan reduint. Des d’una perspectiva empresarial, s’està generant un deteriorament en el model econòmic. Aquestes xifres es veuen agreujades en l’informe de Dasgupta, que relaciona per primera vegada natura i economia. Hi ha béns i serveis que ens proporciona la natura i que no queden reflectits en els preus del mercat. Ens beneficiem d’uns serveis produïts per la natura sense generar cost a les empreses o a la societat.
«Des de fa dues dècades, el capital natural ha disminuït gairebé un 40%, mentre que el capital produït s’ha duplicat i el capital humà ha augmentat un 13%.» Més informació
És aquesta falta d’enfocament la que distorsiona la percepció del valor generat per la natura. La necessitat d’integrar el capital natural a l’empresa és perquè hem d’entendre que l’economia està integrada en la natura.
Globalment ens enfrontem a una pèrdua de biodiversitat, com ja va manifestar l’informe d’avaluació sobre l’estat de la biodiversitat global (IPBES) el 2019, que va concloure que més d’1 milió d’espècies es troben en risc d’extinció imminent (dels 8 milions d’espècies que s’estima que hi ha a la Terra), una situació que es veu accentuada per l’impacte de les cadenes de subministrament, la desforestació i el canvi de l’ús del sòl. A Catalunya es va fer un gran esforç per saber quina era la situació. L’Informe sobre l’Estat de la Natura 2020 posa en evidència que estem perdent el 25% de la biodiversitat.
Sorprenentment, al World Economic Forum 2022 el sector empresarial va recollir, dins dels riscos globals als quals s’enfronta el sector econòmic, la biodiversitat a la tercera posició, i això ha provocat que hagin sortit iniciatives a nivell global.
El Marc global de la biodiversitat del Conveni sobre la Diversitat Biològica post-2020, a través de la regulació, defineix les regles del joc que tindrem durant els propers 10 anys i defineix els objectius de conservació per al futur. Així com l’acord de París va suposar un abans i un després, el marc global de la biodiversitat estableix objectius clars sobre les accions que cal emprendre per evitar la pèrdua de biodiversitat, donant senyals clars als governs i a les empreses. La signatura d’aquest marc té implicacions legislatives per als països.
El document posa la natura en el centre de l’estratègia empresarial per poder revertir la situació i garantir que les nostres demandes no superin el beneficis ecosistèmics que podem obtenir. Això implica transformar la manera en què mesurem l’èxit econòmic i empresarial.
Per primera vegada s’integren objectius (metes) que afecten directament les empreses; és una transformació global per la qual les empreses s’interrelacionaran amb la natura. Les metes reflecteixen un avanç cap al sistema financer:
Meta 14: Integrar valors de diversitat biològica plenament en les polítiques, les normes, la planificació, els processos de desenvolupament, les estratègies de reducció de la pobresa, els comptes i les avaluacions dels impactes ambientals en tots els nivells de govern i en tots els sectors de l’economia, assegurant que totes les activitats i els corrents financers estiguin alineats amb valors de diversitat biològica.
Meta 15: Totes les empreses (ja siguin públiques o privades, grans, mitjanes o petites) avaluen i informen sobre les seves dependències i impactes en la diversitat biològica, des de l’àmbit local fins al mundial, i redueixen progressivament almenys a la meitat els impactes negatius i augmenten els impactes positius, reduint els riscos de les empreses en relació amb la diversitat biològica i avançant cap a la plena sostenibilitat de les pràctiques d’extracció i producció, les cadenes de proveïment i subministrament i l’ús i l’eliminació.
Avui mesurem la riquesa a través del PIB però tots aquest aspectes no hi queden reflectits. Des de les Nacions Unides s’ha publicat el marc de la comptabilitat natural SEEA (System of Environmental Economic Accounting), que incorpora per primera vegada els ecosistemes i els serveis que proporciona la natura, perquè la riquesa comenci a ser mesurada i comptabilitzada.
—————————————————————————————————————————————————–
Informe Dasgupta
https://www.wiltonpark.org.uk/wp-content/uploads/2021/02/HMT-Dasgupta-Review_Headline-Messages_Spanish-Final.pdf
Informe IPBES
https://ipbes.net/global-assessment
Informe sobre l’Estat de la Natura 2020
https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/observatori-del-patrimoni-natural-i-la-biodiversitat/informe-estat-natura-cat2020/
World Economic Forum 2022
https://www3.weforum.org/docs/WEF_The_Global_Risks_Report_2022.pdf
Marc Global de la Biodiversitat
https://www.iucncongress2020.org/es/programa/post-2020-global-biodiversity-framework
Nature Positive
https://www.naturepositive.org/
SEEA
https://seea.un.org/
Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)
Ana Garcia Molina
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Ana García MolinaLlicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials; Presidenta de la Comissió d´Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del – Col·legi d´Economistes de Catalunya; Membre del ”Energy Institute” – London- UK i de Comissió Executiva de la Taula Inter-Professional de l´Energia.
