Patrimoni i ciutat intel·ligent

Temps de lectura: 4 minuts

Antoni Font i Renom

 

Imatge de Flickr Freedom-fri, 2009.

És prou conegut que la lluita contra el canvi climàtic —causes i conseqüències— comença a ser una prioritat global i que el compromís de les ciutats serà determinant per fer-ho possible atès que per primera vegada a la història la població urbana ja supera la rural i es preveu que l’any 2050 set de cada deu persones del planeta viurà en ciutats. Per aquest mateix motiu, si com sabem les ciutats han esdevingut bona part del problema, de ben segur que també hauran ser part de la solució, sempre que siguem capaços de fer ciutats més sostenibles, més autosuficients i més respectuoses amb el medi ambient, impulsant mesures no només d’allò que ja comencem a fer i sabem fer: millorar l’eficiència energètica, les tècniques constructives d’habitatges, equipaments o infraestructures; un ús més racional de recursos com l’aigua o el sòl; una economia més circular, i promoure un consum més responsable, la gestió dels residus, etc.; també impulsant canvis més estructurals com el foment de la proximitat dels serveis bàsics essencials, la renaturalització urbana, una mobilitat més neta i saludable, i a la vegada dissenyant un espai públic que no només millori la qualitat de vida de les persones sinó que també contribueixi a augmentar tant la vitalitat com la vida pública dels seus barris i carrers.

És per això que quan parlem de ciutat sostenible, també estem parlant de ciutat intel·ligent a l’hora de gestionar aquests canvis estructurals. Una ciutat intel·ligent que, més enllà de les innovacions tecnològiques, aborda des de l’urbanisme, l’espai públic o el patrimoni la transformació de l’espai urbà. Una ciutat intel·ligent que també promourà des del seu patrimoni, sigui tangible i material o intangible i immaterial, sigui extraordinari o el que definim com a ordinari i quotidià, una visió del patrimoni que superi els cànons tradicionals de conservació i protecció —que ja se sobreentenen— cap a la intervenció i la gestió. Una visió holística del patrimoni que relacioni els usos que li podem donar —sovint més d’un— amb el context, la interacció i el rol que adquiriran per a la dinamització dels carrers. Un patrimoni, per tant, que entendrem com a «patrimoni intel·ligent».

Encara que massa sovint descobrim el valor i les oportunitats que ofereix el patrimoni arquitectònic quan comença a ser escàs, la seva recuperació i reciclatge ens permetran convertir-lo en patrimoni intel·ligent. Es tracta d’una visió del patrimoni que, més enllà de preservar la memòria històrica i de reforçar la identitat del seu entorn, ajudarà a crear nous espais d’oportunitat gràcies a la seva pròpia singularitat, tal com hem comprovat quan aquest patrimoni s’ha reciclat en habitatge, equipaments, espais socioculturals, espais multifuncionals per a la innovació i disseny, fàbriques de coneixement, etc., i quan sovint la barreja d’usos, la combinació de nou i vell, ha preservat i alhora millorat la qualitat paisatgística dels carrers, evitant que caiguin en la deriva de l’homogeneïtzació i vulgarització del paisatge urbà en un temps en què precisament les ciutats amb identitats fortes i que han estat capaces de no esborrar les traces del passat esdevenen molt més atractives i prosperen millor que no pas les que ja les han perdut.

La ciutat intel·ligent, mitjançant la gestió del patrimoni intel·ligent, ajudarà ja no només a evitar la banalització dels seus centres històrics, eixos cívics i comercials, massa sovint desfigurats per l’homogeneïtzació dels cànons estètics que clonen els paisatges urbans, sinó que, en el seu conjunt, contribuirà a preservar la identitat dels barris, atès que el patrimoni intel·ligent descobreix que molts béns patrimonials dels quals sovint es pensa que no tenen prou currículum poden ser preservats de l’amnèsia urbanística. És una ciutat que, més enllà del patrimoni considerat excepcional, es podrà explicar també a partir del seu patrimoni ordinari i quotidià. On la seva herència industrial, antics molins transformats en vapors, magatzems i infraestructures civils, despatxos, casals o cases de rengle dels treballadors, de la mà del patrimoni natural i agrícola i patrimoni immaterial, cultural i simbòlic, permetrà descobrir que la ciutat està configurada per uns paisatges urbans i periurbans transformats per les activitats socials, econòmiques i culturals amb què ens podrem explicar la història de la ciutat.

Imatge de Jordi Martorell, Mercat Central, 2007.

Una ciutat intel·ligent que des de la proposta de «ciutat museu» reconnectarà aquest patrimoni amb nous projectes de millora urbana i de l’espai públic, on carrers, façanes i places enllaçaran amb el passat ajudant a crear nous itineraris i recorreguts de vitalitat urbana. Una ciutat museu, per tant, que haurà de tenir en compte la ubicació urbana dels elements patrimonials tot valorant la seva accessibilitat, centralitat i visibilitat; que en el context paisatgístic tindrà en compte la llegibilitat i diversitat del patrimoni; que servirà també per millorar les condicions de l’espai públic amb elements de disseny i per evitar obstacles i filtres visuals; que tanmateix garantirà el nivell de confort i seguretat de l’espai públic, i finalment servirà per consolidar el mapa mental de la ciutat museu valorant la proximitat i els principals símbols que la defineixen.

Una nova concepció de patrimoni intel·ligent que implicarà incorporar noves estratègies d’aproximació al patrimoni considerant els béns patrimonials no com a peces aïllades per «emmarcar-les» o «posar-les en una bombolla», sinó perquè esdevinguin nous catalitzadors que promoguin la consciència col·lectiva. Que considerarà que l’element patrimonial, més enllà de la seva catalogació, haurà de tenir en compte tant el paisatge patrimonial com el seu context paisatgístic i, finalment, que superarà d’una vegada per totes la idea d’element patrimonial individual pel de xarxa patrimonial on tots aquests elements de patrimoni, siguin naturals o culturals, històrics, simbòlics, industrials…, tangibles o intangibles, extraordinaris o quotidians, constituiran en el seu conjunt una nova infraestructura de creativitat urbana capaç de donar valor afegit a la ciutat a través dels seus carrers i barris.

Ciutat i patrimoni intel·ligent, ciutat museu, paisatges urbans, tot plegat suposa parlar de biografies, de records i de memòria col·lectiva, apostar per la ciutat de proximitat i una nova mobilitat més sostenible on nous desplaçaments i recorreguts permetran cercar noves sensacions i experiències i així crear nous nòduls de vitalitat i vida pública.

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Antoni Font i Renom

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Antoni Font i Renom

    Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster d’Estudis Territorials i de la Població (UAB) i Master’s Degree in Landscape & Heritage Manegement (UAB). Especialitzat en sostenibilitat urbana, espai públic, patrimoni i paisatge urbà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *