El futur de l’alimentació a Europa

Temps de lectura: 4 minuts

Carles Folch i Castell

 

Imatge de Berta Tiana.

Europa mostra símptomes d’estar preocupada per l’alimentació dels europeus. Si més no, això és el que es desprèn de l’estratègia publicada al mes de maig de 2020, «Del camp a taula». Vol assegurar aliments saludables, assequibles i sostenibles, amb unes actuacions que afecten directament la producció agrícola i ramadera:

· Reduir un 50% l’ús i risc de fitosanitaris químics de cara al 2030.

· Reduir les pèrdues de nutrients almenys en un 50%, sense alterar la fertilitat del sòl.

· Reduir l’ús de fertilitzants almenys un 20% de cara al 2030.

· Reduir un 50% les vendes d’antimicrobians a la ramaderia i l’aqüicultura de cara al 2030.

· Aconseguir que el 25% de totes les terres agrícoles es dediquin a l’agricultura ecològica.

Però a la vegada que vol assegurar aquests tipus d’aliments, els vol produir de manera que mitiguin el canvi climàtic, protegint el medi ambient i preservant la biodiversitat.

I per si això encara fos poc, també persegueix que la cadena alimentària tingui un rendiment econòmic just, és a dir, que pagesos i ramaders es guanyin la vida dignament amb la seva feina. I finalment també vol reforçar l’agricultura ecològica.

Això ha posat en alerta els pagesos i ramaders, i no pocs analistes, que no acaben de veure clar que amb les mesures assenyalades més amunt es pugui assegurar la producció d’aliments que necessita Europa per alimentar tots els seus habitants d’aquí a deu anys —ara som uns 437 milions d’europeus— i que a la vegada aquests productors puguin viure de la seva feina.

Però sembla que la Comissió Europea ho té clar. Tenint en compte que pagesos i ramaders gestionen part del capital natural, cal buscar noves fonts de remuneració econòmica per a la seva activitat, i ho deixa clar amb aquesta frase:

«Un sistema alimentari sostenible serà essencial per aconseguir els objectius climàtics i mediambientals del Green Deal (Pacte Verd), a la vegada que millorarà els ingressos dels pagesos i ramaders, i reforçarà la competitivitat de la UE.» (pàg. 5 del document «Del camp a taula»).

Imatge de Berta Tiana.

I veu, a més de la producció d’aliments, com s’obre davant dels pagesos, ramaders i silvicultors, una nova font d’ingressos: treballar per la descarbonització del sistema econòmic. Veuen com un nou model de negoci ecològic la captura de carboni. Les pràctiques agrícoles eliminen el COde l’atmosfera, contribuint així a l’objectiu de neutralitat climàtica, i per això se’ls ha de pagar per aquest servei, ja sigui amb les ajudes de la política agrària comuna (PAC) (d’aquí els ecoesquemes que en Ricard Estrada comentava en l’article «Els Ecoesquemes. La novetat de la UE per a l’agricultura de demà») o amb iniciatives públiques o privades, accedint al mercat del carboni. Una nova iniciativa de la UE sobre la captura del carboni en sòls agrícoles en el marc del Pacte sobre el Clima fomentarà aquest nou model de negoci, que proporcionarà als pagesos una nova font d’ingressos i ajudarà a descarbonitzar la cadena alimentària.

Altres fonts d’ingressos que es preveuen són l’economia circular de base biològica (bioeconomia) i les energies renovables, ja sigui aprofitant les emissions de metà de la ramaderia invertint en digestors anaeròbics per a la producció de biogàs o amb la implantació de parcs eòlics i solars. D’aquests últims sembla que hi ha un munt d’iniciatives, segons s’informa al web de la Ponència d’energies renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat.

La Comissió Europea, amb aquesta estratègia «del camp a taula», haurà de tenir en compte que els aliments poden tenir impactes ambientals i socials negatius en els països on es produeixin. I per tant, aprofitant que l’alimentació europea es considera una norma mundial, els esforços per endurir els requisits de sostenibilitat en el sistema alimentari de la UE s’hauran d’acompanyar de polítiques que ajudin a elevar el nivell a tot el món, amb l’objectiu d’evitar l’externalització i l’exportació de pràctiques no sostenibles.

La proposta europea del Green Deal, que va presentar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan va començar el seu mandat, diu que Europa ha d’esdevenir el motor de les iniciatives mundials de la mitigació del canvi climàtic. Per això hi ha analistes que veuen aquesta estratègia «del camp a la taula» amb efectes més enllà de l’agricultura i l’alimentació. Les condicions de conreu a aplicar a l’agricultura europea s’haurien d’implantar a altres àrees del món, per promoure la vida digna de les persones que hi viuen. En definitiva, l’estratègia «del camp a la taula» ha d’aconseguir nous ingressos econòmics per als pagesos i ramaders, per la seva custòdia del capital natural, del qual n’ha de gaudir tot el món. I a la vegada ha d’impulsar el desenvolupament sostenible en aquelles regions on els seus habitants es veuen obligats a emigrar cap a Europa.

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Carles Folch i Castell

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Carles Folch Castell

    Enginyer Tècnic Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, treballa al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant 23 anys en la certificació de llavors i planters, actualment en temes de desenvolupament rural i política agrària comuna. Ha col·laborat en sessions de formació i publicat articles sobre control i [...]

One Reply to “El futur de l’alimentació a Europa”

  1. Miquel ha dit:

    Molt bon article Carles. En un moment ens aclareix els grans reptes als que ens enfrontem, i com pretén fer-ho la Unió Europea. Només queda desitjar-nos a tots encert en la concreció de la lletra petita del contracte, que acostuma a ser tan o més determinant que els grans objectius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *